Perills de #DropBox i alternatives #cloudstorage

DropBox potser sigui a hores d'ara el servei més popular d'emmagatzemament al núvol gràcies a la seva sincronització transparent de les dades entre tots els ordinadors on hi ha instal·lada l'aplicació client del servei, de forma que desant els documents dins de la carpeta de DropBox automàticament es crea la còpia al servidor i s'actualitza el contingut de la carpeta en els ordinadors sincronitzats.

Ara bé, DropBox té un aspecte que ens ha de preocupar, tot i que per la comoditat de l'eina és difícil prescindir-ne. DropBox no és una empresa de la Unió Europea. No aplica la normativa europea de protecció de dades, i en conseqüència no aplica l'espanyola. De fet, tampoc no aplica el marc Safe Harbor per fer compatible la seva política de privacitat amb les normes europees. Això significa que no podem estar segurs que les nostres dades només les vegem nosaltres i qui nosaltres decidim.

A més, m'he trobat un article sobre un aspecte de DropBox que m'ha fet plantejar-me no utilitzar-lo per a res. Segons sembla DropBox utilitza la tècnica de la "desduplicació de dades", per la qual, per estalviar espai de disc, si dos usuaris diferents emmagatzemen el mateix fitxer als seus comptes, DropBox només en guarda una còpia. És a dir, que DropBox té accés a les dades que suposadament estan xifrades i que només pot conèixer l'usuari. L'article ho explica més extensament i millor que jo, si voleu aprofundir-hi.

Ja fa temps que provo alternatives. De fet vaig contractar l'espai de disc d'Arsys. Un servei interessant pel preu i per ser espanyol. Però, o utilitzes la interfície web, sempre més farragosa, o et connectes via WebDAV i la sincronització te l'has de muntar tu i a més és prou lenta. També he provat Ubuntu One però, és un servei que trobo lent, malgrat ser el més proper a DropBox que he vist.

Recentment em vaig decidir a provar durant un any el paquet familiar d'IDrive, un servei que està adherit al Safe Harbor. És més un servei de còpia de seguretat que no pas un servei de disc dur sincronitzat com DropBox. El compte gratuït és per a un ordinador i ofereix 5 GB d'espai, tot i que es poden ampliar fent-ne difusió entre els contactes i per les xarxes socials. El paquet familiar proporciona un espai de 500 GB per 149$ l'any i es pot utilitzar en un màxim de 5 ordinadors . Tots els fitxers copiats poden ser accedits via web. Una pega és que no existeix client per a GNU/Linux.

Un altre servei que estic provant i que també està adherit al Safe Harbor és SpiderOak (imatge que acompanya aquest apunt). Aquest servei ofereix un espai de disc de 2 GB en la seva versió gratuïta, amb una aplicació client multiplataforma. L'espai de 100 GB s'ofereix per 10$ al mes. No hi ha límit d'ordinadors que es poden connectar al compte. Es poden configurar diferents ordinadors per sincronitzar-se (no se sincronitzen tots per defecte) i ofereix també l'opció de compartir documents. A més del servei, hi ha un conjunt d'eines que s'han creat amb el servei i que es distribueixen amb llicència GPL v3. La pega d'aquest servei per a mi és el preu variable en funció de l'espai que utilitzis però, és potser l'opció més interessant.

Altres alternatives, per si les voleu provar:

• Zyncro: Més que un servei d'espai de disc, servei català d'Intranet al núvol.
• Amazon Cloud Drive: Disc dur virtual d'Amazon que dóna espai si compres àlbums a la seva botiga de música en línia.
• SkyDrive: Disc dur virtual de Microsoft.
• Box.net: Servei de compartició d'arxius amb interfície web.

+ GNU FDL

ownCloud, un núvol completament lliure

De la mà dels projectes Gnome i KDE arriba el projecte ownCloud, amb la finalitat de proporcionar un entorn disc dur virtual (client i servidor), completament lliure, alternatiu a DropBox i a Ubuntu One. Ubuntu One ofereix un client lliure, que s'integra amb la interfície del sistema de finestres però, utilitza un servidor no lliure. ownCloud ofereix tot el servei complet com programari lliure.

La mala notícia és que aquest projecte encara no s'ha materialitzat. Cal esperar encara uns mesos.

Això sí, aquest projecte potser eliminaria qualsevol excusa perquè l'administració pública no tingués el seu propi núvol. De fet, seria molt interessant que l'administració pública s'hi impliqués per tal de potenciar-lo.

Vist a Genbeta.

+ GNU FDL

Docuter, un altre servei per pujar arxius

Via Genbeta conec Docuter, un altre servei per pujar arxius i compartir-los amb altra gent. No hi ha límit de fitxers, ni de mida. Permet treballar amb múltiples formats de document (Microsoft Office, OpenDocument, PDF, JPG, BMP, PNG, TIFF, GIF, text sense format, text enriquit, Wordpress, Autocad). Podeu consultar al web la llista de formats admesos.

He penjat un document de mostra. No ho he fet però, es pot incrustar dins de blocs i altres llocs web, com passa amb altres serveis com Issuu o Scribd.

La pega que li trobo, com en altres casos, és la manca d'especificació de la llicència dels documents penjats. És un aspecte que ha de tenir-se sempre en compte per tal de garantir una publicació de documents que clarifiqui bé les condicions d'ús dels mateixos.

Dropbox

Via Jesús Ferré he conegut el servei de compartició d'arxius en línia Dropbox. Les seves característiques es troben explicades en un tour al web.

Per utilitzar Dropbox cal descarregar-se una aplicació client per a Windows, Mac o Linux. El primer cop que s'executa, i si no teniu usuari, procedirà a registrar-vos com usuari del servei. A partir d'aquí es poden compartir fitxers i carpetes com en un entorn de descàrrega P2P, es mantenen els fitxers sincronitzats com en un sistema de control de versions, etc. La connexió per transferir els fitxers es fa via SSL i els continguts es xifren amb un algorisme de clau simètrica AES 256.

Una eina que cal provar.

Actualització: Una comparativa de diferents sistemes d'espai de disc en línia a la revista Consumer.

Com triar un disc dur multimèdia (annex)

No volia deixar de comentar algun aspecte més a l'hora de triar un disc dur multimèdia. A banda de comprar un aparell complet, com els que vaig comentar la setmana passada, hi ha alternatives.

Hi ha fabricants que a més de vendre el disc dur multimèdia, venen també el reproductor multimèdia, és a dir, la carcassa, sense disc dur, de forma que si teniu un disc dur de 3,5" podeu inserir-lo a la carcassa i utilitzar-lo amb el reproductor. Cal que tingueu en compte però, que si el disc dur que teniu no té prou capacitat no us n'adonareu que ja s'haurà omplit. També cal tenir en compte que el tipus de connexió del disc dur ha de ser compatible amb la de la carcassa (IDE, SATA,...).

Alguns fabricants, com Iomega ofereixen una altra opció, com és un aparell amb les funcions de reproductor multimèdia, el qual es connecta per USB al disc dur extern que tingueu i via video compost, per components, per euroconnector, etc., es connecta a la televisió per reproduir-hi els continguts del disc. Iomega ven el producte Screenplay TV Link. Imagino que altres fabricants tindran l'equivalent.

Encara hi ha algunes opcions més. Es pot combinar un disc dur multimèdia com els comentats en aquesta sèrie d'entrades amb un dispositiu de compartició en xarxa que combini wifi i disc dur -com el Timecapsule d'Apple o l'ASUS WL-700gE-. També es pot adquirir un producte més car i amb menys capacitat com l'Apple TV, tot i que en el seu moment ja van sortir alternatives al producte.

Com triar un disc dur multimèdia (i II)

Per triar un disc dur multimèdia cal plantejar-se primer quants diners es volen pagar. Els aparells de qualitat mitjana es troben aproximadament entre els 100 i 200 euros, pam dalt, pam baix. A partir d'aquí, amb una cerca de productes segons característiques s'acaba de fer la tria.

Una possible forma de seleccionar el producte pot ser:

• Capacitat del disc
  
• Reproductor o reproductor i gravador?
• Connexió USB, Ethernet, Wifi?
• Tipus de sortides de video i d'àudio (euroconnector, S-Video, video compost, video per components, S/PDIF, HDMI,...)
• Formats de video, àudio i imatge
• Sistema de fitxers (FAT 32, NTFS, ext3, ...)
• Compatibilitat de sistema operatiu (si no requereixen programari per transferir la informació, qualsevol que reconegui USB acostuma a ser vàlid)
• Estudi de les crítiques favorables i contràries
• Preu

Després d'una cerca d'alguns productes, el següent enllaç us dóna una idea d'alguns dels discos durs multimèdia del mercat, de les seves característiques i del seu preu: http://spreadsheets.google.com/pub?key=p2GbLrkUhVMhietqry9KdPQ

Val a dir que aquesta llista no és la més completa possible, sinó que m'he limitat a invertir un temps raonable per confeccionar-la però, que pot servir per començar la tria. En aquesta llista podeu trobar marcades les caracterísques que tenen o no tenen els diferents productes comparats. En alguns casos no he trobat la informació, com en el cas del format dels subtítols o del sistema de fitxers, i per això apareix un interrogant. Teniu un enllaç per consultar informació de cada producte i el preu del mateix -he intentat posar el més baix entre els diferents venedors-.

A continuació us afegeixo uns enllaços per ajudar-vos a decidir, a veure els productes que s'estan venent, i a trobar els millors preus.

• Optize (http://www.optize.es): Botiga en línia de productes d'electrònica que us ofereix una base de partida per veure les característiques dels diferents productes del mercat.
• Pixmania (http://www.pixmania.es): Botiga en línia de productes d'electrònica, amb preus sovint molt competitius, amb una bona quantitat de productes per comparar i per consultar-ne les especificacions.
• Antag (http://www.antag.es): Web que ofereix un cercador de productes amb les diferents ofertes que es poden trobar en línia de cada un, de forma que per a un producte es pot veure on es ven i quin és el lloc amb un preu més baix.
• Ciao (http://www.ciao.es): Web d'opinions sobre productes i comparació de preus.
• Kelkoo (http://www.kelkoo.es): Web de comparació de productes i preus.

Espero que us hagi estat útil aquest parell d'entrades. No us proposaré cap dels productes, doncs depèn de les vostres prioritats. Sí que he de dir que el mercat està canviant molt ràpid i alguns productes de la llista (LaCinema Premier) al web del fabricant ja no hi són, encara que estan a la venda en altres botigues, i els seus substituts arriben amb característiques millorades i preus competitius. Com passa en el món del consum de tecnologia, cal fer-se la idea que segurament quan comprem una cosa de seguida serà superada però, és que si només penséssim això no compraríem mai res, esperant un producte millor i amb un bon preu.

Com triar un disc dur multimèdia (I)

Un dels dispositius de moda en les compres de tecnologia són els discos durs multimèdia. Es tracta d'aparells que es composen d'una caixa habitualment petita, amb un disc dur dins, i amb funcionalitat externa per reproduir video, àudio i fotografies, amb un comandament a distància per poder interactuar des de certa distància. L'ús habitual d'aquests aparells és per reproduir el material multimèdia que tenim connectant-los a la televisió. Alguns discos durs virtuals tenen funcionalitat de gravació des de la televisió analògica, altres incorporen també un descodificador de TDT.

Quant a traspàs de dades, habitualment es troben discos durs amb connexió USB, no tant amb Firewire, i també hi ha discos durs amb Ethernet. És més estrany, en les franges de preus mitjanes-baixes, trobar discos durs amb connexió a xarxes sense fils.

La capacitat dels discos pot ser variada. Avui dia és recomanable comprar un disc de 500 GB o 1 TB com a mínim. Cal anar amb compte, doncs els GB no tots els fabricants els entenen igual, i alguns especifiquen que 1 GB per a ells és 1.000.000 bytes i no 1.048.576 bytes, com hauria de ser respectant les unitats.

50 GB en línia

ADrive és un servei d'espai de disc gratuït en línia. Ofereix 50 GB d'espai on es poden desar fitxers organitzats en directoris.

Via Genbeta.