El cas #Instagram

Els usuaris es van posar nerviosos fa poc perquè Instagram anava a canviar les condicions d'ús del servei fent explícita la possibilitat que venguessin les imatges penjades pels usuaris a tercers, sense compensar els autors. Repassem però, les condicions d'ús d'alguns serveis més populars de la xarxa on la gent publica continguts.

De les condicions d'ús de Twitter:

By submitting, posting or displaying Content on or through the Services, you grant us a worldwide, non-exclusive, royalty-free license (with the right to sublicense) to use, copy, reproduce, process, adapt, modify, publish, transmit, display and distribute such Content in any and all media or distribution methods (now known or later developed).

De les condicions d'ús de Facebook:

Para el contenido protegido por derechos de propiedad intelectual, como fotografías y vídeos (en adelante, "contenido de PI”), nos concedes específicamente el siguiente permiso, de acuerdo con la configuración de la privacidad y las aplicaciones: nos concedes una licencia no exclusiva, transferible, con derechos de sublicencia, libre de derechos de autor, aplicable globalmente, para utilizar cualquier contenido de PI que publiques en Facebook o en conexión con Facebook (en adelante, "licencia de PI"). Esta licencia de PI finaliza cuando eliminas tu contenido de PI o tu cuenta, salvo si el contenido se ha compartido con terceros y estos no lo han eliminado.

De les condicions actuals d'ús d'Instagram:

Instagram does NOT claim ANY ownership rights in the text, files, images, photos, video, sounds, musical works, works of authorship, applications, or any other materials (collectively, "Content") that you post on or through the Instagram Services. By displaying or publishing ("posting") any Content on or through the Instagram Services, you hereby grant to Instagram a non-exclusive, fully paid and royalty-free, worldwide, limited license to use, modify, delete from, add to, publicly perform, publicly display, reproduce and translate such Content, including without limitation distributing part or all of the Site in any media formats through any media channels, except Content not shared publicly ("private") will not be distributed outside the Instagram Services.

De les condicions d'ús d'Instagram, quant als canvis d'estat:

...you retain all of your ownership rights in your Status Submissions, but you have to have the rights in the first place. However, by submitting the Status Submissions to WhatsApp, you hereby grant WhatsApp a worldwide, non-exclusive, royalty-free, sublicenseable and transferable license to use, reproduce, distribute, prepare derivative works of, display, and perform the Status Submissions in connection with the WhatsApp Service and WhatsApp's (and its successor's) business, including without limitation for promoting and redistributing part or all of the WhatsApp Service (and derivative works thereof) in any media formats and through any media channels. You also hereby grant each subscriber to your status on the WhatsApp Service a non-exclusive license to access your Status Submissions through the Service. The foregoing license granted by you terminates once you remove or delete a Status Submission from the WhatsApp Service

De les condicions d'ús de YouTube:

8. Derechos que Ud. otorga bajo licencia 8.1 Al cargar o publicar Contenido en YouTube, Ud. estará otorgando: a favor de YouTube, una licencia mundial, no exclusiva, exenta de royalties y transferible (con derecho de sub-licencia) para utilizar, reproducir, distribuir, realizar obras derivadas de, mostrar y ejecutar ese Contenido en relación con la prestación de los Servicios y con el funcionamiento del Servicio y de la actividad de YouTube, incluyendo sin limitación alguna, a efectos de promoción y redistribución de la totalidad o de una parte del Servicio (y de sus obras derivadas) en cualquier formato y a través de cualquier canal de comunicación; a favor de cada usuario del Servicio, una licencia mundial, no exclusiva y exenta de royalties para acceder a su Contenido a través del Servicio, y para utilizar, reproducir, distribuir, realizar obras derivadas de, mostrar y ejecutar dicho Contenido en la medida de lo permitido por la funcionalidad del Servicio y con arreglo a los presentes Términos y Condiciones. 8.2 Las anteriores licencias otorgadas por Ud. con respecto a los Videos de Usuario quedarán canceladas cuando Ud. elimine o borre sus Videos de Usuario del Sitio Web. Las anteriores licencias otorgadas por Ud. con respecto a los Comentarios de Usuario son de carácter perpetuo e irrevocable, sin perjuicio de sus derechos de propiedad, cuya titularidad le corresponderá a Ud. en todo momento conforme a lo estipulado en el epígrafe 7.2 anterior.

