La UE es gasta 6.000 euros per distingir entre català i valencià

La Unió Europea sempre ha posat pegues per oficialitzar el català. Ens ha donat recentment un premi de consolació permetent adreçarnos-hi en la nostra llengua, tot i que no servirà per gaire cosa més que per poder dir que podem escriure a Europa en català. Per motius sembla ser que econòmics, hi ha reticències perquè el català sigui llengua de ple dret a Europa. Potser per motius econòmics alguns a Espanya pensen que cal evitar les llengües cooficials a Madrid.

Però, quan t'assabentes que la Unió Europea gasta 6000 euros per traduir un anunci al valencià, quan ja estava fet en català, simplement canviant l'accent de pronunciació, qualsevol argument sobre despeses causades pels idiomes cau pel seu propi pes. Diuen que han estat les pressions del govern valencià. Si és així la UE hauria d'haver-se pronunciat públicament i no cedir al xantatge de no publicar-se l'anunci en cas de no fer-se en valencià. A Espanya el govern de Madrid ja ens té acostumats a fer llocs web en castellà, gallec, euskera, català i valencià.

La llengua com arma política, la irracionalitat al poder.

+ GNU FDL

Català i valencià, llengües diferents

Segons la candidata del PP, Dolors Nadal, català i valencià són idiomes diferents. Es recolza en els estatuts i no en el rigor lingüístic, ni en el coneixement del territori. Ens està dient que si una llei diu que el riu va de cara amunt, com es diu a les Terres de l'Ebre, hi anirà, sigui això cert o fals. Passegi's per les Terres de l'Ebre i escolti com parlem. Miri's el text català de la proposta de Constitució Europea que es va sotmetre a referèndum fa un temps. Repassi els noms de la llengua catalana al llarg dels segles. Escolti la gent que n'entén i no només els seus companys de partit, interessats més a matenir l'enfrontament entre País Valencià i Catalunya que no pas a defensar una tesi indefensable.

El problema del català a les oposicions

Per accedir a la funció pública a Catalunya, per exemple al departament d'Educació, cal superar una prova de català o acreditar-ne el nivell. El programa Tengo una pregunta para usted, en la intervenció de Carod-Rovira, va reflectir un dels prejudicis típics envers la llengua. No es veu normal que a Catalunya es demani el català per opositar, adduint que suposa una barrera per a les persones castellano-parlants que procedeixen de fora. Val a dir que això és tenir una concepció de la pluralitat d'Espanya i una sensibilitat envers la llengua pròpia de cada territori, així com de cara al propi Estatut de Catalunya, més aviat pobres. D'altra banda, mai no es diu que al País Valencià també es requereix tenir acreditat el coneixement de valencià i que, malgrat ser la mateixa llengua, allí no es reconeix el nivell C de català sinó que cal tenir el nivell C de valencià. Això no es destaca mai en els entorns que veuen tots els mals d'Espanya en Catalunya.

I posats a parlar-ne, potser seria hora que a Catalunya es posessin barreres i, mentres el País Valencià no admeti opositors amb el nivell C de català avalat per la Junta Permanent, no s'admetin opositors amb el nivell C de valencià, sempre deixant clar que no és perquè es considerin llengües diferents, sinó perquè hi ha una discriminació que des del País Valencià s'aprofita, de forma que, per exemple, els professors valencians poden estar a Catalunya fent punts per poder exercir més tard a la seva terra, cosa que els professors catalans no poden fer-ho. Potser contribuïria al fet que els propis professors valencians fessin pressió perquè el seu govern canviés de postura.