El programari lliure i el ministre Montilla

Fa uns dies el ministre Montilla va fer unes declaracions sobre el programari lliure. Venia a dir que per jugar ja està bé però, per a coses serioses no pot ser. No era ben bé així perquè les declaracions es referien a utilitzar programari lliure en entorns educatius o d'investigació però, en l'àmbit industrial en tenia reserves. Bé, unes declaracions més que mostren desconeixement i potser un assessorament esbiaixat cap al món del programari privatiu. Qui treballem en el sector coneixem les avantatges del programari lliure sobre el provatiu, i les hem experimentat en el nostre dia a dia. És cert que sempre hi ha qui tria la via fàcil d'optar per solucions privatives i tancades, sovint d'una interoperabilitat deficient però, això no significa que siguin les més adequades.

Més d'una quarta part d'empreses espanyoles utilitzaven programari lliure l'any 2002 i el sistema operatiu GNU/Linux (primer informe d'Ándago). En el segon informe aquesta xifra creix quasi un 40% respecte el 2002. La independència del proveïdor, la seguretat, l'adaptabilitat, la transparència en l'ús de dades personals, poden ser motius a remarcar per al seu ús. L'econòmic, és clar, també és un motiu, per tal de poder destinar les inversions a altres coses que no siguin grans quantitats de diners en llicències de programari. La mateixa Ándago ofereix molta informació sobre la implantació del programari lliure en empreses, no per jugar, sinó per a coses serioses: Dell, Amazon, Google, Hollywood, Hilton, Motorola, IBM, Sun Microsystems o Novell són empreses que en major o menor mesura han introduït el programari lliure en el seu negoci. El Libro Blanco del programari lliure a Espanya té una llista de més de 300 empreses que donen suport sobre programari lliure. Diverses comunitats autònomes, com Extremadura, Andalusia, Madrid, Catalunya, País Valencià o Castella la Manxa, aposten per imaplantar el programari lliure a l'administració pública, de forma més o menys clara. Renfe i Telefónica són exemple de grans empreses espanyoles que no es prenen el programari lliure a broma.

Senyor ministre, haurà de triar millor els assessors.

Enllaços:
- El avance libre del Open Source
- España líder en la Unión Europea en proyectos de software libre
- I Estudio Ándago sobre el uso de Linux
- Secció de documentació d'Ándago
- Empreses que ofereixen suport sobre programari lliure (Libro Blanco)
- Renfe pone a punto su nuevo portal corporativo de la mano de IBM
- Telefónica libera parte de su 'software' con licencia GPL
- El ministre Montilla i el programari lliure

Presa de pèl al Parlament

Tanta indignació se soluciona amb una disculpa genèrica al poble de Catalunya? Això és teatre, pur teatre. Després del debat de la moció de censura, després de l'anterior debat sobre el Carmel, alguns haurien de demanar disculpes al poble de Catalunya, no al concepte polític d'ús i abús, sinó el poble composat pels ciutadans que treballen, que viuen a Catalunya, que paguen els seus impostos,...

Vaig trobar en falta les respostes al senyor Piqué. Estigui o no d'acord en les idees del candidat del PPC, crec que és per educació i per necessitat respondre les preguntes directes. Vaig sentir-me enganyat en veure que una disculpa com la del president Maragall va ser suficient per cancel·lar una querella, que no havia d'haver existit segurament. Una presa de pèl, un acte mediàtic més, per poder continuar parlar de l'oasi català. A veure quan trigaran a reivindicar el seny català, factor identitari, com el burro.

Curiosa forma de recordar l'11-M

Un día com l'11-M tots els mitjans donen importància a la commemoració de la tragèdia de Madrid. El respecte impera. La COPE, en possessió de la veritat, contra la II República, contra les esquerres, contra els socialistes, contra els maçons i contra tothom que no sigui de dretes, ultracatòlica o nacionalista espanyol radical, com en temps de la Falange i de la CEDA, ha preparat el seu especial del dia.

Anunciat durant tota la setmana com un dia especial, com una jornada amb una selecció musical especial, trista, el programa La Mañana, de Federico Jiménez Losantos, no és un programa de respecte i record dels morts. No és un programa sense política, com han anunciat també. És un programa que retorna als dubtes sobre com va guanyar el PSOE les eleccions, sobre l'autoria, fins i tot acusant els nacionalismes de ser l'origen del terrorisme, i afirmant que hi ha llocs a Espanya on no hi ha llibertat, com Catalunya, on "n'hi ha poca". Un exemple per als creients el d'aquesta emissora catòlica.

