El naixement del riu #Pitarque #Maestrazgo

La setmana passada vam fer una ruta que feia temps que teníem ganes de fer. La ruta del naixement del riu Pitarque. La ruta comença al poble de Pitarque, al Maestrat aragonès.

El punt de partida era Fortanete. Cal tenir-ho en compte, perquè des d'allí a Pitarque hi ha uns 50 minuts per carretera.

Fortanete

Des de Fortanete se surt en sentit Cantavieja per la carretera A-226. Després de pujar el port de Cuarto Pelado s'arriba en una cruïlla on s'ha de girar cap a l'esquerra, cap a la Cañada de Benatanduz, per l'A-1702. Fins passat el poble de la Cañada la carretera està força malament i no hi ha proteccions laterals.

Cañada de Benatanduz

Cal continuar el camí, pel congost del riu Cañada, en un tram força tancat i impressionant, passant per la població de Villarluengo. La carretera aquí és molt millor. Fa uns anys no es podia dir el mateix, pel seu estat i per anar pel costat d'un precipici.

Villarluengo

Un cop passat Villarluengo cal continuar fins que s'arriba en una cruïlla que indica Ejulve si es continua per la mateixa carretera o Pitarque si es gira a l'esquerra. Una carretera en pitjor estat però, amb cert encant. Uns quants túnels excavats a la roca per poder passar, enmig d'un paisatge preciós, i de seguida s'arriba al poble. Aparqueu sense molestar. Nosaltres ho vam fer a la plaça de l'entrada però, hi ha una altra plaça més avall.

Deixat el cotxe les indicacions per iniciar la ruta són molt clares. Tant per començar, com per tota la ruta. La ruta segueix el GR-8 fins més o menys la meitat del camí.

Indicador de l'inici del camí

En un primer tros el camí transcorre entre parres, parets d'horts i altres arbres. Vam tenir sort i malgrat ser juliol hi havia molta verdor al Maestrat.

El camí acabats de sortir de Pitarque

En poc tros però, el camí anirà pujant d'alçada i les ombres desapareixeran ja fins l'ermita de la Virgen de la Peña. Vam començar a caminar a les 9h però, com que era un dia calorós el sol es va fer notar molt en aquest tram. Vam ser previsors, ens havíem posat crema solar i anàvem amb el cap protegit. Una altra cosa. No ho diuen però, uns bastons no van malament per fer el camí amb més comoditat, sobretot en la segona part del mateix, encara que en la primer meitat també perquè majoritàriament és un camí de pedra solta.

Vista enrere, allí queda Pitarque

Es pot considerar la meitat del camí, el punt de descans, l'ermita de la Virgen de la Peña. Allí comença el tram de camí amb més vegetació, cada cop més densa, i allí hi ha una ombra permanent amb una fresqueta molt agradable per descansar, fer un mos i hidratar-se.

Ermita de la Virgen de la Peña

Després de l'aturada el camí continua. Arribarem en una cruïlla que indica cap a la dreta la continuació del GR-8 cap a Cañada de Benatanduz i Aliaga. Cap a l'esquerra, camí que triarem, el PR-TE 67, cap al naixement del riu Pitarque. Més endavant ens trobarem, si ha estat una bona temporada de pluja, un salt d'aigua. Passarem per davant del mateix, per una passarel·la -em consta que no fa tant de temps que s'hi han instal·lat passarel·les de fusta en aquest tram de camí-, i petites gotes d'aigua ens refrescaran tot el cos -com els microdifusors dels parcs temàtics o de l'Expo de Saragossa però, naturals-. Per cert, val la pena mirar cap amunt i veure els voltors donant voltes, anant i tornant als seus nius. De cabra no en vam veure cap però, també se'n poden veure segons tinc entès.

Salt d'aigua, microdifusor natural

De seguida passarem per una petita central hidroelèctrica abandonada. Els salts d'aigua que hi ha al costat del camí he llegit en algun lloc que són filtracions de les canalitzacions que duien aigua a la central per generar electricitat. Mon pare em deia que la central va ser sabotejada pels maquis en moltes ocasions durant la postguerra. Quan la sabotejaven els pobles del voltant, Fortanete inclòs, es quedaven sense llum.

Antiga central hidroelèctrica

Passada la central el camí es va estretint. El so del riu, el qual ens acompanya des de Pitarque, es va fent més intens. La vegetació es fa més densa i variada. El terra és mes terrós que no pedregós i acostuma a estar humit, fangós, amb alguns rierols en alguns trams. Algunes passarel·les de fusta faciliten algun pas estret. Com deia abans, els bastons poden ajudar en alguna baixada i pujada on l'aigua pot fer-nos relliscar.

Després d'una estona, després d'haver guanyat alçada respecte al riu durant tot el camí, aquesta alçada es va perdent, el so de l'aigua va fent-se més notori, fins arribar al naixement, precedit per una passarel·la que creua el riu. Abans d'arribar-hi, amb un avís de perill per caiguda, es pot optar per anar cap al naixement per un tram elevat. El camí habitual és creuar el riu. Allí, una cavitat excavada per l'aigua a la roca, ens mostra un dels llocs més bells que he vist.

Naixement del riu Pitarque

Aigua en abundància, transparent i molt fresca. Vam remuntar fins la xemeneixa més coneguda, des d'on cau aigua en moments de pluja però, per la qual aquell dia no queia aigua. Hi havia qui va pujar més amunt, per dins l'aigua. Pujant més amunt es pot arribar al principi, al naixement, tot i que la zona està plena de surgències d'aigua. Val a dir que el riu Pitarque no naixeria en realitat aquí si no al terme de Fortanete, a l'indret conegut com Bocanegra però, com que porta poquíssima aigua i el seu llit acaba perdent-la a la superfície, es considera aquest com el seu naixement real.

Després de gaudir del lloc i de fer les fotografies per al record vam emprendre el camí de tornada. Se'ns va fer més lleuger, val a dir-ho. Tot plegat més de 3 hores, tenint en compte que ens ho vam prendre amb calma i vam aturar-nos uns quants cops, a banda de l'aturada per esmorzar.

En arribar al cotxer, a les 13h, 43ºC al sol.

Quina fresqueta!

Hi havia sonats que en aquella hora iniciaven el camí, en ple sol. Fins i tot vam veure una noia embarassada, d'uns 6 o 7 mesos, vestida de negre i amb paraigua negre, amb la mà a la ronyonada. Sigui com sigui, és una gran ruta, molt recomanable. Jo no la faria amb crios massa menuts. De fet, la Júlia no va venir perquè s'hauria cansat i hauria estat molt pesat haver-la de dur al coll.

Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer-la.

+ GNU FDL