En tots veiem que les condicions d'ús estableixen que atorguem al proveïdor del servei una llicència mundial, no exclusiva, lliure de compensacions econòmiques, transferible, permetent ús, reproducció, distribució, obres derivades, etc. Jo, tot i no ser expert en dret, crec que queda molt clar que qualsevol d'aquests serveis pot vendre els continguts publicats sota aquesta llicència que se'ls atorga, sense compartir els diners guanyats amb l'autor, i sense demanar-li permís. Per això penso que el cas d'Instagram s'ha exagerat i que evidencia que quan utilitzem aquests serveis no ho fem amb plena consciència d'allò que implica.


+ GNU FDL

Wikipedia tanca contra la #SOPA

Aquesta és la imatge que té avui la Wikipedia. És un dels llocs web que protesta de forma activa contra la SOPA (Stop Online Piracy Act) i la PIPA (Protect IP Act), en procés legislatiu als EUA.

+ GNU FDL

#ip Els arquitectes volen drets sobre els edificis dissenyats

Llegeixo que el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Sevilla vol que es modifiqui la llei de propietat intel·lectual perquè, a més de plànols i altres documents de disseny dels edificis, també hi hagi restriccions d'ús de la implementació d'aquests dissenys, pensant en usos com l'aparició d'imatges d'edificis en video-clips, etc. Sembla lògic però, la cosa és prou embolicada, i no sóc jurista.

Primer, si l'arquitecte fa un disseny per encàrrec, els drets patrimonials del producte final no haurien de ser per al client? Almenys caldria permetre-ho per contracte. En segon lloc, l'edifici és en sí mateix una reproducció de l'obra, no? Per tant, caldria legislar sobre els drets que es transfereixen al constructor per poder reproduir l'obra i materialitzar-la. Tindria drets sobre l'obra el constructor?

Ara bé, tot plegat és per plorar. Un cada dia genera continguts intel·lectuals pels que cobra però, no està tota la vida cobrant-ne rendiments si no que per continuar cobrant ha de continuar treballant. Els arquitectes cobren bones quantitats de diners com perquè encara demanin els rendiments dels drets d'autor de la seva feina.

+ GNU FDL

#twitter #ip #dretsautor Ús de fotos "publicades" a Twitter

Fa poc que una sentència als EUA ha servit per llegir afirmacions com que les imatges publicades a Twitter no són d'ús lliure. La sentència es relaciona amb un conflicte sobre reconeixement d'autoria d'imatges pujades a TwitPic, quin autor va demandar mitjans que les van utilitzar sense reconèixer-ne l'autoria. Tècnicament però, les imatges no es publiquen mai a Twitter si no que allí es publiquen enllaços a les imatges, les quals poden haver-se publicat a TwitPic, Flickr o altres serveis. És en aquests serveis on cal anar a mirar les condicions d'ús de les imatges (en el meu cas publico imatges a Flickr amb llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual, CC BY-SA) i també les condicions d'ús del servei. Quan algú puja imatges a TwitPic, segons les condicions del servei, conserva tots els drets sobre aquestes però, atorga al servei una llicència mundial, no exclusiva, lliure de pagaments, subllicenciable i transferible per ús i treballs derivats.

Tenia entès que la sentència era sobre el reconeixement de drets i no pas sobre ús de les imatges. Si es tractés d'aquest segon supòsit, si TwitPic hagués donat permís als mitjans per utilitzar les imatges, probablement la sentència hauria estat una altra. Em pregunto si l'autor, si els autors de continguts publicats a la xarxa, ho tenen en compte, quins drets atorguem quan hi deixem qualsevol obra.

+ GNU FDL

#ip #web2.0 Com s'ha de citar una font 2.0?

Sí, no m'agrada l'etiqueta 2.0 però, per entendre'ns, em refereixo a com s'han de citar continguts que procedeixen d'un servei en línia, ja sigui Flickr, YouTube, Twitter, Facebook, Google Books, etc. M'he trobat amb un cas d'un bloc que utilitzava una foto meva i en la llegenda posava com font d'aquesta Flickr. En canvi, al final de l'apunt on apareixia hi havia una completa referència de fonts, citades amb títols i noms d'autor.

Tenim el costum de dir que aquest o aquell video és de YouTube, que aquella foto és de Flickr, etc. però, oblidem que això només són serveis de publicació i compartició però, que l'autor dels continguts, la font real, és qui els ha creat. Així, les meves fotos de Flickr les publico amb una llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA), tret d'excepcions quan no són meves. Si algú hi entra i n'agafa una, la llicència li diu com pot utilitzar-la. Total llibertat però, citant la font, en aquest cas, jo, no Flickr. No vol dir que no es pugui dir que s'ha trobat a Twitter però, igual que amb continguts "tradicionals" respectem l'autoria a les referències, no costa res ser just i reconèixer l'autor. Perquè, encara que 2.0 i molts cops lliures, són continguts protegits amb la mateixa legislació que la dels continguts restrictius.

Aprofito per posar un enllaç. Avui se sabia que un fotograf d'Haití denunciarà diversos mitjans per no haver reconegut l'autoria [i utilitzat sense permís] d'unes fotos que ell havia penjat a TwitPic. Els mitjans acostumen a donar mal exemple amb l'ús de continguts de serveis en línia, no respectant sempre la cita de l'autor o bé altres condicions de la llicència.

+ GNU FDL

#sentenciacanon #sgae Titulars confosos sobre el cànon

Una de les notícies d'ahir, no relacionada amb el canvi de ministres a Madrid, va ser la sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre ahir sobre el litigi entre l'empresa Padawan i la SGAE, després que l'Audiència de Barcelona havia donat la raó a l'entitat de gestió de drets, la qual reclamava a la primera el pagament del cànon en tots els seus dispositius i medis físics afectats per aquest, i amb efectes retroactius.

La sentència donava la raó a Padawan, cosa que ahir va desencadenar grans titulars, apuntant que el Tribunal havia tombat el cànon. I en realitat, des del meu punt de vista no especialista en dret, diria que no és així. Els propis mitjans en el seu titular ahir deien una cosa i en els continguts acabaven explicant-ne una altra. En realitat la sentència diu que el cànon per còpia privada només es pot cobrar a persones físiques, a usuaris privats, i no a empreses i administracions perquè l'ús que faran d'aparells i suports s'assumeix que no serà per a reproducció d'obres protegides. En canvi, admet que el cànon, tal com existeix, és vàlid i que compleix la normativa comunitària, aplicat a persones físiques, de forma indiscriminada, per la dificultat de controlar quan un usuari exerceix el seu dret de còpia privada i quan no.

És a dir, que d'una banda la UE tomba l'aplicació del cànon però, de l'altra, no va contra aquesta mesura de compensació als autors per la còpia privada de les seves obres. És per això que no entenc els titulars tan rotunds.

Podeu veure un recull informatiu molt útil a El País.

+ GNU FDL

Internet i pirateria

Un bon article perquè els amplificadors del missatge que associa Internet, pirateria i caiguda de la indústria cultural, reflexionin i cerquin dades que els permetin fer afirmacions rotundes: Internet clausum y piratería digital.

Via BULMA.

+ GNU FDL

Històries de la SGAE, 30 minuts, TV3

Ahir diumenge TV3 va emetre, al programa 30 minuts, un reportatge sobre la SGAE i la recaptació de drets d'autor, en plena època de repulsa contra el cànon i la forma de gestionar els drets d'aquesta entitat. Es pot veure íntegrament al web de TV3, inserit més avall.

El començament és una mica erroni. Surt una persona cantant "La donna è mobile", de Verdi, a la dutxa, com exemple, quan Verdi, si no m'equivoco, és un autor quines obres ja són al domini públic. Una cosa diferent és interpretar Verdi amb una partitura quins drets patrimonials estiguin encara vigents.

Es passa per diversos temes relacionats amb la propietat intel·lectual, entre ells l'ús de llicències Creative Commons per evitar haver de pagar a la SGAE (negocis que posen música), o per evitar dependre'n (autors). La veu en off fa clara la distinció entre música lliure i Creative Commons si ens adonem que diu que amb les llicències Creative Commons els autors permeten un ús lliure o reservant-se alguns drets. Ep, alerta navegants. Llliure és lliure, Creative Commons és Creative Commons. Ignasi Labastida, professor de la UB i líder de Creative Commons Espanya/Catalunya, comenta un aspecte important, i és el fet que a Espanya, si no ets soci d'una entitat de gestió de drets d'autor, cosa a la qual no et poden obligar, tens certa indefensió sobre com es defensen els teus drets.

D'altra banda, el subdirector de la SGAE justifica la pensió vitalícia de l'actual director, Teddy Bautista, de 24.000 euros mensuals fent la demagògia de preguntar quan cobren els directius d'altres entitats sense ànim de lucre. També ell i el cantant de Jarabe de Palo, justifiquen que uns socis cobrin molt per drets d'autor i altres cobrin poc o res. És insòlit que, quan es cobra un cànon indiscriminat en medis físics verges, aquesta taxa indiscriminada no es reparteixi equitativament entre tots els socis -deixant de banda si és just o no cobrar aquest cànon-. Quan es passa a parlar del cànon, cal parar atenció al comentari que diu que aquest no ha de repercutir en l'usuari. Però, ja sabem, que ens el cobren i fins i tot ens el desglossen. L'advocat Josep Jover comenta com, en comptes de cobrar el cànon al fabricant del dispositiu físic, es cobra al botiguer, a qui és més fàcil fer pagar. La botiga Traxtore, exemple d'això, ha dut el problema a Europa. I serà el tribunal europeu qui deicideixi. No cansa que sempre haguem d'acudir a Europa per queixar-nos de les actuacions del govern espanyol, governi qui governi?



+ GNU FDL

La llei Sinde i les crítiques que rep

Zapatero s'ha cobert de glòria amb el suport a les reivindicacions de destacades figures de la música i el cinema sobre els drets d'autor, a la criminalització de les descàrregues via xarxes P2P -tot i ser legals vistes les sentències fins el moment-, i ara, amb la nova Llei de l'Economia Sostenible (LES), ho ha acabat d'adobar tot. Una llei que inclou una reforma relacionada amb la propietat intel·lectual, no amb l'economia, amb la contradicció que això representa, a banda de l'aposta per un camí semblant a la desconnexió aprovada a França per als que es descarreguen obres amb P2P.

Avui he trobat un article sobre les crítiques que està rebent la llei, via Menéame, on també he trobat una referència a un altre article que explica com des d'ordinadors d'alguns ministeris del govern -entre ells el de Cultura- s'han descarregat material via P2P, inclosos programes d'ordinador i números de sèrie (aquestes obres, per cert, no protegides pel dret de còpia privada).

+ GNU FDL

Contracop i les llicències lliures

Avui llegia que Contracop publica el seu primer disc. La notícia, més que el seu primer disc, segons els titulars, era que el disc es publicava amb una llicència lliure. Però, després d'intercanviar comentaris amb ells al bloc, he pogut comprovar que això no és així.

Contracop publiquen el seu primer disc amb una llicència CC BY-NC-ND, és a dir, una llicència que no permet ús comercial ni obres derivades. Això són restriccions d'ús i penso que clarament no és lliure. És més, ells mateixos parlen del copyleft de les llicències Creative Commons i això tampoc no és així. Les llicències lliures de música, imatges, etc., són anàlogues a les llicències lliures de programari. La clàusula copyleft va íntimament lligada al fet que la llicència sigui lliure. Perquè una llicència Creatice Commons sigui de tipus copyleft, a més de ser lliure requereix que sigui Compartir Igual (SA, o Share Alike).

Massa sovint es confonen les llicències Creative Commons amb les llicències lliures. És més, es confon el concepte cultura lliure amb els continguts lliures.

El grup diu que es deslliguen de la SGAE però, ningú no està obligat a ser soci de la SGAE. Sí que és cert que, si vols cobrar per drets d'autor, has de fer-ho via una entitat de gestió de drets. Es digui SGAE o un altre nom, no tens més remei que ser-ne soci.

Per això, tot i felicitar-los pel seu primer treball, crec que haurien de parlar de llicència Creative Commons i no de llicència lliure ni copyleft.

+ GNU FDL

RapidShare, obligats a filtrar llibres

Via Menéame trobo que RapidShare haurà d'eliminar 148 llibres desats als seus servidors disponibles per a descàrrega directa. Era d'estranyar que un servei així fos, aparentment, menys perseguit que les descàrregues P2P. Si no m'equivoco, la descàrrega directa des dels seus servidors ja no es pot considerar compartició un a un -P2P- i, com conseqüència, no entrar dins de la còpia privada -motiu que tècnicament ha conduït a les sentències favorables en demandes contra llocs amb enllaços P2P-. A més, el fet que hi hagi comptes de pagament per a la descàrrega més ràpida, afegeix l'ànim de lucre, amb la qual cosa encara està més clar que la còpia privada no empara el servei.


+ GNU FDL

Països vigilats per promoure el programari lliure

L'Aliança Internacional per a la Propietat Intel·lectual (IIPA) ha sol·licitat que els EUA vigilin diversos països pel fet de promoure l'ús de programari lliure en l'administració pública, segons llegia ahir a Público. El Guardian en parla en un article que duu per títol, "Quan l'ús del programari lliure et converteix en enemic d'un estat". Els països acusats de promoure el programari lliure poden passar a formar part de la llista 301, una llista que ve a ser, segons The Guardian, com la llista de països enemics del capitalisme.

I és que acusar el món del programari lliure de tenir un rerefons comunista és una de les mentides habituals per part de qui promou la restricció de drets en les obres intel·lectuals.

A hores d'ara, si algú fa cas d'aquesta associació amb interessos privats i amb un model de negoci de coneixement tancat i de programari privatiu, és perquè no té capacitat d'una mínima anàlisi. El programari lliure no és cap il·legalitat, al contrari. El programari lliure no significa absència de negoci, al contrari. Però, quan algú necessita imposar-se com sigui, de vegades es recorre a mentides per eixafar les amenaces de ser vençut.

+ GNU FDL

Himnes i drets d'autor

Que una entitat encarregui un himne i que no se li cedeixen, encara que sigui de forma no exclusiva, els drets d'autor de lletra i música és un mal negoci per a l'entitat. Això és notícia avui perquè el club de futbol Badalona des del passat diumenge no posa l'himne ni música ens els partits a casa. Resulta que l'autor de la música no els va cedir els drets l'any 2003, en composar-la. I la SGAE els reclama els diners per difusió de l'himne i de la música ambiental. Avui també se sabia que uns alumnes havien de pagar 100 euros a la SGAE per representar una obra de Lorca al seu centre educatiu.

Qui pot parlar de drets d'autor?

L'altre dia en una conversa al Facebook una de les persones que intervenia va comentar, en mode off-topic, que és penós que hi hagi informàtics que opinin i intentin "sentar càtedra sobre les obres artístiques i els drets d'autor". No puc més que sentir-me al·ludit, encara que no he intentat mai sentar càtedra si no opinar sobre els drets d'autor. Puc parlar de drets d'autor?

Foto al Més Ebre

El bisetmanari Més Ebre (RSS, Twitter) publica avui una foto que vaig penjar a Flickr d'un "encierro" a Amposta. Ahir em van trucar per dir que la utilitzarien i avui veig a la portada i que va acompanyada pel text cc-by-sa al costat del meu nom. És d'agrair que quan s'agafen fotos un es preocupi per veure sota quines condicions es poden utilitzar i com cal utilitzar-les.

Seria interessant una convenció als mitjans per indicar clarament autoria i llicències, ja que fins ara només s'acostuma a acompanyar la foto del nom de l'autor, si no s'opta per apropiar-se-la o per posar "cedida". Aquesta convenció pot ser molt simple (amb una icona de tots els drets reservats, una de Creative Commons, etc.) i no ocuparia gaire més lloc que el nom que ja es posa al peu de foto.


+ GNU FDL

Manifiesto: En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…
1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.
Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet. 

Font: escolar.net

Informació relacionada:

• Avant projecte de llei d'economia sostenible (???) - Disposició final: http://www.blogespierre.com/2009/12/01/anteproyecto-de-ley-de-economia-sostenible-disposicion-final-primera/
  
• Reaccions a l'avantprojecte: http://www.internautas.org/html/5870.html
• A Europa s'aprova el paquet Telecom: http://www.internautas.tv/programa/691.html
  

+ GNU FDL

Google inclou la cerca d'imatges filtrant per drets d'ús

Google anuncia al bloc oficial que la cerca d'imatges en mode avançat permet incloure en el criteri de cerca els drets d'ús que s'atorguen sobre les imatges. Això permet fer cerques sobre imatges publicades amb llicències Creative Commons, GNU FDL i altres. El criteri que es mostra quant a drets d'ús és si se cerquen imatges no filtrades per llicència, si se cerquen imatges que permeten reulitització, reutilització comercial, reutilització amb modificació i reutilització comercial amb modificació.

Com es pot veure, no és que sigui una cerca per llicència sinó que, a partir de les llicències associades a les imatges (per exemple, la informació de llicència amb què hom publica a Flickr) i els drets que impliquen, es filtren les imatges coincidents. La idea és bona però, potser haurien de canviar els valors possibles de selecció. El problema és que tal com es llegeix hom podria pensar que permís de reutilització i permís de reutilització comercial és confòs. Legalment podem dir que no, doncs aquells drets no atorgats en el context de la propietat intel·lectual implica que no es tenen (si no ens diu l'autor que podem fer ús comercial, o qualsevol ús, vol dir que no en podem fer i no que sí). Crec que ajudaria una clarificació a no confondre els usuaris en les cerques.

Vist al bloc de Creative Commons.


+ GNU FDL

Còpia privada i comunicació pública

Quan es descarreguen i/o comparteixen continguts via xarxes P2P, s'interpreta que l'empara del dret de còpia privada fa que no s'estigui cometent cap infracció -almenys des del punt de vista penal-. Perquè es consideri còpia privada cal que la reproducció de les obres protegides no es faci de forma col·lectiva (comunicació pública) ni amb ànim de lucre. Si alguna de les dues condicions no es compleix, aleshores no s'està emparat per la còpia privada. A més, cal tenir en compte que les bases de dades electròniques i els programes d'ordinador queden excloses de la còpia privada.

En alguns llocs s'exagera i quan es parla de reproducció col·lectiva, de comunicació pública posen el fals exemple de convidar una colla d'amics a casa i posar-los música. Seria comunicació pública si la música s'emetés, per exemple per una freqüència de ràdio a tot el veïnat. Per tant es pot descartar aquest plantejament.

Però, des del meu punt de vista, no legal però, sí interessat amb els aspectes legals com professional de la informàtica, m'agradaria apuntar alguns casos en què potser ens pensem que ens protegeix la còpia privada i que penso que no és així. Corregiu-me si m'equivoco.

Per exemple, quan algú emet música de la que escolta amb un canal de ràdio en línia. És a dir, quan fem streamming de la música que escoltem sense autorització -en cas que estigui protegida amb drets restrictius-. També estem equivocant-nos quan pengem continguts protegits amb drets restrictius en llocs com Rapidshare, Divshare, o altres. En aquest cas el problema és que s'està posant un contingut a l'abast de tothom, de forma col·lectiva. La diferència amb la compartició P2P és que en aquest cas la compartició és 1 a 1, encara que hi hagi multitud de connexions 1 a 1 a la vegada. En canvi, posar, per exemple, videos de YouTube en els nostre bloc crec que tècnicament no seria un cas d'infracció perquè l'únic que es fa és inserir el codi que permet que es reproduexin els videos però, aquests es reprodueixen des de YouTube, no des del nostre bloc. Ja veieu que és un món interessant i prou complex, cosa que ens ha de convidar a interessar-nos pel tema, doncs ens ho trobem sovint en el nostre dia a dia, i sobretot ara que tothom vol ser 2.0.

Enllaços:

• Reial Decret Legislatiu 1/1996 del 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text refòs de la Llei de Propietat Intel·lectual 
• Llei 23/2006, del 7 de juliol, per la qual s'aprova la modificació del text refòs de la Llei de Propietat Intel·lectual
  

+ GNU FDL

Propietat intel·lectual i garantia de servei, el cas de Twitter

L'altre dia el bloc de Mr. Tweet parlava sobre la suposada contradicció de les condicions de servei de Twitter. En l'article es destaca que mentres que d'una banda les condicions de servei asseguren que tot allò que es publica a Twitter és propietat de l'usuari i que Twitter no en reclamarà mai la propietat, també es reserven el dret de cancel·lar el servei a l'usuari d'acord amb la legislació vigent. L'autor es pregunta qui és l'autor dels tweets, d'allò que publiquem a Twitter, si en qualsevol moment podem deixar de tenir-hi accés i perdre el control sobre els nostres continguts.

L'autor confon el servei de publicació i els drets d'autor sobre els continguts publicats. Si bé és cert que el fet que es pugui tallar el servei deixa l'usuari sense accés als seus continguts, això no és equivalent a prendre els drets d'autor sobre els mateixos. De fet, tot i que altres serveis a la xarxa, com Flickr, Google Docs, YouTube, etc, no indiquin en les seves condicions que els continguts que hom publica pertanyen a qui els publica, això és sempre cert, automàticament. I si diguessin el contrari, caldria veureu si és aplicable la clàusula en unes condicions generals de servei, almenys a consumidors. Aquests altres serveis, a més, poden també deixar de permetre l'accés en qualsevol moment a l'usuari i perdre així, el control sobre els continguts.


+ GNU FDL

Consumer.es s'equivoca amb el copyleft

Mira que segueixo els continguts de la revista Consumer i fins ara sempre podria dir que m'han semblat correctes i molt interessants. Avui però, m'he topat amb un articles sobre llocs on trobar música copyleft. M'ha estranyat perquè en realitat allò que està de moda són els llocs on hi ha música gratis, sovint amb llicències Creative Commons. Sent puristes, copyleft està relacionat amb el programari lliure i es refereix a programari lliure quina llicència, a la vegada, requereix que la distribució de l'obra o derivats, ha de ser sota les mateixes condicions. Però, sent més flexible, podríem deixar copyleft com la condició que la distribució de l'obra o derivats sigui sota les mateixes condicions, sigui o no aquesta lliure. Personalment crec que aquesta segona opció és una deformació del concepte original, potser perquè continguts no lliures aparentment ho semblin.

Alguns llocs, com el de la Fundació Copyleft, ho veuen de forma més àmplia. A la Wikipedia, o en el projecte GNU -origen del terme- es relaciona copyleft amb llicències lliures. Malauradament, les llicències Creative Commons s'associen amb els continguts lliures, per una altra utilització deformada del terme. Lliberat per als autors però, no per als usuaris, que és allò que pretén el programari lliure i tal com s'entén en la definició de continguts culturals lliures.

Per això penso que l'article hauria de parlar de música gratis, com a molt de música Creative Commons -la majoria de casos serà així- però, ni de música lliure ni, encara menys, de música copyleft.

+ GNU FDL