Maragall que no repeteixi, i Mas que plegui

Ahir La Vanguardia publicava un article de Jordi Barbeta on reflexionava sobre la situació creada per la incontinència verbal del president Maragall. Apuntava a la solució elegant que Pasqual Maragall solucionés la crisi demanant disculpes a CiU, continués amb l'Estatut i que anunciés que no es presentaria a la reelecció a les properes eleccions catalanes. No sé si per això només però, crec que Maragall, efectivament, no hauria de repetir com presidenciable.

Igualment Artur Mas, tot i dient que no vol convertir la política catalana en un abocador, va i al mateix temps insinua que coneix irregularitats de les quals es pot sentir al·ludida ERC. Si ja el dia que Maragall va treure el 3% al debat al Parlament Artur Mas va reaccionar amb una amenaça sobre un tema no relacionat, l'Estatut, amb aquesta nova intervenció em reafirmo que no només el president de la Generalitat està deixant la imatge dels polítics catalans pel terra. El líder de CiU crec que ha perdut els papers, igual que el president de la Generalitat i les seves metàfores. El president no ha de repetir però, crec que Artur Mas tampoc.

Primera entrevista a la COPE

El nou president de la Conferència Episcopal Espanyola ha estat entevistat pel predicador Federico Jiménez Losantos a la COPE. El presentador ha intentat fer crítica de la situació de suposada persecució del catolicisme a Espanya. Li ha faltat esmentar directament al govern espanyol. El nou president li ha contestat que calia defensar la "veritat amb amabilitat". Bona resposta, davant de la qual s'ha quedat per uns segons sense paraules un presentador que no acostuma a utilitzar precisament l'amabilitat en les seves intervencions. Ans al contrari, la ràbia, els insults i el menyspreu estan a l'ordre del dia en una emissora que, en boca del senyor Federico, assumeix el paper de "referent moral d'Espanya". De quina Espanya em pregunto? De tota, de la de l'ultradreta? De la del nacionalcatolicisme? De la que il·legalitzaria els partits i perseguiria els maçons? Si és d'aquesta Espanya potser sí que són un referent moral.

Qui vol patentar programes a Europa?

Trista notícia per al món de la informàtica europeu, i per a la democràcia. La presidència del Consell Europeu ha aprovat la proposta de directiva de patentabilitat de les invencions implementades per ordinador, la directiva de patentabilitat de programari, inclosa com un ítem A dins de l'ordre del dia. Malgrat que s'ha demanat que s'inclogués com un ítem B, la presidència, contra les regles, ha mantingut la directiva com ítem A (els ítems A s'aproven atòmicament, sense discutir-se). Això, ja de per sí, és una mala notícia, democràticament parlant. Però, si a més, el Parlament Europeu, escollit pels ciutadans en sufragi universal, està majoritàriament contra l'actual proposta, la notícia és doblement trista, i fa veure que aquesta Europa, que tant lloen alguns, és tan imperfecta com dir que els representats són ignorats sense problemes ni complexos.

Ara, què farem els informàtics si això tira endavant? Haurem d'intentar innovar el mínim possible, no sigui que la multinacional de torn tingui una patent sobre la invenció i ens afecti, havent de pagar llicències o sent engollits dins de la seva estructura? Haurem de viure en el risc? Perquè serà impensable analitzar totes les patents que ens poden afectar i si són o no lícites. Tenint com tenim la protecció del programari coberta amb la propietat intel·lectual, la propietat industrial ve a posar pals a les rodes de la innovació europea. Només les
multinacionals, les grans multinacionals americanes es beneficiaran. Als EUA ens miraven, desitjant que la directiva no tirés endavant. Ara què? Què pensen fer els nostres polítics, massa embolicats en altres temes més mediàtics?

Percentatges i estratègies

Els fets del Carmel han quedat en un segon pla després de la picabaralla del 3% al Parlament de Catalunya. Ja quan va produir-se el desastre de les obres del Metro es podia preveure una campanya política de desprestigi, tant de qui està a l'oposició contra qui governa, com de qui governa contra qui ho feia abans. Perquè, no ens enganyem, per a uns i per a altres, això era un oportunitat per sortir-ne reforçats o enfonsar-se ben avall. Sovint dubto seriosament que les paraules i els fets polítics que estem vivint, no només en aquest trist i vergonós assumpte, siguin fruit de la precipitació. Ho dubto i penso més aviat que al darrera de tot hi ha una estratègia, ves a saber quina, per aconseguir alguna cosa. Potser, com es comenta, serà que tenen clar que el tan desitjat nou Estatut no es farà i busquen una forma de donar-se la culpa que això passi. Si el PSOE no vol que es faci, què millor que donar la culpa al president Maragall d'engegar-ho tot a rodar? O, què millor que donar la culpa a Artur Mas al seu torn per haver condicionat una disculpa a seguir col·laborant en la redacció del text?

Mocions de censura, querelles, comissions d'investigació, etc., són accions legítimes i respectables, encara que cal preguntar-se si són realment necessàries o, en canvi, són una etapa més de l'estratègia dels caps pensants dels partits per guanyar la cursa cap a les noves eleccions, anticipades o no? Arriba un punt en què la política deixa de ser interessant, perquè el poc o molt interès que pot tenir queda eclipsat pels percentatges i les estratègies dels partits.

Tres guitarres i una reina

Tres guitarres i una reina

L'altre dia sortia als diaris que la reina
d'Anglaterra havia rebut tres il·lustres guitarristes,
Eric Clapton, Brian May (Queen) i Jimmy Page (Led
Zeppelin). La notícia en sí no era pas la recepció
sinó el fet que la reina no coneixia cap dels tres, i
evidentment no sabia a què es dedicaven, cosa que va
haver de preguntar-los un a un. La monarca va
caricaturitzar la imatge que els governants, des de la
reialesa fins als polítics que es troben en els àmbits
de poder estatal o regional, donen molts cops quan
volen fer veure que estan propers al poble. Fan
d'altaveu de l'opinió popular, sense preguntar al
poble. Viatgen un cop en tren, per promocionar el
transport públic. I s'escandalitzen, perquè el poble
està escandalitzat, quan realment tothom va cada dia a
treballar i comenta la jugada de com es barallen els
polítics, com una cosa natural avui dia. És clar que
generalitzar no és bo però, dia a dia els enrenous
polítics fan bona la caricatura d'aïllament de la
realitat que va escenificar la reina anglesa.

MosForms en català i integració amb MambelFish

Acabo de penjar un article al bloc de la CPLTE després d'acabar d'integrar MosForms i MambelFish. Ho podeu llegir aquí. Rob Clayburn ha penjat la notícia a MamboForge. Podeu veure-la aquí.

Manual de Mambo

Finalment he acabat el manual introductori de Mambo. El podeu trobar al projecte Mambo Català, a Mamboforge.

S'estrena botiga

Un amic acaba de posar en marxa una botiga electrònica. Podeu visitar-la a http://www.ocisport.com/ocibillar/catalog

Nou web

Acabem de posar en funcionament un nou web a la feina, relacionat amb la signatura electrònica. Podeu visitar-lo en aquest enllaç: http://www.es.gi-de.com/dsmdesktool.
Com veureu, està fet amb Mambo.

Pancartisme de disseny

Bé, no sé si escriure-vos en castellà o en la llengua que gràcies a la polèmica, sembla que ara no té nom, o no té un nom clar. De tota manera, si us va millor, teniu el meu permís per traduir el text al català, valencià, castellà, o qualsevol altra que us sigui còmoda, perquè l'important és el significat en lo que vaig a escriure.

L'altre dia al Senat espanyol, la gent del PP va presentar-se amb uns cartells -no arribaven a pancartes- molt ben dissenyats i impresos, per reivindicar que el valencià és una llengua a Europa. L'actual president del País Valencià -també ho podeu traduir per Comunitat Valenciana si us fa mal a la vista això de País-, diu que ningú canviarà a la llengua el nom de valencià. Bé, els ciutadans assistim al debat sense rigor, polític, insòlit, que insulta la intel·ligència, que se centra en el nom de la llengua i que fomenta l'odi entre catalans i valencians, a la vegada que vol fer entendre que no parlem una mateixa llengua. Quan parlem catalans i valencians -jo sóc català del sud, o valencià del nord- ens entenem, i estic segur que no tenim el do de parlar en la nostra llengua i ser entesos per qualsvol persona, parli la llengua que parli, com els apòstols tocats per l'Esperit Sant. En aquest debat tan important, no estaria de més que la gent de les Illes, d'Andorra, de l'Alguer i de la Catalunya Nord, diguessin la seva, per veure com podem cercar un nom compost que acontenti a tots els polítics de cada zona geogràfica de parla catalana -perdoneu, no me'n puc estar de dir-li català-. Estic segur que la gent del País Valencià que oposita a Catalunya i li convaliden el nivell C de català no tindrà cap inconvenient a acceptar la unitat de la llengua, i que la gent del PP no farà res perquè això deixi de ser així.

Mentrestant, gent que no parla català ni valencià es converteix al pancartisme de disseny, i borda pels cantons, per salvaguardar la llengua que parlen en la intimitat, si és que ho fan, de l'hegemonia catalana.

Voteu, voteu

Les enquestes electròniques de vegades generen cadenes de missatges personals i en llistes de correu, demanant la participació. Ho hem viscut en temps del PHN, amb les enquestes que els diaris del País Valencià i Múrcia feien per arreplegar adhesions al pla del PP. Aquests dies la cadena que circula per la xarxa demana participar de forma urgent en una enquesta que el diari Levante ha posat al seu web, preguntant si els visitants creuen que cal diferenciar entre català i valencià. La Vanguardia, per cert, en té una de semblant. Està bé fomentar la participació, per poc valor que tingui el resultat d'aquestes enquestes. Però, la impressió que dóna és que els mitjans donen per bona la discussió sobre si català i valencià són llengües diferents, en comptes de demanar rigor als polítics en un tema com aquest, que no té discussió si no és en el camp de l'agitació de les masses amb finalitats electorals.

Arriba el Firefox 1.0

Dimarts 9 de novembre, tal i com s'anuncia al web de Mozilla Firefox, sortirà la versió 1.0 del navegador que està demostrant que hi ha alternatives de qualitat i lliures al navegador que se'ns imposa en el sistema operatiu Windows. Esperant també la versió 1.0 del client de correu Mozilla Thunderbird, saludem l'arribada de la primera versió definitiva del producte.

GForge en català

Per fi he aconseguit completar la traducció de la meva part! Cada dia queda menys per tenir el GForge en català.

El web de la CPLTE

Aprofitant que la setmana vinent, el dia 18 de setembre a Santa Bàrbara, hi ha la 2a Trobada de la Comunitat de Programari Lliure de les Terres de l'Ebre, poso aquí la URL al seu web, provisional, per poder anar seguint lo que allí es publica: http://cplte.blogspot.com.

Dissabte ens hem de trobar, just una setmana abans de la Jornada de Programari Lliure i Empresa, que vénen organitzant des de l'any passat l'Infocentre de Santa Bàrbara, la UOC i el Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya, en una jornada monogràfica dedicada al programari lliure i les xarxes. A la trobada es donarà a conèixer la xerrada que es farà i parlarem de programari lliure. Usuaris, professionals de la informàtica, sector públic, sector de l'educació, etc., poden venir i dir la seva, per poder tenir diferents visions i per, si cal, fer grupets de treball sobre els diferents temes d'interès.

Esperem que vingui gent i que en surtin coses bones.

Teruel existe, i Fortanete també

He tingut una gran sorpresa avui quan per casualitat he trobat un nou web sobre aquest poble de l'Aragó, del Maestrat, d'on és el meu pare. Molts ampostins el coneixen d'anar-hi, entre altres coses a fer Rovellons. També el coneixen els qui fa uns anys volen mantenir viva la transhumància, que recorria les rutes transhumants des del Delta cap a Fortanete. Mon pare se'n va cansar de fer aquest recorregut en la seva joventut. La pàgina esmenta noms tan familiars... Ha estat una gran sorpresa! Ah!, me n'oblidava: el web.

Catalanistes i d'esquerres, recordeu lo que deieu abans de les eleccions

El govern considera innecessari redimensionar la
concessió del Xerta-Sénia:
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-871983.html

-- Si no es redimensiona el perill potencial que es
convertisca en un transvasament hi és. Si les properes
eleccions les guanya el PP ja tindran una part de la
tuberia feta. Si es fa una tuberia de les dimensions
adequades no.

Tomàs: «La PDE vol rematar la feina»:
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-871987.html

-- Dissenssions dins de la PDE. Públicament uns ho
veuen bé, altres no. Sort que alguns havien de marxar
cap ca casa.

Milà diu que els primats de Camarles no representen
"cap risc per a la salut i l'entorn":
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-871999.html

-- Us imagineu la notícia "Milà diu que el
macroabocador de Tivissa no representa 'cap risc per
a la salut i l'entorn'? Es passen no sé quant temps
dient que els monos de Camarles són un perill i ara
consenteixen que s'hi estiguin mesos i volen que
creguem que no ho són. En què quedem, són un perill o
no? Massa parlar abans les eleccions i ara no se saben
treure els compromisos de damunt.

alenemigoniagua.com

Ha aparegut un nou web a la xarxa: http://www.alenemigoniagua.com/. No me l'he mirat més que per sobre però, conté indicacions de boicot per a Catalunya i Aragó, des del punt de vista de consumidors, polítics i empresaris. Curiós, perquè les seves pròpies empreses en molts casos estan participades per empreses catalanes, i en altres casos, empreses com la CAM, fan servir un doble llenguatge a favor del PHN i donant suport a SEO/BirdLife a Catalunya.