Fa poc debatia amb un amic sobre el sistema sanitari dels EUA arran de la situació de la sanitat pública a Espanya i Catalunya i d'alguna notícia que ara no recordo sobre l'assistència sanitària allí. Ell veia amb bons ulls el funcionament del sistema nord-americà, en el qual qui no té diners té unes limitacions importants d'accés a la sanitat però, que -i aquí veia ell la part bona- sempre té opció de demanar ajuda a associacions privades. D'alguna manera aquí ens acostumem poc a poc a això, encara que, per sort, encara pensem que la sanitat pública ha de continuar sent-ho i ha de ser universal, malgrat els governs.Les maratons de TV3, les donacions a ONGs, les microdonacions a xiquets malalts que necessiten seguir tractaments cars i no coberts per la sanitat pública, la ja estesa recollida de taps per recollir diners
per facilitar cadires de rodes o tractaments a xiquets, són exemples de la solidaritat de la gent, i un reflex de la injustícia d'un sistema que en determinades situacions d'extrema necessitat no fa allò que hauria de fer, vetllar pels ciutadans.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada