Qui viu a Catalunya i fa honor a la veritat no pot afirmar que a Catalunya només es viu en català i que el castellà és un idioma en perill d'extinció. Només males persones, persones amb intenció de crear mala maror, poden fer un reportatge així. I com no podia ser d'altra manera, el reportatge es va emetre per Tele Madrid i el va fer El Mundo TV. No sé per què que aquestes coses, si les fa el PP allí on governa estan ben fetes, i si les fessin altres serien titllades de mentides i posarien el crit al cel.
Si no va el YouTube, Google Video també el té penjat:
dimecres, 11 d’abril del 2007
dimarts, 10 d’abril del 2007
Lleida, ciutat FON
Si fa poc s'anunciava que Màlaga serà la primera ciutat coberta per una xarxa sense fils d'Espanya, on l'empresa FON repartirà 2000 encaminadors -routers-, les conegudes foneres, Lleida serà la primera ciutat FON de Catalunya, on l'Ajuntament ha signat un conveni per cobrir la ciutat amb un xarxa sense fils composada de foneres.
Cada vegada que es parla de FON parlo dels inconvenients que comporta compartir la connexió a Internet. No ho dic per altre motiu que pel contracte que cadascú de nosaltres té signat amb el seu operador d'Internet. Avui, en veure aquesta notícia a Vilaweb, he consultat les condicions generals del contracte amb Ya.com. En aquestes condicions generals -i no sóc expert en lleis per dir si hi ha clàusules abusives o no-, hi ha una que diu que el client no utilitzarà el servei d'accés Ya.com per a la revenda, cessió o explotació comercial a tercers per part del client sense el consentiment exprés i escrit de Ya.com. I una altra diu que també és obligació del client custodiar i preservar la connexió sense fils, fent-se responsable de les conseqüències de les possibles connexions de tercers a la xarxa i al propi ordinador del client. No he trobat les preguntes més freqüents de FON però, sí que hi ha un apartat dedicat als proveïdors d'accés a Internet (ISPs) al web de FON. Ho interpreto com que el client ha de saber quines són les seves possibilitats de connectar-se a la xarxa FON, cosa que no sempre pot fer-se segons les condicions de contracte del servei.
Més que FON crec cal promoure la implantació de xarxes sense fils municipals, amb un accés gratuït o de baix cost per als ciutadans, i amb serveis gratuïts addicionals, de valor afegit, dins de la pròpia xarxa. Es distingeix entre l'accés a Internet i a la intranet, per tal de separar el problema competir amb els operadors del mercat, de la possibilitat d'oferir serveis sense fils dins d'una xarxa local, la de la ciutat.
Un comentari final sobre FON fa referència a la col·laboració amb Skype. És una llàstima que una iniciativa com aquesta hagi establert una col·laboració amb Skype, una empresa referent en el camp de la telefonia IP i videoconferència però, que no ofereix el seu programari amb una llicència de programari lliure i, la part més negativa, que no empra estàndards de comunicació, impedint que persones amb altres eines puguin comunicar-se amb usuaris de Skype -els estàndards de telefonia IP existeixen-.
Cada vegada que es parla de FON parlo dels inconvenients que comporta compartir la connexió a Internet. No ho dic per altre motiu que pel contracte que cadascú de nosaltres té signat amb el seu operador d'Internet. Avui, en veure aquesta notícia a Vilaweb, he consultat les condicions generals del contracte amb Ya.com. En aquestes condicions generals -i no sóc expert en lleis per dir si hi ha clàusules abusives o no-, hi ha una que diu que el client no utilitzarà el servei d'accés Ya.com per a la revenda, cessió o explotació comercial a tercers per part del client sense el consentiment exprés i escrit de Ya.com. I una altra diu que també és obligació del client custodiar i preservar la connexió sense fils, fent-se responsable de les conseqüències de les possibles connexions de tercers a la xarxa i al propi ordinador del client. No he trobat les preguntes més freqüents de FON però, sí que hi ha un apartat dedicat als proveïdors d'accés a Internet (ISPs) al web de FON. Ho interpreto com que el client ha de saber quines són les seves possibilitats de connectar-se a la xarxa FON, cosa que no sempre pot fer-se segons les condicions de contracte del servei.
Més que FON crec cal promoure la implantació de xarxes sense fils municipals, amb un accés gratuït o de baix cost per als ciutadans, i amb serveis gratuïts addicionals, de valor afegit, dins de la pròpia xarxa. Es distingeix entre l'accés a Internet i a la intranet, per tal de separar el problema competir amb els operadors del mercat, de la possibilitat d'oferir serveis sense fils dins d'una xarxa local, la de la ciutat.
Un comentari final sobre FON fa referència a la col·laboració amb Skype. És una llàstima que una iniciativa com aquesta hagi establert una col·laboració amb Skype, una empresa referent en el camp de la telefonia IP i videoconferència però, que no ofereix el seu programari amb una llicència de programari lliure i, la part més negativa, que no empra estàndards de comunicació, impedint que persones amb altres eines puguin comunicar-se amb usuaris de Skype -els estàndards de telefonia IP existeixen-.
La política (I)
Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, en una de les seves accepcions la política és la ciència i art de governar, que tracta de l'organització i de l'administració d'un estat en els seus afers interiors i exteriors; manera de governar, d'entendre la direcció dels afers públics. Si mirem la Viquipèdia, l'entrada referent a la política diu: La política és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup[...]. I és cert, la política no es restringeix només a l'àmbit del govern d'estats, de nacions, de municipis, etc., sinó que es troba present en tots els àmbits de la societat.
A la feina es prenen decisions polítiques, les quals potser no són ben vistes però, que persegueixen determinats objectius, els quals, per aconseguir-los, requereixen seguir camins aparentment equivocats o que no són els millors. És allò de saber deixar anar corda per després poder-la estirar. Qui pertany a una entitat o col·lectiu empra la política per tal de gestionar el dia a dia d'aquesta, i per tal d'establir relacions amb altres entitats o els diferents estaments de govern. Amb els amics també es prenen decisions polítiques. Les coses es decideixen per majoria -normalment- i això significa que uns cops uns aconsegueixen allò que volen i uns altres ho aconsegueixen els altres. Les coses es poden comentar sense embuts, sabent que poden molestar, o es poden dir d'una forma més suau, potser indirecta, per evitar una reacció contrària del receptor. Amb la família també es donen situacions polítiques. Prendre decisions dins d'una família, tenir en compte l'opinió de la resta, mantenir bones relacions amb tota la munió de parents -o almenys no tenir-ne de dolentes-, podem dir que són exemples de presència política a la vida diària. Segur que me'n deixo, no ho dubto, perquè he fet un resum ràpid de la presència de la política en la nostra vida -fins i tot en la vida dels apolítics-.
A la feina es prenen decisions polítiques, les quals potser no són ben vistes però, que persegueixen determinats objectius, els quals, per aconseguir-los, requereixen seguir camins aparentment equivocats o que no són els millors. És allò de saber deixar anar corda per després poder-la estirar. Qui pertany a una entitat o col·lectiu empra la política per tal de gestionar el dia a dia d'aquesta, i per tal d'establir relacions amb altres entitats o els diferents estaments de govern. Amb els amics també es prenen decisions polítiques. Les coses es decideixen per majoria -normalment- i això significa que uns cops uns aconsegueixen allò que volen i uns altres ho aconsegueixen els altres. Les coses es poden comentar sense embuts, sabent que poden molestar, o es poden dir d'una forma més suau, potser indirecta, per evitar una reacció contrària del receptor. Amb la família també es donen situacions polítiques. Prendre decisions dins d'una família, tenir en compte l'opinió de la resta, mantenir bones relacions amb tota la munió de parents -o almenys no tenir-ne de dolentes-, podem dir que són exemples de presència política a la vida diària. Segur que me'n deixo, no ho dubto, perquè he fet un resum ràpid de la presència de la política en la nostra vida -fins i tot en la vida dels apolítics-.
La riuada des del satèl·lit
L'observatori de la Terra de la NASA mostra en dues fotografies de març i d'abril la diferència del cabal l'Ebre vist des de l'espai: Floods in Spain.
dilluns, 9 d’abril del 2007
Operació retorn
Avui havíem d'anar a Barcelona i preveient que seria un dia complicat, vam decidir marxar ahir, a les 20h, per tal de no trobar aglomeracions de vehicles. Ens vam equivocar. Vam entrar a l'autopista a Tarragona i des d'allí fins Martorell vam anar tenint retencions i baixades de velocitat. Vam passar més de 3 hores a l'autopista. Avui he tornat, suposant que tindria problemes a causa dels carrils addicionals -ahir començava a Tarragona en sentit Barcelona- però, no els que he tingut. Des de Martorell l'autopista, en sentit sud anava amb un carril menys a causa de l'addicional. Des d'El Vendrell fins Cambrils, com que només hi ha dos carrils, ha deixat un sol carril cap al sud. I evidentment, això ha provocat cues.
Per sort no acostumo a utilitzar l'autopista en el sentit en què hi ha congestió habitualment, doncs si he de viatjar intento evitar els dies i horaris pitjors. Aquest cop no ho he pogut evitar i he experimentat les conseqüències. Em pregunto si la gent de Barcelona i rodalies no se n'adona del trasbals que suposa la seva sortida de vacances o de cap de setmana per a les vies de comunicacions del país. Em pregunto també si no se n'atipen de fer cues cada vegada que surten de vacances, de pont o de cap de setmana -seria capaç d'afirmar que no-.
Sobre l'autopista, en dies així les àrees de servei estan plenes, amb la qual cosa segur que estan contents del negoci que els reporta la densitat del trànsit. La concesionària de l'autopista veu com els seus ingressos per peatges també augmenten. I aquí em faig una altra pregunta. És lògic i just que en una via de peatge et deixin un sol carril per circular i et continuïn cobrant els peatges per on passes?
M'ha sobtat que mentres que Catalunya Informació ha estat parlant tota la tarda de l'operació tornada menys esglaonada dels darrers anys, Ramon Pellicer, al Telenotícies Vespre de TV3 deia el contrari. Mentres a Catalunya Informació es parlava de jornada complicada, a TV3 es dia el contrari. Aquí es veu com la interpretació de les dades pot portar a conclusions ben diferents, malgrat que les dades siguin les mateixes.
Per sort no acostumo a utilitzar l'autopista en el sentit en què hi ha congestió habitualment, doncs si he de viatjar intento evitar els dies i horaris pitjors. Aquest cop no ho he pogut evitar i he experimentat les conseqüències. Em pregunto si la gent de Barcelona i rodalies no se n'adona del trasbals que suposa la seva sortida de vacances o de cap de setmana per a les vies de comunicacions del país. Em pregunto també si no se n'atipen de fer cues cada vegada que surten de vacances, de pont o de cap de setmana -seria capaç d'afirmar que no-.
Sobre l'autopista, en dies així les àrees de servei estan plenes, amb la qual cosa segur que estan contents del negoci que els reporta la densitat del trànsit. La concesionària de l'autopista veu com els seus ingressos per peatges també augmenten. I aquí em faig una altra pregunta. És lògic i just que en una via de peatge et deixin un sol carril per circular i et continuïn cobrant els peatges per on passes?
M'ha sobtat que mentres que Catalunya Informació ha estat parlant tota la tarda de l'operació tornada menys esglaonada dels darrers anys, Ramon Pellicer, al Telenotícies Vespre de TV3 deia el contrari. Mentres a Catalunya Informació es parlava de jornada complicada, a TV3 es dia el contrari. Aquí es veu com la interpretació de les dades pot portar a conclusions ben diferents, malgrat que les dades siguin les mateixes.
Pau Donés i les descàrregues
Segons Pau Donés -Jarabe de Palo-, si no tens diners per pagar-te un CD de música et fots. David Bravo li dedica una entrada al seu bloc. Val la pena llegir-la.
Softcatalà a la Via Verda
La gent de Softcatalà, associació que col·labora sempre que ho demanem en la difusió del programari lliure a les Terres de l'Ebre, han fet la Via Verda de les Terres de l'Ebre. Ho he vist al bloc del Marc Belzunces.
Els maqueros no en saben
Aquest és el títol d'una entrada del bloc de Ricardo Galli, professor d'Informàtica de la Universitat de les Illes Balears, autor del Menéame i evangelitzador del programari lliure. De l'entrada, l'exageració de la ignorància de les persones que utilitzen Mac és clara. Jo utilitzo Mac a casa i n'estic molt content, i no em considero un ignorant en informàtica. A la feina GNU/Linux però, com un dia em van comenta, a casa Mac, perquè després de provar-lo em va agradar, vaig veure que podia fer el mateix que amb un PC però, sense maldecaps. Digueu-me còmode però, no em digueu ignorant.
dijous, 5 d’abril del 2007
Hackergotchi amb Gimp
Un hackergotchi es veu que és una imatge del cap d'una persona, utilitzada com avatar d'identificació en un bloc. Doncs si voleu fer-vos el vostre hackergotchi, podeu fer-ho de forma senzilla amb el Gimp. Només heu de seguir uns quants passos.
Connectar OpenOffice amb MySQL
OpenOffice Base, l'eina de base de dades d'OpenOffice, alternativa a Microsoft Access, permet, a banda de treballar amb la base de dades que inclou, treballar amb un altre sistema gestor de base de dades, com MySQL. Aquí teniu com podeu fer-ho: [clic].
Definició d'estàndard obert que evita el MAP
Juan Tomás García publica les tres característiques que ha de complir un estàndard perquè es consideri obert, i que a diferència del criteri d'altres països de la Unió Europea, el Ministeri d'Administracions Públiques, en relació amb la LAECAP, està evitant acceptar. Ho poso en català:
Estàndard obert és aquell que compleix les següents característiques:Més al bloc de Juan Tomás.
- Està publicat i la seva especificació i documentació estan disponibles de forma gratuïta o al preu de cost de la seva distribució.
- La seva propietat intel·lectual s'ofereix de forma irrevocable lliure de regalies, de qualsevol altre dret d'explotació de la propietat intel·lectual, i no subjecte a patents o contractes que restringeixin el seu ús i reutilització directament o indirecta.
- Existeix almenys una implementació de referència que desenvolupa totes les funcionalitats de l'especificació, la qual està disponible amb una llicència que permet que sigui utilitzada per a qualsevol propòsit, i que pot ser copiada, estudiada, millorada i distribuïda lliurement, amb o sense canvis.
dimecres, 4 d’abril del 2007
L'Ebre a Tortosa
He deixat a Flickr unes imatges de la crescuda de l'Ebre a Tortosa, des d'un punt d'observació diferent.
11 novetats desconegudes d'Ubuntu 7.04
La propera versió de la distribució de GNU/Linux Ubuntu, la 7.04, amb el nom clau Feisty Fawn, té algunes característiques que no es destaquen en els comentaris que ha hagut sobre ella però, que un article a LeetCode intenta comentar. Són 11 característiques en total, les quals podeu trobar a 11 Things You Haven't Seen Yet in Ubuntu Feisty Fawn.
dimarts, 3 d’abril del 2007
Free Software Magazine 17
Ja està disponible el número 17 del Free Software Magazine, una publicació electrònica i oberta sobre programari lliure. Inclou un article sobre treballar amb l'eina de base de dades d'OpenOffice, un sobre el programa de tractament de so Audacity, un sobre les eines de creació de diagrames DIA i Kivio, un sobre eines de gravació de CD amb Gnome, una introducció a les distribucions de GNU/Linux, etc.
dilluns, 2 d’abril del 2007
Ahir vaig crear el meu usuari a Twitter. Aquest és un servei de mini-blocs a Internet. Les entrades que s'hi escriuen són reduïdes -com en els primers blocs- i es poden crear utilitzant el formulari web de Twitter -responent a la pregunta What are you doing?-, utilitzant un programa de missatgeria (GoogleTalk, Jabber, AIM,...), o amb missatges SMS. Realment aquestes característiques ja es troben -potser no les mateixes ni exactament iguals- en altres eines com Blogger. Però, Twitter afegeix altres característiques que alguns consideren trencadores, com un conjunt de comandes que se li poden enviar al servidor per obtenir informació variada (demanar ajuda, rebre notificacions quan alguna persona que tenim a la llista d'amics escriu al seu espai de Twitter, activar o desactivar notificacions, convidar persones a utilitzar Twitter,...). És un concepte de xat barrejat amb el de bloc. De moment no m'acaba de fer el pes però, caldrà veure si canvio d'opinió a mesura que el conegui més.
Propostes TIC del PSC d'Amposta
Toni Espanya ha posat al seu bloc les propostes relacionades amb les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) del PSC d'Amposta. Les propostes comencen per plantejar l'enfocament de la regidoria de Noves Tecnologies com una regidoria de Societat de la Informació i del Coneixement, la qual proposi un Pla Director de la Societat de la Informació, full de ruta de les TIC per al futur. Les propostes es classifiquen en diferents tipus:
Podeu consultar les propostes al bloc de Toni Espanya.
- Àmbit mediàtic
- Ciutat digital
- Àmbit empresarial
- Àmbit social
- Àmbit educatiu
- Programari lliure i estàndards oberts
Podeu consultar les propostes al bloc de Toni Espanya.
Un exemple de TV3 pro-Microsoft
Com deia a l'anterior entrada, TV3 té la seva pròpia plataforma d'emissió per Internet, tant en directe com a la carta. Però, això no la fa millor que altres propostes. Els usuaris de Windows segur que no noten cap problema però, en el moment en què utilitzes un altre sistema operatiu comencen els problemes. Potser amb Mac no tant però, amb GNU/Linux ja no és tan directe poder veure els videos del web de TV3, com aquest sobre la construcció de les piràmides d'Egipte (a la part esquerra). Per tant, és interessant tenir una plataforma pròpia d'emissió per Internet però, basada en formats oberts, disponibles per a totes les plataformes, i més venint d'una empresa pública. Mentres hi hagi exemples com aquest no ens podrem creure que l'Administració aposta realment per la neutralitat tecnològica, per no obligar els usuaris a emprar una plataforma determinada.
TVE a YouTube?
Ricardo Galli comenta al seu bloc la notícia que sortia a El País en què el director de TVE, Javier Pons, anunciava que estaven cercant un acord amb YouTube per obrir-hi un canal de TVE. Després d'Antena 3 i de Cuatro, serà el tercer canal de televisió espanyol en posar els seus continguts a Internet utilitzant aquest proveïdor. Galli es pregunta si TVE no podria emetre ella mateixa per Internet o contractar els serveis d'una empresa espanyola per fer-ho. Allò que deia en l'entrada anterior, sobre el programari lliure i la web 2.0 s'està veient en aquestes experiències de les televisions a YouTube. En comptes de muntar el seu propi servei d'emissió en directe i en diferit, com ha fet TV3 -malgrat que posant-ho difícil a les persones no usuàries de Microsoft-, les cadenes opten per delegar en un servei de tercers, el qual, a més no permet la visualització en directe de la programació. Un avenç però, a la vegada insuficient i lligat a un proveïdor.
Programari lliure i els serveis 2.0
Dare Obasanjo escriu al seu bloc sobre els serveis basats en l'anomanada web 2.0, els programari social, els quals es troben distribuïts a la xarxa, de forma que els usuaris no s'han d'instal·lar cap programa, doncs només necessiten el navegador d'Internet. Si una de les avantatges del programari lliure és la independència del proveïdor, amb l'augment dels serveis distribuïts de tipus social com Blogger, Twitter, YouTube, Flickr, Digg, etc., aquesta característica del programari lliure deixa de tenir el mateix significat. Dave Winer, autor del bloc més antic que encara continua existint, Scripting News, opina que s'hauria de crear una versió lliure de Twitter donada la importància que té aquest novedós servei a la xarxa.
Dare Obasanjo parla de l'opinió de Dave Winer per afirmar en el seu article que l'Open Source is Dead. Potser, com diuen, és una afirmació provocadora. Però, és cert que defensar el programari lliure de cara als usuaris, si tendeixen a utilitzar aplicatius distribuïts, serà difícil. No tant en l'àmbit de l'empresa o d'usuaris que requereixin programes d'escriptori, on el programari no pugui ser distribuït, ja sigui pel tipus d'aplicatius que es necessitin o bé per mantenir cert control de les dades, el qual es perd si es delega en un servei de tercers.
Dare Obasanjo parla de l'opinió de Dave Winer per afirmar en el seu article que l'Open Source is Dead. Potser, com diuen, és una afirmació provocadora. Però, és cert que defensar el programari lliure de cara als usuaris, si tendeixen a utilitzar aplicatius distribuïts, serà difícil. No tant en l'àmbit de l'empresa o d'usuaris que requereixin programes d'escriptori, on el programari no pugui ser distribuït, ja sigui pel tipus d'aplicatius que es necessitin o bé per mantenir cert control de les dades, el qual es perd si es delega en un servei de tercers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)