dijous, 11 de juny del 2009

Consumer.es s'equivoca amb el copyleft

Mira que segueixo els continguts de la revista Consumer i fins ara sempre podria dir que m'han semblat correctes i molt interessants. Avui però, m'he topat amb un articles sobre llocs on trobar música copyleft. M'ha estranyat perquè en realitat allò que està de moda són els llocs on hi ha música gratis, sovint amb llicències Creative Commons. Sent puristes, copyleft està relacionat amb el programari lliure i es refereix a programari lliure quina llicència, a la vegada, requereix que la distribució de l'obra o derivats, ha de ser sota les mateixes condicions. Però, sent més flexible, podríem deixar copyleft com la condició que la distribució de l'obra o derivats sigui sota les mateixes condicions, sigui o no aquesta lliure. Personalment crec que aquesta segona opció és una deformació del concepte original, potser perquè continguts no lliures aparentment ho semblin.

Alguns llocs, com el de la Fundació Copyleft, ho veuen de forma més àmplia. A la Wikipedia, o en el projecte GNU -origen del terme- es relaciona copyleft amb llicències lliures. Malauradament, les llicències Creative Commons s'associen amb els continguts lliures, per una altra utilització deformada del terme. Lliberat per als autors però, no per als usuaris, que és allò que pretén el programari lliure i tal com s'entén en la definició de continguts culturals lliures.

Per això penso que l'article hauria de parlar de música gratis, com a molt de música Creative Commons -la majoria de casos serà així- però, ni de música lliure ni, encara menys, de música copyleft.

Creative Commons License + GNU FDL