divendres, 4 de gener del 2008

Centralisme tarragoní

Avui divendres La Veu de l'Ebre destaca que el PSC del Camp de Tarragona podria impedir que el número 2 de la llista al Congrés dels Diputats de les eleccions generals fos de les Terres de l'Ebre. Les passades eleccions va anar Lluïsa Lizárraga, qui ara podria repetir però, de número 3. Una de les justificacions que destaca el setmanari per part de la gent de Tarragona és que la representació ebrenca al Parlament de Catalunya supera la del Camp de Tarragona. Però, estem parlant de cambres parlamentàries diferents, una catalana, l'altra espanyola, i, com també es destaca, si és així és perquè diputats tarragonins han deixat el seu escó per anar a ocupar altres càrrecs. No comento ja l'altre argument que justifica aquestes dues primeres posicions per al Camp, basat en l'existència d'interessos personals per ocupar-les. És inadmissible, simplement, tot i que és evident que sempre n'hi ha d'interessos personals.

Penso que no només el PSC sinó la resta de partits, ja que l'Ebre no té circumscripció electoral pròpia -ni vegueria encara-, per reflectir la seva voluntat de fer possible la divisió territorial de Catalunya en vegueries, haurien de situar en els llocs 1 i 2 de les llistes de Tarragona una persona del Camp i l'altra de l'Ebre -no em poso en l'ordre-. En cas contrari, en cas que es deixi per a la legislació futura el fet que l'Ebre tingui veu pròpia a Madrid, no deixarà de confirmar-se que això de les vegueries alguns no s'ho creuen per molt que en parlin.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Que et pensaves, esteu dins un partit on les decisions son piramidals, no ploresseu ara, heu tingut la oportunitat de fer algo per el territori, i no ho heu fet, sino que heu segut creguts, pensan-vos que vos tindrien en compte. Ja vos vaig avisar, en una carta a Lluisa. Vos agrada mes el protagonisme i la cadira que el lluitar per la ciutadania. Prepareu- vos per les proximes eleccions municipals, si no vos traeu de damunt a l´equip d´ara, no treure ni dos regidors. Tú ets dels que s´alegren quan treuen un mig no contol-lat de participació ciutadana, seguiu aixi, que la collita sera bona.

Unknown ha dit...

Esteu? Em consideres sense criteri per haver anat en unes eleccions com independent en una llista? Em consideres incondicional d'un partit? Ai si vas equivocat...

Això que dius de la participació ciutadana, si no t'expliques millor no t'entendré.

Anònim ha dit...

Paralmentaris de l'Ebre a Cl Parlament de Catalunya 3, a Les Corts Generals 2

I de tots aquests que es fiquen amb el PSC 0

Anònim ha dit...

DESCONEGUT AL TERRITORI
Jordi Jané decep les bases de CDC de Tarragona
E-NOTÍCIES
Jordi Jané al Congrés, entre Duran i Sánchez Llibre
La designació per part de la direcció nacional de Convergència Democràtica de Jordi Jané com a cap de llista al Congrés per Tarragona en les properes eleccions generals no ha sentat massa bé entre alguns sectors de la militància del partit a les comarques tarragonines. Jordi Jané és nascut a l'Arboç, a la comarca del Baix Penedès, però la seva trajectòria política l'ha portat a terme a Barcelona i Madrid i la seva implicació amb el territori ha estat mínima. El seu nom havia sonat des des de fa mesos, i ja hi havia hagut queixes entre la militància, però semblava descartat en favor de Dolors Batalla. La renúncia de l'alcaldessa de Valls a ser cap de llista per motius personals va fer tornar "l'opció Jané". Alguns dirigents convergents crítics amb la decisió han avisat del perill de "desmobilització" davant d'un candidat que "no és del territori".

El cap de llista de CiU a la cambra baixa les dues darreres convocatòries electorals, Josep Maldonado, serà aquest cop número u al Senat. Maldonado va ser votat per l'assemblea del Baix Penedès, la mateixa comarca de la qual és natural Jané. Aquesta concentració de candidats en aquesta àrea tampoc no ha sentat bé en altres comarques amb una militància més elevada, com el Tarragonès i Baix Camp, que s'ha hagut de conformar amb candidats situats en llocs de difícil elecció. Maldonado tabé comptava amb bastants detractors que no volien que repetís ni al Congrés ni que anés al Senat.