És aquest nou Estatut millor que el de 1979? Segons diuen els polítics, els analistes i els mitjans, sembla que sí. Per tant, en una primera impressió, aquest Estatut beneficia Catalunya. Ara bé, s'ha aconseguit tot allò desitjat pel Parlament el 30 de setembre de 2005? També coincidirem a dir que no, que han hagut retallades considerables, en aspectes que poden considerar-se més o menys importants, segons les prioritats de cadascú.
Però, queda l'anàlisi de la història dels fets, tal com els ciutadans hem pogut percebre-la. A grans trets, vam viure una dura negociació a Catalunya perquè pogués sortir un text del Parlament. Una de les estrelles de la negociació, Artur Mas, el fotogènic, va presentar les posicions innegociables i irrenunciables que calia incloure i defensar a Madrid. Va venir una segona i dura negociació, aquesta a la capital d'Espanya. La llum dels flaixos o la presència de ZP, va enlluernar el líder convergent, i va fer que cedís en aquelles posicions, ara esdevingudes negociables i renunciables. I així, com qui no vol la cosa, ja tenim un nou Estatut a punt de sortir del forn, que ens fa oblidar aquesta manca de coherència, deixant Esquerra com els dolents de la pel·lícula per votar al costat del PP. Tantes polèmiques durant la legislatura no han trencat el tripartit català. Però, el pecat que suposaria fer la pinça amb el PP al Senat contra l'Estatut, seria tan gros que no podria sostenir-se aquesta situació. Què hem de pensar els ciutadans?
1 comentari:
Com a mínim, els ciutadans de les Terres de l'Ebre podem estar satisfets perquè l'aigua del riu no ha sigut moneda de canvi en les negociacicions a Madrid. Cada vegada que els catalans anem a negociar amb el govern de l'Estat, em poso a tremolar...
Publica un comentari a l'entrada