Indignar-se #15O

Fa uns anys la gent demanava crèdits i les entitats els donaven com xurros. Més d'un avisava que la cosa no acabaria bé, es parlava d'una bombolla que acabaria petant. Alguns se'n fotien, entre ells polítics, entre ells gent que governava i promovia el model d'economia basada en el sector de la construcció. Recordem com es construïa a Múrcia i País Valencià però, també a Catalunya i en altres llocs d'Espanya. Sigui com sigui, la gent demanava hipoteques i les anava pagant. La gent treballava i destinava part del seu sou a pagar.

Però, als EUA alguns van passar-se de llestos i van donar hipoteques a gent que potser no les podria pagar, amb condicions molt dolentes. Es va formar una bombolla que va petar i que es va acabar contagiant a Europa, a Espanya en concret. I aquest pet ha anat evolucionant, amb caiguda de les vendes de vivendes, amb pèrdua de llocs de treball, amb dificultats financeres, etc. La gent que ha anat complint amb la feina i amb els pagaments dels seus deutes, per causes externes s'han trobat sense feina i sense poder pagar els seus crèdits, i l'economia dels països europeus ha patit una sotragada. Irlanda, Grècia, Portugal en rescat. Espanya i Itàlia en el punt de mira.

És a dir, perquè uns van fer un mal negoci a l'altra banda de l'Atlàntic, perquè uns especulant l'han cagat, s'ha desencadenat una crisi que acabem pagant entre tots, que acaba pagant la gent que no en té cap culpa. I la classe política, en comptes d'actuar i protegir els seus ciutadans, a qui es deuen, acaben actuant a remolc dels mercats.

Això és o no és per indignar-se?

Nota: he simplificat molt les causes de la crisi però, veugeu-ho des del punt de vista d'algú "del carrer" que més o menys entén què ha passat.

+ GNU FDL