Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris informàtica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris informàtica. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de novembre del 2012

#informàtica #solucions Problema Toshiba TouchPad Synaptics

Per si us hi trobeu.

Avui mon nebot m'ha portat el seu portàtil de l'institut perquè li havia deixat de funcionar el teclat i el ratolí -bé, el touchpad-. És un netbook Toshiba. El touchpad, tal com consta a la informació del dispositiu, un Synaptics PS/2 Touchpad. Podria semblar que s'ha trencat o que hi ha un problema amb el controlador, si es fa cas de la informació de Windows. Però, des del menú d'inici del sistema no es podia seleccionar si iniciar amb Windows o amb LinKat. Per tant, el problema semblava més aviat del maquinari, no del controlador del dispositiu a Windows.

Cercant podeu trobar solucions vàries, entre elles reinstal·lar el controlador però, en aquest cas no tenia gaire lògica. He vist en un fòrum que una persona havia solucionat el problema traient la bateria del portàtil. I ha funcionat. El dispositiu tindria un estat inconsistent que es mantenia per no mancar-li l'alimentació de la bateria, i en treure-la aquest estat inconsistent ha desaparegut. Sortosament, ha estat fàcil.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 18 de novembre del 2012

#bash Copiar fitxers en carpetes en funció de la data de creació d'aquests

Imagineu que teniu un directori on rebeu fitxers, i els heu d'organitzar movent cada fitxer en una carpeta associada amb la seva data de creació, i això des de la línia de comandes. En sistemes tipus Unix la data de creació no la teniu però, sí la data de modificació, la qual coincideix amb la de creació si sabeu amb seguretat que el fitxer no s'ha modificat.

El següent codi copia tots els fitxers del directori actual creats el dia 8 de novembre en una carpeta 2011_11_08.

for i in `find . -type f -newermt 2012-11-08 ! -newermt 2012-11-09`; do mv $i 2012_11_08;done


Per automatitzar l'operació per a tots els dies del mes només caldria afegir una iteració externa per a cada dia del mes.

He trobat la pista a Stackoverflow.


Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 27 d’octubre del 2011

Botó antipànic als centres sanitaris #salut #informàtica

Llegeixo que els centres de salut d'Andalusia tenen una aplicació coneguda pel nom genèric de botó antipànic, el qual permet que un professional, prement una combinació de dues tecles a l'ordinador, avisi d'una situació potencial de perill, pensant sobretot en agressions.

Aquí a l'Ebre tenim centres de Primària i llocs de l'HTVC on també hi ha una aplicació d'aquest tipus, 100% feta a casa, 100% amb programari lliure, i amb un equip reduït de persones.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 4 de novembre del 2010

#feina Feina a Tortosa

Des de que m'hi vaig inscriure que no recordo haver-me donat de baixa d'Infojobs. De tant en tant, molt de tant en tant, veig ofertes de feina d'informàtic a les nostres terres. Val a dir que l'any 2005 vaig poder tornar de Barcelona a Amposta gràcies a una oferta d'aquest portal.

Les ofertes de feina situades al nostre territori però, no sempre són gaire atractives o no sempre semblen prou serioses. És el cas d'aquest dimecres, que m'he trobat una oferta de feina a Tortosa. Es descriu com un lloc de programador d'aplicacions, demanant una formació mínima d'enginyer tècnic en Informàtica i desitjable enginyer en Informàtica (l'adjectiu "superior" s'utilitza en castellà, no en català). L'experiència requerida és de 5 anys en el desenvolupament d'aplicacions web. Les tasques descrites són les típiques d'un informàtic que ho fa tot o quasi tot, és a dir, un equip mínim de persones. Els coneixements específics demanats tampoc són poca cosa. Això sí, tot orientat a Microsoft -malameeeent-.

La part millor, un sou entre 15.000 i 18.000 euros, més objectius.

Un es queda parat de com es pot tenir la cara de posar una oferta de feina així. No pel sou en sí si no perquè el sou i els requeriments no estan equilibrats. No pots demanar un enginyer, amb tanta experiència i coneixements específics i oferir-li això. No, si no és que tens en ment que la crisi et facilitarà la tasca, que trobaràs gent desesperada que acceptarà sense pensar-s'ho.

No sé què faria si cerqués feina i em trobés amb això però, continuaria pensant que l'oferta no és equilibrada. Si vols pagar un sou de tècnic superior no demanis enginyers, simplement.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 13 d’octubre del 2010

#shell #informàtica Unir fitxers PDF que comparteixen prefix

Si teniu un directori on hi ha fitxers PDF de l'estil PREFIX_XXX.pdf, PREFIX_YYY.pdf,... i voleu obtenir un fitxer PDF resultant que sigui PREFIX.pdf, és a dir, un fitxer que sigui el resultat de juntar tots els que tenen el mateix prefix i generar un fitxer de sortida que s'anomeni només amb aquest prefix, aquí va una forma de fer-ho, per poder automatitzar el procés al shell de Linux.

Suposarem per al cas pràctic que el prefix se separa de la resta de nom de fitxer per un subratllat "_". Imaginem que el prefix en aquest cas és doc, i que tenim doc_0001.pdf, doc_0002.pdf, i doc_0003.pdf. Volem que rel resultat sigui doc.pdf, contenint la unió de doc_0001.pdf, doc_0002.pdf i doc_0003.pdf.

Obtenció de tots els prefixos diferents en un directori

En aquesta proposta de solució s'utilitza awk i pdftoolkit. Es crea un fitxer awk amb el següent contingut:


BEGIN {FS="_"} 
{
printf("%s",$1);
print ("");}

Si s'anomena extreu_prefix.awk, amb awk -f extreu_prefix.awk input es filtrarà i s'obtindrà una llista de prefixos trobats al fitxer d'entrada input.

Unió de PDFs en un

pdftoolkit permet, a partir d'un conjunt de fitxers PDF d'entrada, generar-ne un de sortida que els contingui -entre altres opcions-. És tan fàcil com fer:
pdftk fitxers_entrada output fitxer_sortida

Tot junt

Un cop això ja està clar, per executar tot junt, l'obtenció de tots els fitxers PDF amb un prefix comú i generar un PDF per a cada prefix trobat en un directori, només calen aquestes dues línies:

for pdf in `ls *.pdf | awk -f extreu_prefix.awk | sort -u`; do pdftk $pdf*.pdf output $pdf.pdf; done
rm *_*.pdf

La primera línia obté una llista de fitxers PDF del directori, els passa a awk per extreure una nova llista amb els prefixos trobats (repetits), llista que s'ordena eliminant repetits, i que s'itera per generar per cada un dels prefixos un PDF únic. Cal fixar-se que a pdftk se li passa com primer argument, $pdf*.pdf, és a dir que, en el cas de l'exemple, se li passaria doc*.pdf, de forma que la crida manual a pdftk seria pdftk doc*.pdf output doc.pdf, i de forma anàloga si hi hagués altres prefixos dins del directori.

La segona línia elimina els fitxers PDF inicials per deixar només els nous.


Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 9 de maig del 2010

Dell Inspiron Zino HD, la competència al Mac Mini

Segur que més d'un cop us heu plantejat si val la pena tenir un Mac Mini, vist el preu al qual el ven Apple. No és que sigui un mal ordinador, al contrari però, partint de més de 500 euros per a un ordinador, sense monitor, i amb unes característiques de disc dur i de RAM limitades, el converteixen en un producte car, i més si el voleu tenir al costat de la tele per fer de centre multimèdia. No té connector HDMI, el model més barat té 160 GB de disc i 2 GB de RAM, inicialment no tenia ni SuperDrive.

L'altre dia em vaig topar amb una propaganda de PCCITY on sortia el Dell Inspiron Zino HD, d'aspecte semblant al Mac Mini (quadrat) però, de color negre la caixa i amb colors variats la part superior. El model més barat, segons el web de Dell, està en 329 euros, amb 3 GB de RAM, 500 GB de disc i un processador AMD X2 3250E a 1,5 GHz. Duu Windows 7 per defecte però, també hi ha a les especificacions contemplada l'opció d'Ubuntu. Té sortida HDMI i lector de targetes de memòria.

Crec que per a qui no vulgui comprar-se una caixa i omplir-la amb components i muntar-se el seu ordinador de saló, aquesta és una bona opció.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 7 de setembre del 2009

L'Escola 2.0 del govern

Per al govern espanyol i català per parlar d'una escola on els alumnes tindran un ordinador portàtil i les classes tindran pissarres digitals interactives requereix posar-li el nom d'Escola 2.0. Donem-ho per bo, perquè està vist que el 2.0 està de moda i qui governa ha de demostrar que està al dia. Bé, més que demostrar, aparentar.

Hem estat tot el cap de setmana escoltant les meravelles de l'Escola 2.0. A Catalunya els alumnes tindran ordinador portàtil, que es podran endur a casa, amb un sistema de supervisió per saber quin ús se'n fa fora dels centres, i serà finançat per la Generalitat amb 150 euros. Si el model de base seleccionat és de 300 euros, aleshores les famílies hauran d'assumir el cost de 150 euros. Sorpresa. Llegeixo que Catalunya és l'única autonomia on les famílies no tindran l'ordinador de forma totalment gratuïta.

No se'ns diu encara quin sistema operatiu ni quin programari inclouran aquests portàtils. Em pregunto si seran portàtils o ultraportàtils. En aquest segon cas, dubto molt que siguin una bona opció, perquè ergonòmicament no crec que siguin un exemple per seguir.

Es diu que comencem a anar cap a l'escola sense llibres, que els pares podran deixar de pagar sumes importants de diners en llibres en començar el curs. Però, em pregunto si això significa que s'opta per materials educatius lliures, o bé si es continua amb la línia de materials educatius tancats, en mans de les editorials. I que consti, les editorials poden participar perfectament en l'encàrrec d'elaborar, o de liderar l'elaboració de materials educatius lliures.

Per cert, la UOC prepara un projecte de continguts digitals per a tothom.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 19 de gener del 2009

Com triar un disc dur multimèdia (annex)

No volia deixar de comentar algun aspecte més a l'hora de triar un disc dur multimèdia. A banda de comprar un aparell complet, com els que vaig comentar la setmana passada, hi ha alternatives.

Hi ha fabricants que a més de vendre el disc dur multimèdia, venen també el reproductor multimèdia, és a dir, la carcassa, sense disc dur, de forma que si teniu un disc dur de 3,5" podeu inserir-lo a la carcassa i utilitzar-lo amb el reproductor. Cal que tingueu en compte però, que si el disc dur que teniu no té prou capacitat no us n'adonareu que ja s'haurà omplit. També cal tenir en compte que el tipus de connexió del disc dur ha de ser compatible amb la de la carcassa (IDE, SATA,...).

Alguns fabricants, com Iomega ofereixen una altra opció, com és un aparell amb les funcions de reproductor multimèdia, el qual es connecta per USB al disc dur extern que tingueu i via video compost, per components, per euroconnector, etc., es connecta a la televisió per reproduir-hi els continguts del disc. Iomega ven el producte Screenplay TV Link. Imagino que altres fabricants tindran l'equivalent.

Encara hi ha algunes opcions més. Es pot combinar un disc dur multimèdia com els comentats en aquesta sèrie d'entrades amb un dispositiu de compartició en xarxa que combini wifi i disc dur -com el Timecapsule d'Apple o l'ASUS WL-700gE-. També es pot adquirir un producte més car i amb menys capacitat com l'Apple TV, tot i que en el seu moment ja van sortir alternatives al producte.


Creative Commons License

divendres, 16 de gener del 2009

Com triar un disc dur multimèdia (i II)

Per triar un disc dur multimèdia cal plantejar-se primer quants diners es volen pagar. Els aparells de qualitat mitjana es troben aproximadament entre els 100 i 200 euros, pam dalt, pam baix. A partir d'aquí, amb una cerca de productes segons característiques s'acaba de fer la tria.

Una possible forma de seleccionar el producte pot ser:
  • Capacitat del disc
  • Reproductor o reproductor i gravador?
  • Connexió USB, Ethernet, Wifi?
  • Tipus de sortides de video i d'àudio (euroconnector, S-Video, video compost, video per components, S/PDIF, HDMI,...)
  • Formats de video, àudio i imatge
  • Sistema de fitxers (FAT 32, NTFS, ext3, ...)
  • Compatibilitat de sistema operatiu (si no requereixen programari per transferir la informació, qualsevol que reconegui USB acostuma a ser vàlid)
  • Estudi de les crítiques favorables i contràries
  • Preu
Després d'una cerca d'alguns productes, el següent enllaç us dóna una idea d'alguns dels discos durs multimèdia del mercat, de les seves característiques i del seu preu: http://spreadsheets.google.com/pub?key=p2GbLrkUhVMhietqry9KdPQ

Val a dir que aquesta llista no és la més completa possible, sinó que m'he limitat a invertir un temps raonable per confeccionar-la però, que pot servir per començar la tria. En aquesta llista podeu trobar marcades les caracterísques que tenen o no tenen els diferents productes comparats. En alguns casos no he trobat la informació, com en el cas del format dels subtítols o del sistema de fitxers, i per això apareix un interrogant. Teniu un enllaç per consultar informació de cada producte i el preu del mateix -he intentat posar el més baix entre els diferents venedors-.

A continuació us afegeixo uns enllaços per ajudar-vos a decidir, a veure els productes que s'estan venent, i a trobar els millors preus.

  • Optize (http://www.optize.es): Botiga en línia de productes d'electrònica que us ofereix una base de partida per veure les característiques dels diferents productes del mercat.
  • Pixmania (http://www.pixmania.es): Botiga en línia de productes d'electrònica, amb preus sovint molt competitius, amb una bona quantitat de productes per comparar i per consultar-ne les especificacions.
  • Antag (http://www.antag.es): Web que ofereix un cercador de productes amb les diferents ofertes que es poden trobar en línia de cada un, de forma que per a un producte es pot veure on es ven i quin és el lloc amb un preu més baix.
  • Ciao (http://www.ciao.es): Web d'opinions sobre productes i comparació de preus.
  • Kelkoo (http://www.kelkoo.es): Web de comparació de productes i preus.

Espero que us hagi estat útil aquest parell d'entrades. No us proposaré cap dels productes, doncs depèn de les vostres prioritats. Sí que he de dir que el mercat està canviant molt ràpid i alguns productes de la llista (LaCinema Premier) al web del fabricant ja no hi són, encara que estan a la venda en altres botigues, i els seus substituts arriben amb característiques millorades i preus competitius. Com passa en el món del consum de tecnologia, cal fer-se la idea que segurament quan comprem una cosa de seguida serà superada però, és que si només penséssim això no compraríem mai res, esperant un producte millor i amb un bon preu.

Creative Commons License

dimecres, 14 de gener del 2009

Com triar un disc dur multimèdia (I)

Un dels dispositius de moda en les compres de tecnologia són els discos durs multimèdia. Es tracta d'aparells que es composen d'una caixa habitualment petita, amb un disc dur dins, i amb funcionalitat externa per reproduir video, àudio i fotografies, amb un comandament a distància per poder interactuar des de certa distància. L'ús habitual d'aquests aparells és per reproduir el material multimèdia que tenim connectant-los a la televisió. Alguns discos durs virtuals tenen funcionalitat de gravació des de la televisió analògica, altres incorporen també un descodificador de TDT.

Quant a traspàs de dades, habitualment es troben discos durs amb connexió USB, no tant amb Firewire, i també hi ha discos durs amb Ethernet. És més estrany, en les franges de preus mitjanes-baixes, trobar discos durs amb connexió a xarxes sense fils.

La capacitat dels discos pot ser variada. Avui dia és recomanable comprar un disc de 500 GB o 1 TB com a mínim. Cal anar amb compte, doncs els GB no tots els fabricants els entenen igual, i alguns especifiquen que 1 GB per a ells és 1.000.000 bytes i no 1.048.576 bytes, com hauria de ser respectant les unitats.

Creative Commons License

dijous, 4 de desembre del 2008

La volatilitat de les dades electròniques

Público publica avui un article que reflexiona sobre la disponibilitat en el futur de la gran quantitat de dades en format electrònic (cartes, fotografies,...) que guardem. En contraposició comença l'article dient que en el futur les fotos familiars impreses s'hauran esgroguit i els llibres de paper estaran en mal estat però, que es podran veure i llegir. En canvi, no es pot assegurar el mateix d'aquell material que tinguem desat en dispositius electrònics, siguin discs durs, CD, DVD, memòries Flash, etc.

Els dispositius electrònics, d'una banda, no conserven la informació de forma indefinida. Cada tipus de medi físic (magnètic, òptic, ...) té un límit de conservació de la informació i, depenent d'aquest tipus de medi físic, també hi ha una degradació que fa que, per començar, recomani anar copiant les dades d'un lloc en un altre amb el pas del temps. Ara bé, el pas del temps implica també que l'existència d'unitats de lectura/escriptura de determinats medis físics disminueixi o sigui nul·la. Actualment comprar ordinadors amb discos de 51/4 o de 31/2 diria que és impossible. Com les targetes perforades, aquests tipus de disquets acabaran als museus amb el pas dels anys. I el pas del temps també afecta pel canvi en els formats d'emmagatzemament de les dades. Aquells fitxers creats utilitzant formats amb especificacions no obertes en un futur no podran ser llegits. Com diu l'article, el programari lliure i els estàndards oberts poden ajudar a evitar la catàstrofe en aquest sentit.

Hi ha casos en què això es té molt en compte. Un exemple, el camp de les signatures electròniques, les quals han de mantenir-se vàlides al cap del temps. Perdó per la parrafada tècnica i intentaré no anar massa al detall. En el moment que els algorismes de hash es consideren no segurs, les signatures que es facin amb ells no són fiables i aquelles fetes fins al moment s'haurien de signar novament per garantir que no puguin ser "falsejades". En el cas de signatures electròniques de documents legals, per exemple, no es pot permetre que deixin de ser vàlides. En aquest àmbit és un problema que es contempla i davant del qual es prenen mesures.

Diran alguns que tenim la possibilitat d'utilitzar magatzems segurs de dades que garanteixin la persistència temporal de les nostres dades, dels nostres treballs, dels nostres records. Però, això no és una solució, ara com ara, a l'abast de tothom. Podem optar per replicar dades en diferents dispositius, imprimir fotografies, imprimir textos,... mentres arriben solucions que ens ofereixin una alternativa electrònica per conservar els nostres records de cara a les generacions futures.

Creative Commons License

dijous, 13 de novembre del 2008

Oferta Apple de La Caixa

Avui Albert Simó comentava via Twitter que La Caixa oferia ordinadors Apple. Es tracta d'una oferta per un MacBook i un iMac, al 0% d'interès nominal durant 36 mesos i sense comissions, segons les condicions del conveni del Pla ICO, segons indica una anotació. El preu al comptat, segons la publicitat són de 1404,02 euros el MacBook i 1412,98 euros l'iMac. Les característiques són les següents:

  • MacBook: 4 GB de memòria RAM, processador Intel Core 2 Duo a 2 GHz, 160 GB de disc dur i 1 any de garantia (la mania de no dir 2, com marca la llei).
  • iMac: Monitor de 20", 4 GB de memòria RAM, processador Intel Core 2 Duo a 2,66 GHz, 320 GB de disc dur i 1 any de garantia.
Si anem al web d'Apple Espanya  el preu del MacBook amb aquestes característiques, amb IVA inclòs, és de 1289 euros, mentres que el de l'iMac és de 1392,94 euros.

Comparant preus i característiques hi ha una diferència de preus que no entenc. La publicitat de La Caixa indica que s'inclou en el preu el cànon digital però, aquest cànon també s'inclou en els preus dels ordinadors a la botiga d'Apple, amb la qual cosa això ho descarto com una font de la diferència de preus. Si el crèdit és sense interessos i sense comissions, els números no em quadren. O bé les característiques no són aquestes, o es deixen d'indicar alguna cosa al preu que se m'escapa en aquesta comparació.

Si us heu interessat per l'oferta i us ho han explicat a La Caixa s'agraïran comentaris. Albert Simó ha posta una altra fotografia amb les condicions i continuo sense entendre, com a mínim, el preu al comptat que s'hi posa.

Creative Commons License

dijous, 25 de setembre del 2008

Webcam troianitzada

Ahir en un programa que fan a la tarda a Antena 3 parlaven sobre els fills i filles adolescents, sobre si els pares els espien, si és lícit fer-ho, etc. I en això que una contertuliana va començar a parlar del perill d'Internet, perquè els pares no saben què fan els fills quan es connecten a la xarxa, i que els fills no saben qui els està observant a l'altra banda de la xarxa. Tot semblaben preocupacions lògiques però, la senyora va començar a parlar malament de les webcams. Si bé ha de ser una preocupació com utilitzen els fills la tecnologia, la senyora va començar a dir que les webcams dels fills altres les poden controlar remotament de forma senzilla, que ella mateixa podria fer-ho, i que qualsevol podria veure què passava a casa teva. Ho van batejar com "troianitzar" la webcam, referint-se als troians.

