Interés del vaticà per la COPE

Font: e-noticies

La setmana passada, després de les seves crítiques a la Cope des de la tribuna del Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida va rebre una trucada de la Secretaria d'Estat del Vaticà per interessar-se pel problema, segons ha sabut e-noticies.com de fonts properes al líder d'Unió. El nunci de la Santa Seu a Espanya, Manuel Monteiro, també està amoïnat per la mala imatge que genera la Cope en sectors catòlics. Duran gaudeix de bona imatge en els cercles vaticans perquè mai no ha amagat la seva fe catòlica.

Imatges dels canvis que es veuen des d'Amposta

Molins des de l'Av. Buenos Aires
Originally uploaded by manelzaera.

Des d'Amposta es poden veure clarament els molins que s'estan instal·lant a la muntanya, al costat de Tortosa. Si aneu per l'av. de la Ràpita els veureu molt bé. I des de l'av. Buenos aires també es veuen (i les grues que els munten), així com els canvis que s'estan produïnt a la finca de la Palma, on es fa la urbanització de Fadesa.

Ideari i continguts de la COPE

L'ideari de la COPE, en el seu punt II, sobre el servei a la veritat, diu en el seu segon paràgraf que "en l'expressió d'opinions pròpies i alienes, la COPE observarà com regla d'estil el respecte a les persones i el diàleg civilitzat, fugint de l'apasionament unilateral i de la crítica sistemàtica". L'ideari de la COPE es pot consultar al seu web (http://www.cope.es/paginas/ideario.asp). Algú pot pensar que això és respectat pel programa líder d'audiència de la cadena?

Aniria bé que alguns bisbes es llegissin l'ideari i que, aprofitant les noves tecnologies, escoltessin els continguts dels seus programes estrella, sobretot La Mañana, mitjançant els enllaços que s'ofereixen al web del programa (http://lamanana.com.es/). Només així estaria segur que les opinions d'alguns dels bisbes mostrant el seu suport incondicional a Jiménez Losantos són amb coneixement de causa. No puc pensar que escoltant al "prócer de la maledicencia" -com deia un tertulià de la Tarde con Cristina sota perill de ser expulsat de la sala- puguin negar que estan escampant odi envers els polítics que no són del PP, contra els catalans i bascos, i contra tot aquell que no pensi com ells.

Plagis i semblances

Fa un temps David Bravo publicava al seu bloc una entrada sobre la semblança entre dues cançons: 1+1=7, interpretada per Fran Perea, música de la sèrie Los Serrano, i de la qual hi ha una versió cantada per Fran Perea i El Sueño de Morfeo, i Pure, dels Lightning Seeds. Jo discrepo de qualificar aquesta semblança de plagi. Però, El Sueño de Morfeo promociona ara una cançó que, sense dir si és un plagi o no, s'assembla més a una altra que no pas el cas anterior. Es tracta de la canço Okupa de tu corazón, molt semblant en les estrofes, que no en les tornades, a la canço Walk Like An Egyptian, de The Bangles. M'ha semblat curiós que dues cançons interpretades, que no sé si creades, per El Sueño de Morfeo, tinguin semblances, sobretot la segona, amb èxits de la música pop. Tot i això, i podent ser simple casualitat, ve a demostrar com les obres artístiques, el coneixement en general, parteix de coneixement previ i que és molt difícil crear el 100% d'una obra sense influències.

Enllaç: David Bravo - ¿Qué te sugiere?

Guerra i la nació catalana

Llegeixo a e-noticies.com la referència que el president espanyol, Rodríguez Zapatero, va fer sobre unes paraules d'Alfonso Guerra de 1979 sobre l'actual Estatut: "la nostra idea, la idea dels socialistes, la concepció federal de l?Estat, la nostra pròpia concepció federal organitzativa dintre del grup que represento, ens fa pensar que l?Estatut no és més que una confirmació d?una tendència de tots els pobles que componen Espanya, Espanya com a nació de nacions, Espanya com a conjunt de nacionalitats i regions organitzades jurídicament en un Estat d?autonomies constitucionalment garantides".

Com sempre, els socialistes parlen sense memòria.

Cristina censura

Escoltant l'edició del 3 de novembre de La tarde con Cristina, de la COPE -la Federica de la tarda-, es pot escoltar una crítica d'un dels tertulians sobre Federico Jiménez Losantos. I és que Jiménez Losantos dia rera dia ja se sap quins missatges cristians envia per les ones. El dia 3 li va tocar a Duran i Lleida, per la seva crítica a la COPE. Es van dir vàries coses al programa de La Mañana. Una d'elles, per exemple, fent referència al motiu perquè es buiden les esglésies a Catalunya. El motiu, deia Federico, és que les esglésies es buiden perquè la gent no es vol trobar amb Duran Lleida. Tot això venia pels problemes judicials dels casos turisme i treball i la implicació que pogué tenir la cúpula d'Unió. Com de costum, a la COPE es fan judicis d'opinió i es presenten com fets, veritats irrefutables.

Ja va sent hora que dins de la COPE hi hagi discrepàncies, que s'acabi aquest missatge unificat, disfressat de veritat i de demòcrata, quan realment és un missatge d'odi, de prejudicis i antidemòcrata.

Enllaç: Periodismo. Se escuchó en la COPE: «Jiménez Losantos nos ha hecho vomitar»

Contra la COPE?

És curiós com els Federicos de la COPE es queixen d'una persecució contra la cadena. La Conferència Episcopal Espanyola hauria d'analitzar si realment hi ha una persecució -crec que el cardenal Rouco comparteix la idea- o si, en canvi, estan pagant el sou d'unes persones que no fomenten els valors cristians de la cadena, ans al contrari, donen exemple de com fomentar l'odi entre les persones. Els prejudicis pel passat de les persones o per la seva procedència geogràfica són constants. La ridiculització de persones per la seva ideologia i la demagògia també. Així doncs, allò que realment és estrany, és que s'hagi trigat tant a parlar de la COPE i dels seus continguts. El PP i la COPE es creuen estar en possessió de la veritat sobre com ha d'anar Espanya. Els resultats electorals no volen dir res quan la majoria no és el PP. La majoria s'equivoca.

Potser no se'ls hauria d'haver fet co-protagonistes de la setmana de l'Estatut. Ja fa mesos, molts de mesos, que l'odi s'ha apoderat de la cadena religiosa. Em pregunto per què s'ha trigat tant a reaccionar.

Ofensiva contra la COPE

El títol d'aquest text és un dels apartats que hi ha a Libertad Digital, on Federico Jiménez Losantos i els seus amics escriuen quan deixen descansar la veu fins el dia següent. Ofensiva contra la COPE. L'expresident de la Conferència Episcopal, el cardenal Rouco, afirmava la setmana passada que aquesta emissora no incitava a l'odi ni res d'això. No l'escolta el cardenal, o simplement ja li va bé tenir un individu que insulta, ridiculitza i fomenta la confrontació entre ciutadans. Ja era hora que el Consell de l'Audiovisual s'interessés pels continguts de la COPE, tot i que s'està utilitzant això per fer creure els oients que s'ha encetat una cacera contra ells, els únics que conten la veritat. I el resultat no hauria de ser altre d'actuar contra aquells que no respecten les regles del joc, aquelles que tan defensen de paraula. No cal tancar la COPE, sinó demostrar als bisbes que no és una emissora tan exemplar com afirmen, a veure si ells sols actuen. I per cert, les dades d'audiència són simples dades estadístiques, les quals cal predre's amb prudència. I en relació amb l'audiència de la COPE, caldria contemplar dins de les dades, quants dels oients calculats per a Catalunya se l'escolten, com un servidor, per escoltar de primera mà, les animalades que s'hi diuen, animalades que ara ja es poden escoltar a través del podcast del seu web.

Desmemoriats

Llegeixo a El plural que César Vidal no era fa 10 anys tan de dretes com ara. Encara més, sembla que les seves opinions eren més aviat d'esquerres. Serà que com el senyor Jiménez Losantos i Pío Moa, s'han canviat de jaqueta, han passat d'un extrem, l'esquerre, a l'altre, el dret, i ara són els més ferms defensors de les seves creences.

Enllaços:
- El historiador de la derecha, de izquierdas hace 10 años
- César Vidal, acusado de poco riguroso

Podcast de La Mañana

Avui a la COPE han anunciat el seu nou lloc web. Utilitzen un domini com.es, a l'estil dels co.uk. Hi trobareu un podcast per subscriure-vos-hi i poder escoltar les "veritats com temples" que diu el senyor Federico. I si no en teniu prou, també teniu nou web de La linterna i de La tarde con Cristina.

Els bisbes han d'escoltar la COPE

Si la Conferència Episcopal Espanyola, tan bel·ligerant amb els matrimonis entre persones del mateix sexe, hagués escoltat alguna vegada qualsevol dels programes de la COPE i els seus Federicos -el Jiménez Losantos, la Federica-Cristina i el Federico-César Vidal-, potser a hores d'ara aquesta cadena hauria tancat o estaria tot el dia emetent programes religiosos. A hores d'ara cada franja horària de la cadena està ocupada per programes que es dediquen, cadascun amb formes diferents però, amb la mateixa mala llet, a desqualificar tot allò que no coincideix amb la seva forma de pensar. Segur que si repassem els punts de l'ideari de la COPE, més d'un cop cada dia els programes incompleixen alguns apartats, sobretot aquells relacionats amb el respecte a les persones. Per això he de pensar que els bisbes espanyols no escolten la ràdio, o almenys no escolten la COPE. Encara que, també hauria de pensar que no estaven informats quan Aznar va donar suport a la guerra de l'Iraq...

Publicitat enganyosa

Està en marxa una nova campanya publicitària que cal seguir de prop. Cal detectar i denunciar la publicitat enganyosa que veurem a partir d'ara per desprestigiar l'Estatut i defugir el debat. I cal fer-ho, perquè s'està fomentant, a partir de l'engany, l'enfrontament social. Políticament l'enfrontament és lícit i lògic però, quan es recorre a mobilitzar i sembrar odi entre les persones, de catalans a espanyols o a la inversa, s'està cometent un error i s'està fent ús de recursos perillosos i menyspreables. I a sobre, deixar-se mig milió d'euros en anuncis contra un Estatut que encara no s'ha aprovat, sense discutir-lo -per cert, que és la feina dels polítics, discutir-lo democràticament-, és vergonyós.

Entre la COPE i el PP anem arreglats. Els primers ja fa temps que utilitzen la tècnica de repetir els mateixos missatges per fer-los esdevenir veritats induscutibles. Els segons ho fan ara amb mes insistència, utilitzant també l'engany d'identificar la seva causa amb Espanya o la Constitució. Malauradament sabem que això dóna resultat en alguns sectors de la població. Sóc massa jove per haver-ho viscut però, diria que aquest PP s'està convertint en la CEDA del segle XXI.

El postgrau de programari lliure, a Vilaweb

Avui publiquen a Vilaweb una notícia sobre el postgrau de programari lliure de la UPC.

Eleccions anticipades

És difícil formar-se una opinió sobre els problemes que massa sovint arriben a casa nostra a través de la premsa, sobre el funcionament del govern de Catalunya. No acabem ni de començar el tràngol espanyol de l'Estatut i tenim un altre enrenou a Catalunya. És ben cert que el president de la Generalitat és qui ha de decidir la composició del govern però, també és evident que quan s'han pactat unes quotes de poder aquestes es vulguin mantenir per part de cadascun dels interessats. Per això, està molt clar que oportuna i formalment correcta aquesta proposta de canvi de govern no ho sembla. Però, també està bastant clar que els partits del govern han ajudat que això es converteixi en un gran problema mediàtic, qui sap si per fer que no es parli tant de l'Estatut aquests dies.

El fet és que potser aquest és un dels moments en què més probable sembla, en el temps de legislatura transcorregut, que puguin haver eleccions anticipades. I la pregunta que em faig i que potser altres es faran és, què passarà després? Tindrem a CiU un altre cop al govern si torna a haver un empat tècnic, malgrat que tots els partits del govern creien l'any 2003 que havia de quedar-se una temporada a l'oposició? Tindrem un govern transvasista un altre cop? I a Madrid? Què passarà? Acabarà la legislatura? Tornarà el PP i el seu PHN? Una mica de seny, si us plau.

Denuncia a Jiménez Losantos

Sembla que hi ha gent que, a banda de riure de les intervenvions de Federico Jiménez Losantos a la COPE o a Libertad Digital, ha decidit tirar pel dret i denunciar-lo. Segons es pot llegir a elplural.com, el periodista Ricardo Royo-Vilanova ha denunciat un article d'aquest presentador de la COPE escrit a Libertad Digital, on acusava el rei de connivència amb el cop d'estat que han organitzat els socialistes i l'esquerra -analogia amb l'acusació que repeteix dia a dia sobre l'inici de la Guerra Civil el 1934 per un altre cop d'estat dels mateixos-.

Sinònims

Sempre havia pensat que els sinònims eren aquelles paraules que sent diferents tenen el mateix significat. Però, sembla que ara també compten com sinònims les paraules o conjunts de paraules que són diferents i també tenen significat diferents, malgrat que comparteixin alguna semblança. Així, nació i realitat nacional o entitat nacional han esdevingut sinònims perquè els catalans pensem que a Madrid el tarannà governant no vol que no siguem nació, sinó que prefereix trobar un joc de paraules que soni millor. Els catalans som tan bons que acceptarem realitat nacional com sinònim i quedarem contents. Al PSOE, en compte de dir clar que no volen sentir parlar de nació, s'inventen una fórmula que ratlla l'insult a la intel·ligència. Imaginem ara quina fórmula sinònima s'inventaran per eliminar la proposta de finançament i fer-nos creure que només en canvia el nom.

OpenOffice.org i Mac OS X

Tot i que tinc instal·lat el NeoOffice avui m'he instal·lat la versió X11 de l'OpenOffice.org 1.9.x, quasi 2.0. Esà en francès la que m'he descarregat però, és igual, per provar-la ja va bé.
Enllaç: porting: Mac OS X Downloads

OT=2 milions d'euros

A l'enllaç de sota hi ha una notícia sobre una suposada irregularitat en les votacions de la darrera gala d'Operación Triunfo, en què Idaira va ser expulsada. Val a dir que aquesta noia, molt bona noia i molt forta malgrat la mala educació del jurat dient-li amb unes formes discutibles la seva opinió sobre les seves qualitats, ha desafinat amb insistència, programa darrera programa, i cosa més greu, no se n'adonava. Per això, des d'aquest punt de vista veig lògic que no hagi arribat a la final. Però, em va sobtar no veure-la allí sabent que la darrera paraula la tenen els telespectadors, votant per SMS o per un 905, engreixant la caixa de Gestmusic i Tele 5.

Però, el motiu del text no és aquest sinó un altre. Si llegiu la notícia veureu que s'estima que Tele 5 podria haver ingressat uns 2 milions d'euros amb les votacions. La gran pregunta és si quan la gent vota és conscient que està pagant uns diners, que és allò que realment importa. Si de veritat es volgués seleccionar la millor persona per guanyar això no estaria a les mans del públic, crec que és obvi.

Enllaç: www.20minutos.es - Escándalo por el caso Idaira

Tiger amb X11, per fi

Això de fer les coses de passada ja ho té que allò evident se't passa per alt. Porto setmanes sense poder utilitzar alguns programes lliures amb Mac OS X Tiger perquè no tenia el programari X11 instal·lat. Finalment m'he mirat bé el disc d'instal·lació del sistema operatiu i allí hi havia un paquet de programari opcional d'on podia instal·lar-ho. Per què no ho havia vist abans? Gran pregunta. I la resposta: perquè no havia baixat la barra de desplaçament. Trist però, cert. Bé doncs, ara sí, a gaudir plenament.

Dominis de primer nivell

Malgrat que el ministre Montilla digui que els dominis de primer nivell es limiten als estats existeix un exemple molt clar d'un domini que no compleix aquesta condició, si no és que recentment s'hagi constituït en estat: Gibraltar. Aquest territori tantes vegades reclamat per Espanya, té domini de primer nivell, .GI. Els dominis de primer nivell de dues lletres es corresponen amb codis de territori inclosos a la llista de codis de l'estàndard ISO 3166. Gibraltar té un codi dins d'aquesta llista, per la qual cosa té cabuda com un domini de primer nivell. Cal preguntar-se si es lluitarà per fer fora Gibraltar -español- de la llista o serà l'excepció que confirma la regla. De moment, aquest canvi d'opinió del ministre sobre el domini territorial per a Catalunya confirma l'escepticisme amb què es podia rebre l'hipotètic suport anunciat fa un any. La galeria contenta, almenys durant un any.

Com en els vells temps

L'Església demana resar per la unitat d'Espanya. Els catòlics només són els que veuen Espanya tal com des de Madrid, des de la COPE o des del PP la veuen alguns. Tot i no haver viscut l'època, l'església espanyola, amb la seva actitut actual, recorda la que en nombrosos llibres, testimonis personals i reportatges, hi havia durant la dictadura. Discursos propis d'altres temps davant una amenaça que primer cal demostrar que ho és.
Enllaç: La Iglesia toma partido y pide la intervención de la Virgen

Marxa enrera i pronunciamiento

Jo creia que el PSC era un dels partits que va votar a favor de la proposta d'Estatut i que va celebrar-ho amb la resta de partits. Ho pensava però, ara em penso que algú ens va prendre el pèl, i que això simplement va ser per poder superar el tràmit a Catalunya. Si realment el PSC aporta esmenes pròpies a Madrid, com diu la premsa, ja poden marxar cap a casa, doncs si han votat a favor d'un text que no comparteixen han enganyat els catalans.

D'altra banda, dins de l'espiral de violència verbal contra l'acord del Parlament, és destacable l'opinió de l'exèrcit, els comandaments del qual estan molt preocupats per la integritat territorial d'Espanya. Serà una opinió o un advertiment? Justament aquests dies estic llegint el llibre "Alemania: Jekyll y Hyde", de Sebastian Haffner, on fa una anàlisi de l'alemanya nazi vista des de dins. En un dels capítols parla l'autor de formes de canviar el règim d'un país. I una d'elles és el cas d'una democràcia que no és compartida per l'exèrcit, en la qual acaba produint-se un cop d'estat, al qual qualifica l'autor de mètode espanyol i sudamericà. Realment no veig l'exèrcit a Espanya com aquell del 1936, ni com el del final del franquisme. Però, aquests missatges són inquietants.

Convicció

El senyor Mariano Rajoy té molt sovint la convicció que allò que ell diu o pensa és allò que pensa la majoria de la societat. L'Estatut de Catalunya no és una excepció. La convicció del senyor Rajoy és equivalent a tàctiques semblants que defugen el debat i adopten la confrontació davant de la proposta sorgida del Parlament. Així, els senyor Piqué va treure el Carmel al ple del Parlament per fer notar que als ciutadans els preocupa el Carmel i no l'Estatut, o altres companys han comentat l'absència de debat al carrer per afirmar igualment que la societat catalana no vol aquesta reforma.

La convicció és un recurs amable, potser volent donar un toc d'innocència al discurs, com dient que quasi es posaria la mà al foc que allò que es diu és cert, real. Però, no podem mesurar la convicció. Quanta convicció del senyor Rajoy coincideix amb l'opinió dels ciutadans? Com mesura la convicció el senyor Rajoy per poder afirmar en nom d'aquesta quina és la voluntat del poble? Un altre tema és saber quan el senyor Rajoy fa cas de la seva convicció i quan no, perquè veu que els ciutadans potser no coincideixen amb les seves propostes.

Eclipsi en línia

L'Observatori de l'Ebre ofereix en línia les imatges de l'eclipsi anular de Sol: Observatori de l'Ebre

Granota camuflada

Granota camuflada
Originally uploaded by manelzaera.

Ahir vam passar per un lloc que vam descobrir fa unes setmanes, on hi ha un munt de granotes. A l'hora de la migdiada estan totes al solet, unes fora de l'aigua, camuflades al fang, i altres dins, ben estirades.

Causa d'enfrontament

Pio Moa té un llibre, el títol del qual situa l'inici de la Guerra Civil espanyola en l'aixecament de les esquerres l'any 1934 contra la política de desfer el camí iniciat engegada per la dreta al poder: "1934: Comienza la Guerra Civil, el PSOE y la Esquerra emprenden la contienda". Arriba l'aprovació del nou Estatut i el seu amic, el senyor Jiménez Losantos, fa referència a l'aixecament del 1934 per parlar d'un nou cop d'estat del PSOE i ERC en un article al diari electrònic Libertad Digital. Amb quina facilitat es posen qualificatius a les coses.

La reacció del PP davant de l'aprovació del nou Estatut ha estat la de sol·licitar el final de la legislatura. En un moment com aquest, amb la possibilitat d'arengar les masses d'espanyols que veuen com es desmembra la pàtria, sumant-li la sequera de Múrcia, els matrimonis entre persones del mateix sexe i la reforma educativa, l'Estatut és la cirera del pastís que ha de tornar-los el poder que, com no es cansen de repetir els predicadors, se'ls va arrebatar gràcies a l'atemptat de l'11-M. I no hem d'oblidar l'opinió de qui va demostrar que és home de gran tarannà i que escolta la societat, el senyor Aznar, anunciant l'imminent canvi de règim a causa de la voluntat dels catalans.

Segons el PP, l'Estatut de Catalunya augmentarà l'enfrontament entre catalans i espanyols. S'equivoquen. No destaca el PP precisament per ser un partit conciliador entre els diferents punts de vista que de la realitat espanyola hi ha en els diferents territoris de l'estat. A la vista està, i segur que més d'una recopil·lació es podria fer del foment de l'enfrontament provocat pels polítics del PP i mitjans afins.

Entrevista a Puigcercós

El Plural entrevista en Joan Puigcercós.

El nou Estatut

Al web del Parlament de Catalunya hi ha un enllaç amb la versió en PDF del text de l'Estatut que s'ha aprovat avui. Es tracta d'una versió on s'avisa que poden haver errors per la reordenació que s'ha fet.

Cap a Madrid

Com podia imaginar-se, tenim acord per aprovar l'Estatut a Catalunya. El president del govern espanyol haurà de complir amb la seva paraula i donar-li el vist-i-plau, si bé és cert que dins del PSOE i, evidentment, dins del PP, es posaran les coses difícils perquè s'aprovi a Madrid. Ja ho va dir el ministre Sevilla, que si l'Estatut aprovat a Catalunya era constitucional però, no li agradava, que tampoc hi donaria suport, demostrant que la Constitució és una excusa però, no l'única per no tirar endavant el nou text. Rodríguez Ibarra ja avisa que si Catalunya es defineix com nació no passarà el tràmit del Congrés dels Diputats. El ministre Bono encèn espelmes a la verge del seu poble perquè els catalans li presentin un text a gust seu. I a la COPE, entre menyspreu i ràbia, ja parlen de Catalunya com un estat, d'Expaña, com el resultat de treure Catalunya d'Espanya, i ironitzen, amb aquella fina ironia que els caracteritza, sobre l'obligatorietat que dues llengües oficials siguin realment oficials i no com fins ara, que una era l'oficial, el castellà, i l'altra era semioficial, en benefici de l'altra.

Ara que podem respirar perquè l'excessiva polèmica de les negociacions sobre l'Estatut ha acabat, ve l'etapa d'escoltar les opinions esbiaixades dels polítics i d'algun predicador radiofònic de la resta d'Espanya, fent interpretacions personals del text, llegint paràgrafs i treient-los de context, i fent judicis de constitucionalitat. Per començar, sembla que el PP va decidit a convertir-se en la darrera força política a Catalunya. Veurem si el PSOE contradiu els seus companys catalans, i en aquest cas quina és la postura d'aquests. Una etapa moguda la que s'acosta.

El català, un deure

Una de les coses que potser no són vitals de l'Estatut que s'està negociant i que irrita alguns sectors de la política i de la premsa, és el fet que els ciutadans de Catalunya tindran el deure de conèixer el català. A ningú no se li pot escapar que actualment el català és un dret, no un deure, i que, per tant, no és una llengua cooficial amb el castellà, si s'entén aquest terme com llengua oficial en igualtat de condicions.

El PP i les preocupacions dels catalans

Recordo quan la gent sortia al carrer en massa per demanar que Espanya no donés suport a la guerra de l'Iraq. No era poca la gent que va manifestar-se en contra de l'actitut del govern espanyol, era ben visible al carrer. A les Terres de l'Ebre, la gran preocupació de la passada legislatura va ser la llei del PHN, amb el transvasament de l'Ebre. I vam sortir al carrer, tant a casa nostra com fora, arribant fins a Brussel·les. Era ben clar que la gent de l'Ebre no estava d'acord amb aquella llei. Dos exemples claríssims de com el PP aleshores no va escoltar, no va voler escoltar allò que podia sentir al carrer.

L'altre dia a la COPE - on havia de ser sinó?- el senyor Jiménez Losantos va entrevistar un regidor del PP, crec que de Mataró. Aquest regidor va explicar que de l'Estatut al carrer no se'n parla, que aquest no és un tema important. Un argument après molt bé de l'argumentari de senyors com Zaplana, Acebes o Rajoy. Tot i no sorprendre aquestes afirmacions categòriques de la gent del PP, no deixen de causar indignació. D'ignorar i de mensyprear allò que diu la gent del carrer el PP en sap molt i ho ha demostrat, i ara donen lliçons.

Gestió de projectes amb GanttProject

Avui m'he descarregat la versió candidata a 2.0 de GanttProject, una eina de gestió de projectes a l'estil Ms Project. Està desenvolupat amb Java i es pot utilitzar tant en GNU/Linux, com en Mac OS X, com en Windows. Aquesta versió inclou compatibilitat amb el format de document de MsProject i unes quantes coses més. És una de les eines que he recomanat als meus alumnes de Treball Final de Carrera perquè puguin enviar-me la planificació de la feina en un format que pugui llegir sense haver de tenir MsProject.

L'ideari de la COPE

Si us entreteniu a llegir l'ideari de la cadena COPE segurament veureu que alguns dels seus programes podríem dir que no segueixen ben bé aquesta declaració d'intencions, almenys no en els punts IV i V. Segur que amb una lectura detallada podrien afegir-se més punts.

Enllaç: Ideari de la COPE

Vinga, que queda menys

No es posaran d'acord, si ho fan, fins el darrer moment. Haurem de menjar Estatut durant uns dies més. Ara, que si s'arriben a posar d'acord, a veure si són capaços de mobilitzar la societat perquè participi al referèndum.

Mitificar el programari lliure

"Aposta pel català" era el text que acompanyava el titular d'una notícia de TV3 sobre Microsoft i la llengua catalana. Jo encara no he vist mai en una botiga una caixa de Windows o de Microsoft Office en català. Perdoneu però, no em compro sovint sistemes operatius, tot i que sí que observo què es troba a les botigues d'informàtica. En tot cas, sempre que he vist que Microsoft ha traduït programari a la llengua catalana per utilitzar-lo primer calia tenir instal·lada la versió en castellà. Però, deixant de banda això, com que ara sembla que l'empresa de Bill Gates atterra a Catalunya i va acompanyada dels eslògans de Steve Ballmer contra el programari lliure, cal que fem recompte del programari lliure que s'utilitza i que està en català.

OpenOffice.org és un paquet ofimàtic que utilitza un format estàndard i obert, i que a la vegada és compatible en un grau molt alt amb el format tancat de Microsoft Office. La gent de Softcatalà, sense demanar diners a canvi, proporcionen la versió en català. Firefox és un navegador tan fàcil d'utilitzar com pugui ser-ho Internet Explorer, amb la possibilitat de fer servir diferents pestanyes per obrir diversos llocs web en una sola finestra, i amb moltíssimes extensions, útils i curioses, com ara una que ens diu el temps que fara a la nostra ciutat, si tenim missatges a la bústia de correu, un client de FTP, i amb lector de titulars de diversos llocs via RSS. La gent de Softcatalà gestiona la traducció de Firefox també. Thunderbird és un client de correu electrònic tan fàcil d'utilitzar com Outlook Express, i que a més incorpora un filtre contra correu brossa molt eficient, i permet, com Firefox, instal·lar diverses extensions. També Softcatalà s'encarrega de la traducció al català.

Aquestes tres són eines bàsiques que un usuari, utilitzi Windows, GNU/Linux o Mac, pot trobar en català i amb programari lliure, sense haver de donar les gràcies a cap gegant de la informàtica per haver pensat en els pobres catalanoparlants. I podríem continuar encara més, amb el Gimp, una eina de tractament d'imatges, Mambo, Drupal, gestors de contingut per crear webs dinàmiques, Moodle, per crear llocs d'aprenentatge virtual, FacturLux o BulmaGES, per dur la comptabilitat de l'empresa, Mono, SharpDevelop, Eclipse, i altres eines i plataformes per a desenvolupadors,... No és un mite el programari lliure, sinó una realitat. No és només que es trobi en català, sinó que la llibertat permet solucionar problemes en un temps raonable, mentres que les grans empreses els solucionen quan creuen convenient, si ho creuen mai. Malauradament cada vegada que Microsoft fa un anunci la premsa corre a donar-li cobertura, mentres que la feina de les comunitats de programari lliure queda sempre en un segon terme, tot i que estan contribuint a la presència de la llengua catalana en l'entorn de les noves tecnologies i a la generació de negocis locals basats en els serveis informàtics.

Travessera de Masdenverge

La portada del Diari de l'Ebre publica el problema de seguretat que suposa el trànsit rodat per dins de Masdenverge, per una carretera secundària però, molt transitada. A les entrades de la població hi ha dos semàfors que, en funció de la velocitat detectada en aproximar-s'hi es posen vermells o en intermitència, per fer que els vehicles entrin en aquesta a la velocitat màxima de 40 km/h. No és el primer dia que em trobo algú que se salta el semàfor en vermell, sense intenció d'aturar-se, o que algú fa un adelantament a la línia contínua que es troba a l'alçada d'aquest, com tampoc no és el primer dia que perdo de vista el cotxe que duc al davant perquè jo vaig a 40 i ell no.

Avui me n'ha passat una altra. Arribant a Masdenverge em trobo el semàfor en color roig. Duia al darrera dos camions que no han reduït prou, fent-lo posar d'aquest color. I tot i veure que jo frenava, el camió de darrera se m'ha tirat a sobre, queixant-se amb el clàxon perquè he reduït fins que es tornés a posar en intermitència. Increïble, que et toquin el clàxon per respectar els senyals!

És clar que no condueixo a la perfecció i que també faig infraccions, crec que de forma involuntària. Allò que no és admissible és que intentant respectar la normativa, sobretot per motius obvis de seguretat meva i de la resta de persones que em puc trobar quan condueixo, hi hagi qui es cregui que això no va amb ell i es posi nervió per això. No és un problema puntual, ni quant a mi com conductor, ni quant a Masdenverge com punt geogràfic conflictiu. És un problema més general de consciència sobre la necessitat de respectar les normes, sobretot per la seguretat de les persones.

Oportunitat política

He sentit a la ràdio que col·lectius de gais i lesbianes es felicitaven per l'actitut d'Esperanza Aguirre davant del recurs que el PP presentarà al Tribunal Constitucional, contra la reforma del Codi Civil. No entenc la felicitat. La presidenta de la Comunitat de Madrid ho ha deixat claríssim. S'hi oposa perquè no ho creu oportú políticament. És a dir, que el PP no ho hauria de fer perquè ara mateix això li pot donar mals resultats. Cosa que no vol dir que si el PP acabés d'aconseguir la majoria absoluta a Espanya ja ho trobés oportú i fos la primera que acompanyés Rajoy a presentar el recurs.

Li hem d'agrair a Esperanza Aguirre una cosa. Ha deixat molt clar que en política es pensa molt en les conseqüències electorals de les decisions. I que si s'ha de tenir una postura falsa es té mentres convingui. Per això alguns parlaven català en la intimitat i després anunciaven un passeig militar per endur-se l'aigua. O altres asseguraven aprovar l'Estatut que sortís de Catalunya i ara intenten retallar-lo abans que en surti.

La gran aliança a Alemanya

Aquests dies es fan especulacions sobre quin serà el futur d'Alemanya, quines seran les aliances per formar govern. Una de les més llegides i escoltades és la que es refereix a una gran aliança entre els dos partits més votats, perquè aquesta sembla ser la voluntat del poble alemany. Mirem bé aquesta suposició. Si això fos així, a Espanya estarien governant PSOE i PP, i a Catalunya PSC i CiU, els dos partits amb més vots aconseguits en les respectives eleccions. I no és així. I doncs, indica això que les majories establertes no respecten la voluntat dels espanyols o dels catalans? No es podria interpretar també que un gran nombre de votants espanyols no volen que governi el PP, o que un gran nombre de votants catalans no volen que governi CiU? Com veiem, no hi ha una única interpretació.

És evident que al final en un sistema democràtic, les aliances que governen, siguin quines siguin, representen la voluntat de la majoria, encara que no siguin grans aliances, com es parla en el cas d'Alemanya. No m'imagino, tampoc, una gran aliança a Espanya. Molt haurien de canviar les coses perquè es produís.

La Generalitat aposta pel programari privatiu

Sorpresa. La Generalitat, el departament d'Educació, signa un acord amb la Caixa per tal de dotar els centres educatius de 20.000 ordinadors. Si no vam tenir prou amb el donatiu que va fer Microsoft l'any passat de llicències de Windows al departament, ara aquests ordinadors també vindran amb Windows, el sistema operatiu més adequat, l'únic amb el qual els estudiants poden treballar. Sense paraules et quedes quan de tant en tant t'arriben aquestes notícies. Un govern que aposta pel programari lliure continua fent passes en la implantació de programari privatiu. Avui dia un lloc de treball d'un estudiant es pot configurar perfectament amb programari lliure. Almenys esperem que els aplicatius que s'instal·lin sí que siguin lliures, i no ens trobem que vénen amb el paquet ofimàtic de l'empresa de Redmon i sense cap altre navegador que el gran Explorer. Aquestes coses et fan dubtar, de veritat.

Enllaç: Educació i "la Caixa" signen un conveni per dotar els centres educatius de 20.000 ordinadors

Torna el Roine

L'oportunisme d'alguns és descarat. En època de sequera, tant el PP a Múrcia i al País Valencià, com CiU a Catalunya, aprofiten per reclamar transvasaments. El PP no ha deixat de reclamar aigua de l'Ebre, i ara CiU torna a demanar que es faci el transvasament del Roine. És fàcil convèncer en època de sequera. Tots volem solucions immediates als problemes, i es vénen els transvasaments com solucions immediates i millors que altres. Ja se sap que un transvasament costa anys de fer, com qualsevol gran obra, i també sabem que hi ha persones coneixedores del tema que argumenten sobre la no conveniència de fer transvasaments. Aquests si tornés a plantejar-se un transvasament de l'Ebre hi tornarien a donar suport.

