Inauguració de l'amplicació de l'entrada pel Grau

Avui dijous a les 10:30h s'inaugura l'ampliació de l'entrada a Amposta pel Grau, des de la C-12 (TV-3443a). Ho inaugurarà el president de la Diputació de Tarragona. De fet, potser sigui casualitat, ahir em va sorprendre tornar a veure operaris a la carretera, fent tasques, segons semblava, de neteja dels vorals.

Em pregunto si les inauguracions d'obres, almenys d'obres com aquesta, són necessàries. Hi haurà qui ho veurà bé, hi haurà qui no. A ningú no se li ha d'escapar que una inauguració per part d'un polític és un acte institucional però, també de partit. Si fos la Generalitat qui ha pagat les obres ho trobaria també discutible. Suposo que aleshores vindria el conseller Nadal i una bona representació socialista s'hi faria la foto. En aquest cas no dubto que una bona representació convergent ho farà -cosa normal, per què no dir-ho, governant CiU a la ciutat-.

Geolocalització amb Blogger

El servei de blocs Blogger inclou una opció en la creació de les entrades per geolocalitzar des d'allí els continguts. Com es pot veure, a la part inferior, entre les opcions del missatge i les etiquetes, apareix l'opció add location, la qual mostra un mapa on es pot seleccionar la ubicació a la qual fa referència el contingut.

Tasques a Gmail

Gmail inclou a trabés de Gmail Labs un nou complement, pel qual es poden crear tasques. Per activar-ho cal posar Gmail en anglès temporalment. Un cop activat ja es pot tornar a utilitzar la llengua preferida. Amb les tasques activades, els missatges de Gmail es poden afegir a la llista de tasques, i també es poden afegir tasques de la forma habitual. Les tasques es poden veure fent clic sobre l'enllaç del mateix nom que apareix sota l'enllaç per accedir als contactes de Gmail.

La crisi immobiliària i els pobres inversors

Ahir al 33 feien un programa d'economia on parlaven sobre la crisi en el sector de la construcció. Mostraven imatges de ciutats i pobles on s'han quedat els terrenys pendents de construir-hi o amb els edificis aturats, i en alguns casos sense la corresponent urbanització dels carrers. Un paisatge de desolació urbana. Van explicar que a les zones properes a Barcelona l'Àrea Metropolitana acabaria consumint l'excedent de pisos que hi ha actualment per vendre però, que en llocs com Alcarràs, aquest excedent era molt difícil d'eliminar.

Entre les persones que hi parlaren hi havia el president de l'associació de promotors de Lleida. L'home explicava la situació. No sé si pretenia fer llàstima però, semblava que els problemes pels quals passen les empreses immobiliàries fos més aviat per ser uns pobres ingenus de pensar que ho vendrien tot, que no pas per l'afany especulatori que va crear una espiral de vendre i apujar preus sense parar. Ho sento per ell però, no em pot fer llàstima un col·lectiu que veient que la vivenda pujava sense parar de preu, ho aprofitaven per guanyar més i més diners, sabent que això a la llarga acabaria explotant -algú es creu que els preus poden pujar indefinidament sense que ho facin els salaris?-.

En directe o en diferit, quan ho tindrem a Amposta?

Teveon publica el ple del dia 1 de desembre a Tortosa. En el cas de Roquetes no és el primer cop que Antena Caro també grava i publica el ple de la corporació. Dues ciutat veïnes i que no precisament disposen de menys mitjans -i menys avui dia- ofereixen els plens perquè la gent pugui veure'ls i pugui veure com actuen els representants electes de les respectives localitats. A Amposta això no s'està fent. Quan es farà?

Debat sobre l'Estatut a Telemadrid

Ahir a Telemadrid feien un debat que, tot i que crec que no era monogràfic sobre l'Estatut català, va esdevenir-hi. Presentava Ernesto Sáenz de Buroaga, i hi havia varis convidats, entre ells Joaquín Leguina, Victoria Prego, Javier Nart, Isabel Durán, Montserrat Nebrera i altres. La tònica en les persones convidades era un posicionament contra els nacionalismes no espanyols, amb diferents connotacions i argumentacions, depenent de cadascú.

Em va sobtar veure-hi a Montserrat Nebrera i molt més em va sobtar sentir-la, més a la dreta que alguns dels contertulians. No em va sobtar escoltar tot de crítiques als nacionalismes, a l'independentisme, peticions de reformar la Contitució per fer-la més centralista.Dol veure que gent catalana explica una realitat de Catalunya que no és, i que conclou de forma gens científica que la situació del català seria una altra sense una llei de política lingüística com la que tenim. Va gràcia veure com en el debat hi havia moltes crítiques al'ús de la llengua com finalitat política per part dels nacionalismes, quan per part dels nacionalistes espanyols també la utilitzen en el mateix sentit. En el propi debat, els arguments al voltant de la llengua eran més polítics que no pas d'altre caire. I és curiós veure com aquells que critiquen tant el sectarisme i la manca de pluralitat a Catalunya, no són capaços de fer un debat on no hi hagi només persones contràries al nacionalisme i a l'independentisme. M'alegro de tenir programes com Àgora a Televisió de Catalunya i no patir un rentat de cervell cada cop que escolto opinions sobre política.

Solidaritat amb Tardà?

El diputat a Madrid d'ERC, Joan Tardà, acabà dissabte el seu discurs en un acte contra la Consitució espanyola, amb un "visca la República, mori el Borbó". LEs reaccions no s'han fet esperar, tan a favor com en contra. En contra, les de tota la gent que espera la mínima oportunitat per fer llenya amb els nacionalismes i l'independentisme. A favor, segons informa e-noticies, s'ha creat un grup de solidaritat al Facebook.

Em pregunto però, si Tardà es mereix la nostra solidaritat o no. A mi no m'agrada, de fet ja em cansa, veure com els diputats d'ERC a Madrid es dediquen a donar arguments a certs sectors espanyolistes que no volen sentir res de nacions que no siguin l'espanyola. Saben que allò que diguin pot aixecar polseguera. Recordem el boicot al cava català, per exemple. Potencien un clima de crispació política que potser ja va sent hora de deixar de banda, ni que sigui temporalment. I ara hem de ser solidaris amb ells? No ho entenc ni ho comparteixo. A Espanya hi ha crispadors però, a Catalunya hi ha gent que no podria viure sense crispar els crispadors espanyols.

Issuu

Albert Simó em va convidar l'altre dia a utilitzar Issuu, un altre servei social  a la xarxa, concretament un servei per publicar documents, compartir-los i per navegar per allò que han publicat altres persones. L'espai de la biblioteca personal, on es carreguen els documents, és il·limitats, segons anuncien.

Com altres serveis socials, proporciona una API per poder personalitzar el visor o utilitzar el motor de cerca de la plataforma.

És un de tants serveis d'emmagatzemament de documents en línia d'alta capacitat, aquest amb característiques socials, que cal provar. Alguns serveis de Google ja ofereixen part de les funcionalitats (Google Docs, Google Sites) però, sempre és interessant conèixer alternatives. Trobo en falta la capacitat de poder indicar la llicència per als documents compartits.

What Is Issuu?

Concert a La Fatarella

Diumenge La Lira vam anar a fer un concert a La Fatarella. Ple de gom a gom. Podeu veure algunes imatges a l'àlbum de Flickr.

Canal de videos de La Lira Ampostina

S'estrena el canal de videos en línia de La Lira Ampostina a Blip.tv: http://laliraampostina.blip.tv. Per començar, hi ha l'entrevista que Canal TE va fer al director de La Lira, Octavi Ruiz, aquest dimarts 3 de desembre.

G1 a Vilaweb TV

Vilaweb TV publica un video mostrant el funcionament del telèfon G1 de l'empresa HTC, el primer del mercat que utilitza la plataforma Android, una plataforma de programari lliure impulsada per Google.

La cuina de les TE a Canal TE

La gent de Canal TE estrenarà la setmana vinent un nou programa de cuina, on cada dia, a les 15h, presentaran una recepta típica de les nostres terres. Podeu seguir l'actualitat de Canal TE també al seu canal de Twitter.

La volatilitat de les dades electròniques

Público publica avui un article que reflexiona sobre la disponibilitat en el futur de la gran quantitat de dades en format electrònic (cartes, fotografies,...) que guardem. En contraposició comença l'article dient que en el futur les fotos familiars impreses s'hauran esgroguit i els llibres de paper estaran en mal estat però, que es podran veure i llegir. En canvi, no es pot assegurar el mateix d'aquell material que tinguem desat en dispositius electrònics, siguin discs durs, CD, DVD, memòries Flash, etc.

Els dispositius electrònics, d'una banda, no conserven la informació de forma indefinida. Cada tipus de medi físic (magnètic, òptic, ...) té un límit de conservació de la informació i, depenent d'aquest tipus de medi físic, també hi ha una degradació que fa que, per començar, recomani anar copiant les dades d'un lloc en un altre amb el pas del temps. Ara bé, el pas del temps implica també que l'existència d'unitats de lectura/escriptura de determinats medis físics disminueixi o sigui nul·la. Actualment comprar ordinadors amb discos de 5^1/4 o de 3^1/2 diria que és impossible. Com les targetes perforades, aquests tipus de disquets acabaran als museus amb el pas dels anys. I el pas del temps també afecta pel canvi en els formats d'emmagatzemament de les dades. Aquells fitxers creats utilitzant formats amb especificacions no obertes en un futur no podran ser llegits. Com diu l'article, el programari lliure i els estàndards oberts poden ajudar a evitar la catàstrofe en aquest sentit.

Hi ha casos en què això es té molt en compte. Un exemple, el camp de les signatures electròniques, les quals han de mantenir-se vàlides al cap del temps. Perdó per la parrafada tècnica i intentaré no anar massa al detall. En el moment que els algorismes de hash es consideren no segurs, les signatures que es facin amb ells no són fiables i aquelles fetes fins al moment s'haurien de signar novament per garantir que no puguin ser "falsejades". En el cas de signatures electròniques de documents legals, per exemple, no es pot permetre que deixin de ser vàlides. En aquest àmbit és un problema que es contempla i davant del qual es prenen mesures.

Diran alguns que tenim la possibilitat d'utilitzar magatzems segurs de dades que garanteixin la persistència temporal de les nostres dades, dels nostres treballs, dels nostres records. Però, això no és una solució, ara com ara, a l'abast de tothom. Podem optar per replicar dades en diferents dispositius, imprimir fotografies, imprimir textos,... mentres arriben solucions que ens ofereixin una alternativa electrònica per conservar els nostres records de cara a les generacions futures.

Fira de Mostres d'Amposta

Avui arriba la Fira de Mostres d'Amposta. Aquesta tarda anem a tocar La Lira a la inauguració. Ja tenim aquí la festa major d'hivern, que algun any s'hauria de plantejar realment com això, com una festa major, com passa amb la Fira de Sant Narcís a Girona, per exemple.

Programes de ràdio sobre malalties mentals, fets per malalts mentals

A les Terres de l'Ebre fa relativament poc que s'ha posat en marxa el programa de ràdio, a La Plana Ràdio, Efecte Dopamina. Un programa fet per persones amb malalties mentals que ha de servir per desestigmatitzar-les i ajudar que la societat les integri. S'emet cada dijous a les 19h i els dissabtes a les 16h -en diferit-. La casualitat ha fet que Maria Jesús es trobi a Salt (Gironès) amb una experiència semblant, en marxa des del 2004, a Ràdio Salt. Es diu Em patina l'embrague i s'emet cada dijous entre les 17h i les 18h.

Le Monde es fixa en l'atur espanyol

Le Monde publica un article sobre la crisi econòmica on diu que Espanya s'enfonsa en la destrucció de llocs de treball més ràpid que els seus veïns europeus, quasi un 43% en un any. El ministre Solbes ens anuncia un 2009 pitjor que el 2008. No era aquest ministre, junt amb el president del govern, qui negaven la crisi durant la campanya electoral? Estan fent com Bush amb les armes de destrucció massiva.

L'article de Le Monde cita dos dels puntals de l'economia espanyola, claus també de la crisi econòmica del país: el turisme i la construcció. Fa uns anys tothom negava la bombolla immobiliària. S'ha vist que no eren previsions catastrofistes però, ara ningú ho recorda i ningú donarà la cara. El PSOE perquè governa, i el PP perquè va governar, no tenen autoritat per culpar ningú, perquè no han redreçat l'economia, malgrat els avisos. Han preferit deixar que les coses evolucionessin. El mal és que les conseqüències les paguem entre tots.

Deixaran el turisme i la construcció de ser motors industrials a Espanya, o tornarem a dependre, quan passi la crisi, d'aquests sectors?

Comparant Franco amb Companys

El portaveu del PP a l'Ajuntament de Tortosa comparava Franco amb Companys per argumentar sobre la seva postura al ple del consistori sobre la retirada o no del monument de la Batalla de l'Ebre. Associar els fets d'Octubre del 1934 a l'inici de la Guerra Civil és un tema que hauria de quedar per als historiadors -els de veritat, no els que només escriuen si és a favor d'uns o contra els altres-. Malauradament alguns mitjans i alguns personatges, per rebutjar que es vulgui recuperar la memòria històrica dels perseguits pel franquisme, acudeixen al 1934 per situar l'inici de la Guerra. Segurament no han volgut tirar enrere per veure quina era la situació política i social durant els anteriors anys -fins el 1931 i abans-. Potser se'ls desmuntaria l'argumentari.

