Per accedir a la funció pública a Catalunya, per exemple al departament d'Educació, cal superar una prova de català o acreditar-ne el nivell. El programa
Tengo una pregunta para usted, en la intervenció de Carod-Rovira, va reflectir un dels prejudicis típics envers la llengua. No es veu normal que a Catalunya es demani el català per opositar, adduint que suposa una barrera per a les persones castellano-parlants que procedeixen de fora. Val a dir que això és tenir una concepció de la pluralitat d'Espanya i una sensibilitat envers la llengua pròpia de cada territori, així com de cara al propi Estatut de Catalunya, més aviat pobres. D'altra banda, mai no es diu que al País Valencià també es requereix tenir acreditat el coneixement de valencià i que, malgrat ser la mateixa llengua, allí no es reconeix el nivell C de català sinó que cal tenir el nivell C de valencià. Això no es destaca mai en els entorns que veuen tots els mals d'Espanya en Catalunya.
I posats a parlar-ne, potser seria hora que a Catalunya es posessin barreres i, mentres el País Valencià no admeti opositors amb el nivell C de català avalat per la Junta Permanent, no s'admetin opositors amb el nivell C de valencià, sempre deixant clar que no és perquè es considerin llengües diferents, sinó perquè hi ha una discriminació que des del País Valencià s'aprofita, de forma que, per exemple, els professors valencians poden estar a Catalunya fent punts per poder exercir més tard a la seva terra, cosa que els professors catalans no poden fer-ho. Potser contribuïria al fet que els propis professors valencians fessin pressió perquè el seu govern canviés de postura.