Fa ben poc que hem acabat l'espectacle "La Lira versiona Serrat". Aprofito l'eufòria, el sentiment d'alegria del moment per escriure sobre aquesta gran nit. Un cop més La Lira ho ha fet, ho ha aconseguit, una concert per recordar. El punt àlgid, com no, la pujada de Joan Manuel Serrat a l'escenari per cantar Bendita Música i Paraules d'amor -aquesta amb la col·laboració del públic-, i l'agraïment de públic i músics als mestres Ventas i Grisó per la feina feta amb els arranjaments musicals.
Un músic de banda no acostuma a compartir escenari amb una personalitat com Serrat i això ja d'entrada és un fet important, i més tractant-se d'una banda humil com La Lira. No acostuma tampoc a escoltar el públic fent cors com avui. Emocionant, simplement.
Un cop més l'esforç ha tingut recompensa. Feina feta i ben feta, aplaudiments d'agraïment i podem marxar cap a casa feliços i amb el cap ben alt. Avui La Lira ha demostrat per què s'ha de fer el possible per preservar una entitat com la nostra, que aporta un valor afegit a la societat, quant a educació, cultura i valors. Valors que el nostre director, Octavi Ruiz, sempre remarca a l'hora de demanar l'esforç dels músics. Valors que ens recorden d'on venim, on som i on anem.
I ara ens toca pensar en la feina que ens queda. Aquest any hem preparat ja el repertori per al concert de Primavera, Belmonte, el repertori per al concert d'avui i ens queda preparar amb molt poc temps, el concert de Festes Majors. I ho farem, i tant que ho farem! Visca La Lira!
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada