El naixement d'Ebre TV

Aquest divendres es va fer la cerimònia d'inauguració de la nova televisió, Ebre TV, del grup Ebre, editors de La Veu de l'Ebre i del diari digital Ebredigital. La cerimònia l'hem pogut seguir de forma repetida durant el cap de setmana. Tot fa pensar que la línia en cap de setmana no serà diferent de la de les altres cadenes locals a la TDT, o de les cadenes locals que fins ara existien a la televisió analògica: repetir continguts, que inicialment fa gracia i al final fa que canviïs de cadena.

Imatge utilitzada incomplint la llicència per segon cop

Obro La Veu de l'Ebre de divendres 8 d'agost del 2008. La pàgina 18 informa sobre la compra dels Ullals de Baltasar per part de Medi Ambient. Em trobo amb una foto dels Ullals que m'és familiar. No pot ser, per segon cop no pot ser.

Cerco a Flickr i recupero una imatge penjada l'abril del 2006. La retallo i crec que coincideix amb la que hi ha al setmanari. Podeu jutjar vosaltres mateixos/es. La del setmanari però, va signada com si fos de La Veu de l'Ebre, no meva. M'he posat en contacte amb ells per fer-los saber que cal complir les condicions de llicència malgrat que la imatge sigui lliure.

El curiós del cas és que aquesta mateixa imatge ja va ser motiu de queixa per part meva, en una informació que van publicar a l'Ebredigital el mes d'agost del 2006. En aquell moment es van disculpar i, en comptes de reconèixer l'autoria, van eliminar-la.

La poca son i la falta de sexe

Doncs sí, sembla que malgrat la poca son o la falta de sexe no impedeix que La Veu de l'Ebre es fixi aquesta setmana en un bloc, element exhibicionista per excel·lència a Internet, concretament en el bloc Lo portal de Remolins. El setmanari informa sobre l'opinió personal que l'autor del bloc, Jordi Roig, secretari d'organització d'ERC a Tortosa, fa del PAM de la ciutat. Sobta que se li doni tanta importància a l'opinió personal, i que es dediqui una notícia a comentar una entrada del bloc, i més sabent que alguns consideren els blocs com un fenòmen exhibicionista i que aporta poca cosa a la societat.

Mirant-nos el melic

Els Ebrediputats fan una reflexió interessant arran de la seva entrevista a Josep Ma. Arasa i les reaccions generades. Em quedo amb dues coses. La primera, amb l'enveja que té l'autor de La Veu de l'Ebre. Jo en comptes d'enveja però, li diré reconeixement. És just reconèixer la importància del mitjà al territori, per veterania i per ser un indubtable referent. Això no treu que dubti si avui dia un setmanari té sentit, quan hi ha molts mitjans que donen les notícies de forma diària sobre el territori -reflexió que també dirigeixo a revistes municipals com l'ampostina-. La segona, amb la necessitat d'evitar mirar-nos massa el melic.

És evident, i només cal anar a les trobades de blocaires o seguir-les a la xarxa o en diferit, que una de les coses que es nota a l'atmosfera és un cert grau d'autocomplaença. Aquest grau d'autocomplaença, com els passa als polítics als mítings, pot fer-nos perdre de vista que estem en un àmbit d'abast limitat, en una comunitat heterogènia -quant a continguts, qualitat, ideologies,...-, i que l'èxit no és el que percebem sinó potser molt menor. És cert, hem d'evitar que el fet blocaire sigui com pertànyer a un club privilegiat, el·litista, i que pensem que el fet de tenir bloc no ens faci pensar que som posseïdors de la veritat. Però, no crec que es pugui dir això de la majoria de persones blocaires. Cal doncs, no generalitzar.

Tenen capacitat transformadora els blocs? Ens fan més lliures? Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Aquestes preguntes se les fan també els Ebrediputats. Penso que sí, que els blocs tenen capacitat transformadora. Però, no la té un bloc per ser bloc sinó determinats blocs en determinats àmbits i determinades situacions. Una prova fàcil de donar és que els blocs han transformat la presència dels mitjans a la xarxa, mitjans tradicionals que incorporen els blocs com secció, programes de ràdio que dediquen part dels continguts a parlar de diferents blocs, polítics que obren blocs per difondre els seus missatges i per intercanviar impressions amb la ciutadania,... Ens fan més lliures? Bé, tenir o no tenir un bloc pot ser una obligació professional o bé un desig personal. La llibertat de crear un bloc existeix i els mitjans estan a l'abast de tothom -un altre trema és la disponibilitat de l'accés a Internet-. Amb els blocs hi ha persones que poden expressar-se lliurement i sense censures, cosa que no podrien fer utilitzant mitjans tradicionals. En un bloc es pot dir allò que es pensa -els límits sempre existiran- i es pot interactuar amb qui et llegeix, retroalimentant allò que escrius. Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Doncs això no sé com respondre-ho. Els blocs, un cop superada la barrera de l'accés a la xarxa, són una eina a l'abast de tothom, sense distincions. Ara bé, primer cal garantir l'accés universal a Internet i a l'educació en les TIC. Els telecentres són una gran eina de formació en TIC i un recurs d'accés a Internet en llocs on no arriba la banda ampla o els recursos econòmics de les famílies no permeten tenir-ne a la llar.

Per la part que em toca, intento no mirar-me el melic pel fet de tenir un bloc. De fet, tinc bloc des d'abans d'aquest boom, des d'abans que es parlés del terme bloc a casa nostra, i el fenòmen va ser tota una sorpresa. Ara bé, el meu bloc és un lloc on em sento a gust escrivint sobre els temes que em vénen al cap. És un lloc on publico continguts lliures -completament lliures-, aportant el meu gra de sorra al concepte de programari i de coneixement lliures. El bloc és una eina que es complementa amb altres serveis com Flickr, on també penjo fotografies lliures -que alguns mitjans agafen i no sempre en reconeixen l'autoria-, YouTube, Twitter, Facebook, ... Però, no deixa de ser una eina més, una eina de comunicació entre persones. I això no és patrimoni dels periodistes. La comunicació és patrimoni de les persones.

Els blocs i la premsa

Fa un temps, quan vaig veure que La Veu de l'Ebre incorporava la possibilitat d'afegir comentaris al seu lloc web, vaig pensar que començaven el camí cap a la transformació en un web de tipus social, dels que es classifiquen com 2.0 -pels amants d'aquesta notació-. Faltava que proporcionessin canals de subscripció -coneguts com RSS- i, si ho mirem des d'una línia temporal més curta, que afegissin enllaços a agregadors de tipus social. Sigui com sigui, veia com el web de La Veu de l'Ebre podia esdevenir en poc temps un bloc.

Avui però, m'he trobat amb unes declaracions contradictòries del seu director, Josep Ma. Arasa. Els Ebrediputats publiquen una entrevista amb ell, on li pregunten sobre els blocs, sobre què en pensa i sobre la línia que seguirà el seu mitjà en aquest sentit. Sense perdre de vista que s'emmarca en una conversa privada transcrita, no puc deixar de comentar allò que es posa en boca d'Arasa, entre altres algunes perles.

Comença dient que el fenòmen dels blocs el troba exhibicionista, que no enriqueix, que no sap què aporta. Diu que en la majoria dels casos els blocs que existeixen a casa nostra aporten poc, sentenciant amb la frase poca son o és que es practica poc sexe. No tinc la intenció de transcriure una transcripció però, voldria comentar alguns aspectes de l'entrevista.

Com ja he introduït, el director de La Veu de l'Ebre creu que els blocs aporten poc a la societat, que són un fenòmen exhibicionista i frívol. Diu que algunes de les persones que hi ha darrera dels blocs estan desaprofitats i que podrien dedicar-se a altres àmbits. Ara bé, no descarta tenir un bloc si ho veu oportú. Tot i no voler comparar-los amb els mitjans tradicionals diu que aquests es diferencien per la professionalitat, l'ètica i la qualitat, i per potenciar la cohesió i la transformació social, per sentenciar després que els blocs són comparables a tertúlies de cafè controlades per "cercles" o clans. Incideix bastant en el factor de l'anonimat als blocs -present també als comentaris del seu diari digital, tècnicament parlant, i a la xarxa en general- i ho contraposa a la premsa escrita per la seva seriositat. Insisteix que els blocs no són periodisme.

Després de llegir l'entrevista he de dir que el senyor Arasa no ha entès res quant al fenòmen blocaire, o ho ha entès i fa com si no fos així. Els blocs no són periodisme i així ho entenc jo i altres persones. Sí que hi ha qui ho qualifica com una forma de periodisme ciutadà, entre ells mitjans tradicionals que ja fa temps que han apostat pels blocs i altres eines de l'anomenada web 2.0. Potser El Mundo, El País, Vilaweb, Público, The New York Times, i altres mitjans s'equivoquen, qui sap.

Els blocs són una forma d'expressar-se, de compartir coneixements, no necessàriament periodístics, i que es caracteritzen per potenciar la interacció amb les persones que els llegeixen. Els blocs no deixen de ser pàgines web que normalment permeten afegir comentaris per parts dels seus lectors -com el web de La Veu de l'Ebre-, amb els continguts ordenats cronològicament, i normalment amb canals de subscripció. La gestió dels continguts del bloc no la fa cap clan sinó el seu o seus autors. Una altra cosa és que la promoció, la propagació d'aquests continguts es faci seguint criteris subjectius, igual que es fa quan es reenvien les notícies d'un mitjà o un altre.

L'anonimat als blocs, igual que a la xarxa, existeix i pot ser un aspecte negatiu. Però, hi ha mecanismes per moderar els anònims irrespectuosos. Que jo sàpiga, La Veu de l'Ebre no inclou elements d'identificació precisa de les persones que opinen als comentaris del seu web.

La confiança en els continguts dels mitjans tradicionals es basa en la professionalitat dels periodistes, regits per un codi deontològic. Els blocaires són persones que obren el seu espai a la xarxa, no per fer periodisme sinó per expressar-se. Hi ha blocs professionals, igual que hi ha llocs web empresarials. Els mitjans tradicionals s'equivoquen, copien continguts, s'apropien continguts, etc. I no per això generalitzarem dient que tots els mitjans tradicionals són poc de fiar, igual que no es pot generalitzar estigmatitzant tots els blocs del món. A més, les relacions de confiança en el món dels blocs, i a la xarxa en general, s'estableix a través d'altres vies, utilitzant altres criteris. Sobta també que es tingui una opinió tan negativa dels blocs i s'admeti que s'utilitzen de tant en tant com font -encara que sigui d'inspiració-, i que no es descarta obrir-ne un.

Opinió personal final és que la sensació que em queda és que Arasa si hagués estat el primer a arribar al món dels blocs ara en seria el primer difusor. Malauradament no sempre es pot ser el primer i cal saber arribar el darrer. Importa allò que s'aporta, la contribució a la societat, encara que sigui a través de la xarxa. Ja ho veig. Quan es posin de moda les micronotícies el setmanari més important de les Terres de l'Ebre obrirà el seu primer bloc.

Per reflexionar. No entenc la funció d'un setmanari quan les notícies les podem seguir al moment.

Sento haver-ho fet tan llarg.

Baixada de pantalons

Em va sorprendre el títol de la notícia de La Veu de l'Ebre d'aquest divendres, on es podia llegir que Medi Ambient s'havia baixat els pantalons, referint-se a la suspensió per part del Departament de Medi Ambient del decret de caça en barraca. Em va sorprendre tant com el "Prou!" que encapçalava l'edició de divendres de fa dues setmanes referent als pressupostos de l'Estat per al territori. No havia vist cosa semblant en època de CiU. Bo és començar algun dia. Però, aquesta setmana, aquest titular l'he trobat exageradament parcial tractant-se d'una notícia i no de l'editorial.