Veure la Lira plena fa goig però, si penses que tota aquella gent ha pagat per entrar, el goig és doble. I així ha passat aquesta nit de divendres. La Lira de gom a gom per a l'estrena del Fantasma de l'òpera. A l'escenari concentració i, evidentment, algun nervi que altre, no ho negarem. La cap d'obres, Karol Rovira, de mestra de cerimònies i al mateix temps de follet trapella, va introduint el públic en la història d'amor i desamor que protagonitzaran Cristina (Mari Pau Medina) i el Fantasma (Carlos Casóliva), enfrontat a Raoul (Xavi Grivé), intercalada amb els moments humorístics protagonitzats per Carlotta, la Prima Donna (Anna Ortí) i els curadors i procuradors, Firmin (Paco Luis) i André (Emilio Miralles). El públic aplaudeix el final de cada temps, de cada fragment de la història. Qui ho diria que som a Amposta, a La Lira!
Acabem de començar, com aquell que diu, i en un tres i no res, després del ball de disfresses amb la participació del cor de La Lira, la història encara el seu final. El punt de no retorn per a Cristina i el Fantasma precedeix la recuperació del tema principal del darrer temps de l'obra, moment en què es desvetlla el final d'aquesta història d'amor a La Lira dels anys 40. Us ho juro, no m'ha caigut la llàgrima de miracle quan estàvem tocant el final i arribava el moment del desenllaç. Serveixi aquest petit apunt com l'expressió escrita d'aquella llàgrima que m'he guardat per a mi.
+
GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada