dijous, 14 de gener del 2010

Barcelona 2022

De forma ràpida, què penso de la proposta de candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern de Barcelona 2022:
  • Implica una despesa de projecte i de promoció que potser no és el millor moment per plantejar-se. Potser no ho és ni ho serà. Es corre el risc de fer com Madrid, invertint diners i diners, i anar perdent convocatòries.
  • Barcelona no és una ciutat amb neu però, tampoc no és una ciutat freda, amb la qual cosa comparar-la amb Vancouver per justificar la distància a la neu em sembla fora de lloc. Quan costarà preparar la ciutat per poder fer competicions de gel? A més, segons els entesos, amb el canvi climàtic la cota de neu pujarà, i caldrà veure com afecta això el Pirineu d'aquí a 11 anys.
  • Les estacions d'esquí, si això tira endavant, es fregaran els dits. Estic segur que la inversió d'uns jocs repercutiria en millores de les instal·lacions i dels accessos. Fent broma, després de la proposta del conseller Maragall de fer la setmana de festa al febrer, per promoure les vacances d'esquí en família, això és la cirereta del pastís.
  • Sembla com si Hereu vulgui exercir de Narcís Serra. Ara queda veure qui serà el Pasqual Maragall de torn.
  • Exercint Barcelona de capital de país hauria d'haver-se plantejat d'entrada una altra seu, més adequada per als esports d'hivern. Viella, Lleida, un acord amb Andorra per fer uns jocs coorganitzats?
  • D'entrada sembla que tothom ho veu bé. És una il·lusió per al país i, qui gosaria oposar-s'hi, sota pena de ser titllat d'antipatriota? Ho sento però, crec que és una proposta fora de lloc.
Creative Commons License + GNU FDL

1 comentari:

Ramon ha dit...

Opció N+1: Hereu es veu fora de l'alcaldia a les properes eleccions (ja va sent hora, a pesar de que Trias tampoc em mereixi gran respecte) i li vol deixar un bon "regal" de comiat a CiU.

Tot i que em puc equivocar, perquè la gent de Barcelona recorda amb molta il·lusió els jocs, però crec que tothom veu, com diria Pujol, que ara mateix "Això no toca".