Sigui com sigui, el portaveu del PP de Tortosa pensa que una declaració unilateral d'un estat català per part del president Companys -que es pot declarar un acte de rebel·lia contra la legalitat vigent però, no un acte violent-, és equiparable a l'aixecament armat dels militars que va acabar en una Guerra Civil i una posterior dictadura repressora, anihiladora de qui pensava diferent, de qui era delatat. Li diria al senyor Faura que no li hauria d'estranyar, aleshores, que hi hagi qui associa el PP amb el franquisme.

Il·lustra aquesta entrada una imatge de l'església d'Alcanyís, amb l'homenatge als caiguts franquistes, tònica durant la dictadura, la de la pau entre els espanyols, la de la concòrdia, la catòlica. M'avergonyeix com catòlic que s'hagi utilitzat la religió per exercir un poder il·legítim i repressor durant tants anys, i que la jerarquia catòlica espanyola encara no hagi reconegut la seva connivència amb el règim. Tots aquells que acusen les esquerres d'haver provocat la Guerra Civil que analitzin què va passar durant els quasi 40 anys següents. No eren les esquerres les que depuraven, perseguien i mataven de forma oficial i organitzada.

Songbird 1.0

S'ha publicat la versió 1.0 del reproductor de música Songbird. Es tracta de programari lliure per a GNU/Linux, Mac OS X i Windows. Es caracteritza per oferir un aspecte semblant a l'iTunes d'Apple però, permetent cercar a la xarxa música i escoltar-la, descarregar-la o comprar-la. A més, s'integra amb Last.fm, permet importar música des d'iTunes, reprodueix MP3, FLAC, Vorbis i WMA (amb i sense DRM amb Windows) i AAC i Fairplay (àudio amb DRM d'Apple) tant en Windows com en Mac. Més característiques al web de Songbird.

Virus en els Mac

Avui a RAC1 es feien ressò d'una notícia, de la qual també parla El País, sobre l'existència de virus en els ordinadors Mac. Segons deien, el creixent nombre d'usuaris d'ordinadors Mac fa que aquesta plataforma estigui cada cop més en el punt de mira dels fabricants de virus. Fins i tot, destaquen, Apple ara recomana utilitzar antivirus.

Aquestes notícies, sensacionalistes, semblen notícies per consolar els usuaris de Windows, tan acostumats a patir atacs de virus, de cucs i altres programes malintencionats. El fet que els ordinadors amb GNU/Linux o amb Mac no siguin tan vulnerables no està relacionat només amb la quota de mercat -que afecta a la quantitat d'atacs sobretot-, sinó també al disseny del sistema operatiu. L'usuari en GNU/Linux i Mac (podem fer-ho extensiu als sistemes tipus Unix) no està executant aplicacions en mode superusuari, de forma que una infecció pot tenir efectes però, limitats. En canvi, almenys en versions de Windows anteriors a Vista, això no era així i una infecció podia tenir efectes devastadors.

No recordo la referència en aquest moment però, aquest missatge es dona també contra el programari lliure dient que és més segur perquè l'utilitza més gent. En canvi, el servidor web Apache, el que té més quota de mercat, és lliure i no és pas el més vulnerable segons les estadístiques.

De tota manera, si voleu un antivirus per a Mac, abans de comprar antivirus que haureu d'anar renovant periòdicament pagant, podeu provar opcions com ClamXav, interfície gràfica basada en l'antivirus lliure Clam AV. Aquest antivirus a priori sembla gratis però, no lliure, tot i que si navegueu pel paquet .dmg (muntant la imatge i entrant als directoris que la formen) es pot veure un arxiu de llicència GPL.

Anotació: CNet publica que Apple ha eliminat la recomanació de posar un antivirus del seu web.

Bosses de plàstic

A partir del 2009, si ho aprova el Parlament, no els supermercats no podran donar bosses de plàstic als clients. Segons llegeixo, els supermercats hauran d'incloure el preu a la factura o descomptar-lo si els clients no les utilitzen. El Periódico publica un article sobre les alternatives a les bosses de plàstic, com el carret, el sac de roba, caixes, bosses de ràfia, bosses de fècula de patata, bosses de paper.

La percepció és que aquesta decisió és precipitada, que ara es presenta a l'opinió pública de forma sobtada i amb una única opció: pagar per les bosses. En comptes de fer una veritable campanya per reduir-ne l'ús, ews decideix introduir el pagament -de fet ja existeix de fa temps en algunes cadenes de supermercats-. I, en comptes de prohibir-les directament, donant un marge prudencial de temps per adaptar-se al canvi, es continua permetent la distribució de les perjudicials bosses. És una solució semblant a la del tabac. És dolent però, el permetem. Contradictori.