Les bandes de música són un element important dins de les Festes Majors. Quan Amposta no tenia bandes la banda de la Vall d'Uixó venia cada any a fer els cercavila, a amenitzar les Festes. En l'actualitat això és impensable. Tenim dues bandes, dues de les més importants del país.Quan no era músic esperava sempre veure passar la banda pel carrer del Grau. La Lira o la Filha, la que fos. Recordo que em cridava l'atenció la diferència en el color dels vestits de cada una d'elles. Ja més gran, als 10 anys, quan vaig entrar a la banda, vaig poder sentir què és participar de les Festes des de dins, aportant-hi la música. Encara avui, quan sento la Filha passar intento veure-la passar i escoltar-la. Imagino que qualsevol músic de la Filha sent el mateix quan passem tocant amb la Lira.
Aquest diumenge hem posat el punt i final a les Festes amb els cercavila i amb el Festival de Bandes, el 35è. Un festival amb un programa potent, destacant la Simfonia número 2 de Johan de Meij, "The Big Apple", dedicada a la ciutat de Nova York. Una obra llarga, cert però, complicada, un repte per a una banda que es posa cada dia fites més importants i difícils per tal d'evolucionar. Després d'un any en què hem interpretat Belmonte a Tortosa, que hem fet un concert de Primavera amb un program potent, que hem preparat el concert versionant Joan Manuel Serrat, no podíem acabar millor, amb una fita encara més complicada, l'obra de Johan de Meij. El resultat es nota amb l'agraïment del públic en forma d'aplaudiments. Em va sorprendre molt agradablement que haguéssim de fer dues obres de bis en el festival de diumenge. Malgrat el cansament dels dies de cercavila, en unes Festes especialment caloroses, el resultat ha estat més que satisfactori i el públic ho ha recompensat àmpliament.
Ara queda, com cada any, participar en la processó de la Cinta, cita tradicional de la Lira, la Diada i la trobada de bandes a l'octubre, per encara Santa Cecília i iniciar així un nou cicle fins el punt culminant de Festes Majors de 2012.
Deia que encara avui quan passa una banda pel carrer surto a veure-la i escoltar-la, com sempre han fet els xiquets i xiquetes. Això ho recordava el programa de mà del concert versionant Serrat, un concert que recollia fins per ajudar al finançament de l'Escola de Música. Una escola de forma músics, que aporta una educació cultural però, com ha recordat Octavi cada dia que hem anat a donar la benvinguda a nous músics, una escola i una banda que aporten valors, que ajuden a desenvolupar-nos com persones. La banda és un dels exemples més clars de treball en equip, de solidaritat entre companys per tal que les coses tirin endavant. Amb les seves imperfeccions, és un valor que cal mantenir.
Aquests dies, l'emoció de pares i fills que eren rebuts per la banda en cercavila, em recordava l'emoció, els nervis del dia aquell de 1984 quan la banda va venir a casa, va tocar davant de la meva família i em va donar la benvinguda. Una emoció que torna cada cop que ho torno a viure en tercera persona.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada