Un dels temes que s'han tractat al programa 59'' de Televisió Espanyola ha estat la retirada de l'estàtua eqüestre del dictador Franco. Hi havia al debat dos pols, l'esquerra i la dreta. De forma inexplicable avui dia, la dreta continua estant enfront de l'esquerra quan toca parlar de la dictadura. Les comparacions de Franco amb Largo Caballero o Indalecio Prieto, o la de l'aixecament de 1934 amb el de 1936 són, simplement, fal·làcies, jugant amb el desconeixement dels ciutadans o continuant amb la difusió de propaganda que faci més comprensible l'aixecament militar i la dictadura. Que avui dia vegem com hi ha individus que fan la salutació feixista i que llueixin la bandera franquista, quan a Alemanya això està prohibit, o que avui sigui tan fàcil com connectar-se a una pàgina web per comprar material sobre Franco i Primo de Rivera, mentres seria impensable i fet delictiu vendre articles nazis, és una cosa que no ha de deixar-nos indiferents.
A Espanya les generacions que no hem patit el franquisme hem patit la transició. No l'hem patit en el sentit de viure pitjor, de no gaudir de la democràcia. L'hem patit en el sentit que hi ha qui ha volgut que les noves generacions no s'interessessin per desenterrar els afusellats, per recordar els judicis sumaríssims o la llei de fugues, la relació de l'Església amb la dictadura. Hi ha hagut qui ha volgut que sapiguem com menys millor sobre la Guerra Civil i els seus motius. I hi ha qui exerceix de revisionista de la història i situa el començament de la guerra en l'aixecament del 34. La història l'escriuen els vencedors, diuen. Per això, tan alegrement, hi ha qui equipara sense vergonya una estàtua homnatjant un dictador amb la de dos polítics d'un règim democràtic i legal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada