Ha arribat el dia de la Via Catalana. Catalunya, de punta a punta, unida per milers de persones que s'encadenen simbòlicament per demanar la independència. Milers de persones que han decidit, al marge dels partits, participar en aquesta iniciativa. Els partits però, sobretot els contraris a la Via, han volgut associar-la amb els seus adversaris polítics. És la maldat dels que presumeixen de ser l'esperit de la democràcia.
Alguns diuen que el problema és que es demana la independència i no el dret a decidir. Ningú no els obliga a participar. També cal dir que si s'hagués demanat el dret a decidir haurien trobat alguna altra excusa per no ser-hi. Alguns prefereixen agafar un avió i marxar lluny, l'excusa perfecte per participar en una iniciativa no compartida.
Diuen que la Via Catalana té relació amb l'esquerra abertzale. Evidentment dir això és en sentit negatiu. Es pensen que dinamitaran les ganes de la gent de participar i en realitat les incrementen.
Alguns es queixen dels actes de ruptura, de separació, actes que volen dividir la societat. La llibertat d'expressió no compta. O compta si qui separa i divideix ho fa perquè defensa unes idees més legítimes, més lliures que les altres, les unionistes, les de l'Espanya indivisible. També es pensaven els científics que els àtoms ho eren, d'indivisibles.
Resumint. Si no passa res, en unes hores sortirem al carrer, en família, per dir que volem la independència. S'ha demostrat que la democràcia espanyola només ha servit per tensionar continuament la relació amb Catalunya, per aprofitar electoralment el menyspreu cap als catalans. Tot sigui dit, amb l'ajuda dels sucessius governs catalans. Voler la independència no és voler cap mal per a Espanya. Volem ser veïns i ben avinguts. Jo mateix tinc arrels aragoneses i ben orgullós que n'estic. Només demanem respecte per l'expressió de les nostres idees i pels nostres desitjos, igual que altres demanen respecte per les seves. Fem Via!
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada