Recordo a casa que ma iaia sempre vestia de fosc. De fet les meves dues iaies sempre les vaig veure de dol o de mig dol, que és com se'n diu. Quan era menut era normal veure les dones grans, les velletes, vestides de fosc, amb la toca negra sobre sobre la brusa i el mocador al cap alguns cops. Com en els pobles menuts. Ara, ni al poble de mon pare en veig. El canvi generacional es nota.La Cançó de Matinada de Serrat que diu que les velletes, que pansidetes, cap a l'església van caminant, per a les noves generacions no es pot il·lustrar mentalment amb aquelles imatges de la nostra infantesa. O almenys no els resulta una imatge tan familiar.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada