El llevant al carrer

Al País Valencià i a Múrcia la mobilització al voltant de l'aigua continua. El PP vol l'aigua del Xúquer per al Vinalopó. I se suposa que també de l'Ebre per al Xúquer. El PP vol l'aigua per abastir els agricultors? O realment vol l'aigua per garantir el creixement urbanístic orientat a urbanitzacions i camps de golf? Al llevant peninsular, on aparentment manca aigua, sembla que aquest dèficit no impideix promoure una forma de desenvolupament que no ajuda pas a millorar la situació, ans al contrari. Titllen tothom d'insolidari mentres que ells, per garantir un creixement econòmic no adaptat als recursos disponibles, són tan insolidaris com els ajuntaments que han fet festes de l'aigua en plena sequera. Per això crec que els valencians i murcians haurien d'encarregar-se de manifestar-se contra els seus governants i no de cercar culpables fora de les seves comunitats.

Google Talk

Avui he instal·lat Google Talk per provar-lo. No he hagut de crear cap compte especial, doncs reconeix com usuaris els usuaris de Gmail. El funcionament és semblant a la resta d'eines de missatgeria instantània. Funciona amb el protocol XMPP (Jabber).

Ara mateix tinc connexió amb missatgeria instantània amb:
- Google Talk: manelzaera AD gmail.com
- Gaim/Jabber: manelzaera AD jabberes.org
- Skype: manelzaera

Mambo Foundation

Sembla que el projecte Mambo està en una nova etapa. L'empresa que el coordinava, Miro International Pty., acaba de crear la fundació sense ànim de lucre, la Mambo Foundation. No hauria de canviar res, almenys no a pitjor. Temps al temps.

Phishing

Els clients de La Caixa també estan sent víctimes del phishing, un engany que s'està estenent a la xarxa consistent a fer-se passar per l'entitat bancària en la qual hom té comptes corrents i demanant al client dades personals. Si el client segueix les instruccions els acaba facilitant les dades per fer-se passar per ell i per treure-li diners del compte, l'usuari i la contrasenya (PIN).

Fins i tot s'arriba a enganyar demanant que si es desitja es faci la comunicació de dades personals per fax. Tot i que La Caixa utilitza un sistema de seguretat que requereix una targeta amb codis per poder efectuar transaccions en línia, cosa que no serà possible només amb les dades que es faciliten, sí que permeten aquestes dades utilitzar la targeta per a algunes transaccions.

Com ja s'avisa, els bancs i caixes mai no demanen les dades personals als seus clients. No us deixeu enganyar.

Software Freedom Day - Terres de l'Ebre

Software Freedom Day - Terres de l'Ebre
Originally uploaded by manelzaera.

M'han arribat 150 discos de la distribució de GNU/Linux Ubuntu per repartir-los el proper 10 de setembre en la jornada del Software Freedom Day a Amposta.

L'av. Buenos Aires

Si passeu pel passeig del canal, al costat de l'Av. Buenos Aires, veureu com hi ha una acumulació considerable de brossa de tot tipus, i fins i tot hi ha un abocament d'enderrocs. Les escales que hi baixen fa relativament poc temps que estan acondicionades i no convidaria a ningú que baixés en crios, perquè està ple de vidres trencats entre altra brutícia. Us poso unes fotos: Incivisme - a photoset on Flickr

Això és massa

Que un diputat es dediqui a "assaltar" una propietat privada per reclamar l'ús públic dels terrenys que ocupa és massa. Si bé el director d'El Mundo té una propietat que ocupa un terreny que hauria de ser d'ús públic, també és cert que és la justícia, en qui tothom creu quan li convé, qui ho ha de dir. Per això, veure les fotos del diputat d'ERC Joan Puig amb banyador, carnet de diputat a la boca i dins de l'aigua per escenificar la protesta contra la casa de Pedro J. Ramírez, causa indignació. Quan ho he sentit per primer cop no m'ho creia. Serà un "subidon" després d'una festa entre amics o és que de veritat alguns creuen que això és la millor forma de fer les coses?

Imatges lliures

Quan vaig donar-me d'alta com usuari de flickr, vaig decidir que la llicència sota la qual publicaria les imatges seria Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual. Si us fixeu, a cada una de les imatges apareix el logotip de Creative Commons indicant-ho. Ja sé que no són fotografies espectaculars però, ja sabeu que les podeu utilitzar lliurement, com explica la llicència.

Enllaç: http://www.flickr.com/photos/manelzaera

Una mantis caça un moixó

He trobat al blob Boing Boing una entrada que mostra com una mantis religiosa de mida considerable caça un moixó, i segons explica, se'l menga.
L'article: Boing Boing: Praying mantis catches and eats hummingbird

Primer la festa, després l'aigua

Per Sant Magí a Tarragona es fa una festa on es llencen litres i litres d'aigua. És difícil d'entendre que donada la situació de sequera un ajuntament mantingui un acte com aquest. Si bé diuen que han reduït el nombre de litres que s'utilitzaran, també és cert que la reducció no serveix per a gaire, podent estalviar-se de tirar el 100% de l'aigua. Aquesta és una situació que s'ha vist aquest estiu en altres llocs i que porta a plantejar-se fins a quin punt la festa ha de prevaldre sobre un estalvi d'aigua, del qual les administracions han de donar exemple. Potser el problema rau en la dificultat de proposar alternatives quan la realitat desaconsella malbaratar els recursos naturals.

Energia nuclear i el govern espanyol

Sembla que el govern espanyol no es planteja cap pla de tancament de les centrals nuclears. El ministre Montilla titlla d'insensats qui plantegin això actualment. Però, plantejar-ho ara no significa voler un tancament d'avui per demà, sinó una planificació per dur-ho a terme. Per això, les declaracions del ministre Montilla potser poden interpretar-se que ni es plantegen tancar les nuclears ara, ni en el futur. A l'hora de ser ecologista i de parlar de sostenibilitat tots volen ser més que els altres però, en arribar al govern això es queda en segon pla. Us imagineu un ministre vivint al costat d'una central nuclear? Jo no.

Una altra festa pel final del transvasament?

Pensava que això del transvasament s'havia acabat i s'havia celebrat. Es va celebrar l'any passat i s'ha celebrat aquest any. Ara s'anuncia una nova celebració el 27 d'agost a Sant Jaume. Una celebració organitzada, segons sembla, pel sector de la PDE no favorable, per no dir contrari, a Manolo Tomàs. La veritat, ni crec que calgui ara ja fer aquesta festa, ni el fet que sembli una contrafesta a la celebrada fa poc a Tortosa convida a participar-hi.
Font: La Plataforma de Sant Jaume prepara una altra festa per celebrar la fi del transvasament

Lo Delta des de l'espai

A Barapunto han posat un article sobre una foto feta des del Discovery on es veu Espanya, la costa oriental i el nord d'Àfrica. Filant més prim, a la part inferior dreta de la imatge, es pot veure el Delta de l'Ebre, actualment tot verd pels camps d'arròs.
La foto: 124416main_image_feature_380b_ys_full.jpg

Avisos per SMS des de l'Ajuntament

L'Ajuntament d'Amposta ha posat en marxa un servei d'avisos al mòbil amb missatges curts (SMS). Els avisos són gratuïts i es poden sol·licitar segons quatre àrees diferents: cultura, joventut, policia local i premsa.
Enllaç: Avisos des de l'Ajuntament d'Amposta

Ara els pressupostos

Va iniciar el tema el senyor Carod-Rovira, insinuant que si no hi havia suport a l'Estatut no n'hi havia als pressupostos. És un tema de lògica reconèixer que una cosa i l'altra no haurien d'estar relacionades. Sembla però, que això està donant empenta a diferents alternatives i que origina pressions perquè el PSOE deixi de col·laborar amb ERC. CiU, l'etern partit pactista amb el govern de Madrid, ja comença a sonar per garantir els pressupostos. Veurem la duresa de la negociació. Segons es pot llegir als mitjans Coalició Canària vol que acabi aquesta dependència d'ERC, i sembla que també hi ha pressions des de dins del PSOE. Qui en sortirà beneficiat si el PSOE deixa de comptar amb ERC? L'Estatut? El PSOE? El PP? Ningú? Quin estiu que ens estan donant...

Hiroshima al segle XXI

Ja fa 60 anys del llençament de la primera bomba atòmica. Milers i milers de persones mortes, milers d'innocents, amb una prova de força dels EUA davant de Japó. Malgrat la lliçó que se n'hagi pogut extreure de les morts provocades per la bomba d'Hiroshima i la de Nagasaki, l'energia nuclear no ha deixat de ser una de les amenaces bèl·liques existents en els nostres dies. De forma hipòcrita països que disposen d'armes nuclears i d'altres armes de destrucció massiva, utilitzen la seva tinença, fabricació, o intents de fer-ne en altres, donant arguments per a guerres o amenaces de mesures. Quina situació menys coherent i més poc justificada intentar prohibir a altres allò que tu et creus amb dret a fer.

Arròs al Delta

Arròs al Delta
Originally uploaded by manelzaera.

Dissabte 31 de juliol donant una volta per la Ribera vaig fer unes quantes fotos. Aquí un exemple de l'estat de l'arròs en ple estiu.

A 30 segons

Aquests dies s'ha sabut que Telefónica Móviles comptabilitzarà el cobrament de les trucades en franges de 30 segons, i no per segons, cosa més lògica i més justa. És clar que acollint-se a plans de tarifes determinades la despesa pot resultar menor però, això no treu que cobrar de 30 en 30 segons sigui injust. No sóc client de Movistar. I davant d'aquesta política tarifària suposo que no ho seré a curt ni a mitjà termini.

Windows Vista, amb monitors amb DRM

Llegeixo que la nova versió de Windows, Vista, inclourà DRM (Digital Rights Management) que dificultarà la visualització de material protegit si no s'utilitza un monitor equipat amb tecnologia HDCP (High-bandwith Digital Content Protection). Aquesta tecnologia utilitza la interfície DVI/HDMI, la mateixa que els monitors d'Apple. Això significa un major control sobre els continguts, i força un canvi de components dels ordinadors, doncs pocs són els que utilitzen monitors que no siguin amb connexió SVGA.
- Font: Boing Boing: Windows Vista demands monitors with copy-protection for best viewing
- HDCP a la Webopedia

Estatut i aliances

He llegit opinions que diuen que amb l'Estatut estan formant-se els pactes naturals entre partits, a diferència dels pactes anti-natura existents. Així, el PSC-PSOE s'acosta al PP, i ERC s'acosta a CiU. És clar, això es diu amb l'oblit de dues legislatures de pacte de CiU i PP. És clar, aleshores devia ser natural això. El fet és que sembla que en alguns aspectes de l'Estatut les posicions d'ERC i de CiU s'acosten més que d'ERC amb el PSC. I jo em pregunto si això havia de conèixer-se ara, o s'havia pogut posar damunt de la taula al principi de les negociacions.

Al principi de la legislatura, les declaracions dels socialistes causaven sorpresa per la decisió d'anar cap a un Estatut molt i molt ambiciós, de màxims. Amb el pas dels mesos i de les declaracions intrusives dels ministres del govern espanyol, sembla que aquesta ambició ha baixat i que les coses ara s'enfoquen d'una altra manera. Almenys aquesta és la impressió que tinc, vista l'evolució dels fets. Mentrestant, CiU assumeix el seu paper d'imprescindible per aprovar el text, cosa que es nota amb un cert toc de xuleria en les declaracions, i ERC, a més d'acostar-se als anteriors, posa damunt de la taula la negociació dels pressupostos de l'Estat, condicionant-los a l'evolució de l'Estatut. Bé, això segons qui parli, si Joan Tardà o Josep-Lluís Carod-Rovira. Sigui com sigui, el xantatge polític no hauria de ser una eina de negociació, i sembla que torna a ser-ho. Sembla que en política tot s'hi val.

Pau a Irlanda

Una bona notícia enmig de tants conflictes bèlics al món. L'IRA abandona les armes. Tant de bo això sigui per sempre, i tant de bo en altres llocs, com al País Basc, arribin temps de pau.

Quins són els problemes reals de la gent?

De forma repetitiva els polítics del Partit Popular parlen dels "problemes reals de la gent" quan es tracta de desqualificar o treure importància a preocupacions plantejades pels altres partits. Per exemple, l'Estatut. Si bé és cert que els partits catalans estan demostrant que l'Estatut per a ells és una eina política per treure avantatge i desgastar l'adversari, no significa això que tot es pugui reduir, com fa el senyor Rajoy, a parlar dels problemes reals de la gent, per no parlar de l'Estatut. Els problemes reals de la gent no els coneix el senyor Rajoy, no són exclusivament aquells que les dades estadístiques reflecteixen, i tampoc no són justificació per no abordar-ne d'altres. Ja va sent hora de canviar de discurs.

Versions de prova

Microsoft presenta la primera Beta (versió de prova), de la futura nova versió del seu sistema operatiu Windows. Però, aquesta versió Beta està disponible per a un cercle limitat de persones i/o empreses. És una situació habitual, una gran notícia, quan Microsoft presenta una nova versió del seu sistema operatiu, o quan publica un pedaç de seguretat d'aquest, igual que passa amb altres empreses de programari privatiu.

En el món del programari lliure, en canvi, els programes, ja siguin sistemes operatius o aplicatius diversos, la disponibilitat del programa i del seu codi font no està limitada a certs "privilegiats". Hom pot triar descarregar-se la darrera versió estable d'un programa, o bé una versió de prova, Beta, o de desenvolupament, per poder provar-la i, si s'escau, contribuir-hi amb millores, comunicant els errors trobats, desenvolupant funcionalitats pendents, etc. Poder provar un programa significa que es pot adoptar com una solució a les pròpies necessitats amb la seguretat que les satisfà, mentres que en el cas del programari privatiu saber si s'adapta o no a les necessitats de l'usuari només se sap quan s'ha adquirit (pagat) i utilitzat. I, si no s'adapta o té errors, doncs caldrà esperar que una nova versió ho faci o que un pedaç ho corregeixi, quan el fabricant decideixi publicar-ho. Quès és millor?

Cànon i mesures tecnològiques

El govern espanyol ha aprovat el projecte de llei per regularitzar el cànon per còpia privada en els suports digitals. Aquest cànon, en compensació als autors per l'exercici del dret a còpia privada dels usuaris de les seves obres, ja fa temps que porta polèmica. El cànon que actualment es cobra als CD i DVD és injust, indiscriminat, doncs presuposa que els discos en blanc es compren per fer còpies privades d'obres d'autors que atorguen drets limitats d'ús, mentres que l'ús pot ser per fer còpies de les obres pròpies o bé d'obres d'autors que utilitzen llicències menys restrictives, com ara llicències Creative Commons. Fa poc a Alcalá de Henares ha hagut una sentència contra l'aplicació del cànon en discos compactes en blanc.

D'altra banda, es prohibeix trencar els sistemes tecnològics de protecció de les obres, cosa que significa que malgrat pagar un cànon per poder exercir la còpia privada, els autors poden impedir-la amb sistemes anticòpia, com passa amb obres de cantants i pel·lícules. Gran contradicció. No pot ser que per una banda s'hagi de pagar per exercir un dret, i per l'altra es puguin posar traves a l'exercici d'aquest dret. A França una sentència ha negat el dret a utilitzar sistemes anticòpia als DVD pel fet d'existir un cànon sobre el suport digital de còpia. Cal que el govern espanyol s'adoni d'aquestes contradiccions.

Política de zàping

Quants cops hem vist als programes de zàping polítics barallant-se? En alguns països orientals les baralles acaben en batalla campal al Parlament, a cops de puny, amb llençament d'objectes, etc. I això pot fer riure, vist des de la llunyania, o des d'una posició de país desenvolupat i amb uns polítics educats. Aquí això no passa, no?

Però, ves per on, que la baralla arriba a la política espanyola. Realment ja fa temps que s'hi ha instal·lat, amb la crispació contínua entre govern i oposició. Però, sembla que ara potser els nervis estan a flor de pell, i fins i tot pot passar el tema de les paraules a les mans. Qui sap, potser a més de veure els polítics als telenotícies també els veurem en els espais d'humor via zàping.

Passem de l'Estatut

A qui li interessa l'Estatut? Segons les enquestes, als catalans no és que els suposi un tema de gran importància. Segur que si ens pregunten sobre el finançament, sobre l'oficialitat real del català a Catalunya, etc., les conclusions poden ser molt diferents. Però, si als catalans no els interessa, a qui interessa realment? Doncs si jutgem per l'enrenou polític que es genera al voltant del nou text estatutari, que ja ve d'abans de les eleccions catalanes de 2003, podem pensar que el nou Estatut interessa de veritat als polítics. Uns, perquè si s'aprova guanyaran vots, per ser artífex del nou text, i de major i millor autonomia per a Catalunya. Altres, perquè si no s'aprova o triga a aprovar-se podran dir que eviten que per culpa dels socialistes el nou Estatut sigui pitjor que l'anterior. I uns altres tenen amb l'Estatut una nova eina per mantenir la crispació política, per atacar el govern espanyol i el català, i sortir cada dia als mitjans.
No sé si tindrem nou Estatut, i si el tenim, tampoc no sé si serà realment serà digne de ser aprovat (segur que ja ens faran una bona campanya perquè ens convencem, com amb la constitució europea, que només hi ha un camí, el sí a l'Estatut). Però, qui sap, potser veurem com tot acaba com una picada de fesols, vist l'espectacle de declaracions i contradeclaracions de cada dia.

Sant Cristòfol a Fortanete

Fortanete des de Loreto
Originally uploaded by manelzaera.

Fortanete, el poble de mon pare, un poble de Terol, petit però, acollidor, al Maestrazgo. Vam anar a passar la festa de Sant Cristòfol, i com cada vegada que hi vaig, n'han sortit un grapat de fotos.

Al carrer per l'aigua

Serà la segona legislatura en què la gent surti al carrer per l'aigua. La primera érem els insolidaris i manipulats qui, a milers, ens desplaçàvem per Espanya i Europa per demanar que una llei injusta no arribés a materialitzar-se en un transvasament de l'Ebre. Vam haver d'aguantar la indiferència i el menyspreu de certs mitjans, els anuncis demagogs anunciant cada cert temps la quantitat d'aigua que l'Ebre llença a la mar i la seva equivalència en transvasaments anuals, les paraules del ministre Arias Cañete sobre el passeig militar i els testicles -pronunciades en privat però, pronunciades-. I mentres Múrcia i el País Valencià demanaven aigua, els nous projectes immobiliaris i els camps de golf anaven augmentant en aquests dos territoris.

Els murcians han sortit al carrer per milers. Segur que els desmemoriats ara sí que voldran que s'escolti la gent del carrer. Intel·ligentment han sabut fer-los cercar l'enemic fora i no pensar que potser allò que els manca és reclamar un desenvolupament més conseqüent amb els recursos disponibles, i més tenint en compte que aquells no són els únics territoris que passaran set en un futur. Però, mentres el PP sigui un partit populista i no popular, mentres el PP es dediqui a cercar vots i no a cercar solucions assenyades, i mentres els socialistes, sobretot al País Valencià, continuïn a remolc del PP, tindrem conflictes amb l'aigua per a temps.

Alliberar l'AP-7

Llegeixo que Zaplana ha demanat alliberar l'autopista AP-7 entre Castelló i Orpesa. Segons es pot veure a la notícia, fa 8 anys el mateix Zaplana, aleshores president del govern valencià, va acceptar la pròrroga de la concessió de l'autopista fins l'any 2019. La memòria no és un dels punts forts dels polítics. Però, ja que Zaplana s'hi posa, hauríem d'anar pensant a Catalunya de demanar també l'alliberament dels peatges. A les Terres de l'Ebre hi ha el desdoblament de la N-340 damunt de la taula i seria bo també posar-hi l'alliberament del tram d'autopista que va des de l'Hospitalet de l'Infant a Vinaròs, pertanyent a Aumar. Aprofitem i millorem les infrastructures que ja tenim.

Enllaç: Zaplana pide liberalizar la AP-7 en Castelló 8 años después de prorrogar la concesión

Amposta Sud II

Ha sortit el segon número d'Amposta Sud. Si heu vist el primer, segueix una línia continuïsta però, fent-se ressò de les crítiques que ha rebut. És clar, no les accepten sinó que les menyspreen o les ridiculitzen, depèn de com es miri. Jo continuo pensant que la idea de ser crítics no és dolenta però, que una entitat que pretén representar els veïns dels barris que conformen el sud d'Amposta, no hauria de ser-ho recorrent a la ridiculització, a la crítica destructiva o la no acceptació de les crítiques. Allà ells. Potser pensen que és millor que es parli de la revista, ja sigui bé o malament, que no pas que no se'n parli. Potser sí, encara que jo penso que això afecta a la imatge d'una entitat que representa uns associats. Per tant, els afecta a ells.

7-J

A hores d'ara encara no se sap la xifra certa de víctimes mortals, i fa pensar que poden ser moltes, a més del gran nombre de ferits greus que comenten els mitjans. Quasi cada dia venim sentint de nous atemptats a l'Iraq arran de la guerra il·lícita engegada pel trio de les Açores. La violència no cessa i el fanatisme augmenta. Els països desenvolupats reben atacs que danyen la societat, la gent innocent, qui no promou guerres i que no envia ningú a matar persones per derrocar dictadors. Ha de ser quan ciutats com Nova York, Madrid o Londres es veuen atacades quan ens esglaiem tots per les massacres. Segur que això no durà cap reflexió per analitzar on està el problema i es continuarà parlant dels valors occidentals i de la preservació de la seguretat. Sentir el president dels EUA fent una comparació entre gent que mata altra gent (els terroristes) i gent que està reunida per intentar eliminar la pobresa i per millorar el medi ambient (el G8) en la seva intervenció és una mostra del cinisme que es gasta. Un mal dia, que recorda l'11-M i l'11-S, i que veurem quines conseqüències té.

ZP, culpable que guanyés Londres

La COPE, cada dia cal un comentari de la COPE. Resulta que Zapatero ha pagat car no haver donat suport a Bush i Blair amb la guerra d'Iraq. I com que no s'ha reunit durant tres dies amb els membres del COI, igual que Blair, també s'ha pagat. I això que les votacions són per mèrits, no per política! Aquest Jiménez Losantos i companyia... Ara voldran una comissió d'investigació per veure què ha passat. I, és clar, se n'han recordat del cava català esperant ser obert quan perdés Madrid. Almenys no haurem de pagar un altre cop en pocs anys un conjunt de grans obres que ompliran les butxaques d'uns quants.

Les patents de programari, per ara no

El Parlament Europeu ha rebutjat la directiva de patents de programari. La coincidència amb l'anunci de la candidatura guanyadora per organitzar els Jocs Olímpics el 2012 ha eclipsat -és un dir, pel cas que se'n fa als mitjans- la notícia. És una bona notícia saber que els partidaris de permetre que el programari sigui patentable, penalitzant així la indústria informàtica europea, la innovació a Europa, no se n'han sortit amb la seva. És d'esperar que això no quedi aquí i que d'aquí un temps torni a plantejar-se la directiva però, mentrestant podem estar tranquils una temporada.

Informe de costes 2005

Greenpeace ha presentat el seu informe de costes de l'any 2005, on fa referència especial al Delta de l'Ebre. Tenim un dels pocs llocs sense la saturació urbanística de llocs més turístics. Però, diferents projectes volen impulsar un creixement semblant al de la Costa Brava, la murciana o la valenciana. Diferents ajuntaments han posat el crit al cel davant de la protecció de la línia de costa establerta per la Generalitat de Catalunya. En diversos municipis tenim grans urbanitzacions, algunes amb camp de golf inclòs, que vénen a mostrar la intenció de per on es vol dur el desenvolupament del Delta. Segur que l'augment de llocs de treball, la repercussió en beneficis pels nous vinguts, i una llarga llista de motius, seran utilitzats pels interessats a tirar endavant aquest tipus de projectes, a la vegada que es posaran davant de la pancarta per rebutjar-ne altres, com el parc eòlic de davant de la costa de l'Ebre. Coherència, on ets?

Piqué és de centre-esquerra

Avui la COPE continua amb el tema de la setmana. El cas Piqué, la trencadissa al PP. Ja l'han titllat de fer un discurs de centre-esquerra.Han entrevistat en Vidal Quadras. I ja ha sortit el 0,4% de gent que a Catalunya té interès per l'Estatut, o el tractament que es fa a TV3 envers la COPE. Quina facilitat per barrejar temes i treure conclusions per boca dels catalans.

Piqué encén els ànims a la COPE

Federico Jiménez Losantos té tema del dia a la COPE: Josep Piqué. Les declaracions de Piqué, i el temps que va trigar Rajoy a respondre-li, el precedent de Ruiz-Gallardón, etc., és tema del dia a La Mañana de la COPE. Ja han preparat els oients perquè truquin, doncs a les 9 del matí l'entrevisten.

Piqué, el canvi al PP?

Avui he celebrat les paraules de Josep Piqué sobre la necessitat de renovació del PP. A Espanya el PP, i els seus mitjans afins, utilitzen un llenguatge propi d'altres temps i, malgrat dir que són demòcrates, posen en dubte l'arribada al govern de l'actual president. Sembla increïble que després de tantes dècades es continuï parlant del trencament d'Espanya i de l'anticlericalisme. Per això, que el propi Josep Piqué digui que Acebes i Zaplana formen part del passat del PP, és per celebrar-ho. Jo continuo pensant que a Espanya falta un partit de centre i que la dreta, el PP, hauria de prendre model de la dreta europea.

Els catalans passem de l'Estatut

Segons el baròmetre on els polítics catalans rebien una nota pèssima, la societat catalana passa de l'Estatut. Com bé alguns han remarcat, això no significa que la societat no vulgui un millor finançament, ni més autogovern, cosa que sí que interpreten interessadament certs polítics i mitjans. Això, simplement significa que entre les persones enquestades una minoria té interès per l'Estatut. I no és estrany. Al cap i a la fi, ha estat una necessitat creada, no reclamada per la societat. No hi ha calmor popular al carrer per un nou Estatut, igual que no l'hi havia per la Constitució Europea, ni l'hi ha per la capitalitat de les ciutats.

Però, això ja passa, que se'ns creen necessitats que alguns veuen necessàries per omplir els mitjans durant la legislatura. Ara cal veure si finalment es posen d'acord, perquè si ni els partits que governen Catalunya poden, la gran fita de la legislatura serà el gran fracàs.

Salvant les dades d'un usuari de Windows

Tots alguna vedaga ens hem troba en la situació -personal o d'algun parent, amic o client- de pensar que hem perdut la feina de molt de temps davant d'una fallada del sistema operatiu [Windows], i de la qual no teníem còpia de seguretat. Avui m'he trobat amb un cas així, d'una persona desesperada perquè el seu Windows ja no arrancava i no podia recuperar els fitxers del seu disc dur. No podia ni amb un disc de recuperació.

Però, la casualitat ha fet que avui jo portés a sobre un live CD de la distribució GNU/Linux d'Ubuntu, concretament el live CD del curs de programari per a PIMEs organitzat pel COEIC. Ha estat tan fàcil com arrencar l'ordinador amb el disc de GNU/Linux, i un cop el sistema iniciat, muntar el disc dur de l'ordinador per tenir accés als fitxers que calia recuperar. Després només ha calgut copiar els fitxers en una clau USB, i problema solucionat. Tot i que aquest no és l'ús principal de GNU/Linux, és una mostra de com es pot utilitzar per salvar dades d'un disc dur abans de donar-les per perdudes i formatar-lo tot per tornar a començar des de zero. Sempre va bé poder-ho dir, i que la gent se n'assabenti.

Article d'Oriol Malló

Sentia la COPE al matí com Jiménez Losantos carregava contra el diari Avui i contra periodistes i polítics catalans, com ja és habitual. No entra dins de les meves preferències llegir aquest diari, i resulta que no havia llegit l'article que ahir va publicar l'Oriol Malló. Després de llegir-lo entenc la postura dels periodistes de la COPE -perquè a la tarda continua la polèmica-. És un article que, si bé es pot llegir interpretant-ho tot en sentit figurat -segur que hi ha inspiracions literàries que se m'escapen-, és també un article que es pot interpretar en clau de violència i, a més insulta persones que han expressat la seva opinió (els intel·lectuals anti-nacionalistes catalans). Altres articulistes com Pilar Rahola o Vicenç Villatoro han discrepat des del debat i no des de la violència verbal.

Jutgeu vosaltres mateixos: Falangistes taxidermistes

Agitació a la COPE

Acabo de sentir les "veritats" de Jiménez Losantos. Acusa Joan Puigcercós de terrorista i, entre altres, Josep Cuní de persona que tracta malament a les víctimes del terrorisme. Certament, aquest home té un problema o és que la dreta actual creu que cal utilitzar l'agitació de masses per treure'n profit, encara que sigui amb falsedats o sense proves.

Bodes, homosexuals i Església

L'Església, la COPE i el PP continuen la campanya contra les bodes entre persones del mateix sexe. La cadena de la Conferència Episcopal, la cadena de l'odi, dóna credibilitat total al catedràtic que afirma que els homosexuals són malalts. A la vegada, l'Església, tot i afirmar que respecta les opcions sexuals de les persones, actua volent imposar la seva visió de la societat, en un estat sense religió oficial. I continua el problema del nom que se li dóna a la cosa, quan com diuen, realment el problema és l'adopció, no el matrimoni.

La legislació aprovada no afecta les persones catòliques ni les persones heterosexuals. Ningú no obligarà dos homes o dues dones a casar-se. I sobre què és millor per als nens adoptats, quan es parteix de postures religioses i ortodoxes, és clar que no es pot veure bé l'adopció per parelles homosexuals. Però, tornant a la democràcia, això no ha d'obligar a tota la societat a fer la voluntat de l'Església. Com catòlic no em sembla bé l'actitut de l'Església, més quan en altres ocasions callen, sent tan o més importants que aquest tema que ara ens ocupa.

Europa i les patents de programari

Els programes d'ordinador estan protegits per la legislació sobre drets d'autor, amb la qual cosa la protecció afecta el programa i no les idees sobre les quals es basa. És lògic, doncs en el procés de creació d'un programa no es parteix mai d'una idea original i pròpia. Els algorismes utilitzats sovint ja existeixen des de fa temps, o bé es creen nous algorismes a partir d'altres o seguint models existents. En qualsevol cas, quan un algorisme representa un bé que una empresa vol protegir, el secret comercial és una via de no permetre obtenir avantatge als competidors.

La protecció mitjançant patents de programes, com passa als EUA, significa que els programes ja no es consideren com obres artístiques, intel·lectuals, sinó que es passa a considerar-los invencions de tipus industrial, i es protegeixen les idees en què es basen, els algorismes. Això es diu que afavoreix i protegeix la innovació, i realment el que fa és reduir la innovació i deixar-la en mans de qui es pugui permetre els diners d'adquirir patents o de litigar en cas de demandes per violació d'alguna patent que afecti els programes desenvolupats. Els afavorits d'aquesta protecció són les grans empreses i, els perjudicats, és clar, són les empreses petites i mitjanes, així com els professionals autònoms i, evidentment, el programari lliure.

El Parlament Europeu vota el proper 6 de juliol esmenes a la directiva relativa a les patents de programari, la qual excloïa les aquestes patents inicialment i que la Comissió Europea i el Consell Europeu van modificar el 2004 deixant-hi via lliure. Malgrat que els mitjans no en parlen, segurament per desconeixement, i malgrat la força que tenen les empreses favorables a les patents, cal que els nostres representants siguin conscients de què hi ha darrera de les patents de programari. Per això, a la xarxa hi ha una campanya encetada perquè els polítics europeus votin el 6 de juliol amb coneixement de causa.

Adéu don Manuel

El sistema electoral és el que és i, fins que no canviï, un partit no guanya les eleccions si treu més vots sinó, si treu més escons. I en aquest context, més que saber quin partit guanya importa saber quin o quins partits perden, perquè les majories s'estableixen realment després de conèixer el repartiment d'escons de cada grup. Per això, a Galícia, tot i que Zaplana i companyia s'entestin a dir que han guanyat, el PP ha perdut, i ha guanyat la majoria format entre PSOE i BNG, si s'arriba a formar.

A Catalunya Pasqual Maragall ja va utilitzar el 1999 l'argument dels vots per dir que havia guanyat quan estava clar que segons el nostre sistema electoral havia perdut. Ara toca el mateix a Galícia amb el PP, i malauradament sembla que s'hi sumaran els dubtes generats al voltant de la manipulació del vot per correu. Tot un exercici d'esportivitat i de saber perdre. Res estrany, ja que portem un any sentint-los parlar de l'11-M, de l'autoria dels atemptats, i de tantes i tantes coses que es veu la línia del PP quan perd. Soroll i més soroll, fins les properes eleccions. Mentrestant, don Manuel haurà d'abandonar el seu despatx de president, i ja li podrem dir adéu.

Llibertat de càtedra

La COPE, qui havia de ser, defensa el senyor Aquilino Polaino de les crítiques rebudes per la seva intervenció al Senat on deia que els homosexuals tenen una psicopatologia que ell i milers d'altres especialistes al món tracten. El defensen emparant-se en la llibertat de càtedra, la qual no impideix que altres col·legues, com és obvi, puguin contradir els seus arguments dient tot el contrari.

La llibertat de càtedra però, no es té en compte quan el PP al País Valencià diu que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha de respectar el nom de la llengua catalana que allí es parla segons ho indiqui l'Estatut d'Autonomia. En aquest cas, la llibertat de càtedra s'ha de sotmetre a les voluntats polítiques. I, si féssim un repàs, la llibertat de càtedra, en el tema de l'aigua, dels papers de Salamanca, etc., durant la passada legislatura no es tenia en compte, menyspreant-se qui no estava del costat oficial, del PP, o donant més valor a qui compartia el seu punt de vista.

Pamflet ampostí

Fa poc que s'ha publicat el primer número d'Amposta Sud, la revista de l'associació de veïns l'Acollidora. És una bona notícia que una entitat mantingui informats els seus socis a través d'una revista periòdica. Fins i tot seria una gran idea fer-la en format electrònic, cosa que permet major dinamisme si s'incorporen eines de debat en línia. Malauradament la revista en el seu primer número sembla més una tribuna des d'on algunes persones emeten les seves crítiques cap al consistori, no sempre equivocades però, sovint sense cuidar les formes.

Un cop d'ull a la revista fa pensar que en comptes de fer un exercici de crítica constructiva, s'ha buscat la destructiva, ensumant-se un interès polític al darrera. És cert que la revista es declara apolítica però, una cosa és allò que es diu i l'altra allò que sembla. A la xarxa ja es titlla la revista de pamflet, definit per l'Institut d'Estudis Catalans com "Llibre imprès de molt poques planes, esp. en què s'ataca violentament algú o alguna cosa". No crec que pugui arribar a qualificar-se de pamflet la revista però, crec que els veïns de l'Acollidora es mereixen -i els ampostins també- una revista que contribueixi al debat constructiu i serè.

Huubs, cercador de notícies en català

Huubs és un cercador de notícies en català. S'hi indexen notícies i articles en general apareguts a la premsa en català, inclosa premsa del País Valencià, no només de Catalunya. Així, es pot consultar informació sobre el PHN, simplement introduint com paraula de cerca PHN, o es poden combinar paraules de cerca per perfilar millor els resultat.

Bernats pescaires al Garxal

Desembocadura de l'Ebre, 28 de juny de 2005
Originally uploaded by manelzaera.

Vam anar amb uns amics a ensenyar-los lo Delta i, quina casualitat, al Garxal hi havia bernats pescaires. No podia falta la foto.

El transvasament hauria estat solució?

Els demagogs de torn fan veure com si sense derogar-se el transvasament de l'Ebre ara els problemes de sequera estarien solucionats. Presumeixen de la gestió de l'aigua feta en temps del PP, i recorren al nefast argument de l'aigua de l'Ebre que es llença a la mar. Ningú al País Valencià, Múrcia i Almeria pot reflexionar i veure com durant els anys de majoria absoluta han continuat queixant-se de la sequera, mentres apareixien projectes de camps de golf i d'urbanitzacions com bolets al seu costat? Hauria estat solucionat actualment el problema de la sequera o encara faltarien anys perquè l'hipotètic transvasament estigués en funcionament? Què passaria durant la llarga espera de l'aigua? I, si us plau, que els donin material nou, que això de l'aigua que es llença a la mar ja s'ha explicat repetidament que és fals.

Els CDs no són cars?

Segons la SGAE els discos de música no són cars, fent l'analogia amb unes sabatilles esportives que valen 120 euros. És clar, tothom es compra les sabatilles de 120 euros hem de pensar. La majoria de discos de música anomenada comercial, encara que siguin dobles o triples, tenen d'aprofitable o perdurable dins de les preferències personals la meitat o menys. Sovint les diferents cançons que hom vol tenir estan repartides en diferents discos, i corres el perill de comprar el recopilatori que conté una versió, no l'original. En cas de comprar discos originals, la qualitat de l'intèrpret moltes vegades no justifica el preu. I, malgrat que diguin el contrari, un disc acostuma a pagar-se més prop dels 18 euros que dels 12. Què estem pegant quan comprem un disc perquè qualsevol obra de música clàssica sigui més barata que un disc d'un artista novell?

Referència: La SGAE dice que los discos no son caros y que cuestan mucho más "algunas zapatillas deportivas" - Libertad Digital

Formació, no ideologia

En un article relacionat amb els cursos d'alfabetització digital (El Periódico, 20-06-2005) que el PSC fa als seus militants, acaba fent-se referència al sistema operatiu utilitzat en aquests: Windows. S'assumeix que tots els militants el tenen a casa, i que per això cal fer-los amb Windows. Per donar més força a l'argument, se suma l'afirmació que en aquests cursos es fa formació i no ideologia.

Reduir l'ús de GNU/Linux a ideologia és ignorar la presència del programari lliure en molts àmbits, entre ells internet. I assumir que tothom a casa té Windows, o fins i tot l'eina ofimàtica de Microsoft, és suposar que qualsevol es pot permetre pagar una llicència d'aquests productes. Flac favor per a l'ús de tecnologia basada en estàndards oberts i potenciadora de la indústria informàtica local. Seria molt més d'agrair haver llegit que no es fa la formació amb GNU/Linux per incapacitat del professorat.

Foment de l'homofòbia

No li volen dir homofòbia però, el to despectiu, el menyspreu, cap a homosexuals o persones concretes que ho són, han deixat en evidència aquesta actitut en alguns mitjans i en algunes persones. L'Església, en la línia dels vells temps, defensant la seva visió de les coses en una societat on no és la religió oficial, ni la religió de tothom. No cal recordar que el senyor Rouco ni altres no van demanar pietat al carrer per les famílies iraquís quan es van fer la foto el quartet de les Açores. La situació actual doncs, és molt menys greu -si n'és- per a la família que aleshores però, ara sí que tocava sortir al carrer.

Que capellans i bisbes prediquin el model de família catòlic em sembla perfecte. Ara bé, dins de la legalitat vigent la família no es defineix en termes catòlics sinó civils, i aquesta legalitat pot definir la família, i és bo que ho faci, tenint en compte que les parelles de persones que s'estimen i que poden donar una educació a criatures no necessàriament han de ser de sexes diferents. Ningú no altera el model de família catòlic, ni el model heterosexual, sinó que permet que altres persones puguin considerar-se una família de ple dret, d'acord amb el sagrat text constitucional, on tots som iguals, sense discriminació per sexe, raça ni religió.

Psicopatologia i homosexualitat

Avui he llegit una notícia que m'ha recordat allò que deien els capellans antigament sobre la medul·la i la masturbació. El PP a convidat un catedràtic -està clar amb quina opinió- que ha dit que els gais són fills de pares hostils i alcohòlics. Trobo que aquí comença una altra etapa del fals debat al voltant d'una llei que elimina la discriminació per sexe i que fuig de la hipocresia que suposa diferenciar les parelles segons siguin del mateix o de diferent sexe. El Mundo destaca les afirmacions del catedràtic aportat pel PP, mentres que dins de la notícia es poden veure les opinions d'altres persones amb opinió formada sobre el tema, i no coincidents amb les d'aquesta persona.

La Tarde

Avui he enviat això a la COPE, al programa de La Tarde:

Hola,

De entrada quiero expresar mi respeto por las personas que se manifiestan para defender legítimamente su opinión. Desgraciadamente se dan muchas ocasiones en las que quien gobierna, o ciertos medios, menosprecian o deforman el contenido y poder de convocatoria de la movilización social.

Dentro de esta postura de respecto, muestro mi discrepancia sobre las tres manifestaciones que se han realizaco en tres semanas, en las cuales creo que el PP ha intentado sacar provecho electoral. Pero, aún así, esta es una postura legítima por parte del PP. Actualmente la mayoría del Congreso de los Diputados respalda las diferentes posturas del gobierno español. Si no me equivoco en democracia la mayoría decide. Y si no recuerdo mal, el PP, cuando gobernaba, utilizaba su mayoría absoluta para afirmar que sus decisiones tenían el respaldo de la sociedad.

Y continuando con la reflexión, me sorprende que actualmente medios y políticos que en otro tiempo despreciaban y desprecian la movilización masiva contra la guerra en Irak, o despreciaban y desprecian la movilización en Catalunya y Aragón contra el PHN, ahora pidan que se escuche a la calle. En su día nos manifestamos una gran masa de ciudadanos en Madrid, en Barcelona y en Bruselas, entre otros sitios, siendo tachados de insolidarios y manipulados. Supongo que cuando se está en el otro lado las cosas ya se ven diferentes.

Desde la discrepancia, un saludo.

Disculpes, senyor Jiménez Losantos

Jo creia que era vostè l'únic locutor de la COPE que es dedicava a emetre odi per la ràdio. M'equivocava. He pogut escoltar l'emissora en diferents franges horàries les darreres setmanes i he de confessar que la resta de programes no es queden curts. Les falques publicitàries per fer anar la gent a Salamanca, pels papers, o a Madrid, per la família, són constants, interecal·lades dins dels diferents programes, entre els quals hi ha els religiosos. Les tertúlies que tenen per objectiu criticar la política del govern en matèria de terrorisme, de matrimoni, de l'estructura d'Espanya, etc., són totes semblants. Amb un to molt crític cap a l'executiu i cap als partits d'esquerra i independentistes, oblidant la seva legitimitat dins del sistema polític espanyol, i amb una preferència clara cap al PP, qui tot ho fa bé, o en tot cas, criticant-los per ser massa tous. Per tant, no tinc més remei que demanar disculpes al senyor Jiménez Losantos. Els seus companys d'emissora li fan la competència i jo no ho sabia. I la Conferència Episcopal, com si no anés amb ells. Vergonyós.

Benigno Blanco, pancartista?

M'he quedat de pedra en veure la foto i sentir per la ràdio com Benigno Blanco, un dels cervells del PHN del PP, és una de les persones que està darrera de la manifestació contra les bodes entre homosexuals de Madrid. Amenacen de sortir al carrer més vegades si no se'ls escolta. Ell no va predicar amb l'exemple en el seu moment, i només s'escoltava la veu dels partidaris de transvasar aigua. Barcelona, Madrid, Brussel·les, i tants altres llocs amb riuades de milers i milers de persones, i en aquells moments escoltar-se els manifestants era escoltar la veu de la insolidaritat i la de la gent enganyada pels socialistes per erosionar el govern. Com més va més clar queda quines són algunes de les persones que promouen mobilitzacions contra la política del govern espanyol i que mouen soroll en la vida diària d'aquesta societat.

Una Constitució Europea intocable

Els líders europeus deixen més temps per ratificar el tractat per a una Constitució Europea. No accepten canvis al text sinó que deixen més temps perquè els estats que queden puguin decidir com el ratifiquen, no sigui que els passi com a França o Holanda. El temps ha de servir per debatre i explicar millor el text. Per tant, s'assumeix que els francesos i els holandesos s'han precipitat i no han debatut prou? I a Espanya, s'ha debatut prou i per això el resultat va ser favorable?

Guanyar temps per fer una campanya prou contundent com per convèncer els ciutadans dels diferents estats, i qui sap, per tornar a intentar la ratificació de francesos i holandesos. Almenys a França el senyor Chirac actua com si els ciutadans s'haguessin equivocat i continua en la línia de donar suport a la ratificació a la resta d'estats. Si el text del tractat, que encara no està en vigor, ja és intocable, imaginem què passarà quan ho estigui.

Confusions amb les llicències

Sovint et trobes amb articles de persones, institucions i mitjans referents al programari lliure que en destaquen característiques que no són realment tal cosa.

En primer lloc, es diu molt que el programari lliure és gratuït. No és així. El programari lliure acostuma a tenir un cost de llicència zero, o molt baix, perquè les propietats d'aquest tipus de programari fan que a mesura que es distribueixen còpies dels programes, de forma lliure, es faci menys probable rebre cap compensació econòmica per llicència. Això no vol dir que una empresa utilitzant programari lliure no hagi d'invertir ni cinc, sinó que destinarà els diners a altres coses, com adaptacions de programes lliures a necessitats pròpies, a formació, a migració de dades, etc.

En segon lloc es parla del fet que el programari lliure no té llicència. La llicència d'una programa és el contracte entre l'autor i la persona que utilitzarà el programa, mitjançant la qual, el propietari dels drets (l'autor) atorga una sèrie de drets i estableix una sèrie de restriccions a l'usuari. En el cas del programari privatiu les llicències més que atorgar llibertats, estableixen restriccions a l'ús del programari per part de qui l'adquireix, mentres que en el programari lliure les llicències atorguen llibertats i minimitzen les restriccions, això sí, preservant el reconeixement irrenunciable a l'autor i als autors dels treballs derivats.

Ara tenen la pell fina

Recordeu les paraules d'Arias Cañete sobre el passeig triomfal i l'aprovació testicular del PHN? No us va crear indignació que un ministre digués tan clarament com aniria el PHN i donés mostra del concepte de democràcia del govern del PP? No va ser el primer cop que ens vam sentir menyspreats i insultats, veient com premsa afí a les tesis transvasistes feia campanya a favor del transvasament, o veient com era minimitzada la capacitat de convocatòria en manifestacions com les de Madrid, o quan es descartaven informes contraris al transvasament. Fins i tot vam haver de veure com es pagava una paella i el viatge a milers de manifestants a València per demanar que nosaltres, titllats d'insolidaris, els deixéssim emportar l'aigua. I vam patir l'angoixa de veure com cada vegada les primeres pedres, algunes fictícies, arribaven més prop de Catalunya. I vam veure com a mesura que avançava la legislatura i el PP veia més clar que faria el transvasament, es publicaven més projectes urbanístics i de camps de golf.

Ara que l'ajuntament de Tortosa estableix el 20 de juny com festa local, per commemorar la derogació del transvasament de l'Ebre, al País Valencià s'indignen i s'ho prenen com un insult. Tenen la pell molt fina, aquells que han presumit de fer-nos tragar el transvasament durant una legislatura i que ara veuen esfumades les opcions de materialitzar-lo. No és crueltat ni ofensiu, senyors, és una celebració. A Tortosa se celebra la derogació, igual que al País Valencià i Múrcia esperaven celebrar el transvasament, suposo que també sense voler ni ofendre ni insultar. Per cert, que la Plataforma en Defensa de l'Ebre també fa una celebració dissabte 18 de juny, menys institucional i més popular. Una altra ofensa insuportable per als que "per ous fan les coses", com canten els Quicos.

Convocant els fidels a manifestar-se

Queden menys dies per a la manifestació contra el matrimoni entre homosexuals. Com ja ha passat les dues setmanes anteriors, el PP aprofita l'ocasió per convocar la ciutadania contra el govern espanyol i contra els partits que, diuen, el tenen sotmès. Però, aquesta tercera manifestació té un suport més, el de la Conferència Episcopal. Sí, la mateixa que té un emissor d'odi a través de les ones de la ràdio, i la mateixa que quan governava el PP no va sortir enèrgicament contra el suport a la guerra de l'Iraq. Però, bé, pensant en els motius de la manifestació, el PP i la Conferència Episcopal diuen constantment que no estan contra els drets dels gais i lesbianes a unir-se civilment. Ara, que això es digui matrimoni, ni parlar-ne. I que a més puguin adoptar,encara menys.

Al País Valencià volen distingir català de valencià. En un altre context, uns volen distingir matrimoni d'unió civil. És clar, només en el cas dels homosexuals, perquè per molt sagrat que sigui el matrimoni, no aprofiten la manifestació per clamar contra el matrimoni civil. L'aspecte de l'adopció també dóna motius per discutir, perquè assumir que dos homosexuals no poden criar un fill ha de fer pensar si una persona sola ho pot fer, o si un fill pot estar correctament educat amb pares separats o divorciats. És clar, l'ortodòxia aquí no s'aplica, potser perquè tant el matrimoni civil com els fills de mares solteres com de matrimonis separats o divorciats fa temps que s'han assumit, igual que s'ha assumit la societat consumista i no se la demonitza cada dia.

ebrencs.com, el final d'un projecte

El 21 de juny de 2001 naixia el domini d'internet ebrencs.com. La seva funció principal al principi era el complement a la llista de correu ebrencs, nascuda el mes de desembre de 2000. La llista ebrencs ha estat durant els anys de mobilització contra el PHN un punt de referència per a molta gent, per la col·laboració de moltíssimes persones implicades a difondre els motius de la nostra posició contrària al transvasament. Actualment, i des de fa temps, la llista ebrencs té un nombre estable de membres que volta els 150 membres i va pels 25000 missatges.

El web, ebrencs.com, ha estat durant molt de temps una font d'informació sobre el PHN, amb reculls diaris de notícies i articles sobre el tema. Ha tingut diferents formats i ha passat per diferents etapes, una d'elles perseguint un projecte més genèric de web, amb temes d'interès per a les Terres de l'Ebre més enllà del conflicte del PHN. Però, no ha pogut ser. Ha estat difícil aconseguir una massa constant de col·laboradors i impossible tirar endavant un projecte així tot sol, amb la qual cosa, malgrat que la llista funciona sola, el web s'ha anat apagant amb el pas del temps. I arriba el 21 de juny de 2005, dia en què caduca el domini, domini que no es renovarà. Només volia amb aquest text agrair la col·laboració de totes les persones que han fet possible l'experiència i animar qui vulgui a emprendre un ebrencs.com renovat.

El archivo

Això ho he enviat a la COPE, al programa de Jiménez Losantos, gran comunicador contra tot lo que no s'esbiaxi cap a la dreta.

Sobre el archivo de Salamanca, siendo ustedes personas que presumen de razonables y que respetan a los demás es reflexionar sobre la legitimidad de las personas e instituciones de reclamar lo que es suyo. A no ser que consideren que unos documents inconexos pertenecientes hace menos de un siglo a otros archivos o a otras personas, a su intimidad familiar, como cartas y bibliotecas particulares, deben ser conservados en la sede del centro de represión del franquismo. Porque eso era el actual archivo de la Guerra Civil, ¿no? Y este fue el uso de los documentos sustraídos por toda España, ¿no? Si en Salamanca están orgullosos de continuar siendo depositarios de lo robado a personas por su condición de fieles a unas ideas o a un régimen con fines represivos, no tenemos que conformarnos el resto. Por eso creo que por mucho que la derecha saque la gente a la calle, por mucho discurso demagogo sobre el tema, está muy claro que los documentos deben volver a su origen. Por cierto, que en las manifestaciones donde el PP tiene protagonismo siempre se acuerdan del resto de partidos, sobretodo PSOE y ERC, llegando al insulto y a las pancartas deseando la muerte de personas. En una ocasión vimos lo de "Zapatero al paredón". Ahora vemos la pancarta que le indica a Carod Rovira que su casa es un ataúd. Con lo rápido que denuncian en el PP lo que les interesa, vamos a ver cómo reaccionan ahora.

Finalmente, yo aquí sólo veo unos que han vuelto al 36 con su discurso, y son el PP, algunos medios de comunicación y un sector de la Iglesia. El mismo discurso catastrofista. ¡Qué triste!

Què diuen els bisbes de la COPE?

La pregunta és curta i clara. Si s'agafen un dia la programació de matí i de tarda de la cadena, entre les quals hi ha la programació religiosa, els bisbes espanyols serien capaços de dir que els programes de la COPE són dignes d'una cadena catòlica? O més aviat dirien que són programes que utilitzen una cadena catòlica per difondre l'ideari de la dreta però, de la dreta que s'ha reinstal·lat al 36 per parlar en termes semblants als d'aleshores, i no de la dreta europea, més assentada en la democràcia? Discrepar ideològicament no justifica el menyspreu ni l'insult, ni d'esquerra a dreta ni de dreta a esquerra. I hauria d'estranyar que la cadena que menys exemple doni sigui la de la Conferència Episcopal.

Espoli a Salamanca

Salamanca, seu d'un centre de repressió durant la dictadura a base de documents robats als perdedors de la Guerra Civil, magatzem de l'espoli, ara esdevé víctima. Els Jiménez Losantos, els Rajoys i les Aguirre, s'han encarregat de mobilitzar el sentiment de propietat sobre uns papers que no han estat sempre allí i que haurien d'haver-se restituït tan bon punt començada la transició. En diuen ara espoli a l'arxiu, el qual ja consideren patrimoni de Salamanca i de Castella Lleó. Sense vergonya i sense complexos se senten orgullosos de tenir en propietat el botí de guerra de Franco, i així ho han deixat de clar a la manifestació per demanar que no es retornin els papers. La dreta espanyola treu la gent al carrer per reclamar amb sentimentalisme que altres rebin allò que, sentimentalment i justament demanen. Increïble que això passi en un país democràtic i que presumeix d'haver fet una transició exemplar.

Campanya per l'arxiu de Salamanca

En una emissora que tothom pot pensar quina és, sento una campanya publicitària a favor que els papers que hi ha a l'arxiu de Salamanca es quedin allí. Alguns talls de veu il·lustren l'opinió de la gent de Salamanca. Dues mostres. Un home comenta que creu que el 99% dels catalans és indiferent al lloc on es quedin els papers. D'altra banda una noia diu més o menys que s'han de quedar on estan, que hi són des de sempre. Al final resultarà que el franquisme va passar fa segles i que els papers que tenen allí no van servir per reprimir, sinó que era una tasca desinteressada del sublevats per crear un fons històric sobre la Guerra Civil que quedés per a les generacions futures. És clar, i l'Església va lluitar contra la dictadura.

I què farà Iniciativa?

Sorpresa a Tortosa per als que no seguim de prop els problemes a l'Ajuntament de Tortosa. La discrepància és sana, tot i ser entre socis de govern. Per desgràcia molta gent la interpreta d'una altra manera i es converteix en deslleialtat. Per això, simplement per discrepar no crec que ERC hagi sortit del govern tortosí, perquè si fos així estaríem parlant d'un comportament amb un esperit poc democràtic. Si és per no creure oportuna la moció sobre la cocapitalitat tampoc no veig justificat perquè amb tots els respectes per l'alcalde i el consistori tortosí, jo tampoc la veig oportuna ni necessària -és que sóc ampostí-.

Ara queda la incògnita sobre el paper d'IC-V a Tortosa. Discreparan o no? S'arriscaran a sortir del govern? S'arriscarà el govern a quedar en minoria? Tot fa pensar que no, perquè si s'ha tirat endavant el parc eòlic del Coll de l'Alba sense cap escàndol, sense contradir els principis verds d'Iniciativa, què no tirarà endavant, em pregunto? El patriotisme per davant. O millor dit, el pragmatisme.

I ara, a defensar els papers

El PP li troba el gust a manifestar-se. Després d'aprofitar la manifestació de les víctimes del terrorisme per atacar el govern espanyol, ara toca manifestar-se perquè no es retornin els de Salamanca a la Generalitat de Catalunya. El botí de guerra, l'arma repressiva del franquisme, ha de ser protegit sota l'empara de l'interès d'Espanya. I per això es recorre a manifestar-se, a enviar centenars d'autobusos a protegir l'arxiu. Imagino que els assistents aniran amb despeses pagades, i qui sap si amb paella inclosa, com en la famosa manifestació a favor del PHN a València. Aquesta dreta, quan es comportarà sense recordar l'Espanya profunda? Quan tindrem un partit de centre a Espanya que balancegi les discrepàncies entre els dos grans partits?

Capitalitat conflictiva

En època del PHN a Amposta va començar-se a reclamar la capitalitat dins de les Terres de l'Ebre. Ja sigui en un sentit figurat, relatiu a la importància, o relatiu a ser referenciada com a tal dins de Catalunya, ja em va semblar aleshores un debat que no tocava, o que conduïa a l'enfrontament, tot i no voler-ho. Per a alguns no anar darrera del debat de la capitalitat és ser mal ciutadà, malgrat que en el fons tots reclamem el mateix, que els serveis estiguin ben distribuïts pel territori, propers als ciutadans, tenint totes les poblacions possibilitats de creixement, no penalitzades per l'acaparament de recursos per una sola ciutat.

Ara l'Ajuntament de Tortosa es pronuncia sobre la capitalitat indiscutible de les Terres de l'Ebre, com si perillés el futur de Tortosa i com si compartir la capitalitat amb Amposta fos un fet gravíssim. La votació favorable de la resta dels grups del consistori és lògica, perquè corrien el perill de ser titllats d'antitortosins. La pregunta que em faig és si aquest és un tema vital per debatre'l ara i amb urgència o si serveix això per despistar els tortosins d'altres preocupacions. Jo no ho sé, suposo que els tortosins n'estaran més al corrent.

Manifestació, PP i Cope

Els milers i milers de manifestants que reclamant una nova cultura de l'aigua hem anat a Barcelona, València, Madrid, Brussel·les i altres llocs, o els que vam sortir al carrer i vam inundar les ciutats per reclamar un canvi de postura quant a la guerra d'Iraq, hem vist un canvi de tarannà del PP ara que és a l'oposició. Ara que no governen recomanen al govern espanyol que tingui en compte els milers de manifestants que han sortit al carrer per mostra la seva postura contra la negociació amb ETA. Abans, sent coherents, haguessin posat la seva majoria representativa de la majoria d'espanyols per fer allò que creguessin convenient. Pobre poble, s'equivoca i no ho veu.

D'altra banda, la COPE i el seu locutor estrella, ja fa setmanes o mesos que reclamen que la dreta espanyola surti al carrer per plantar cara al govern. Reclamen que facin igual que feia l'esquerra contra la guerra d'Iraq. Ja ho tenen. La dreta ha sortit al carrer. Algun diari ho deia. I vistes les imatges, és la impressió que ha donat. Que més que una manifestació de les víctimes del terrorisme ha estat una manifestació de la dreta per erosionar l'esquerra, sobretot en plena campanya electoral a Galícia. S'ha d'escoltar les víctimes, és clar. Però, és també clar que les xifres de manifestants no són extrapolables a la representativitat de l'electorat que pugui opinar en un sentit o altre. I a falta d'altres arguments que els sentiments, respectables i comprensibles, cal tenir en compte que en democràcia decideix la majoria.

Oh, Europa!

Els Holandesos han donat el segon toc d'atenció de la setmana. Una majoria clara, quasi un 62%, ha dit que no vol aquest tractat de constitució. La pregunta era aquesta i no altra. Si d'aquí, com a França, es volen deduir altres coses, com un vot contra el govern o la pujada dels extremismes, no deixarà de ser simple conjectura. El fet és que un altre país dels europeïstes ha rebutjat el tractat. Qui sap si per motius socials, o per l'entrada de nous països de l'est, o de la possible entrada de Turquia. A Espanya se sent molt presumir d'haver fet els deures i que països com França, que han ajudat els espanyols a fer els deures, no els han fet. Per això, diuen, els francesos estan ara en uns situació econòmica que els ha fet votar en contra del tractat de constitució europea. I per això, perquè s'ha beneficit dels països rics, Espanya va votar sí, potser? Perquè amb l'entrada dels nous països i la pèrdua dels fons europeus, caldrà veure com va l'economia espanyola i quin serà el grau d'europeïsme de la societat. Després de veure els vots francès i holandès també caldria preguntar-se si el govern espanyol va voler que siguem "los primeros en Europa" per evitar una reacció en cadena contra aquest tractat. Tractat, per cert, que si no s'aprova per unanimitat caldrà veure com s'aprova.

Bernats pescaires

Divendres a la nit vaig publicar el web de Bernats Pescaires. Estem començant a fer cosetes a la comunitat de programari lliure de les Terres de l'Ebre i ja tocava predicar amb l'exemple.

Vive la France

Els francesos han dit no. Ja han pogut anar líders polítics a donar suport al sí, i a llençar missatges apocalíptics si sortia el no, que la societat majoritàriament ha rebutjat l'actual tractat constitucional europeu. I diran que és una votació en rebuig al govern, i que les extremes -dreta i esquerra- han influït. Però, el fet és que més del 50% de la societat francesa no està ni a l'extrema dreta ni a l'extrema esquerra, i segurament tampoc ho ha fet només per castigar el govern. Curiosa comparació la dels socialistes espanyols i els francesos. Allí es permeten discrepar de la línia oficial del partit. Estic segur que els socialistes espanyols i catalans també estaven prou dividits, almenys en els aspectes socials del tractat. Però, a Espanya mana la consigna de partit, i tothom a callar i fer pinya per la causa. Penso que França ha donat una lliçó i ha demostrat que es pot ser Europa sense tragar amb un tractat fet per polítics i defensat bàsicament per polítics, amb arguments prou demagogs com per dubtar sobre el sentit del vot.

Matrimoni per a tots

Dubto que els bisbes i tots aquells que denuncien la legalització del matrimoni entre homosexuals estiguin realment tant escandalitzats com diuen. Dubto que creguin que realment la institució del matrimoni, tal com la concep l'Església, se'n vagi en orris. Si no ha passat res amb el matrimoni civil -ep, he dit matrimoni?-, tampoc no ha de passar res ara. Aquesta campanya de PP+COPE+Conferència Episcopal, va molt bé per tenir tema de conversa en alguns programes matinals, o per omplir planes de certs diaris, i sobretot, per fer demagògia. Perquè a Espanya s'hagi legalitzat el matrimoni civil entre homosexuals, cap cristià no ha d'esglaiar-se. Cal ser tolerant i deixar que cadascú triï allò que creu millor per a ell, i sobretot, saber separar les lleis que regeixen tothom de les que regeixen els creients de les diferents religions. Estem en un país sense religió oficial o no?

Si en algun moment l'Església demana la supressió de qualsevol tipus de matrimoni civil, és més, si algun alcalde o regidor d'aquests que s'escandalitzen, es neguen a celebrar qualsevol matrimoni civil, aleshores almenys saludaré la seva coherència. Mentrestant, soroll i més soroll, que cal filtrar per seguir l'actualitat.

Corona d'espines

Si no n'hi ha prou amb despertar crítiques per no assistir a l'homenatge d'Isaak Rabin, ens toca ara veure com es qualifica a la premsa de Madrid de "bufonada" la fotografia del president de la Generalitat i el d'Esquerra Republicana de Catalunya amb la corona d'espines a Israel. No comparteixo en absolut que la presència de la senyera sigui condició necessària perquè algú que se suposa que va en representació de Catalunya decideixi o no assistir a l'acte. Com tampoc comparteixo l'escena de la corona d'espines, un simulant que la té posada, i l'altre fent la foto, al més pur estil de turista de sol i platja. Només cal que vagin donant motius a alguns mitjans perquè continuïn la campanya contra els catalans, afegint-los ara a la llista d'anticlericals. Si un no és creient d'una religió, sabent que certs actes desperten rebuig entre els que ho són, millor no fer-hi broma, i tots contents.

Torna el PHN

És un ensurt que no ha de passar d'aquí. El PP ha aconseguit ressucitar temporalment el seu PHN al Senat, gràcies a l'absència de dos senadors contraris al transvasament. Ara se suposa que això no deixarà de ser una anècdota de la legislatura. No és el primer cop però, que una votació que havia d'anar en un sentit acaba anant en un altre, per manca d'algun representant, ja sigui diputat o senador.

Donant per fet que les absències dels senadors són justificades, l'observació que queda és que el PHN del PP no està mort sinó en letargia, pensant que algun dia tornaran al poder i podrà tornar a despertar. Només cal esperar que aquest dia quedi lluny i no puguin reprendre el projecte tal com el van plantejar.

Flickr, fotografies amb Creative Commons

Agró
... per manelzaera.

En l'època de les càmeres fotogràfiques digitals, en
què tots esdevenim testimonis de l'actualitat i podem
plasmar-la al moment en un fitxer d'imatge, i en
l'època dels blocs personals a la xarxa, tothom té
l'oportunitat d'escriure les seves cabòries, opinar
sobre polí­tica, sobre tecnologia o el que sigui, i
també la de poder deixar a la xarxa aquelles
fotografies digitals, amb la mateixa facilitat amb què
hi pengem els nostres textos.

En aquest sentit, diversos espais gratuïts permeten
carregar fotografies per compartir-les amb tot el
públic de la xarxa, o amb les persones que considerem
que han de poder-hi accedir. Són els contenidors
d'àlbums de fotografies virtuals. Un d'ells m'ha
cridat l'atenció després de conèixer-lo i de
provar-lo: és Flickr. En aquest lloc qualsevol es pot
donar d'alta i, carregar-hi fotografies. Cada
fotografia pot tenir associada una llicència, per
establir com exercim els nostres drets d'autor sobre
ella. Una oportunitat per publicar continguts sota
llicències Creative Commons. A més, si teniu un espai
en un servidor de blocs, com Blogger, Flickr us permet
amb poca feina, publicar un text acompanyat d'una de
les fotos que hi heu publicat. Ah, per cert, els meus
Àlbums, sota Creative Commons
Reconeixement-CompartirIgual:
http://www.flickr.com/photos/manelzaera/sets/

Urdaci, que no sigui l'únic

El famós llibre en què Alfredo Urdaci -àlies U.R.D.A.C.I.- relata els seus dies dirigint els informatius de TVE, haurà de ser corregit, perquè el seu autor va incloure unes paraules falses posades en boca del periodista Fernando Delgado, de la Cadena Ser. No és només que les paraules són falses segons s'ha vist, sinó que a més serien molt greus d'haver estat veritables. El mal ja està fet, doncs del llibre segur que se n'han venut milers d'exemplars i la imatge del periodista de la Ser ja ha estat tacada. Malauradament, darrera de la llibertat d'expressió i d'informació s'amaguen personatges que es dediquen a difondre missatges donats per veritables, i defensats per conjectures o per simples apreciacions personals i subjectives. Evidentment parlo de mitjans com la COPE. En aquesta cadena dia rera dia es burxa en l'11-M, establint noves hipòtesis de com va anar tot. No ha faltat el terme "cop d'estat" en les tertúlies matinals en boca del senyor Jiménez Losantos, referint-se a la mobilització que va haver el dia de la jornada de reflexió. No falten comparacions a altres temps, al 36, tant que no volen remoure el passat, per establir paral·lelismes amb episodis com el de "Casas Viejas", no investigable ara, des de la llunyania temporal. I així van les coses, que hi ha un sector de la societat que es creu lo que aquesta gent emet dia rera dia per les ones, utilitzant una cadena catòlica per difondre odi a esquerres, verds, comunistes, nacionalistes, i tot allò que no es trobi ben a la dreta.

Les minories

Quan una majoria absoluta de diputats aprovava les lleis en temps del PP era símbol de la voluntat de la majoria dels espanyols. Així ens ho van vendre amb el PHN, per exemple. Ara, que una majoria absoluta de diputats aprova el diàleg amb els terroristes en condicions d'absència de violència, aleshores el govern està sotmès a la voluntat de les minories. Perquè governar en minoria i sumar adhesions no representa la majoria dels espanyols sinó que significa estar a la mercè del tripartit català, per exemple. És una forma molt democràtica de veure les coses.

Si bé la discrepància és necessària i legítima, el menyspreu exercit envers les minories, tant quan governaven com quan es troben a l'oposició, és evident. És clar que persegueix una captació de vots, sobretot en època d'eleccions a Galícia però, no deixa de semblar una manca de consideració cap als que no pensem com ells.

Polla d'aigua

L'altre dia, acabat de ploure, vaig fer unes fotos per la Ribera. Aquí­ una polla d'aigua per un quadro d'arròs.

2005, el PSOE i l'Esquerra amenacen Espanya

Hi ha un llibre de Pío Moa que s'anomena "1934. El PSOE y la Esquerra inician la Guerra Civil", com si l'aixecament armat del 1936 no l'haguessin començat els que ho van fer, donant les culpes a altres. Aquest autor és un dels referents de la COPE, junt amb Cèsar Vidal, qui ha rescatat el tema de la massoneria per, qui sap, tornar a parlar de contuberni judeo-massònic. A la COPE no se'n cansen de sentenciar que els socialistes estan lligats de mans i peus per la voluntat d'ERC i d'IU, quan podrien unir-se al PP en temes d'importància per a la unitat d'Espanya. A més de llençar consignes contra el PSOE i contra ERC, deixant anar un missatge subliminal que acaba donant a entendre que a Catalunya també hi ha partits il·legalitzables, en llancen també contra el PP per ser massa tou i no treure gent al carrer a defensar coses com els matrimonis únicament heterosexuals, etc. Després de sentir el senyor Rajoy al debat sobre l'estat de la nació, no sé si pensar que ha estat l'esperit d'Aznar o el de Jiménez Losantos qui va impregnar de violència verbal, d'intolerància i de demagògia el discurs del cap de l'oposició.

Els ciutadans que no combreguem amb les tesis del PP hem hagut de tragar durant la majoria absoluta del senyor Aznar, que les decisions les prenien amb el recolzament de la majoria d'espanyols que els van votar. Així, el PHN i altres lleis, o el suport a la guerra a l'Iraq, han estat tirats endavant pel PP en representació de la majoria d'espanyols. Ara, en canvi, la majoria d'espanyols no està representada pel PP sinó, aritmèticament, per la suma de la resta de forces, en cas de posar-se d'acord. Però, sembla que això no és prou i que el PP dóna per bona la representació si hi són ells, i la titlla com un greu error quan serveix per prendre decisions contràries al seu punt de vista. Per això serà que torna a parlar-se d'anticlericalisme, de perill de trencament d'Espanya i altres temes, propis dels anys 30, per part de qui acusa de voler reviure els odis del passat. Per part del partit que potser està assumint el paper de la CEDA del segle XXI, abandonant el centre polític, reivindicat quan governaven en minoria.

Espanya i Catalunya

El soroll generat a les Espanyes quan a Catalunya es proposa alguna cosa contrària a la seva idea de nació i de solidaritat sempre hi ha algú que dóna l'alarma sobre el gran problema que s'acosta. Així, algunes emissores de ràdio veuen la fi d'Espanya en voltar la cantonada, o alguns polítics parlen d'igualtat i de solidaritat. I en aquest aspecte les dretes i les esquerres no importen, perquè tant s'hi val si és del PP, del PSOE o d'IU, que sempre hi ha algú que mostra les seves reticències a noves formes de finançament o altres aspectes relacionats amb l'autogovern. Els bascos i els catalans estem sent criticats dia rera dia en certs mitjans i en boca de certs polítics. El president d'Extremadura és un d'ells, i podria anar de la maneta de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Un utilitza l'insult o el menyspreu per atacar opcions diferents a les seves, i l'altra vol fer-nos creure que Madrid, on resideixen tots els ministeris, amb els seus funcionaris , i les seus de les grans empreses, aporta tant a l'Estat perquè s'ho ha guanyat a pols. Al senyor Rodríguez Ibarra li demanaria que abans de demanar-nos que ens posem els diners on ens capiguen que utilitzi el tarannà, tant de moda al seu partit, que no costa res i ajuda a no crispar l'ambient. I a Esperanza Aguirre, doncs això, que sense ministeris i seus de grans empreses no sé què faria Madrid.

El parc eòlic

Els vinarossencs s'estan mobilitzant contra el parc eòlic davant de la costa. A Tarragona de seguida van posar el crit al cel quan va haver una insinuació d'un possible parc eòlic al port. Tenim davant la costa de l'Ebre un possible parc eòlic i sembla que els partits que governen la Generalitat a les Terres de l'Ebre no reaccionen davant del projecte. Estic segur, seguríssim, que si això es planteja la legislatura anterior s'hagués posat el crit al cel, ni més ni menys que igual que es va fer amb Bracons, amb els parcs eòlics a la Terra Alta, i que després ja veiem com van les coses. L'ecologisme de debò ha abandonat l'Ebre, malgrat ser el que condueix el departament de Medi Ambient?

Zona verda

Els ciutadans de Barcelona ja poden gaudir de la zona verda. Veurem si efectivament aquest serà un mètode efectiu per fer que no hi hagi tants desplaçaments amb vehicle privat per dins de la ciutat. Lo que no s'entén és que els veïns d'una zona verda hagin de pagar per aparcar al seu carrer. Un euro és poc, és clar però, menys és no pagar res. Crec que els veïns tenen dret a aparcar al costat d'on viuen, sobretot si és el cas que no tenen un aparcament de cotxes al seu bloc.

El PHN del nord

Si el PP va disgustar-nos i ens va fer anar de cap durant quatre anys per culpa del maleït PHN i del transvasament, al nord de Catalunya hi ha un projecte que promet maldecaps importants, la línia de molt alta tensió (MAT) que ha d'unir el nord de Catalunya i la Catalunya Nord. Aquest projecte ja porta uns quants anys, des de 1994, plantejant-se amb diverses alternatives que no han tirat endavant. La línia ha estat declarada d'interès comunitari en diverses ocasions. Curiosament, segons es pot consultar al web del col·lectiu francès contra la MAT (THT a França), aquest projecte ha de posar-lo en marxa l'empresa EDF (Electricité de France), i si no ho fa abans de 2007 haurà de pagar més de 9 milions per any de retard.

El col·lectiu contra la MAT exposa els seus motius contra el projecte al seu web, entre els quals cal destacar: 1) que amb els intercanvis d'electricitat entre França i Espanya el dèficit del 10% que es diu que provocaria no fer la línia estarien coberts; 2) no és necessària per alimentar el TGV; 3) comporta riscos importantíssims per a la salut; 4) tindrà efectes ambientals negatius. Aquests són alguns dels motius que s'exposen al costat francès. A Catalunya també hi ha col·lectius com Salvem l'Empordà, contraris a la línia. I en el seu web (http://www.salvem-emporda.org/) es pot llegir el manifest que col·lectius de la Catalunya Nord i la Catalunya Sud han fet contra la MAT, juntament amb alcaldes d'ambdós costats dels Pirineus. És preocupant aquest projecte i cal, com a mínim, un debat amb els directament afectats i opositors al mateix. No és gens desitjable sentir declaracions demagogues de ministres, amb afirmacions categòriques sobre el futur sense la línia i la responsabilitat de fer-la. Sembla que aquest pot ser el PHN del PSOE, almenys pel tarannà exhibit.

Ballmer visita Barcelona per evangelitzar

L'evangelitzador de Microsoft va visitar Barcelona per parlar d'innovació i, de passada, fer publicitat del seu programari. Les afirmacions gratuïtes no van faltar, i el to amistós que reprodueix la premsa cap al programari lliure tampoc. Sembla que va admetre que la Generalitat és lliure d'utilitzar programari lliure, si aquest és adequat però, va deixar anar que això no havia de ser per motius polítics. I segons es llegeixi, va voler identificar els productes de Microsoft amb la innovació i els llocs de treball, i el programari lliure amb l'absència d'innovació i del creació de llocs de treball. És clar, si llocs de treball va lligat a vendre llicències poca cosa es pot fer amb programari lliure. Si llocs de treball va lligat a vendre serveis, d'adaptació, de manteniment, de formació, etc., això canvia radicalment, i tampoc no diferiria gaire de l'actual feina de les empreses de serveis, altrament conegudes com "consultores". És més, aquestes empreses, si no han de vendre llicències als seus clients, poden tenir ingressos directament dels serveis que els proporcionen. Quant a la innovació, crec que hi ha prou empreses que es dediquen a desenvolupar programari lliure o amb programari lliure que innoven. Perquè la innovació no s'identifica amb el programari lliure sinó amb les pràctiques dels governs i de les empreses. Ara espero que el selecte auditori no se l'hagi cregut i que contrasti els postulats del profeta de les finestres.

Objecció de consciència

Quan el servei militar era obligatori havies de fer uns quants papers per sol·licitar ser objector de consciència. I això només era possible perquè la llei ho permetia. Estaven els insubmissos que no volien fer el servei militar ni declarar-se objectors, saltant-se la llei, els quals s'enfrontaven a un judici. Fins i tot en el cas de ser objectors de consciència, els ciutadans hem hagut de sol·licitar en el passat poder-ho ser. Ara, alguns alcaldes que saben que durant una legislatura les lleis poden canviar, i que saben que ells estan entre les persones que han de garantir el compliment de la llei, volen ser objectors de consciència davant la possibilitat d'haver de celebrar bodes entre homosexuals. Per començar, a mi em sembla que la seva consciència els porta a discriminar persones per la seva condició sexual, i no tenen problemes per fer-ho. I la seva consciència no els porta a rebutjar els matrimonis civils. Però, en tot cas, si volen objectar, que ho facin com tothom, sol·licitant-ho i esperant la resposta afirmativa o negativa.

Ses senyories es barallen

Tot i el tractament educat que es donen els diputats, des de fa anys que demostren que l'educació la deixen a l'entrada del Congrés, per no gastar-la. L'espectacle que donen de tant en tant, simplement buscant la crispació pròpia i la dels ciutadans que els veuen o que els escolten, és penós. És l'única manera de fer-se escoltar, donant tan mal exemple?

El nom del matrimoni

La legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe ha escandalitzat els polítics -casualment de dretes- i els representants religiosos. La família tradicional està en perill, els nens seran els que pagaran les conseqüències, i una llarga llista de missatges apocalíptics serveixen per criticar el matrimoni entre homosexuals. Si el nom és el problema, hauria de ser problema igualment el nom de matrimoni associat als casaments civils, doncs el matrimoni és un sagrament, i com a tal hauria de ser reivindicat.

Però, el fons no el critica ningú. La unió civil entre homosexuals és un dret que tothom té clar. I a la pràctica aquesta unió ha de tenir els mateixos efectes que el matrimoni. Aleshores, cal tant de soroll del polítics i dels seus altaveus mediàtics? No tenen feina que s'han d'estar barallant cada dia per qualsevol cosa?

El ministre d'indústria

Sentia com el ministre Montilla censurava d'alguna manera l'opinió del conseller de Medi Ambient sobre la línia d'alta tensió que ha d'unir França amb el nord de Catalunya. No és el primer cop que se sent parlar d'aquesta línia i hi ha oposició a la mateixa a les zones afectades. És una oposició relacionada amb la suposada necessitat de la mateixa i relacionada amb el medi ambient. Avui dia indústria i medi ambient són dos àmbits interrelacionats. Els polítics s'omplen la boca de sostenibilitat. Després apliquen el pragmatisme, que no ha de ser necessàriament sostenible però, que queda molt bé per llençar missatges fàcils i efectius. I així anem, que ens deroguen un transvasament i deixen a l'aire altres coses. Veurem com s'ho fan anar amb l'alta tensió.

M'han fet una rascada al cotxe

Els cotxes a les capitals al cap de dos dies que circulen ja fan pena, perquè el trànsit, la poca cura d'alguns conductors, exposa els vehicles a topades i rascades que malmeten la pintura i altres parts d'aquests. Però, això no passa només a les capitals. M'han rascat el cotxe, m'han fet saltar un bon tros de pintura, i en un poble del Montsià, no en plena Barcelona. Tu, conductor que has passat sense mirar, o massa de pressa, i que veient el mal no has deixat ni una nota, gràcies pel teu civisme. Em direu il·lús o beneit però, crec que tinc el dret de demanar respecte pels altres, i en aquest cas, fer mal en un vehicle correctament estacionat, en un carrer amb suficient lloc, i no tenir la delicadesa d'oferir-se a pagar el desperfecte, és de no tenir respecte pels altres. El mal serà poc, i jo no seré el primer a qui li passa, ni el darrer. Però, m'he desfogat. No puc fer res més que això, i que pagar.

PHN: com està de plena l'ampolla?

S'ha derogat el transvasament de l'Ebre. Això és motiu de satisfacció, encara que no és una satisfacció plena, amb la qual cosa, segons es miri, l'ampolla la podem veure mig plena o mig buida.

Després d'una legislatura de majoria absoluta del PP i d'un any de govern del PSOE, les reivindicacions contra el transvasament de l'Ebre que ens han portat a Barcelona, València, Brussel·les i a molts altres llocs, s'han vist satisfetes. Ja no hi ha transvasament de l'Ebre que ens amenaci el futur del riu i del Delta. Per tant, en aquest aspecte cal ser optimistes i veure l'ampolla mig plena.

Ara bé, segons hem pogut seguir, no s'ha derogat el transvasament Xúquer-Vinalopó, reivindicació de la PDE i de la gent de Xúquer Viu, perquè aquest és un riu que no pot dir-se gaire cabalós. Fa pensar que aquest transvasament acabi fent demanar un transvasament de l'Ebre en el futur. El canal Xerta-Sénia continua veient-se com una porta de sortida d'aigua cap al sud, sobretot si la propera legislatura torna el PP al govern. I a l'Aragó el Pacte de l'Aigua continua com està, significant un perjudici important al riu si s'acaba fent. Seria el cas aquest, de veure l'ampolla mig buida, perquè malgrat els avenços respecte del transvasament de l'Ebre, sembla que poden haver diferents projectes que poden afectar-mos en el futur.

Per tant, si bé podem estar contents, haurem de conservar l'esperit crític i recordar, si això no canvia, per si en un futur allò que no s'ha lligat ara esdevé una nova amenaça per a l'Ebre i el Delta.

Eleccions basques

Ja hi tornem, unes eleccions on tothom ha guanyat. El PP, a més de no reconèixer que ha perdut terreny, insisteix a parlar del Partit Comunista dels Territoris Bascos. S'han passat la campanya parlant d'això, i no d'altres coses, i continuen la jornada després parlant del mateix i donant la culpa, a més, al govern espanyol. És clar, aquí tothom qui faci tuf ha de ser il·legalitzat. Ara bé, si ets falangista tens diferents versions de la Falange a les que pots votar en unes eleccions, malgrat ser un partit d'arrels feixistes i que sempre que pot llueix la bandera pre-constitucional, és a dir, contrària a la Constitució que tant es vol salvaguardar. Veurem si s'atura el soroll deixa treballar i al País Basc arriba el diàleg i la pau. Encara que, almenys en les primeres setmanes no crec que des del PP deixin fer gaire cosa.

Ja en som dos!

Avui quan he anat a comprar el diari, dia post-eleccions basques, m'han preguntat si volia també l'ABC, per llegir lo que diuen els altres. No és el primer cop que compro aquest diari però, he declinat fer-ho, perquè no entra dins de les meves preferències. I això ha servit per introduir a la conversa la COPE. Sembla que ja som com a mínim dues persones que de bon matí escoltem algun tros del programa del senyor Jiménez Losantos.

La veritat, a més de poder escoltar en primera persona la ràbia i el menyspreu que dia a dia desprén aquell programa, o les interpretacions antagòniques de la història i dels fets recents, acabes despertant-te de veritat i arribes a la feina actiu. Alguna cosa té de bo, no?

Uns falangistes intenten agredir Carrillo, Santos Juliá i altres

Avui llegeixo en diversos llocs que van intentar agredir Santiago Carrillo, ex secretari general del PCE i l'historiador Santos Juliá -autor de la recopil·lació dels diaris de Manuel Azaña, dels seus discursos polítics i d'un llibre recent sobre el concepte de les dues Espanyes-, entre altres. Li llençaven crits d'assassí i de genocida. Si bé algun llibre sobre l'etapa del maquis i els fets que van tenir lloc durant la Guerra Civil segur que tenen relació amb aquest home, cal demostrar que algú ha estat un assassí i un genocida. Falangistes han hagut de ser els que cridin això a aquest home. Simpatitzants d'un dels partits feixistes de l'Espanya de l'epoca de la II República, que ha sobreviscut fins als nostres dies, i que va participar del règim dictatorial que exercia la repressió i eliminava els seus contraris. Com se li diu a això?
Simpatizantes de Falange intentan agredir a Carrillo al grito de "asesino" - Libertad Digital

L'espoli de Salamanca

L'espoli de Salamanca

A Catalunya se celebra el futur retorn dels papers robats o confiscats pels vencedors de la Guerra Civil. Massa anys han passat per restituir els documents als seus legítims propietaris. No serà fàcil, perquè l'espoli que es va dur a terme a tot Espanya a mesura que els franquistes anaven entrant a les poblacions, ara resulta que ha servit per configurar un arxiu que és patrimoni no només de Salamanca sinó de tot Espanya. Així, podia escoltar a la COPE, com no, que s'estava fent un espoli de l'arxiu de Salamanca, com pagament de les hipoteques a què està sotmès el govern espanyol. Ho sento, ajudo a fer crèixer l'audiència de Jiménez Losantos però, fóra bo escoltar-lo de tant en tant i veure quins raonaments tan recargolats que té ell i alguns dels seus convidats.

En comptes de complaure's pel retorn tardà dels papers d'un arxiu que no ha estat mai arxiu sinó centre de documentació repressiva, hi ha qui prefereix estirar-se els cabells i donar la culpa als nacionalistes i als separatistes. I fins i tot apunten que alguna cosa caldrà fer, com sortir al carrer o fer obres al carrer de l'arxiu per tal que no s'hi pugui passar a recollir cap paper. La gent de Salamanca hauria d'alegrar-se de deixar de ser el lloc on hi ha encara documents robats a institucions i persones particulars per la seva filiació o ideologia. Però, malauradament continuarà havent gent que ho vegi com un acte contra Salamanca, Castella i Espanya, igual que hi ha gent que creu que desenterrar els morts dels vorals de les carreteres és tornar a reviure els odis del passat.

Contenidors sonda

El PP llençava globus sonda i ara amb això de la vivenda digna de 30 metres quadrats sembla que els globus hagin esdevingut contenidors. A Construmat es veuen coses molt boniques segurament, com els contenidors de barco reciclats, tots ben arreglats. Contenidors de disseny. I davant d'aquests contenidors qualsevol es pot quedar enlluernat i dir que allò és una vivenda digna. Però, no ens enganyem. Sense treure el mèrit dels professionals que se les empesquen per dissenyar vivendes més assequibles, aquests pisos-contenidor o contenidors-pis, no arriben més que a estudis. Potser estar-s'hi de lloguer durant un temps, fins que et planteges viure en parella, fins que vols tenir fills, té sentit però, després què? I si no pots pagar més que un pis d'aquest estil, el teu cicle vital, com va dir la ministra, que s'esperi? Mentrestant, a Barcelona un pis normalet de 240.000 euros va buscadíssim, quan això ja és una barbaritat, o en altres zones de Catalunya se'n van cap als 120.000 euros quan fa menys de 10 anys no arribaven als 60.000. És cert, la Constitució parla del dret a una vivenda digna i adequada però, no diu a quin preu.

El PP ja no vol transvasaments

Una legislatura de majoria absoluta, donant suport al PHN del PP, al transvasament de l'Ebre i a les bondats que portaria. La gent del PP de Múrcia i del País Valencià sempre han titllat la gent de l'Ebre d'insolidària, com ara. Però, ara és diferent. Ara que veuen que aquí a les Terres de l'Ebre es podrien aprovar projectes urbanístics importants, ara es queixen i ho denuncien. Els valencians del PP denuncien ni més ni menys que una forma de desenvolupament que segurament els recorda el seu litoral. Quan surts de Catalunya i vas baixant l'autopista cap a València podries comptar grues i grues i te'n cansaries. Seria discutible si a les Terres de l'Ebre ens hem de deixar portar per una política urbanística que vulgui fer del territori una segona Costa Brava, o un segon Benidorm però, que ha anat a parlar qui més havia de callar és cosa clara.

No us ho perdeu, que el PP de Catalunya han sortit en defensa del desenvolupament econòmic i turístic de les TE. Dónen gràcies a Déu que ja no hi hagi transvasament. Unes gràcies que abans li donaven, quan governaven amb mà de ferro i posaven primeres pedres, justament pel contrari, perquè n'hi hagués. Com canviem xiquets, com canviem!

Hem de treballar més

Llegeixo que el president del govern espanyol ha tranquil·litzat els empresaris de la CEOE sobre la jornada de 35 hores setmanals. No s'instaurarà. És més, segons he vist, el president ZP diu que hem de treballar més. Més encara? Les persones que treballen una jornada normal fan 40 hores setmanals, tot i que algunes no saben ni quantes en fan. On està el temps per a la família, per al reciclatge, per a l'esport, per al temps lliure? És que es considera que en tenim massa de temps lliure? És increïble, venint d'un president socialista i també venint d'un polític. Cada vegada que vegem el Congrés dels Diputats o el Senat mig plens haurem de recordar que, efectivament, cal treballar més. Del descans i de la qualitat de vida, ja en parlarem.

Enllaç: «No habrá semana de 35 horas, en España hay que trabajar más»

El dol de la COPE

Ha mort el Papa. Les televisions se'n fan ressò, potser fins i tot de forma excessiva per a la presència que la religió hi té habitualment. Fa tuf d'interès mediàtic. Qualsevol líder polític vol fer seu el missatge de Joan Pau II. Bush l'honora quan ell va anar totalment en contra de la postura del Papa contra la guerra de l'Iraq. O Sharon, amb els seus atacs indiscriminats, no ha fet bona la voluntat del Papa d'arribar a la pau entre palestins i israelians. El primer ministre palestí aprofita per reivindicar l'estat Palestí. Les comunitats autònomes governades pel PP, com per ser millors, decerten més dies de dol que la resta.

Dels resums que es fan del seu pontificat destaca la lluita per la pau al món, l'acostament als joves o la caiguda del comunisme. Aquí, en la lluita contra el comunisme s'han centrat a la COPE, emissora catòlica on les hi hagi. I és que la gent de La Mañana no poden estar-se ni un dia de carregar contra el comunisme, contra el govern espanyol, ni contra res que no faci olor a dreta. Que el Papa va anar a Cuba i va veure Fidel Castro és un fet, que suposo que al senyor Jiménez Losantos no el fa veure el Papa en els mateixos termes que a l'actual govern espanyol per tenir contactes amb Fidel. Que el Papa pensés que el comunisme té alguns valors bons, com els aspectes socials o les actuacions en favor de la pobresa, igual que el capitalisme té la llibertat de l'individu, no ho comentarà mai aquesta gent. Acaben fent veure que el Papa estava totalment a favor dels sistemes capitalistes, o volent que creguem que la nostra societat no té oligarques, que només els tenen a la Xina o a Cuba. Què hem de dir de la COPE? Fins i tot durant el dol pel Papa, aquesta emissora catòlica es dedica a emetre odi per les ones. Vergonyós.

La mort del Papa

Les sensacions a mort de Joan Pau II que un té són moltes i diverses. Per començar, és de l´unic Papa del que em puc recordar perquè en els papats de Pau VI i de Joan Pau I era massa menut. Recordo aquell Papa simpàtic, mediàtic, obert al món del principi, que allí on anava besava el terra. Recordo l'intent d'assassinat i el perdó que Joan Pau II va oferir al seu botxí. Recordo també el perdó que va demanar pels actes de l'Església en el passat, perquè no es tornin a repetir en un futur. Un Papa que no es va cansar de parlar de pau i d'amor. Bé és cert que ha estat també un Papa que ha dit coses que no he compartit, com aspectes repeferents al preservatiu, al sacerdoci femení, etc., que en el seu pontificat ha tingut una gran importància l'Opus Dei, o que fins i tot fa uns mesos va parlar en termes que semblava posicionar-se al costat dels defensors del PHN a Espanya. Minúcies! Una persona que ha treballat per la pau al món i que ha patit de la manera que ho ha fet, fins al final, mereix el meu respecte i el meu condol. Descansi en pau, i que el proper sigui igual o millor.