Fa bastants anys, quan van començar a TV3, m'agradava veure el programa Força Barça, presentat per Alfons Arús. És més, era dels que mirava els partits per la tele i escoltava el Força Barça de la ràdio. Amb el temps el programa va canviar de nom, de cadena i va començar a incloure continguts de premsa rosa i sobre personatges estrafolaris -freaks-, ridiculitzant-los fins un punt en què ja se sobrepassa la gràcia inicial i s'arriba a la burla oberta cap a les persones.
Des de fa un temps que Arús està a City TV, ara Td8, amb el programa Arús City, un programa que viu de parlar dels altres mitjans, dels famosos i de la premsa del cor. La temporada passada, a més, es feia una còpia presentada pel mateix Arús, i amb el mateix equip, a la 1a cadena de TVE, anomenat Tan agustito. Aquesta temporada sembla que continua el programa a Td8. Ja he vist dos dies que l'estaven fent. Acabo de veure com feien un resum del programa de la 1a, El coro de la cárcel. Se'n fotien d'un dels presos que participa, perquè s'equivoca, perquè té una forma de parlar determinada i evocaven allò de "me he quedao con tu cara".
I m'he emprenyat. Parlant clar, quatre "pijos" fan un programa de press-clipping televisiu i a més es dediquen a ridiculitzar persones que tenen un nivell cultural i una situació personal en la qual no ens voldríem trobar nosaltres. Però, com volem que es posin en la pell de les persones preses que fan el programa, si un dels espais que, almenys la temporada passada, tenen està dedicat a presentar roba de marca, però de marca cara, com si fossin articles que estan a l'absat de tothom? Quina porqueria de tele!
1 comentari:
Tens raó, Manel.
Alfons Arús és un dels professionals de l'entreteniment més intel·ligents i hàbils que hi ha al nostre país, però aquest és el seu punt feble. De fet, hem de recordar que van ser als programes de l'Arús al primer lloc en què el seu cunyat, Javier Cárdenas, va començar a entrevistar tot tipus de frikis. És aquesta mania, tant ibèrica, que tenen els senyorets i els amos (avui aquests pijos) de riure-se'n de les desgràcies dels pobres, dels incultes, dels guenyos, dels nanos o dels coixos. La màxima expressió d'això van ser les últimes etapes de Crónicas Marcianas, però no hem d'oblidar que Arús,a la seua manera, també ha estat un dels precussors de la televisió escombreria. Al marge d'això, hem de reconèixer que la fórmula utilitzada per Arús funciona: baix pressupost i un grup de gent parlant d'altres programes o de les coses que pesquen per internet, posant-se per damunt del bé i del mal. Per no parlar del fet que fan en castellà un programa en una canal que si emet és perquè té una concessió de la Generalitat (de l'època de CiU) per fer una televisió privada d'abast nacional...
Publica un comentari a l'entrada