L'himne d'Espanya no es canta als esdeveniments esportius, a diferència de la majoria d'himnes. Bé, excepte el "txunda, txunda,..." que darrerament s'han animat a cantar els espectadors per no ser menys que les altres seleccions. No hi ha una lletra oficial. En temps d'Aznar es va intentar posar-li lletra i l'any passat el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va decidir que era necessari -per què?- que tingués lletra i van convocar un concurs. La setmana passada els mitjans de comunicació ens van fer empassar la lletra que ha guanyat el concurs un i altre cop, escrita per un aturat -cosa que no entenc per què és tan important-.
D'opinions n'hi ha hagut per a tots els gustos. Moltes han estat crítiques amb la lletra. Penso que és una lletra que potser en temps de Franco hauria estat acceptada perquè el llenguatge emprat no es desvia gaire del que es pot llegir o escoltar en els documents de la dictadura. No m'estranyaria que els de la COPE l'hagussin rebut amb els braços oberts. D'altra banda, l'himne espanyol ha de tenir lletra? S'ha de cantar l'himne espanyol? Per què, per ser millor patriota, millor ciutadà? Quina forma de manipular... Qui és el COE per decidir sobre un tema que li correspon al govern de l'estat, al conjunt de ciutadans, i no només als esportistes?
Que consti. Em sembla tan innecessari cantar l'himne espanyol com cantar els Segadors. No seré millor català si em sé de memòria els Segadors i el canto més alt que ningú -he de dir que tinc el defecte de seguir més les notes que no pas la lletra-. Són elements identitaris, són elements també d'arenga de masses, de manipulació dels sentiments patriòtics. Potser voldran que acabem com als EUA, cantant l'himne abans de cada esdeveniment esportiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada