Hem començat a tocar fora del recinte, amb un temps que amenaçava pluja -de fet, alguna gota ha caigut-, amb ventet que semblava de llevant, a tocar de la mar, quan el gruix de convidats arribava juntament amb els mitjans. Anaven desfilant moltes persones ben vestides, de gala. Algunes s'aturaven i ens fotografiaven. Cas, allò que es diu fer cas, no ens en feien. Érem l'entreteniment previ a la festa VIP.
Al cap d'una estona, potser una hora, ens han fet entrar dins del recinte, passant pel preceptiu control de seguretat. Hi havia un entarimat amb molta gent esperant, amb grans focus il·luminant-los. Hem tocat una mica fins arribar prop d'ells i després ens han fet col·locar en un costat, esperant l'arribada de les autoritats per, suposadament, tornar a tocar. Però, no ha estat així. El Rei ha arribat, al cap d'una estona a sortit del recinte on estaven les autoritats per fer-se una foto, junt amb la ministra i altres, amb els treballadors de Tercat, la filial del grup xinès que l'ha posat en marxa. Han xerrat una estona i després ha arribat el President Mas -venia de la sessió del Parlament-. Xiulets dels periodistes, que eren a 50 metres de l'escena, que han vist com entre l'acumulació de gent i uns quants fotògrafs, es perdien l'encaixada de mans entre el President i el monarca. I nosaltres plantats esperant tocar, aguantant l'airet que refrescava el cos. Al costat nostre, un còctel preparat.
Ha estat ràpid tot plegat un cop ha arribat Artur Mas. Totes les autoritats han pujat en un autobús i han marxat. Els treballadors han trencat files i s'han disposat a gaudir del còctel, i nosaltres hem trencat files, després d'una hora plantats, com si fóssim militars, per marxar cap a casa. Mentre marxàvem, en una carpa adjunta, els veritables VIPs feien la cerimònia real d'inaguració, lluny del "populacho".
En resum. No tenia ganes d'anar a tocar. No m'agraden aquests actes que són cars, pel que costa muntar-los i, l'afegit del cost en seguretat quan hi ha tantes autoritats. Et trobes en un estat policial mentre ets allí dins -cosa que entenc-. I a sobre, tenen la poca delicadesa, per no dir mala educació o menyspreu, de fer-te estar plantat esperant que et diguin quan tocaràs i al final resulta que has estat fent el paperina. No tenia ganes però, la Lira necessita de l'ajuda dels músics i un se sacrifica si pot.
1 comentari:
La educacio esta malament però alguns que creuen que en tenen molta son dels mes mal educats
Publica un comentari a l'entrada