20 anys de #Barcelona92

Dia 25 de juliol del 2012. Fa 20 anys en tenia 18 i, tal dia com avui, a l'hora que escric això, tornava de Barcelona de participar com membre de La Lira Ampostina a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 [video]. Encara tinc les polseres que utilitzàvem per identificar-nos i tenir accés al recinte olímpic, el diploma de participant i, a l'estoig del clarinet, que ja té més de 20 anys, encara hi duc l'enganxina que dúiem. Una gran fita per a Barcelona, Catalunya, Espanya però, també per a La Lira. Vam participar i vam gravar la música que va sonar durant la nostra actuació, junt amb músics de tot Catalunya i els tambors del Baix Aragó.

De records, un grapat. Un o dos anys abans dels Jocs vam poder tocar a l'Estadi Olímpic en unes jornades per a visitants estrangers. Mesos abans de la cita olímpica vam gravar la música que sonaria a l'Estadi, amb el director Josep Pons. El dia de la inauguració vam tocar en directe però, no se sentia per megafonia més que la música gravada. Normal.

Hores d'espera, d'ambient de festa abans de començar. Ja ho vaig explicar en un altre apunt. Els dinars del KFC, calor, calor i calor, els tambors de Calanda, Híjar i poblacions dels voltants que no es cansaven de sonar,... Entrada a l'Estadi, seguint marques al terra que gairebé no es veien, anar tocant, dissimular si miraves allò que succeïa al nostre voltant,... Una marxa ràpida un cop vam acabar i, aturats a l'autopista vam poder veure per la televisió que el peveter ja s'havia encès. És una cosa a la qual t'has d'acostumar. Si participes en un gran esdeveniment, pots dir que hi eres però, no el gaudiràs com espectador. No es pot tenir tot. I no ho canviaria pas.

+ GNU FDL

Les pulseres de Barcelona'92 #LaLiraAmpostina

Dies de moviment de coses d'un lloc a l'altre. Coses que conserves, coses de les quals prescindeixes. Apareixen records. Records com aquest. Un parell de pulseres que ens van servir per anar identificats com participants de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La Lira va ser la banda que va gravar la música que es va escoltar a l'Estadi Olímpic quan músics d'arreu de Catalunya vam entrar-hi formant un cercle dins del qual Cristina Hoyos va representar una alegoria del flamenc a sobre d'un cavall, acompanyats també dels tambors del Baix Aragó.

Recordo els assajos i el dia de la inauguració. Primer pas pel Camp Nou per fer el primer pas pel control de seguretat. Barcelona plena de policies, quasi a cada cantonada. D'allí a l'Estadi Olímpic, en un camp annex, esperant sota el sol, aguantant la calor, dinant racions de pollastre del Kentuky Fried Chiken. La gent del Baix Aragó tocant el tambor contínuament -es nota que estan acostumats a pegar-li- i també ruixant-se amb les mànegues d'aigua per refrescar-se. Així unes hores fins que ens tocava entrar a l'Estadi -el dia de la inauguració, amb un muntatge de seguretat espectacular-. Pels altaveus anaven cridant els tambors del Baix Aragó. Allí vaig conèixer els diferents pobles que tenen per tradició la tamborada de Divendres Sant. Calanda, Híjar, la Puebla de Híjar,... Un cop dins seguir les marques del terra sense que es notés, tocar sobre la nostra gravació, escoltar Alfredo Kraus,...

Molts de records d'una gran fita per a La Lira en una data històrica per a Catalunya.

Per casualitat he trobat un apunt que mostra el guió de la cerimònia, escrit per Margarita Rivière, per si teniu ganes de repassar la cerimònia, si la teniu gravada o la veieu a la xarxa.

+ GNU FDL