És cert que remotament es pot atacar qualsevol ordinador connectat a la xarxa però, en comptes de pensar que això és possible sempre, cal prendre mesures i també preguntar-se fins quin punt una webcma pot servir perquè ens espiïn. Una càmera estàtica, actualment integrada sobre de la pantalla de molts ordinadors, no pot moure's sola per casa, per no dir que estic segur que aquesta senyora de controlar la webcam d'una altra persona des de casa no era capaç de fer-ho. Però, arriba un punt en què d'aquests temes en parla tothom i sense pensar què diuen.

Creative Commons License

divendres, 16 de maig del 2008

5 anys de la nostra vida al disc dur

Un estudi de Western Digital d'Europa diu que els ordinadors contenen informació amb una mitjana de 5 anys d'antiguitat. És a dir, que tenim als nostres ordinadors dades dels darrers 5 anys de la nostra vida, entre imatges, videos, documents de feina, correus electrònics, etc. Diu la notícia que normalment aquestes dades es desen al disc durs de l'ordinador i de forma més estranya en dispositius externs.


Creative Commons License


Banner no als transvasaments

dijous, 8 de maig del 2008

Sun Microsystems

Avui amb un company comentàvem el fet que Sun Microsystems, sense conèixer-se en l'àmbit dels usuaris particulars tant com passa amb Google, està juntant un bon grapat de tecnologies que la fan una referència en solucions informàtiques que cal tenir en compte.

Sun va adquirir fa un temps MySQL i fa poc també va adquirir el programari de virtualització VirtualBox. Si ens mirem l'àrea de descàrregues del web veurem que Sun ofereix un sistema operatiu lliure (OpenSolaris), el sistema gestor de bases de dades MySQL, el llenguatge Java amb el conjunt de tecnologies associades, l'entorn de desenvolupament integrat NetBeans, el programari de virtualització VirtualBox, o el servidor d'aplicacions GlassFish.
Interessant i sorprenent com poc a poc està esdevenint un altre Google -amb permís- de la informàtica empresarial.


Creative Commons License


Banner no als transvasaments

dimarts, 29 d’abril del 2008

Unitats de la mida dels discs durs

Fa un temps que vaig escriure sobre la mida dels discs durs i els problemes de Seagate per una mala especificació de la mateixa. Avui me n'adono que Apple indica en una nota al peu de pàgina de la seva botiga virtual que 1 GB equival a mil milions de bytes (1000 MB), no a 1024 MB, com hauria de ser. Imagino que és perquè els discs durs incorporats als ordinadors així s'estructuren.

Els fabricants aconseguiran confondre la gent i els propis informàtics. No pot ser que s'estigui formant professionals que treballen amb unes unitats de mesura determinades -potències de 2-, i que de cara al públic es redefineixin les mateixes unitats, perquè s'assemblin més al sistema mètric decimal. Cal notar també que amb un disc dur de 250 GB (250000 MB) enteses com ho fa Seagate -per posar un exemple de marca- es té menys espai que en un de 250 GB entesos com cal, és a dir 250*1024 (256000 MB).


Creative Commons License


Banner no als transvasaments

divendres, 25 d’abril del 2008

L'EeePC arriba a espanya

L'EeePC potser és el més popular dels mini ordinadors portàtils o ordinadors ultraportàtils, i de preu reduït que estan apareixent en els darrers mesos. Al web d'Asus es pot trobar informació d'aquest producte que arriba a Espanya el 26 de maig.


Es tracta d'un ordinador portàtil amb una pantalla de 7", amb un chipset Intel mobile, compatible amb GNU/Linux i Windows XP, amb connexions Ethernet 10/100 Mbps, mòdem de 56 Kbps, xarxa sense fils 802.11b/g, 5512 MB de memòria RAM de tipus DDR2-400, amb disc dur flash de 4, 8 o 16 GB, webcam integrada de 0,3 Mpixel, targeta de so, altaveus estèreo, micròfon, i 2 ports USB.

El preu amb GNU/Linux serà de 299 euros, mentres que amb Windows XP serà de 329 euros.




Creative Commons License


Banner no als transvasaments

divendres, 18 d’abril del 2008

Administrativa-Alto nivel informática

Què pensaríeu d'una oferta de feina que demana una persona diplomada en Ciències Empresarials però, que li demana també uns coneixements elevats d'informàtica (maquinari i programari)? Què entenen aquesta gent per coneixements elevats d'informàtica? Què entenen que fa una persona diplomada en Empresarials? Ah, i es demana vehicle propi i es tracta d'una plaça de becari/pràctiques. L'oferta: [clic].

Banner no als transvasaments

dimarts, 5 de febrer del 2008

Anàlisi de MacBook Air

Ho sento però, potser per alguns articles sobre informàtica de l'autor, em miro l'article de Noves Tecnologies d'Un Cop d'Ull amb uns ulls diferents. Aquest número hi ha un repàs al MacBook Air (pàg. 25). Em pregunto si l'autor realment ha provat el producte quan ha escrit això, i si coneix la plataforma Mac vist el contingut de l'article. Tècnicament no és tan monstre com el pinten, diu. Potser sí, potser ha estat una operació de màrqueting més que una gran novetat. Però, ha estat un salt endavant, tecnològic també. El processador dissenyat per al portàtil d'Apple, amb un consum menor i ocupant menor espai, avui podíem llegir que serà integrat per altres fabricants. Els acabats, destaca, són de primera línia. Si feu un repàs als ordinadors d'Apple de, com a mínim, els darrers 3 anys, veureu que no és cap novetat. La mida de la pantalla, contradient la suposada novetat, és de 13,3", com la dels MacBook -el meu té més d'un any-. Els iBook G4 tenien 12". El meu MacBook, per cert, treballa també amb una resolució 1280x800. Val a dir que no tot són falses novetats. La possibilitat d'utilitzar un disc dur SSD en comptes d'un disc dur tradicional, elimina els elements mecànics en la cerca d'informació a la memòria secundària, reduint consum i temps d'accés. Els iPod Touch i els iPhone ja vénen mostrant l'increment de memòria sòlida en els darrers temps. La càmera web iSight tampoc no és una novetat. Els MacBook ja fa més d'un any que la inclouen, igual que els ordinadors iMac, els quals farà potser any i mig o dos. La tecnologia sense fils WiFi i la Bluetooth també fa temps que vénen en els ordinadors d'Apple, tot i que van incorporant versions noves dels dispositius.

És cert que la desaparició de la unitat de disc òptic és una nota negativa -almenys a Europa-. Caldrà veure en quin sector de mercat un ordinador d'aquestes característiques té penetració. El preu per a mi és la nota més negativa. Poder comprar un MacBook per poc més de 1000 euros -amb descompte si es pertany a la comunitat educativa-, no em plantejaria ara mateix comprar el MacBook Air.

Finalment, es qualifica Mac de sinònim d'exclusivitat i de modernitat per pensar que l'èxit està assegurat. Cal recordar que amb l'Apple TV no han tingut l'èxit esperat. Potser han pensat que la cultura de la televisió a la carta i l'iTunes eren la mateixa cosa, i aquí segurament l'han vessat. D'exclusius i moderns potser sí que ho són els productes d'Apple però, no són tan exclusius des del moment que jo mateix em vaig plantejar comprar-ne. El preu dels ordinadors Apple ha baixat molt els darrers anys. La qualitat del producte sumada al preu el fan atractiu. Hi ha productes com el mateix MacBook Air que crec que no tenen una relació qualitat-preu adequada si volen penetrar en el mercat domèstic. Ells mateixos es fan competència amb els altres portàtils.

Que de maqueros n'hi ha d'exclusivistes, segurament. Jo diria més aviat que destaquen per la seva fidelitat. De la mateixa manera ja em vaig queixar quan parlant de Linux va qualificar de friquis aquells usuaris d'aquest sistema operatiu, avui dia emprat per usuaris finals sense problemes. Podria sumar-me al tòpic dient que els seguidors de Windows tenen assumit que s'estaran queixant tota la vida del seu sistema però, que tenen la síndrome d'Estocolm i que no el poden abandonar.

diumenge, 16 de desembre del 2007

60 anys del transistor

Assorted discrete transistorsAvui -ho anunciava La Flecha divendres- es compleixen 60 anys del naixement del transistor als laboratoris Bell. Avui dia convivim amb milions d'aquests dispositius en telèfons, ordinadors i altres aparells electrònics.