El PP i les preocupacions dels catalans

Recordo quan la gent sortia al carrer en massa per demanar que Espanya no donés suport a la guerra de l'Iraq. No era poca la gent que va manifestar-se en contra de l'actitut del govern espanyol, era ben visible al carrer. A les Terres de l'Ebre, la gran preocupació de la passada legislatura va ser la llei del PHN, amb el transvasament de l'Ebre. I vam sortir al carrer, tant a casa nostra com fora, arribant fins a Brussel·les. Era ben clar que la gent de l'Ebre no estava d'acord amb aquella llei. Dos exemples claríssims de com el PP aleshores no va escoltar, no va voler escoltar allò que podia sentir al carrer.

L'altre dia a la COPE - on havia de ser sinó?- el senyor Jiménez Losantos va entrevistar un regidor del PP, crec que de Mataró. Aquest regidor va explicar que de l'Estatut al carrer no se'n parla, que aquest no és un tema important. Un argument après molt bé de l'argumentari de senyors com Zaplana, Acebes o Rajoy. Tot i no sorprendre aquestes afirmacions categòriques de la gent del PP, no deixen de causar indignació. D'ignorar i de mensyprear allò que diu la gent del carrer el PP en sap molt i ho ha demostrat, i ara donen lliçons.

Gestió de projectes amb GanttProject

Avui m'he descarregat la versió candidata a 2.0 de GanttProject, una eina de gestió de projectes a l'estil Ms Project. Està desenvolupat amb Java i es pot utilitzar tant en GNU/Linux, com en Mac OS X, com en Windows. Aquesta versió inclou compatibilitat amb el format de document de MsProject i unes quantes coses més. És una de les eines que he recomanat als meus alumnes de Treball Final de Carrera perquè puguin enviar-me la planificació de la feina en un format que pugui llegir sense haver de tenir MsProject.

L'ideari de la COPE

Si us entreteniu a llegir l'ideari de la cadena COPE segurament veureu que alguns dels seus programes podríem dir que no segueixen ben bé aquesta declaració d'intencions, almenys no en els punts IV i V. Segur que amb una lectura detallada podrien afegir-se més punts.

Enllaç: Ideari de la COPE

Vinga, que queda menys

No es posaran d'acord, si ho fan, fins el darrer moment. Haurem de menjar Estatut durant uns dies més. Ara, que si s'arriben a posar d'acord, a veure si són capaços de mobilitzar la societat perquè participi al referèndum.

Mitificar el programari lliure

"Aposta pel català" era el text que acompanyava el titular d'una notícia de TV3 sobre Microsoft i la llengua catalana. Jo encara no he vist mai en una botiga una caixa de Windows o de Microsoft Office en català. Perdoneu però, no em compro sovint sistemes operatius, tot i que sí que observo què es troba a les botigues d'informàtica. En tot cas, sempre que he vist que Microsoft ha traduït programari a la llengua catalana per utilitzar-lo primer calia tenir instal·lada la versió en castellà. Però, deixant de banda això, com que ara sembla que l'empresa de Bill Gates atterra a Catalunya i va acompanyada dels eslògans de Steve Ballmer contra el programari lliure, cal que fem recompte del programari lliure que s'utilitza i que està en català.

OpenOffice.org és un paquet ofimàtic que utilitza un format estàndard i obert, i que a la vegada és compatible en un grau molt alt amb el format tancat de Microsoft Office. La gent de Softcatalà, sense demanar diners a canvi, proporcionen la versió en català. Firefox és un navegador tan fàcil d'utilitzar com pugui ser-ho Internet Explorer, amb la possibilitat de fer servir diferents pestanyes per obrir diversos llocs web en una sola finestra, i amb moltíssimes extensions, útils i curioses, com ara una que ens diu el temps que fara a la nostra ciutat, si tenim missatges a la bústia de correu, un client de FTP, i amb lector de titulars de diversos llocs via RSS. La gent de Softcatalà gestiona la traducció de Firefox també. Thunderbird és un client de correu electrònic tan fàcil d'utilitzar com Outlook Express, i que a més incorpora un filtre contra correu brossa molt eficient, i permet, com Firefox, instal·lar diverses extensions. També Softcatalà s'encarrega de la traducció al català.

Aquestes tres són eines bàsiques que un usuari, utilitzi Windows, GNU/Linux o Mac, pot trobar en català i amb programari lliure, sense haver de donar les gràcies a cap gegant de la informàtica per haver pensat en els pobres catalanoparlants. I podríem continuar encara més, amb el Gimp, una eina de tractament d'imatges, Mambo, Drupal, gestors de contingut per crear webs dinàmiques, Moodle, per crear llocs d'aprenentatge virtual, FacturLux o BulmaGES, per dur la comptabilitat de l'empresa, Mono, SharpDevelop, Eclipse, i altres eines i plataformes per a desenvolupadors,... No és un mite el programari lliure, sinó una realitat. No és només que es trobi en català, sinó que la llibertat permet solucionar problemes en un temps raonable, mentres que les grans empreses els solucionen quan creuen convenient, si ho creuen mai. Malauradament cada vegada que Microsoft fa un anunci la premsa corre a donar-li cobertura, mentres que la feina de les comunitats de programari lliure queda sempre en un segon terme, tot i que estan contribuint a la presència de la llengua catalana en l'entorn de les noves tecnologies i a la generació de negocis locals basats en els serveis informàtics.

Travessera de Masdenverge

La portada del Diari de l'Ebre publica el problema de seguretat que suposa el trànsit rodat per dins de Masdenverge, per una carretera secundària però, molt transitada. A les entrades de la població hi ha dos semàfors que, en funció de la velocitat detectada en aproximar-s'hi es posen vermells o en intermitència, per fer que els vehicles entrin en aquesta a la velocitat màxima de 40 km/h. No és el primer dia que em trobo algú que se salta el semàfor en vermell, sense intenció d'aturar-se, o que algú fa un adelantament a la línia contínua que es troba a l'alçada d'aquest, com tampoc no és el primer dia que perdo de vista el cotxe que duc al davant perquè jo vaig a 40 i ell no.

Avui me n'ha passat una altra. Arribant a Masdenverge em trobo el semàfor en color roig. Duia al darrera dos camions que no han reduït prou, fent-lo posar d'aquest color. I tot i veure que jo frenava, el camió de darrera se m'ha tirat a sobre, queixant-se amb el clàxon perquè he reduït fins que es tornés a posar en intermitència. Increïble, que et toquin el clàxon per respectar els senyals!

És clar que no condueixo a la perfecció i que també faig infraccions, crec que de forma involuntària. Allò que no és admissible és que intentant respectar la normativa, sobretot per motius obvis de seguretat meva i de la resta de persones que em puc trobar quan condueixo, hi hagi qui es cregui que això no va amb ell i es posi nervió per això. No és un problema puntual, ni quant a mi com conductor, ni quant a Masdenverge com punt geogràfic conflictiu. És un problema més general de consciència sobre la necessitat de respectar les normes, sobretot per la seguretat de les persones.

Oportunitat política

He sentit a la ràdio que col·lectius de gais i lesbianes es felicitaven per l'actitut d'Esperanza Aguirre davant del recurs que el PP presentarà al Tribunal Constitucional, contra la reforma del Codi Civil. No entenc la felicitat. La presidenta de la Comunitat de Madrid ho ha deixat claríssim. S'hi oposa perquè no ho creu oportú políticament. És a dir, que el PP no ho hauria de fer perquè ara mateix això li pot donar mals resultats. Cosa que no vol dir que si el PP acabés d'aconseguir la majoria absoluta a Espanya ja ho trobés oportú i fos la primera que acompanyés Rajoy a presentar el recurs.

Li hem d'agrair a Esperanza Aguirre una cosa. Ha deixat molt clar que en política es pensa molt en les conseqüències electorals de les decisions. I que si s'ha de tenir una postura falsa es té mentres convingui. Per això alguns parlaven català en la intimitat i després anunciaven un passeig militar per endur-se l'aigua. O altres asseguraven aprovar l'Estatut que sortís de Catalunya i ara intenten retallar-lo abans que en surti.

La gran aliança a Alemanya

Aquests dies es fan especulacions sobre quin serà el futur d'Alemanya, quines seran les aliances per formar govern. Una de les més llegides i escoltades és la que es refereix a una gran aliança entre els dos partits més votats, perquè aquesta sembla ser la voluntat del poble alemany. Mirem bé aquesta suposició. Si això fos així, a Espanya estarien governant PSOE i PP, i a Catalunya PSC i CiU, els dos partits amb més vots aconseguits en les respectives eleccions. I no és així. I doncs, indica això que les majories establertes no respecten la voluntat dels espanyols o dels catalans? No es podria interpretar també que un gran nombre de votants espanyols no volen que governi el PP, o que un gran nombre de votants catalans no volen que governi CiU? Com veiem, no hi ha una única interpretació.

És evident que al final en un sistema democràtic, les aliances que governen, siguin quines siguin, representen la voluntat de la majoria, encara que no siguin grans aliances, com es parla en el cas d'Alemanya. No m'imagino, tampoc, una gran aliança a Espanya. Molt haurien de canviar les coses perquè es produís.

La Generalitat aposta pel programari privatiu

Sorpresa. La Generalitat, el departament d'Educació, signa un acord amb la Caixa per tal de dotar els centres educatius de 20.000 ordinadors. Si no vam tenir prou amb el donatiu que va fer Microsoft l'any passat de llicències de Windows al departament, ara aquests ordinadors també vindran amb Windows, el sistema operatiu més adequat, l'únic amb el qual els estudiants poden treballar. Sense paraules et quedes quan de tant en tant t'arriben aquestes notícies. Un govern que aposta pel programari lliure continua fent passes en la implantació de programari privatiu. Avui dia un lloc de treball d'un estudiant es pot configurar perfectament amb programari lliure. Almenys esperem que els aplicatius que s'instal·lin sí que siguin lliures, i no ens trobem que vénen amb el paquet ofimàtic de l'empresa de Redmon i sense cap altre navegador que el gran Explorer. Aquestes coses et fan dubtar, de veritat.

Enllaç: Educació i "la Caixa" signen un conveni per dotar els centres educatius de 20.000 ordinadors

Torna el Roine

L'oportunisme d'alguns és descarat. En època de sequera, tant el PP a Múrcia i al País Valencià, com CiU a Catalunya, aprofiten per reclamar transvasaments. El PP no ha deixat de reclamar aigua de l'Ebre, i ara CiU torna a demanar que es faci el transvasament del Roine. És fàcil convèncer en època de sequera. Tots volem solucions immediates als problemes, i es vénen els transvasaments com solucions immediates i millors que altres. Ja se sap que un transvasament costa anys de fer, com qualsevol gran obra, i també sabem que hi ha persones coneixedores del tema que argumenten sobre la no conveniència de fer transvasaments. Aquests si tornés a plantejar-se un transvasament de l'Ebre hi tornarien a donar suport.

Enllaç: CiU vol recuperar el transvasament del Roine amb una moció al Congrés

Veu IP sense fils

L'empresa PeopelCall ofereix telefonia IP sense fils. Vénen un telèfon mòbil Wifi, amb 802.11b, per fer trucades. El telèfon té un número que comença per 700 però, que canviarà quan el govern estableixi la nova numeració per als telèfons de veu IP, els quals començaran per 51. Entre els usuaris de PeopleCall, igual que amb altres serveis d'aquest tipus (Skype, OpenWengo, GoogleTalk,...), són gratuïtes. PeopleCall va ser una de les primeres empreses a oferir telefonia IP amb trucades a telèfons fixos a preus molt baixos a qualsevol lloc del món.

Insults de Jiménez-Losantos

El senyor Federico Jiménez Losantos basa el seu programa en la defensa de la dreta extrema i en la crítica sense respecte de tot allò que no li agrada, siguin socialistes, catalans, vascos, independentistes, etc. Amb el seus contertulians els insults i el menyspreu són diaris. Sorprén, no, en una emissora participada per la conferència episcopal?

Una de les coses que sempre em fa gràcia és quan es refereix al passat de les persones per tal de desqualificar-les. Reconeix i descriu els antics comunistes que han canviat de bàndol, o els antics falangistes que ara són d'esquerres. Si no fos perquè ell també és un dels qua ha fet el canvi de jaqueta, des de l'extrema esquerra a l'extrema dreta, hom quedaria sorprés per la capacitat d'anàlisi de les persones per allò que han estat.

Un enllaç: http://www.elplural.com/comunicacion/detail.php?id=143

.CAT, govern valencià i associació d'internautes

Em nego a acceptar que el govern valencià siguin una colla d'ignorants i que no sàpiguen que el nou domini .CAT vol aplegar, no només els catalans de Catalunya, sinó tots els llocs web relacionats amb la llengua i cultura catalanes. Em nego perquè són prou intel·ligents per saber-ho. I això em porta a pensar que practiquen la demagògia per sistema, en aquesta pràctica del PP de criticar tot allò que pugui associar amb Catalunya. Segur que al País Valencià hi haurà un bon nombre de dominis .CAT registrats d'aquí uns mesos, sense els prejudicis que alguns posen pel simple fet de veure .CAT (millor .VAL?).

D'altra banda estan els membres de l'associació d'internautes espanyols, qui creuen que l'estat hauria haver apostat per dominis del tipus .cat.es, sense tenir en compte que això només donaria cabuda a dominis dins de l'estat espanyol i que .CAT és un domini més ampli, amb un abast territorial potencial que també contempla Andorra i l'Alguer. Em sap greu que l'associació d'internautes confongui un domini destinat a una comunitat lingüística amb un domini destinat a una comunitat autònoma, com crec interpretar que orientarien ells els dominis .ES.

Estatut, objectiu o eina

A les Terres de l'Ebre hem donat un exemple com quan realment es vol aconseguir un objectiu es pot. En el nostre cas va ser el transvasament de l'Ebre, el PHN del PP que es va empassar CiU. De diferències personals i polítiques n'hi havien i en continuen havent. Però, gràcies a ser conscients que hi havia una cosa més important que això, que era aturar la gran barbaritat, la Plataforma en Defensa de l'Ebre va ser capaç d'aplegar la gent de l'Ebre, els sindicats, associacions i partits polítics, amb excepció dels partidaris a emportar-se l'aigua.

En canvi, ara amb l'Estatut, una cosa tan important, un objectiu vital per a Catalunya, no tinc la mateixa sensació. No la tinc ja des d'abans de les eleccions, quancada partit va presentar per lliure el seu text estatutari, sabent que no servia per a res, perquè caldria asseure's a treballar en equip. Bé, dic equip però, un equip fragmentat i desconcentrat per les interferències de l'exterior, pels respectius partits. Cada partit té els seus objectius, que són principalment mirar la forma de quedar en una millor posició per guanyar les properes eleccions. I aquí és on crec que rau la diferència amb l'exemple del transvasament i el de l'Estatut. L'Estatut segurament és un gran objectiu per a Catalunya. Però, ja des del final de la legislatura passada tinc la sensació que per als partits no deixa de ser una eina més de l'estratègia que cada un d'ells segueix per tal de posicionar-se millor electoralment. I potser això explica aquesta situació en què es troba la negociació, que cansa i dóna la sensació que tot és un gran teatre. Un teatre que desencisa i que provoca la indiferència.

.CAT i .ES

Una de les notícies de la xarxa avui és l'aprovació del domini .CAT per a la comunitat lingüística catalana, un precedent per a altres comunitats, sobretot de llengües minoritzades. Si la notícia era aquesta, diferents mitjans espanyols (EFE, La Razón, RNE) han posat un apunt al final, comentant que la majoria de dominis que existeixen a Internet són codis de països, entre els quals el d'Espanya, .es. Voldrà dir alguna cosa aquest apunt?

Mirant endavant

Sorpresa grata sentir que el president del PP vol mirar cap al futur i no continuar polemitzant amb el passat. Potser comença una etapa menys crispada per a la política espanyola. Però, el senyor Zaplana trenca en un tres i no res amb aquesta aposta i torna a recordar l'11-M. Hi està encallat, ell i la COPE. L'ull al passat per continuar furgant i mirar de deslegitimar unes eleccions.

En canvi, el mateix senyor Zaplana posa l'ull al futur, i vol ignorar el passat, quan parla d'estudis, d'escoltar, de desvertebració o de cedir a la voluntat dels socis de govern del PSOE, tornar els documents que la Generalitat i particulars tenen a Salamanca, no per voluntat pròpia sinó perquè en el passat un dictador va confiscar-los per exercir la repressió. El sentit comú hauria d'haver permès tornar aquests documents ja fa molts anys. Però, malauradament passa a segon pla quan els documents poden ser utilitzats com eina política, de desgast al govern o d'enfrontament territorial. Celebro que el senyor Zaplana hagi d'empassar-se el sentit comú que arriba, tard però, arriba.

Una pabelló inútil

Ara resulta que Tortosa tindrà un pabelló firal però, la Fira ExpoEbre potser es quedarà al Parc Municipal, per evitar canvis bruscos. Jo que pensava que necessitaven un pabelló perquè l'espai se'ls queda menut...
Més: Fira de Tortosa té dubtes sobre la idoneïtat de traslladar l'Expoebre al nou pavelló multiús de Remolins

Celebrat el dia del programari lliure

Regals per al públic
Originally uploaded by manelzaera.

Aquests són els discos que vam regalar ahir en la celebració del dia mundial del programari lliure. Vam tenir 2 xerrades i el LinuxShow. A bernatspescaires.org tindreu més informació.

PP: Política de Partit

Un s'imagina que cada comunitat autònoma és un món i que dues comunitats poden tenir problemes i peticions semblants, malgrat que qui les governa pertanyi a un partit polític o altre. És cert que segurament cada president està en major o menor sintonia amb el govern de l'estat en funció de la coincidència de color polític d'ambdós governs. Però, s'espera que aquesta sintonia de partit no sigui evident.

Els presidents de comunitats autònomes governades pel PP, abans de la Conferència de Presidents amb el president Zapatero, s'han reunit amb la gent del seu partit per triar un camí comú per presentar a la trobada. I quan això passa queda clar que, lluny de preparar la trobada cada president per satisfer les demandes dels ciutadans que representa, del seu partit o no, es dediquen a preparar la línia argumental que necessita el seu partit per fer front al govern. D'això se'n diu fer política de partit, quan no es fa política pensant en els ciutadans, o almenys no en tots, i es fa pensant en allò que vol el partit.

Apple iPod Nano i Motorola ROKR

La gent d'Apple està treient productes molt atractius, tant quant a funcionalitat, facilitat d'ús i disseny atractiu. Posen cura fins i tot en detalls com l'empaquetat i els cables. Ja fa temps que van per davant amb els ordinadors, amb un sistema operatiu que pensa més en l'usuari que la resta dels sistemes existents. Els actuals iMac G5 o iBook G4 són un exemple d'integració de components sense penalitzar la potència de l'equip. L'iPod va ser una revolució en el món dels reproductos portàtils de música, per disseny i per capacitat. Després han vingut còpies d'aspecte i de funcionalitats que, sembla que no arriben a igualar-lo.

Ahir ens van presentar dos nous productes que prometen ser un nou pas endavant i que faran evolucionar la resta del mercat. L'iPod nano, un iPod tan prim com un llapis, i el Motorola ROKR, un mòbil fet conjuntament amb Motorola, i que incorpora el programari de reproducció de música iTunes.

Per sort i per desgràcia Apple continua sent una companyia de programari privatiu, tot i que el seus sistema operatiu està basat en programari lliure i incorpora, per exemple, Apache i PHP, a banda que s'hi pot instal·lar molt del programari existent per a GNU/Linux. Però, s'ha de reconèixer que en saben molt de fer productes innovadors i atractius.

OPA catalana

Fa unes setmanes, amb motiu de l'accident dels militars espanyols a l'Afganistan, en una intervenció plena de cinisme, el senyor Zaplana li deia al ministre Bono que ell no utilitzaria políticament aquesta accident, tal com ho va fer el PSOE amb el IAK42. A ningú se li podia escapar que mentres deia això ja estava fent ús polític de l'accident. Però, tampoc no ens ha d'estranyar, és normal. Si fem memòria, el PP ha sortit al carrer i ha mostrat pancartes, cosa que criticava de l'oposició quen eren al govern. Quan, per exemple, al cap davant de Telefónica es va situar un amic del senyor Aznar, no van acceptar les crítiques, i ara surt el senyor Zaplana sentenciant que l'OPA de Gas Natural a Endesa és una operació que té al darrera al tripartit català. És a dir, cerquen polititzar, com no volien abans, les activitats empresarials. Com excepció el senyor Piqué va tenir una intervenció molt més mesurada i fora d'aquesta revenja que cerca el seu partit des de que va perdre les eleccions.

Malauradament sembla que el PP i seus mitjans afins estan immersos en un atac polític a tota acció que pugui vestir-se de manipulació o d'intervenció des de Catalunya sobre interessos d'Espanya. Una llàstima que, havent marxat el senyor Aznar, continuïn el mateix estil. Ja n'hi ha prou de generar odi envers els catalans, encara que ho aconseguexin únicament entre els seus incondicionats i quatre fanàtics.

El Consell Consultiu

L'opinió del Consell Consultiu, vistes les primeres reaccions, és relativament important. Per a uns molt, per a altres poc. Segurament és important en tant que es pronunciï del cantó que es desitja. És comprensible, tenint en compte que quan es fa referència als vots del dictamen emès per la institució quant al nou Estatut, es fa el recompte associant el nombre de vots dels membres afins a un partit o altre. És un dels grans problemes que tenim en la nostra democràcia. Quan governen uns hi ha òrgans neutrals que estan composats per persones escollides pels partits segons la seva proporció de vots. Passa a Barcelona i passa a Madrid. Aleshores, els ciutadans tenim la percepció que són òrgans que es limiten a opinar en funció de la majoria que representen.

Vull pensar que no és realment així i que el Consell Consultiu s'ha pronunciat objectivament sobre el redactat de l'Estatut, i aleshores m'agradaria que els meus representants polítics obressin en conseqüència. Perquè si resulta que hi ha un òrgan que es pronuncia però, que allò que diu no té cap efecte sobre les decisions, que no se li fa cas malgrat demanar-li consell, estem mantenint una institució que ens costa uns diners i que ens la podríem estalviar, no?

Polítics i jutges

Si el nou Estatut fracassa no serà només per la poca entesa entre els partits catalans. Serà també perquè a Madrid hi ha polítics que, cadascun a la seva manera, han intentat fer evolucionar el procés de redacció pel seu camí. Per una banda, el president del govern, qui després de dir molt alegrement que aprovaria l'Estatut que sortís de Catalunya, ha hagut de matisar-ho un i altre cop. Els ministres i altres membres del partit socialista també han posat el seu gra de sorra per avisar que el procés no era el que ells volien.

De l'altra, la gent del PP, amb el senyor Rajoy al cap davant, qui ignorant el resultat de les passades eleccions catalanes diu que a Catalunya el nou Estatut no el vol ningú. No té en compte que el seu partit a Catalunya no pot presumir dels 9 milions que dia rere dia presumeixen de tenir a Espanya, i que la majoria que governa portava el nou Estatut al programa electoral, a més de ser un acord del Parlament de Catalunya. Per tant, que no li importi o que no el vulgui ningú no és el mateix que el fet de no ser la principal preocupació dels catalans. Aquesta és la forma d'entendre la democràcia que tenen alguns.

Finalment, dins del debat de l'Estatut, com ja va passar amb el Pla Ibarretxe, els polítics han esdevingut jutges a més de polítics, i es permeten emetre sentències sobre la constitucionalitat dels textos estatutaris. I això ho fan tant socialistes com populars. En comptes de deixar que les coses segueixin el seu curs, abans que s'acabi de redactar el projecte d'Estatut, abans que l'aprovi el Parlament, els "jutges" del PSOE i del PP ja estableixen si és constitucional o no. Qui sap, potser tenen por que si arriba al final del camí el Tribunal Constitucional digui que no entra en conflicte amb la Carta Magna. Serà això?

Nova Orleans, un article de 2001

Avui al bloc d'en Xavi Caballé, hi ha la referència a un article que preveu un possible desastre a Nova Orleans si és afectada un fort huracà. L'article és de l'any 2001.

Enllaç: Drowning New Orleans

Google OS

Per segon cop sento a parlar d'un possible sistema operatiu de Google. La primera vegada es parlava d'un futur sistema operatiu distribuït, i si no recordo malament, era una especulació declarada per l'articulista. Aquest cop però, trobo una entrada en un bloc on fins i tot posen una captura de pantalla. Parlen d'un sistema operatiu basat en GNU/Linux però, amb nucli Hurd (GNU/Hurd). Fixeu-vos a la part de baix de la imatge que posen, on posa Google OS build 1381. No us sona? És el número de versió de compilació del Windows NT 4 Workstation. Tot sembla una broma.

Enllaç: Google OS (??)

Pilar Bardem i la còpia privada

Pilar Bardem defensa el cànon per còpia privada, parlant de "cesió legal d'un robatori". Això passa quan les persones se sumen als eslògans de gent interessada a mantenir-se en un mercat que ha canviat molt, com és el de la música i el cine.

- Enllaç: Pilar Bardem cree que el canon de copia privada «es una cesión legal de un robo»

Fumata per a l'Estatut

Això del nou Estatut seria més apassionant si la ponència consistís en una clausura, potser en un lloc emblemàtic, on ens aplegaríem els catalans per veure si les negociacions arriben a bon port. Continuant amb el paral·lelisme amb l'elecció del nou Papa, i sense voler ser irreverent, podria fins i tot preparar-se una mena de fumata, o bé utilitzar algun altre senyal perquè els pacients catalans sapiguéssim si la cosa ha anat bé, o si cal esperar més. I així, fins tenir el nou Estatut però, sense assabentar-nos de les picabaralles que els partits escenifiquen als mitjans des de fa temps.

Seria aquesta una forma de dur a terme la reflexió que el senyor Carod-Rovira feia en una entrevista radiofònica, relativa a la necessitat de deixar treballar la ponència fins que tingués quelcom per fer-nos saber -una reflexió, per cert, que fins i tot ell s'ha d'aplicar-. Qui sap, potser fins i tot al final algú sortiria en un balcó per dir "Ja tenim Estatut!".

Gmail en català

En un any i mig de vida els usuaris de Gmail, el correu de Google, ja podem utilitzar la interfície web d'aquest en català. Això la competència, Yahoo!, no ho ha fet, tot i comptar amb uns quants anys més d'història. Sí que tenen el web en català però, no el correu. En canvi, la gent de Google diposa del cercador, dels grups o llistes de correu i del correu electrònic, en català. És d'agrair.

Per cert, si necessiteu un usuari de Gmail tinc moltes invitacions disponibles.

La barraca

La defensa de les tradicions és l'excusa perquè a les Terres de l'Ebre s'interpretin les lleis de manera que activitats suposadament prohibides es puguin realitzar. És el cas de la caça en barraca, la qual segons els detractors és un mètode de caça no selectiu i que està prohibit per la Unió Europea. Malgrat això, l'any passat un "manual de bones pràctiques" va permetre caçar en barraca i, fruit de l'incompliment de la normativa establerta van haver denúncies a diversos caçadors. Si bé aquesta interpretació permissiva de la llei va poder causar estranyesa, i més venint d'un departament governat pels més ecologistes de Catalunya, la marxa enrera respecte de les infraccions expedientades en la passada temporada de caça causa estupefacció. És la porta oberta a que es repeteixi aquesta situació aquest any, sabent que l'any vinent tota denúncia quedarà en paper mullat.

El llevant al carrer

Al País Valencià i a Múrcia la mobilització al voltant de l'aigua continua. El PP vol l'aigua del Xúquer per al Vinalopó. I se suposa que també de l'Ebre per al Xúquer. El PP vol l'aigua per abastir els agricultors? O realment vol l'aigua per garantir el creixement urbanístic orientat a urbanitzacions i camps de golf? Al llevant peninsular, on aparentment manca aigua, sembla que aquest dèficit no impideix promoure una forma de desenvolupament que no ajuda pas a millorar la situació, ans al contrari. Titllen tothom d'insolidari mentres que ells, per garantir un creixement econòmic no adaptat als recursos disponibles, són tan insolidaris com els ajuntaments que han fet festes de l'aigua en plena sequera. Per això crec que els valencians i murcians haurien d'encarregar-se de manifestar-se contra els seus governants i no de cercar culpables fora de les seves comunitats.

Google Talk

Avui he instal·lat Google Talk per provar-lo. No he hagut de crear cap compte especial, doncs reconeix com usuaris els usuaris de Gmail. El funcionament és semblant a la resta d'eines de missatgeria instantània. Funciona amb el protocol XMPP (Jabber).

Ara mateix tinc connexió amb missatgeria instantània amb:
- Google Talk: manelzaera AD gmail.com
- Gaim/Jabber: manelzaera AD jabberes.org
- Skype: manelzaera

Mambo Foundation

Sembla que el projecte Mambo està en una nova etapa. L'empresa que el coordinava, Miro International Pty., acaba de crear la fundació sense ànim de lucre, la Mambo Foundation. No hauria de canviar res, almenys no a pitjor. Temps al temps.

Phishing

Els clients de La Caixa també estan sent víctimes del phishing, un engany que s'està estenent a la xarxa consistent a fer-se passar per l'entitat bancària en la qual hom té comptes corrents i demanant al client dades personals. Si el client segueix les instruccions els acaba facilitant les dades per fer-se passar per ell i per treure-li diners del compte, l'usuari i la contrasenya (PIN).

Fins i tot s'arriba a enganyar demanant que si es desitja es faci la comunicació de dades personals per fax. Tot i que La Caixa utilitza un sistema de seguretat que requereix una targeta amb codis per poder efectuar transaccions en línia, cosa que no serà possible només amb les dades que es faciliten, sí que permeten aquestes dades utilitzar la targeta per a algunes transaccions.

Com ja s'avisa, els bancs i caixes mai no demanen les dades personals als seus clients. No us deixeu enganyar.

Software Freedom Day - Terres de l'Ebre

Software Freedom Day - Terres de l'Ebre
Originally uploaded by manelzaera.

M'han arribat 150 discos de la distribució de GNU/Linux Ubuntu per repartir-los el proper 10 de setembre en la jornada del Software Freedom Day a Amposta.

L'av. Buenos Aires

Si passeu pel passeig del canal, al costat de l'Av. Buenos Aires, veureu com hi ha una acumulació considerable de brossa de tot tipus, i fins i tot hi ha un abocament d'enderrocs. Les escales que hi baixen fa relativament poc temps que estan acondicionades i no convidaria a ningú que baixés en crios, perquè està ple de vidres trencats entre altra brutícia. Us poso unes fotos: Incivisme - a photoset on Flickr

Això és massa

Que un diputat es dediqui a "assaltar" una propietat privada per reclamar l'ús públic dels terrenys que ocupa és massa. Si bé el director d'El Mundo té una propietat que ocupa un terreny que hauria de ser d'ús públic, també és cert que és la justícia, en qui tothom creu quan li convé, qui ho ha de dir. Per això, veure les fotos del diputat d'ERC Joan Puig amb banyador, carnet de diputat a la boca i dins de l'aigua per escenificar la protesta contra la casa de Pedro J. Ramírez, causa indignació. Quan ho he sentit per primer cop no m'ho creia. Serà un "subidon" després d'una festa entre amics o és que de veritat alguns creuen que això és la millor forma de fer les coses?

Imatges lliures

Quan vaig donar-me d'alta com usuari de flickr, vaig decidir que la llicència sota la qual publicaria les imatges seria Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual. Si us fixeu, a cada una de les imatges apareix el logotip de Creative Commons indicant-ho. Ja sé que no són fotografies espectaculars però, ja sabeu que les podeu utilitzar lliurement, com explica la llicència.

Enllaç: http://www.flickr.com/photos/manelzaera

Una mantis caça un moixó

He trobat al blob Boing Boing una entrada que mostra com una mantis religiosa de mida considerable caça un moixó, i segons explica, se'l menga.
L'article: Boing Boing: Praying mantis catches and eats hummingbird

Primer la festa, després l'aigua

Per Sant Magí a Tarragona es fa una festa on es llencen litres i litres d'aigua. És difícil d'entendre que donada la situació de sequera un ajuntament mantingui un acte com aquest. Si bé diuen que han reduït el nombre de litres que s'utilitzaran, també és cert que la reducció no serveix per a gaire, podent estalviar-se de tirar el 100% de l'aigua. Aquesta és una situació que s'ha vist aquest estiu en altres llocs i que porta a plantejar-se fins a quin punt la festa ha de prevaldre sobre un estalvi d'aigua, del qual les administracions han de donar exemple. Potser el problema rau en la dificultat de proposar alternatives quan la realitat desaconsella malbaratar els recursos naturals.

Energia nuclear i el govern espanyol

Sembla que el govern espanyol no es planteja cap pla de tancament de les centrals nuclears. El ministre Montilla titlla d'insensats qui plantegin això actualment. Però, plantejar-ho ara no significa voler un tancament d'avui per demà, sinó una planificació per dur-ho a terme. Per això, les declaracions del ministre Montilla potser poden interpretar-se que ni es plantegen tancar les nuclears ara, ni en el futur. A l'hora de ser ecologista i de parlar de sostenibilitat tots volen ser més que els altres però, en arribar al govern això es queda en segon pla. Us imagineu un ministre vivint al costat d'una central nuclear? Jo no.

Una altra festa pel final del transvasament?

Pensava que això del transvasament s'havia acabat i s'havia celebrat. Es va celebrar l'any passat i s'ha celebrat aquest any. Ara s'anuncia una nova celebració el 27 d'agost a Sant Jaume. Una celebració organitzada, segons sembla, pel sector de la PDE no favorable, per no dir contrari, a Manolo Tomàs. La veritat, ni crec que calgui ara ja fer aquesta festa, ni el fet que sembli una contrafesta a la celebrada fa poc a Tortosa convida a participar-hi.
Font: La Plataforma de Sant Jaume prepara una altra festa per celebrar la fi del transvasament

Lo Delta des de l'espai

A Barapunto han posat un article sobre una foto feta des del Discovery on es veu Espanya, la costa oriental i el nord d'Àfrica. Filant més prim, a la part inferior dreta de la imatge, es pot veure el Delta de l'Ebre, actualment tot verd pels camps d'arròs.
La foto: 124416main_image_feature_380b_ys_full.jpg

Avisos per SMS des de l'Ajuntament

L'Ajuntament d'Amposta ha posat en marxa un servei d'avisos al mòbil amb missatges curts (SMS). Els avisos són gratuïts i es poden sol·licitar segons quatre àrees diferents: cultura, joventut, policia local i premsa.
Enllaç: Avisos des de l'Ajuntament d'Amposta

Ara els pressupostos

Va iniciar el tema el senyor Carod-Rovira, insinuant que si no hi havia suport a l'Estatut no n'hi havia als pressupostos. És un tema de lògica reconèixer que una cosa i l'altra no haurien d'estar relacionades. Sembla però, que això està donant empenta a diferents alternatives i que origina pressions perquè el PSOE deixi de col·laborar amb ERC. CiU, l'etern partit pactista amb el govern de Madrid, ja comença a sonar per garantir els pressupostos. Veurem la duresa de la negociació. Segons es pot llegir als mitjans Coalició Canària vol que acabi aquesta dependència d'ERC, i sembla que també hi ha pressions des de dins del PSOE. Qui en sortirà beneficiat si el PSOE deixa de comptar amb ERC? L'Estatut? El PSOE? El PP? Ningú? Quin estiu que ens estan donant...

Hiroshima al segle XXI

Ja fa 60 anys del llençament de la primera bomba atòmica. Milers i milers de persones mortes, milers d'innocents, amb una prova de força dels EUA davant de Japó. Malgrat la lliçó que se n'hagi pogut extreure de les morts provocades per la bomba d'Hiroshima i la de Nagasaki, l'energia nuclear no ha deixat de ser una de les amenaces bèl·liques existents en els nostres dies. De forma hipòcrita països que disposen d'armes nuclears i d'altres armes de destrucció massiva, utilitzen la seva tinença, fabricació, o intents de fer-ne en altres, donant arguments per a guerres o amenaces de mesures. Quina situació menys coherent i més poc justificada intentar prohibir a altres allò que tu et creus amb dret a fer.

Arròs al Delta

Arròs al Delta
Originally uploaded by manelzaera.

Dissabte 31 de juliol donant una volta per la Ribera vaig fer unes quantes fotos. Aquí un exemple de l'estat de l'arròs en ple estiu.

A 30 segons

Aquests dies s'ha sabut que Telefónica Móviles comptabilitzarà el cobrament de les trucades en franges de 30 segons, i no per segons, cosa més lògica i més justa. És clar que acollint-se a plans de tarifes determinades la despesa pot resultar menor però, això no treu que cobrar de 30 en 30 segons sigui injust. No sóc client de Movistar. I davant d'aquesta política tarifària suposo que no ho seré a curt ni a mitjà termini.

Windows Vista, amb monitors amb DRM

Llegeixo que la nova versió de Windows, Vista, inclourà DRM (Digital Rights Management) que dificultarà la visualització de material protegit si no s'utilitza un monitor equipat amb tecnologia HDCP (High-bandwith Digital Content Protection). Aquesta tecnologia utilitza la interfície DVI/HDMI, la mateixa que els monitors d'Apple. Això significa un major control sobre els continguts, i força un canvi de components dels ordinadors, doncs pocs són els que utilitzen monitors que no siguin amb connexió SVGA.
- Font: Boing Boing: Windows Vista demands monitors with copy-protection for best viewing
- HDCP a la Webopedia

Estatut i aliances

He llegit opinions que diuen que amb l'Estatut estan formant-se els pactes naturals entre partits, a diferència dels pactes anti-natura existents. Així, el PSC-PSOE s'acosta al PP, i ERC s'acosta a CiU. És clar, això es diu amb l'oblit de dues legislatures de pacte de CiU i PP. És clar, aleshores devia ser natural això. El fet és que sembla que en alguns aspectes de l'Estatut les posicions d'ERC i de CiU s'acosten més que d'ERC amb el PSC. I jo em pregunto si això havia de conèixer-se ara, o s'havia pogut posar damunt de la taula al principi de les negociacions.

Al principi de la legislatura, les declaracions dels socialistes causaven sorpresa per la decisió d'anar cap a un Estatut molt i molt ambiciós, de màxims. Amb el pas dels mesos i de les declaracions intrusives dels ministres del govern espanyol, sembla que aquesta ambició ha baixat i que les coses ara s'enfoquen d'una altra manera. Almenys aquesta és la impressió que tinc, vista l'evolució dels fets. Mentrestant, CiU assumeix el seu paper d'imprescindible per aprovar el text, cosa que es nota amb un cert toc de xuleria en les declaracions, i ERC, a més d'acostar-se als anteriors, posa damunt de la taula la negociació dels pressupostos de l'Estat, condicionant-los a l'evolució de l'Estatut. Bé, això segons qui parli, si Joan Tardà o Josep-Lluís Carod-Rovira. Sigui com sigui, el xantatge polític no hauria de ser una eina de negociació, i sembla que torna a ser-ho. Sembla que en política tot s'hi val.

Pau a Irlanda

Una bona notícia enmig de tants conflictes bèlics al món. L'IRA abandona les armes. Tant de bo això sigui per sempre, i tant de bo en altres llocs, com al País Basc, arribin temps de pau.

Quins són els problemes reals de la gent?

De forma repetitiva els polítics del Partit Popular parlen dels "problemes reals de la gent" quan es tracta de desqualificar o treure importància a preocupacions plantejades pels altres partits. Per exemple, l'Estatut. Si bé és cert que els partits catalans estan demostrant que l'Estatut per a ells és una eina política per treure avantatge i desgastar l'adversari, no significa això que tot es pugui reduir, com fa el senyor Rajoy, a parlar dels problemes reals de la gent, per no parlar de l'Estatut. Els problemes reals de la gent no els coneix el senyor Rajoy, no són exclusivament aquells que les dades estadístiques reflecteixen, i tampoc no són justificació per no abordar-ne d'altres. Ja va sent hora de canviar de discurs.

Versions de prova

Microsoft presenta la primera Beta (versió de prova), de la futura nova versió del seu sistema operatiu Windows. Però, aquesta versió Beta està disponible per a un cercle limitat de persones i/o empreses. És una situació habitual, una gran notícia, quan Microsoft presenta una nova versió del seu sistema operatiu, o quan publica un pedaç de seguretat d'aquest, igual que passa amb altres empreses de programari privatiu.

En el món del programari lliure, en canvi, els programes, ja siguin sistemes operatius o aplicatius diversos, la disponibilitat del programa i del seu codi font no està limitada a certs "privilegiats". Hom pot triar descarregar-se la darrera versió estable d'un programa, o bé una versió de prova, Beta, o de desenvolupament, per poder provar-la i, si s'escau, contribuir-hi amb millores, comunicant els errors trobats, desenvolupant funcionalitats pendents, etc. Poder provar un programa significa que es pot adoptar com una solució a les pròpies necessitats amb la seguretat que les satisfà, mentres que en el cas del programari privatiu saber si s'adapta o no a les necessitats de l'usuari només se sap quan s'ha adquirit (pagat) i utilitzat. I, si no s'adapta o té errors, doncs caldrà esperar que una nova versió ho faci o que un pedaç ho corregeixi, quan el fabricant decideixi publicar-ho. Quès és millor?

Cànon i mesures tecnològiques

El govern espanyol ha aprovat el projecte de llei per regularitzar el cànon per còpia privada en els suports digitals. Aquest cànon, en compensació als autors per l'exercici del dret a còpia privada dels usuaris de les seves obres, ja fa temps que porta polèmica. El cànon que actualment es cobra als CD i DVD és injust, indiscriminat, doncs presuposa que els discos en blanc es compren per fer còpies privades d'obres d'autors que atorguen drets limitats d'ús, mentres que l'ús pot ser per fer còpies de les obres pròpies o bé d'obres d'autors que utilitzen llicències menys restrictives, com ara llicències Creative Commons. Fa poc a Alcalá de Henares ha hagut una sentència contra l'aplicació del cànon en discos compactes en blanc.

D'altra banda, es prohibeix trencar els sistemes tecnològics de protecció de les obres, cosa que significa que malgrat pagar un cànon per poder exercir la còpia privada, els autors poden impedir-la amb sistemes anticòpia, com passa amb obres de cantants i pel·lícules. Gran contradicció. No pot ser que per una banda s'hagi de pagar per exercir un dret, i per l'altra es puguin posar traves a l'exercici d'aquest dret. A França una sentència ha negat el dret a utilitzar sistemes anticòpia als DVD pel fet d'existir un cànon sobre el suport digital de còpia. Cal que el govern espanyol s'adoni d'aquestes contradiccions.

Política de zàping

Quants cops hem vist als programes de zàping polítics barallant-se? En alguns països orientals les baralles acaben en batalla campal al Parlament, a cops de puny, amb llençament d'objectes, etc. I això pot fer riure, vist des de la llunyania, o des d'una posició de país desenvolupat i amb uns polítics educats. Aquí això no passa, no?

Però, ves per on, que la baralla arriba a la política espanyola. Realment ja fa temps que s'hi ha instal·lat, amb la crispació contínua entre govern i oposició. Però, sembla que ara potser els nervis estan a flor de pell, i fins i tot pot passar el tema de les paraules a les mans. Qui sap, potser a més de veure els polítics als telenotícies també els veurem en els espais d'humor via zàping.

Passem de l'Estatut

A qui li interessa l'Estatut? Segons les enquestes, als catalans no és que els suposi un tema de gran importància. Segur que si ens pregunten sobre el finançament, sobre l'oficialitat real del català a Catalunya, etc., les conclusions poden ser molt diferents. Però, si als catalans no els interessa, a qui interessa realment? Doncs si jutgem per l'enrenou polític que es genera al voltant del nou text estatutari, que ja ve d'abans de les eleccions catalanes de 2003, podem pensar que el nou Estatut interessa de veritat als polítics. Uns, perquè si s'aprova guanyaran vots, per ser artífex del nou text, i de major i millor autonomia per a Catalunya. Altres, perquè si no s'aprova o triga a aprovar-se podran dir que eviten que per culpa dels socialistes el nou Estatut sigui pitjor que l'anterior. I uns altres tenen amb l'Estatut una nova eina per mantenir la crispació política, per atacar el govern espanyol i el català, i sortir cada dia als mitjans.
No sé si tindrem nou Estatut, i si el tenim, tampoc no sé si serà realment serà digne de ser aprovat (segur que ja ens faran una bona campanya perquè ens convencem, com amb la constitució europea, que només hi ha un camí, el sí a l'Estatut). Però, qui sap, potser veurem com tot acaba com una picada de fesols, vist l'espectacle de declaracions i contradeclaracions de cada dia.

Sant Cristòfol a Fortanete

Fortanete des de Loreto
Originally uploaded by manelzaera.

Fortanete, el poble de mon pare, un poble de Terol, petit però, acollidor, al Maestrazgo. Vam anar a passar la festa de Sant Cristòfol, i com cada vegada que hi vaig, n'han sortit un grapat de fotos.

Al carrer per l'aigua

Serà la segona legislatura en què la gent surti al carrer per l'aigua. La primera érem els insolidaris i manipulats qui, a milers, ens desplaçàvem per Espanya i Europa per demanar que una llei injusta no arribés a materialitzar-se en un transvasament de l'Ebre. Vam haver d'aguantar la indiferència i el menyspreu de certs mitjans, els anuncis demagogs anunciant cada cert temps la quantitat d'aigua que l'Ebre llença a la mar i la seva equivalència en transvasaments anuals, les paraules del ministre Arias Cañete sobre el passeig militar i els testicles -pronunciades en privat però, pronunciades-. I mentres Múrcia i el País Valencià demanaven aigua, els nous projectes immobiliaris i els camps de golf anaven augmentant en aquests dos territoris.

Els murcians han sortit al carrer per milers. Segur que els desmemoriats ara sí que voldran que s'escolti la gent del carrer. Intel·ligentment han sabut fer-los cercar l'enemic fora i no pensar que potser allò que els manca és reclamar un desenvolupament més conseqüent amb els recursos disponibles, i més tenint en compte que aquells no són els únics territoris que passaran set en un futur. Però, mentres el PP sigui un partit populista i no popular, mentres el PP es dediqui a cercar vots i no a cercar solucions assenyades, i mentres els socialistes, sobretot al País Valencià, continuïn a remolc del PP, tindrem conflictes amb l'aigua per a temps.

Alliberar l'AP-7

Llegeixo que Zaplana ha demanat alliberar l'autopista AP-7 entre Castelló i Orpesa. Segons es pot veure a la notícia, fa 8 anys el mateix Zaplana, aleshores president del govern valencià, va acceptar la pròrroga de la concessió de l'autopista fins l'any 2019. La memòria no és un dels punts forts dels polítics. Però, ja que Zaplana s'hi posa, hauríem d'anar pensant a Catalunya de demanar també l'alliberament dels peatges. A les Terres de l'Ebre hi ha el desdoblament de la N-340 damunt de la taula i seria bo també posar-hi l'alliberament del tram d'autopista que va des de l'Hospitalet de l'Infant a Vinaròs, pertanyent a Aumar. Aprofitem i millorem les infrastructures que ja tenim.

Enllaç: Zaplana pide liberalizar la AP-7 en Castelló 8 años después de prorrogar la concesión

Amposta Sud II

Ha sortit el segon número d'Amposta Sud. Si heu vist el primer, segueix una línia continuïsta però, fent-se ressò de les crítiques que ha rebut. És clar, no les accepten sinó que les menyspreen o les ridiculitzen, depèn de com es miri. Jo continuo pensant que la idea de ser crítics no és dolenta però, que una entitat que pretén representar els veïns dels barris que conformen el sud d'Amposta, no hauria de ser-ho recorrent a la ridiculització, a la crítica destructiva o la no acceptació de les crítiques. Allà ells. Potser pensen que és millor que es parli de la revista, ja sigui bé o malament, que no pas que no se'n parli. Potser sí, encara que jo penso que això afecta a la imatge d'una entitat que representa uns associats. Per tant, els afecta a ells.

7-J

A hores d'ara encara no se sap la xifra certa de víctimes mortals, i fa pensar que poden ser moltes, a més del gran nombre de ferits greus que comenten els mitjans. Quasi cada dia venim sentint de nous atemptats a l'Iraq arran de la guerra il·lícita engegada pel trio de les Açores. La violència no cessa i el fanatisme augmenta. Els països desenvolupats reben atacs que danyen la societat, la gent innocent, qui no promou guerres i que no envia ningú a matar persones per derrocar dictadors. Ha de ser quan ciutats com Nova York, Madrid o Londres es veuen atacades quan ens esglaiem tots per les massacres. Segur que això no durà cap reflexió per analitzar on està el problema i es continuarà parlant dels valors occidentals i de la preservació de la seguretat. Sentir el president dels EUA fent una comparació entre gent que mata altra gent (els terroristes) i gent que està reunida per intentar eliminar la pobresa i per millorar el medi ambient (el G8) en la seva intervenció és una mostra del cinisme que es gasta. Un mal dia, que recorda l'11-M i l'11-S, i que veurem quines conseqüències té.

ZP, culpable que guanyés Londres

La COPE, cada dia cal un comentari de la COPE. Resulta que Zapatero ha pagat car no haver donat suport a Bush i Blair amb la guerra d'Iraq. I com que no s'ha reunit durant tres dies amb els membres del COI, igual que Blair, també s'ha pagat. I això que les votacions són per mèrits, no per política! Aquest Jiménez Losantos i companyia... Ara voldran una comissió d'investigació per veure què ha passat. I, és clar, se n'han recordat del cava català esperant ser obert quan perdés Madrid. Almenys no haurem de pagar un altre cop en pocs anys un conjunt de grans obres que ompliran les butxaques d'uns quants.

Les patents de programari, per ara no

El Parlament Europeu ha rebutjat la directiva de patents de programari. La coincidència amb l'anunci de la candidatura guanyadora per organitzar els Jocs Olímpics el 2012 ha eclipsat -és un dir, pel cas que se'n fa als mitjans- la notícia. És una bona notícia saber que els partidaris de permetre que el programari sigui patentable, penalitzant així la indústria informàtica europea, la innovació a Europa, no se n'han sortit amb la seva. És d'esperar que això no quedi aquí i que d'aquí un temps torni a plantejar-se la directiva però, mentrestant podem estar tranquils una temporada.

Informe de costes 2005

Greenpeace ha presentat el seu informe de costes de l'any 2005, on fa referència especial al Delta de l'Ebre. Tenim un dels pocs llocs sense la saturació urbanística de llocs més turístics. Però, diferents projectes volen impulsar un creixement semblant al de la Costa Brava, la murciana o la valenciana. Diferents ajuntaments han posat el crit al cel davant de la protecció de la línia de costa establerta per la Generalitat de Catalunya. En diversos municipis tenim grans urbanitzacions, algunes amb camp de golf inclòs, que vénen a mostrar la intenció de per on es vol dur el desenvolupament del Delta. Segur que l'augment de llocs de treball, la repercussió en beneficis pels nous vinguts, i una llarga llista de motius, seran utilitzats pels interessats a tirar endavant aquest tipus de projectes, a la vegada que es posaran davant de la pancarta per rebutjar-ne altres, com el parc eòlic de davant de la costa de l'Ebre. Coherència, on ets?

Piqué és de centre-esquerra

Avui la COPE continua amb el tema de la setmana. El cas Piqué, la trencadissa al PP. Ja l'han titllat de fer un discurs de centre-esquerra.Han entrevistat en Vidal Quadras. I ja ha sortit el 0,4% de gent que a Catalunya té interès per l'Estatut, o el tractament que es fa a TV3 envers la COPE. Quina facilitat per barrejar temes i treure conclusions per boca dels catalans.

Piqué encén els ànims a la COPE

Federico Jiménez Losantos té tema del dia a la COPE: Josep Piqué. Les declaracions de Piqué, i el temps que va trigar Rajoy a respondre-li, el precedent de Ruiz-Gallardón, etc., és tema del dia a La Mañana de la COPE. Ja han preparat els oients perquè truquin, doncs a les 9 del matí l'entrevisten.

Piqué, el canvi al PP?

Avui he celebrat les paraules de Josep Piqué sobre la necessitat de renovació del PP. A Espanya el PP, i els seus mitjans afins, utilitzen un llenguatge propi d'altres temps i, malgrat dir que són demòcrates, posen en dubte l'arribada al govern de l'actual president. Sembla increïble que després de tantes dècades es continuï parlant del trencament d'Espanya i de l'anticlericalisme. Per això, que el propi Josep Piqué digui que Acebes i Zaplana formen part del passat del PP, és per celebrar-ho. Jo continuo pensant que a Espanya falta un partit de centre i que la dreta, el PP, hauria de prendre model de la dreta europea.

Els catalans passem de l'Estatut

Segons el baròmetre on els polítics catalans rebien una nota pèssima, la societat catalana passa de l'Estatut. Com bé alguns han remarcat, això no significa que la societat no vulgui un millor finançament, ni més autogovern, cosa que sí que interpreten interessadament certs polítics i mitjans. Això, simplement significa que entre les persones enquestades una minoria té interès per l'Estatut. I no és estrany. Al cap i a la fi, ha estat una necessitat creada, no reclamada per la societat. No hi ha calmor popular al carrer per un nou Estatut, igual que no l'hi havia per la Constitució Europea, ni l'hi ha per la capitalitat de les ciutats.

Però, això ja passa, que se'ns creen necessitats que alguns veuen necessàries per omplir els mitjans durant la legislatura. Ara cal veure si finalment es posen d'acord, perquè si ni els partits que governen Catalunya poden, la gran fita de la legislatura serà el gran fracàs.

Salvant les dades d'un usuari de Windows

Tots alguna vedaga ens hem troba en la situació -personal o d'algun parent, amic o client- de pensar que hem perdut la feina de molt de temps davant d'una fallada del sistema operatiu [Windows], i de la qual no teníem còpia de seguretat. Avui m'he trobat amb un cas així, d'una persona desesperada perquè el seu Windows ja no arrancava i no podia recuperar els fitxers del seu disc dur. No podia ni amb un disc de recuperació.

Però, la casualitat ha fet que avui jo portés a sobre un live CD de la distribució GNU/Linux d'Ubuntu, concretament el live CD del curs de programari per a PIMEs organitzat pel COEIC. Ha estat tan fàcil com arrencar l'ordinador amb el disc de GNU/Linux, i un cop el sistema iniciat, muntar el disc dur de l'ordinador per tenir accés als fitxers que calia recuperar. Després només ha calgut copiar els fitxers en una clau USB, i problema solucionat. Tot i que aquest no és l'ús principal de GNU/Linux, és una mostra de com es pot utilitzar per salvar dades d'un disc dur abans de donar-les per perdudes i formatar-lo tot per tornar a començar des de zero. Sempre va bé poder-ho dir, i que la gent se n'assabenti.

Article d'Oriol Malló

Sentia la COPE al matí com Jiménez Losantos carregava contra el diari Avui i contra periodistes i polítics catalans, com ja és habitual. No entra dins de les meves preferències llegir aquest diari, i resulta que no havia llegit l'article que ahir va publicar l'Oriol Malló. Després de llegir-lo entenc la postura dels periodistes de la COPE -perquè a la tarda continua la polèmica-. És un article que, si bé es pot llegir interpretant-ho tot en sentit figurat -segur que hi ha inspiracions literàries que se m'escapen-, és també un article que es pot interpretar en clau de violència i, a més insulta persones que han expressat la seva opinió (els intel·lectuals anti-nacionalistes catalans). Altres articulistes com Pilar Rahola o Vicenç Villatoro han discrepat des del debat i no des de la violència verbal.

Jutgeu vosaltres mateixos: Falangistes taxidermistes

Agitació a la COPE

Acabo de sentir les "veritats" de Jiménez Losantos. Acusa Joan Puigcercós de terrorista i, entre altres, Josep Cuní de persona que tracta malament a les víctimes del terrorisme. Certament, aquest home té un problema o és que la dreta actual creu que cal utilitzar l'agitació de masses per treure'n profit, encara que sigui amb falsedats o sense proves.

Bodes, homosexuals i Església

L'Església, la COPE i el PP continuen la campanya contra les bodes entre persones del mateix sexe. La cadena de la Conferència Episcopal, la cadena de l'odi, dóna credibilitat total al catedràtic que afirma que els homosexuals són malalts. A la vegada, l'Església, tot i afirmar que respecta les opcions sexuals de les persones, actua volent imposar la seva visió de la societat, en un estat sense religió oficial. I continua el problema del nom que se li dóna a la cosa, quan com diuen, realment el problema és l'adopció, no el matrimoni.

La legislació aprovada no afecta les persones catòliques ni les persones heterosexuals. Ningú no obligarà dos homes o dues dones a casar-se. I sobre què és millor per als nens adoptats, quan es parteix de postures religioses i ortodoxes, és clar que no es pot veure bé l'adopció per parelles homosexuals. Però, tornant a la democràcia, això no ha d'obligar a tota la societat a fer la voluntat de l'Església. Com catòlic no em sembla bé l'actitut de l'Església, més quan en altres ocasions callen, sent tan o més importants que aquest tema que ara ens ocupa.

Europa i les patents de programari

Els programes d'ordinador estan protegits per la legislació sobre drets d'autor, amb la qual cosa la protecció afecta el programa i no les idees sobre les quals es basa. És lògic, doncs en el procés de creació d'un programa no es parteix mai d'una idea original i pròpia. Els algorismes utilitzats sovint ja existeixen des de fa temps, o bé es creen nous algorismes a partir d'altres o seguint models existents. En qualsevol cas, quan un algorisme representa un bé que una empresa vol protegir, el secret comercial és una via de no permetre obtenir avantatge als competidors.

La protecció mitjançant patents de programes, com passa als EUA, significa que els programes ja no es consideren com obres artístiques, intel·lectuals, sinó que es passa a considerar-los invencions de tipus industrial, i es protegeixen les idees en què es basen, els algorismes. Això es diu que afavoreix i protegeix la innovació, i realment el que fa és reduir la innovació i deixar-la en mans de qui es pugui permetre els diners d'adquirir patents o de litigar en cas de demandes per violació d'alguna patent que afecti els programes desenvolupats. Els afavorits d'aquesta protecció són les grans empreses i, els perjudicats, és clar, són les empreses petites i mitjanes, així com els professionals autònoms i, evidentment, el programari lliure.

El Parlament Europeu vota el proper 6 de juliol esmenes a la directiva relativa a les patents de programari, la qual excloïa les aquestes patents inicialment i que la Comissió Europea i el Consell Europeu van modificar el 2004 deixant-hi via lliure. Malgrat que els mitjans no en parlen, segurament per desconeixement, i malgrat la força que tenen les empreses favorables a les patents, cal que els nostres representants siguin conscients de què hi ha darrera de les patents de programari. Per això, a la xarxa hi ha una campanya encetada perquè els polítics europeus votin el 6 de juliol amb coneixement de causa.

Adéu don Manuel

El sistema electoral és el que és i, fins que no canviï, un partit no guanya les eleccions si treu més vots sinó, si treu més escons. I en aquest context, més que saber quin partit guanya importa saber quin o quins partits perden, perquè les majories s'estableixen realment després de conèixer el repartiment d'escons de cada grup. Per això, a Galícia, tot i que Zaplana i companyia s'entestin a dir que han guanyat, el PP ha perdut, i ha guanyat la majoria format entre PSOE i BNG, si s'arriba a formar.

A Catalunya Pasqual Maragall ja va utilitzar el 1999 l'argument dels vots per dir que havia guanyat quan estava clar que segons el nostre sistema electoral havia perdut. Ara toca el mateix a Galícia amb el PP, i malauradament sembla que s'hi sumaran els dubtes generats al voltant de la manipulació del vot per correu. Tot un exercici d'esportivitat i de saber perdre. Res estrany, ja que portem un any sentint-los parlar de l'11-M, de l'autoria dels atemptats, i de tantes i tantes coses que es veu la línia del PP quan perd. Soroll i més soroll, fins les properes eleccions. Mentrestant, don Manuel haurà d'abandonar el seu despatx de president, i ja li podrem dir adéu.

Llibertat de càtedra

La COPE, qui havia de ser, defensa el senyor Aquilino Polaino de les crítiques rebudes per la seva intervenció al Senat on deia que els homosexuals tenen una psicopatologia que ell i milers d'altres especialistes al món tracten. El defensen emparant-se en la llibertat de càtedra, la qual no impideix que altres col·legues, com és obvi, puguin contradir els seus arguments dient tot el contrari.

La llibertat de càtedra però, no es té en compte quan el PP al País Valencià diu que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha de respectar el nom de la llengua catalana que allí es parla segons ho indiqui l'Estatut d'Autonomia. En aquest cas, la llibertat de càtedra s'ha de sotmetre a les voluntats polítiques. I, si féssim un repàs, la llibertat de càtedra, en el tema de l'aigua, dels papers de Salamanca, etc., durant la passada legislatura no es tenia en compte, menyspreant-se qui no estava del costat oficial, del PP, o donant més valor a qui compartia el seu punt de vista.

Pamflet ampostí

Fa poc que s'ha publicat el primer número d'Amposta Sud, la revista de l'associació de veïns l'Acollidora. És una bona notícia que una entitat mantingui informats els seus socis a través d'una revista periòdica. Fins i tot seria una gran idea fer-la en format electrònic, cosa que permet major dinamisme si s'incorporen eines de debat en línia. Malauradament la revista en el seu primer número sembla més una tribuna des d'on algunes persones emeten les seves crítiques cap al consistori, no sempre equivocades però, sovint sense cuidar les formes.

Un cop d'ull a la revista fa pensar que en comptes de fer un exercici de crítica constructiva, s'ha buscat la destructiva, ensumant-se un interès polític al darrera. És cert que la revista es declara apolítica però, una cosa és allò que es diu i l'altra allò que sembla. A la xarxa ja es titlla la revista de pamflet, definit per l'Institut d'Estudis Catalans com "Llibre imprès de molt poques planes, esp. en què s'ataca violentament algú o alguna cosa". No crec que pugui arribar a qualificar-se de pamflet la revista però, crec que els veïns de l'Acollidora es mereixen -i els ampostins també- una revista que contribueixi al debat constructiu i serè.

Huubs, cercador de notícies en català

Huubs és un cercador de notícies en català. S'hi indexen notícies i articles en general apareguts a la premsa en català, inclosa premsa del País Valencià, no només de Catalunya. Així, es pot consultar informació sobre el PHN, simplement introduint com paraula de cerca PHN, o es poden combinar paraules de cerca per perfilar millor els resultat.

Bernats pescaires al Garxal

Desembocadura de l'Ebre, 28 de juny de 2005
Originally uploaded by manelzaera.

Vam anar amb uns amics a ensenyar-los lo Delta i, quina casualitat, al Garxal hi havia bernats pescaires. No podia falta la foto.

El transvasament hauria estat solució?

Els demagogs de torn fan veure com si sense derogar-se el transvasament de l'Ebre ara els problemes de sequera estarien solucionats. Presumeixen de la gestió de l'aigua feta en temps del PP, i recorren al nefast argument de l'aigua de l'Ebre que es llença a la mar. Ningú al País Valencià, Múrcia i Almeria pot reflexionar i veure com durant els anys de majoria absoluta han continuat queixant-se de la sequera, mentres apareixien projectes de camps de golf i d'urbanitzacions com bolets al seu costat? Hauria estat solucionat actualment el problema de la sequera o encara faltarien anys perquè l'hipotètic transvasament estigués en funcionament? Què passaria durant la llarga espera de l'aigua? I, si us plau, que els donin material nou, que això de l'aigua que es llença a la mar ja s'ha explicat repetidament que és fals.

Els CDs no són cars?

Segons la SGAE els discos de música no són cars, fent l'analogia amb unes sabatilles esportives que valen 120 euros. És clar, tothom es compra les sabatilles de 120 euros hem de pensar. La majoria de discos de música anomenada comercial, encara que siguin dobles o triples, tenen d'aprofitable o perdurable dins de les preferències personals la meitat o menys. Sovint les diferents cançons que hom vol tenir estan repartides en diferents discos, i corres el perill de comprar el recopilatori que conté una versió, no l'original. En cas de comprar discos originals, la qualitat de l'intèrpret moltes vegades no justifica el preu. I, malgrat que diguin el contrari, un disc acostuma a pagar-se més prop dels 18 euros que dels 12. Què estem pegant quan comprem un disc perquè qualsevol obra de música clàssica sigui més barata que un disc d'un artista novell?

Referència: La SGAE dice que los discos no son caros y que cuestan mucho más "algunas zapatillas deportivas" - Libertad Digital

Formació, no ideologia

En un article relacionat amb els cursos d'alfabetització digital (El Periódico, 20-06-2005) que el PSC fa als seus militants, acaba fent-se referència al sistema operatiu utilitzat en aquests: Windows. S'assumeix que tots els militants el tenen a casa, i que per això cal fer-los amb Windows. Per donar més força a l'argument, se suma l'afirmació que en aquests cursos es fa formació i no ideologia.

Reduir l'ús de GNU/Linux a ideologia és ignorar la presència del programari lliure en molts àmbits, entre ells internet. I assumir que tothom a casa té Windows, o fins i tot l'eina ofimàtica de Microsoft, és suposar que qualsevol es pot permetre pagar una llicència d'aquests productes. Flac favor per a l'ús de tecnologia basada en estàndards oberts i potenciadora de la indústria informàtica local. Seria molt més d'agrair haver llegit que no es fa la formació amb GNU/Linux per incapacitat del professorat.

Foment de l'homofòbia

No li volen dir homofòbia però, el to despectiu, el menyspreu, cap a homosexuals o persones concretes que ho són, han deixat en evidència aquesta actitut en alguns mitjans i en algunes persones. L'Església, en la línia dels vells temps, defensant la seva visió de les coses en una societat on no és la religió oficial, ni la religió de tothom. No cal recordar que el senyor Rouco ni altres no van demanar pietat al carrer per les famílies iraquís quan es van fer la foto el quartet de les Açores. La situació actual doncs, és molt menys greu -si n'és- per a la família que aleshores però, ara sí que tocava sortir al carrer.

Que capellans i bisbes prediquin el model de família catòlic em sembla perfecte. Ara bé, dins de la legalitat vigent la família no es defineix en termes catòlics sinó civils, i aquesta legalitat pot definir la família, i és bo que ho faci, tenint en compte que les parelles de persones que s'estimen i que poden donar una educació a criatures no necessàriament han de ser de sexes diferents. Ningú no altera el model de família catòlic, ni el model heterosexual, sinó que permet que altres persones puguin considerar-se una família de ple dret, d'acord amb el sagrat text constitucional, on tots som iguals, sense discriminació per sexe, raça ni religió.

Psicopatologia i homosexualitat

Avui he llegit una notícia que m'ha recordat allò que deien els capellans antigament sobre la medul·la i la masturbació. El PP a convidat un catedràtic -està clar amb quina opinió- que ha dit que els gais són fills de pares hostils i alcohòlics. Trobo que aquí comença una altra etapa del fals debat al voltant d'una llei que elimina la discriminació per sexe i que fuig de la hipocresia que suposa diferenciar les parelles segons siguin del mateix o de diferent sexe. El Mundo destaca les afirmacions del catedràtic aportat pel PP, mentres que dins de la notícia es poden veure les opinions d'altres persones amb opinió formada sobre el tema, i no coincidents amb les d'aquesta persona.

La Tarde

Avui he enviat això a la COPE, al programa de La Tarde:

Hola,

De entrada quiero expresar mi respeto por las personas que se manifiestan para defender legítimamente su opinión. Desgraciadamente se dan muchas ocasiones en las que quien gobierna, o ciertos medios, menosprecian o deforman el contenido y poder de convocatoria de la movilización social.

Dentro de esta postura de respecto, muestro mi discrepancia sobre las tres manifestaciones que se han realizaco en tres semanas, en las cuales creo que el PP ha intentado sacar provecho electoral. Pero, aún así, esta es una postura legítima por parte del PP. Actualmente la mayoría del Congreso de los Diputados respalda las diferentes posturas del gobierno español. Si no me equivoco en democracia la mayoría decide. Y si no recuerdo mal, el PP, cuando gobernaba, utilizaba su mayoría absoluta para afirmar que sus decisiones tenían el respaldo de la sociedad.

Y continuando con la reflexión, me sorprende que actualmente medios y políticos que en otro tiempo despreciaban y desprecian la movilización masiva contra la guerra en Irak, o despreciaban y desprecian la movilización en Catalunya y Aragón contra el PHN, ahora pidan que se escuche a la calle. En su día nos manifestamos una gran masa de ciudadanos en Madrid, en Barcelona y en Bruselas, entre otros sitios, siendo tachados de insolidarios y manipulados. Supongo que cuando se está en el otro lado las cosas ya se ven diferentes.

Desde la discrepancia, un saludo.

Disculpes, senyor Jiménez Losantos

Jo creia que era vostè l'únic locutor de la COPE que es dedicava a emetre odi per la ràdio. M'equivocava. He pogut escoltar l'emissora en diferents franges horàries les darreres setmanes i he de confessar que la resta de programes no es queden curts. Les falques publicitàries per fer anar la gent a Salamanca, pels papers, o a Madrid, per la família, són constants, interecal·lades dins dels diferents programes, entre els quals hi ha els religiosos. Les tertúlies que tenen per objectiu criticar la política del govern en matèria de terrorisme, de matrimoni, de l'estructura d'Espanya, etc., són totes semblants. Amb un to molt crític cap a l'executiu i cap als partits d'esquerra i independentistes, oblidant la seva legitimitat dins del sistema polític espanyol, i amb una preferència clara cap al PP, qui tot ho fa bé, o en tot cas, criticant-los per ser massa tous. Per tant, no tinc més remei que demanar disculpes al senyor Jiménez Losantos. Els seus companys d'emissora li fan la competència i jo no ho sabia. I la Conferència Episcopal, com si no anés amb ells. Vergonyós.

Benigno Blanco, pancartista?

M'he quedat de pedra en veure la foto i sentir per la ràdio com Benigno Blanco, un dels cervells del PHN del PP, és una de les persones que està darrera de la manifestació contra les bodes entre homosexuals de Madrid. Amenacen de sortir al carrer més vegades si no se'ls escolta. Ell no va predicar amb l'exemple en el seu moment, i només s'escoltava la veu dels partidaris de transvasar aigua. Barcelona, Madrid, Brussel·les, i tants altres llocs amb riuades de milers i milers de persones, i en aquells moments escoltar-se els manifestants era escoltar la veu de la insolidaritat i la de la gent enganyada pels socialistes per erosionar el govern. Com més va més clar queda quines són algunes de les persones que promouen mobilitzacions contra la política del govern espanyol i que mouen soroll en la vida diària d'aquesta societat.

Una Constitució Europea intocable

Els líders europeus deixen més temps per ratificar el tractat per a una Constitució Europea. No accepten canvis al text sinó que deixen més temps perquè els estats que queden puguin decidir com el ratifiquen, no sigui que els passi com a França o Holanda. El temps ha de servir per debatre i explicar millor el text. Per tant, s'assumeix que els francesos i els holandesos s'han precipitat i no han debatut prou? I a Espanya, s'ha debatut prou i per això el resultat va ser favorable?

Guanyar temps per fer una campanya prou contundent com per convèncer els ciutadans dels diferents estats, i qui sap, per tornar a intentar la ratificació de francesos i holandesos. Almenys a França el senyor Chirac actua com si els ciutadans s'haguessin equivocat i continua en la línia de donar suport a la ratificació a la resta d'estats. Si el text del tractat, que encara no està en vigor, ja és intocable, imaginem què passarà quan ho estigui.

Confusions amb les llicències

Sovint et trobes amb articles de persones, institucions i mitjans referents al programari lliure que en destaquen característiques que no són realment tal cosa.

En primer lloc, es diu molt que el programari lliure és gratuït. No és així. El programari lliure acostuma a tenir un cost de llicència zero, o molt baix, perquè les propietats d'aquest tipus de programari fan que a mesura que es distribueixen còpies dels programes, de forma lliure, es faci menys probable rebre cap compensació econòmica per llicència. Això no vol dir que una empresa utilitzant programari lliure no hagi d'invertir ni cinc, sinó que destinarà els diners a altres coses, com adaptacions de programes lliures a necessitats pròpies, a formació, a migració de dades, etc.

En segon lloc es parla del fet que el programari lliure no té llicència. La llicència d'una programa és el contracte entre l'autor i la persona que utilitzarà el programa, mitjançant la qual, el propietari dels drets (l'autor) atorga una sèrie de drets i estableix una sèrie de restriccions a l'usuari. En el cas del programari privatiu les llicències més que atorgar llibertats, estableixen restriccions a l'ús del programari per part de qui l'adquireix, mentres que en el programari lliure les llicències atorguen llibertats i minimitzen les restriccions, això sí, preservant el reconeixement irrenunciable a l'autor i als autors dels treballs derivats.

Ara tenen la pell fina

Recordeu les paraules d'Arias Cañete sobre el passeig triomfal i l'aprovació testicular del PHN? No us va crear indignació que un ministre digués tan clarament com aniria el PHN i donés mostra del concepte de democràcia del govern del PP? No va ser el primer cop que ens vam sentir menyspreats i insultats, veient com premsa afí a les tesis transvasistes feia campanya a favor del transvasament, o veient com era minimitzada la capacitat de convocatòria en manifestacions com les de Madrid, o quan es descartaven informes contraris al transvasament. Fins i tot vam haver de veure com es pagava una paella i el viatge a milers de manifestants a València per demanar que nosaltres, titllats d'insolidaris, els deixéssim emportar l'aigua. I vam patir l'angoixa de veure com cada vegada les primeres pedres, algunes fictícies, arribaven més prop de Catalunya. I vam veure com a mesura que avançava la legislatura i el PP veia més clar que faria el transvasament, es publicaven més projectes urbanístics i de camps de golf.

Ara que l'ajuntament de Tortosa estableix el 20 de juny com festa local, per commemorar la derogació del transvasament de l'Ebre, al País Valencià s'indignen i s'ho prenen com un insult. Tenen la pell molt fina, aquells que han presumit de fer-nos tragar el transvasament durant una legislatura i que ara veuen esfumades les opcions de materialitzar-lo. No és crueltat ni ofensiu, senyors, és una celebració. A Tortosa se celebra la derogació, igual que al País Valencià i Múrcia esperaven celebrar el transvasament, suposo que també sense voler ni ofendre ni insultar. Per cert, que la Plataforma en Defensa de l'Ebre també fa una celebració dissabte 18 de juny, menys institucional i més popular. Una altra ofensa insuportable per als que "per ous fan les coses", com canten els Quicos.

Convocant els fidels a manifestar-se

Queden menys dies per a la manifestació contra el matrimoni entre homosexuals. Com ja ha passat les dues setmanes anteriors, el PP aprofita l'ocasió per convocar la ciutadania contra el govern espanyol i contra els partits que, diuen, el tenen sotmès. Però, aquesta tercera manifestació té un suport més, el de la Conferència Episcopal. Sí, la mateixa que té un emissor d'odi a través de les ones de la ràdio, i la mateixa que quan governava el PP no va sortir enèrgicament contra el suport a la guerra de l'Iraq. Però, bé, pensant en els motius de la manifestació, el PP i la Conferència Episcopal diuen constantment que no estan contra els drets dels gais i lesbianes a unir-se civilment. Ara, que això es digui matrimoni, ni parlar-ne. I que a més puguin adoptar,encara menys.

Al País Valencià volen distingir català de valencià. En un altre context, uns volen distingir matrimoni d'unió civil. És clar, només en el cas dels homosexuals, perquè per molt sagrat que sigui el matrimoni, no aprofiten la manifestació per clamar contra el matrimoni civil. L'aspecte de l'adopció també dóna motius per discutir, perquè assumir que dos homosexuals no poden criar un fill ha de fer pensar si una persona sola ho pot fer, o si un fill pot estar correctament educat amb pares separats o divorciats. És clar, l'ortodòxia aquí no s'aplica, potser perquè tant el matrimoni civil com els fills de mares solteres com de matrimonis separats o divorciats fa temps que s'han assumit, igual que s'ha assumit la societat consumista i no se la demonitza cada dia.

ebrencs.com, el final d'un projecte

El 21 de juny de 2001 naixia el domini d'internet ebrencs.com. La seva funció principal al principi era el complement a la llista de correu ebrencs, nascuda el mes de desembre de 2000. La llista ebrencs ha estat durant els anys de mobilització contra el PHN un punt de referència per a molta gent, per la col·laboració de moltíssimes persones implicades a difondre els motius de la nostra posició contrària al transvasament. Actualment, i des de fa temps, la llista ebrencs té un nombre estable de membres que volta els 150 membres i va pels 25000 missatges.

El web, ebrencs.com, ha estat durant molt de temps una font d'informació sobre el PHN, amb reculls diaris de notícies i articles sobre el tema. Ha tingut diferents formats i ha passat per diferents etapes, una d'elles perseguint un projecte més genèric de web, amb temes d'interès per a les Terres de l'Ebre més enllà del conflicte del PHN. Però, no ha pogut ser. Ha estat difícil aconseguir una massa constant de col·laboradors i impossible tirar endavant un projecte així tot sol, amb la qual cosa, malgrat que la llista funciona sola, el web s'ha anat apagant amb el pas del temps. I arriba el 21 de juny de 2005, dia en què caduca el domini, domini que no es renovarà. Només volia amb aquest text agrair la col·laboració de totes les persones que han fet possible l'experiència i animar qui vulgui a emprendre un ebrencs.com renovat.

El archivo

Això ho he enviat a la COPE, al programa de Jiménez Losantos, gran comunicador contra tot lo que no s'esbiaxi cap a la dreta.

Sobre el archivo de Salamanca, siendo ustedes personas que presumen de razonables y que respetan a los demás es reflexionar sobre la legitimidad de las personas e instituciones de reclamar lo que es suyo. A no ser que consideren que unos documents inconexos pertenecientes hace menos de un siglo a otros archivos o a otras personas, a su intimidad familiar, como cartas y bibliotecas particulares, deben ser conservados en la sede del centro de represión del franquismo. Porque eso era el actual archivo de la Guerra Civil, ¿no? Y este fue el uso de los documentos sustraídos por toda España, ¿no? Si en Salamanca están orgullosos de continuar siendo depositarios de lo robado a personas por su condición de fieles a unas ideas o a un régimen con fines represivos, no tenemos que conformarnos el resto. Por eso creo que por mucho que la derecha saque la gente a la calle, por mucho discurso demagogo sobre el tema, está muy claro que los documentos deben volver a su origen. Por cierto, que en las manifestaciones donde el PP tiene protagonismo siempre se acuerdan del resto de partidos, sobretodo PSOE y ERC, llegando al insulto y a las pancartas deseando la muerte de personas. En una ocasión vimos lo de "Zapatero al paredón". Ahora vemos la pancarta que le indica a Carod Rovira que su casa es un ataúd. Con lo rápido que denuncian en el PP lo que les interesa, vamos a ver cómo reaccionan ahora.

Finalmente, yo aquí sólo veo unos que han vuelto al 36 con su discurso, y son el PP, algunos medios de comunicación y un sector de la Iglesia. El mismo discurso catastrofista. ¡Qué triste!

Què diuen els bisbes de la COPE?

La pregunta és curta i clara. Si s'agafen un dia la programació de matí i de tarda de la cadena, entre les quals hi ha la programació religiosa, els bisbes espanyols serien capaços de dir que els programes de la COPE són dignes d'una cadena catòlica? O més aviat dirien que són programes que utilitzen una cadena catòlica per difondre l'ideari de la dreta però, de la dreta que s'ha reinstal·lat al 36 per parlar en termes semblants als d'aleshores, i no de la dreta europea, més assentada en la democràcia? Discrepar ideològicament no justifica el menyspreu ni l'insult, ni d'esquerra a dreta ni de dreta a esquerra. I hauria d'estranyar que la cadena que menys exemple doni sigui la de la Conferència Episcopal.

Espoli a Salamanca

Salamanca, seu d'un centre de repressió durant la dictadura a base de documents robats als perdedors de la Guerra Civil, magatzem de l'espoli, ara esdevé víctima. Els Jiménez Losantos, els Rajoys i les Aguirre, s'han encarregat de mobilitzar el sentiment de propietat sobre uns papers que no han estat sempre allí i que haurien d'haver-se restituït tan bon punt començada la transició. En diuen ara espoli a l'arxiu, el qual ja consideren patrimoni de Salamanca i de Castella Lleó. Sense vergonya i sense complexos se senten orgullosos de tenir en propietat el botí de guerra de Franco, i així ho han deixat de clar a la manifestació per demanar que no es retornin els papers. La dreta espanyola treu la gent al carrer per reclamar amb sentimentalisme que altres rebin allò que, sentimentalment i justament demanen. Increïble que això passi en un país democràtic i que presumeix d'haver fet una transició exemplar.

Campanya per l'arxiu de Salamanca

En una emissora que tothom pot pensar quina és, sento una campanya publicitària a favor que els papers que hi ha a l'arxiu de Salamanca es quedin allí. Alguns talls de veu il·lustren l'opinió de la gent de Salamanca. Dues mostres. Un home comenta que creu que el 99% dels catalans és indiferent al lloc on es quedin els papers. D'altra banda una noia diu més o menys que s'han de quedar on estan, que hi són des de sempre. Al final resultarà que el franquisme va passar fa segles i que els papers que tenen allí no van servir per reprimir, sinó que era una tasca desinteressada del sublevats per crear un fons històric sobre la Guerra Civil que quedés per a les generacions futures. És clar, i l'Església va lluitar contra la dictadura.

I què farà Iniciativa?

Sorpresa a Tortosa per als que no seguim de prop els problemes a l'Ajuntament de Tortosa. La discrepància és sana, tot i ser entre socis de govern. Per desgràcia molta gent la interpreta d'una altra manera i es converteix en deslleialtat. Per això, simplement per discrepar no crec que ERC hagi sortit del govern tortosí, perquè si fos així estaríem parlant d'un comportament amb un esperit poc democràtic. Si és per no creure oportuna la moció sobre la cocapitalitat tampoc no veig justificat perquè amb tots els respectes per l'alcalde i el consistori tortosí, jo tampoc la veig oportuna ni necessària -és que sóc ampostí-.

Ara queda la incògnita sobre el paper d'IC-V a Tortosa. Discreparan o no? S'arriscaran a sortir del govern? S'arriscarà el govern a quedar en minoria? Tot fa pensar que no, perquè si s'ha tirat endavant el parc eòlic del Coll de l'Alba sense cap escàndol, sense contradir els principis verds d'Iniciativa, què no tirarà endavant, em pregunto? El patriotisme per davant. O millor dit, el pragmatisme.

I ara, a defensar els papers

El PP li troba el gust a manifestar-se. Després d'aprofitar la manifestació de les víctimes del terrorisme per atacar el govern espanyol, ara toca manifestar-se perquè no es retornin els de Salamanca a la Generalitat de Catalunya. El botí de guerra, l'arma repressiva del franquisme, ha de ser protegit sota l'empara de l'interès d'Espanya. I per això es recorre a manifestar-se, a enviar centenars d'autobusos a protegir l'arxiu. Imagino que els assistents aniran amb despeses pagades, i qui sap si amb paella inclosa, com en la famosa manifestació a favor del PHN a València. Aquesta dreta, quan es comportarà sense recordar l'Espanya profunda? Quan tindrem un partit de centre a Espanya que balancegi les discrepàncies entre els dos grans partits?

Capitalitat conflictiva

En època del PHN a Amposta va començar-se a reclamar la capitalitat dins de les Terres de l'Ebre. Ja sigui en un sentit figurat, relatiu a la importància, o relatiu a ser referenciada com a tal dins de Catalunya, ja em va semblar aleshores un debat que no tocava, o que conduïa a l'enfrontament, tot i no voler-ho. Per a alguns no anar darrera del debat de la capitalitat és ser mal ciutadà, malgrat que en el fons tots reclamem el mateix, que els serveis estiguin ben distribuïts pel territori, propers als ciutadans, tenint totes les poblacions possibilitats de creixement, no penalitzades per l'acaparament de recursos per una sola ciutat.

Ara l'Ajuntament de Tortosa es pronuncia sobre la capitalitat indiscutible de les Terres de l'Ebre, com si perillés el futur de Tortosa i com si compartir la capitalitat amb Amposta fos un fet gravíssim. La votació favorable de la resta dels grups del consistori és lògica, perquè corrien el perill de ser titllats d'antitortosins. La pregunta que em faig és si aquest és un tema vital per debatre'l ara i amb urgència o si serveix això per despistar els tortosins d'altres preocupacions. Jo no ho sé, suposo que els tortosins n'estaran més al corrent.

Manifestació, PP i Cope

Els milers i milers de manifestants que reclamant una nova cultura de l'aigua hem anat a Barcelona, València, Madrid, Brussel·les i altres llocs, o els que vam sortir al carrer i vam inundar les ciutats per reclamar un canvi de postura quant a la guerra d'Iraq, hem vist un canvi de tarannà del PP ara que és a l'oposició. Ara que no governen recomanen al govern espanyol que tingui en compte els milers de manifestants que han sortit al carrer per mostra la seva postura contra la negociació amb ETA. Abans, sent coherents, haguessin posat la seva majoria representativa de la majoria d'espanyols per fer allò que creguessin convenient. Pobre poble, s'equivoca i no ho veu.

D'altra banda, la COPE i el seu locutor estrella, ja fa setmanes o mesos que reclamen que la dreta espanyola surti al carrer per plantar cara al govern. Reclamen que facin igual que feia l'esquerra contra la guerra d'Iraq. Ja ho tenen. La dreta ha sortit al carrer. Algun diari ho deia. I vistes les imatges, és la impressió que ha donat. Que més que una manifestació de les víctimes del terrorisme ha estat una manifestació de la dreta per erosionar l'esquerra, sobretot en plena campanya electoral a Galícia. S'ha d'escoltar les víctimes, és clar. Però, és també clar que les xifres de manifestants no són extrapolables a la representativitat de l'electorat que pugui opinar en un sentit o altre. I a falta d'altres arguments que els sentiments, respectables i comprensibles, cal tenir en compte que en democràcia decideix la majoria.

Oh, Europa!

Els Holandesos han donat el segon toc d'atenció de la setmana. Una majoria clara, quasi un 62%, ha dit que no vol aquest tractat de constitució. La pregunta era aquesta i no altra. Si d'aquí, com a França, es volen deduir altres coses, com un vot contra el govern o la pujada dels extremismes, no deixarà de ser simple conjectura. El fet és que un altre país dels europeïstes ha rebutjat el tractat. Qui sap si per motius socials, o per l'entrada de nous països de l'est, o de la possible entrada de Turquia. A Espanya se sent molt presumir d'haver fet els deures i que països com França, que han ajudat els espanyols a fer els deures, no els han fet. Per això, diuen, els francesos estan ara en uns situació econòmica que els ha fet votar en contra del tractat de constitució europea. I per això, perquè s'ha beneficit dels països rics, Espanya va votar sí, potser? Perquè amb l'entrada dels nous països i la pèrdua dels fons europeus, caldrà veure com va l'economia espanyola i quin serà el grau d'europeïsme de la societat. Després de veure els vots francès i holandès també caldria preguntar-se si el govern espanyol va voler que siguem "los primeros en Europa" per evitar una reacció en cadena contra aquest tractat. Tractat, per cert, que si no s'aprova per unanimitat caldrà veure com s'aprova.

Bernats pescaires

Divendres a la nit vaig publicar el web de Bernats Pescaires. Estem començant a fer cosetes a la comunitat de programari lliure de les Terres de l'Ebre i ja tocava predicar amb l'exemple.