divendres, 19 de novembre del 2004

Pancartisme de disseny

Bé, no sé si escriure-vos en castellà o en la llengua que gràcies a la polèmica, sembla que ara no té nom, o no té un nom clar. De tota manera, si us va millor, teniu el meu permís per traduir el text al català, valencià, castellà, o qualsevol altra que us sigui còmoda, perquè l'important és el significat en lo que vaig a escriure.

L'altre dia al Senat espanyol, la gent del PP va presentar-se amb uns cartells -no arribaven a pancartes- molt ben dissenyats i impresos, per reivindicar que el valencià és una llengua a Europa. L'actual president del País Valencià -també ho podeu traduir per Comunitat Valenciana si us fa mal a la vista això de País-, diu que ningú canviarà a la llengua el nom de valencià. Bé, els ciutadans assistim al debat sense rigor, polític, insòlit, que insulta la intel·ligència, que se centra en el nom de la llengua i que fomenta l'odi entre catalans i valencians, a la vegada que vol fer entendre que no parlem una mateixa llengua. Quan parlem catalans i valencians -jo sóc català del sud, o valencià del nord- ens entenem, i estic segur que no tenim el do de parlar en la nostra llengua i ser entesos per qualsvol persona, parli la llengua que parli, com els apòstols tocats per l'Esperit Sant. En aquest debat tan important, no estaria de més que la gent de les Illes, d'Andorra, de l'Alguer i de la Catalunya Nord, diguessin la seva, per veure com podem cercar un nom compost que acontenti a tots els polítics de cada zona geogràfica de parla catalana -perdoneu, no me'n puc estar de dir-li català-. Estic segur que la gent del País Valencià que oposita a Catalunya i li convaliden el nivell C de català no tindrà cap inconvenient a acceptar la unitat de la llengua, i que la gent del PP no farà res perquè això deixi de ser així.

Mentrestant, gent que no parla català ni valencià es converteix al pancartisme de disseny, i borda pels cantons, per salvaguardar la llengua que parlen en la intimitat, si és que ho fan, de l'hegemonia catalana.