Enllaç: CiU vol recuperar el transvasament del Roine amb una moció al Congrés

Veu IP sense fils

L'empresa PeopelCall ofereix telefonia IP sense fils. Vénen un telèfon mòbil Wifi, amb 802.11b, per fer trucades. El telèfon té un número que comença per 700 però, que canviarà quan el govern estableixi la nova numeració per als telèfons de veu IP, els quals començaran per 51. Entre els usuaris de PeopleCall, igual que amb altres serveis d'aquest tipus (Skype, OpenWengo, GoogleTalk,...), són gratuïtes. PeopleCall va ser una de les primeres empreses a oferir telefonia IP amb trucades a telèfons fixos a preus molt baixos a qualsevol lloc del món.

Insults de Jiménez-Losantos

El senyor Federico Jiménez Losantos basa el seu programa en la defensa de la dreta extrema i en la crítica sense respecte de tot allò que no li agrada, siguin socialistes, catalans, vascos, independentistes, etc. Amb el seus contertulians els insults i el menyspreu són diaris. Sorprén, no, en una emissora participada per la conferència episcopal?

Una de les coses que sempre em fa gràcia és quan es refereix al passat de les persones per tal de desqualificar-les. Reconeix i descriu els antics comunistes que han canviat de bàndol, o els antics falangistes que ara són d'esquerres. Si no fos perquè ell també és un dels qua ha fet el canvi de jaqueta, des de l'extrema esquerra a l'extrema dreta, hom quedaria sorprés per la capacitat d'anàlisi de les persones per allò que han estat.

Un enllaç: http://www.elplural.com/comunicacion/detail.php?id=143

.CAT, govern valencià i associació d'internautes

Em nego a acceptar que el govern valencià siguin una colla d'ignorants i que no sàpiguen que el nou domini .CAT vol aplegar, no només els catalans de Catalunya, sinó tots els llocs web relacionats amb la llengua i cultura catalanes. Em nego perquè són prou intel·ligents per saber-ho. I això em porta a pensar que practiquen la demagògia per sistema, en aquesta pràctica del PP de criticar tot allò que pugui associar amb Catalunya. Segur que al País Valencià hi haurà un bon nombre de dominis .CAT registrats d'aquí uns mesos, sense els prejudicis que alguns posen pel simple fet de veure .CAT (millor .VAL?).

D'altra banda estan els membres de l'associació d'internautes espanyols, qui creuen que l'estat hauria haver apostat per dominis del tipus .cat.es, sense tenir en compte que això només donaria cabuda a dominis dins de l'estat espanyol i que .CAT és un domini més ampli, amb un abast territorial potencial que també contempla Andorra i l'Alguer. Em sap greu que l'associació d'internautes confongui un domini destinat a una comunitat lingüística amb un domini destinat a una comunitat autònoma, com crec interpretar que orientarien ells els dominis .ES.

Estatut, objectiu o eina

A les Terres de l'Ebre hem donat un exemple com quan realment es vol aconseguir un objectiu es pot. En el nostre cas va ser el transvasament de l'Ebre, el PHN del PP que es va empassar CiU. De diferències personals i polítiques n'hi havien i en continuen havent. Però, gràcies a ser conscients que hi havia una cosa més important que això, que era aturar la gran barbaritat, la Plataforma en Defensa de l'Ebre va ser capaç d'aplegar la gent de l'Ebre, els sindicats, associacions i partits polítics, amb excepció dels partidaris a emportar-se l'aigua.

En canvi, ara amb l'Estatut, una cosa tan important, un objectiu vital per a Catalunya, no tinc la mateixa sensació. No la tinc ja des d'abans de les eleccions, quancada partit va presentar per lliure el seu text estatutari, sabent que no servia per a res, perquè caldria asseure's a treballar en equip. Bé, dic equip però, un equip fragmentat i desconcentrat per les interferències de l'exterior, pels respectius partits. Cada partit té els seus objectius, que són principalment mirar la forma de quedar en una millor posició per guanyar les properes eleccions. I aquí és on crec que rau la diferència amb l'exemple del transvasament i el de l'Estatut. L'Estatut segurament és un gran objectiu per a Catalunya. Però, ja des del final de la legislatura passada tinc la sensació que per als partits no deixa de ser una eina més de l'estratègia que cada un d'ells segueix per tal de posicionar-se millor electoralment. I potser això explica aquesta situació en què es troba la negociació, que cansa i dóna la sensació que tot és un gran teatre. Un teatre que desencisa i que provoca la indiferència.

.CAT i .ES

Una de les notícies de la xarxa avui és l'aprovació del domini .CAT per a la comunitat lingüística catalana, un precedent per a altres comunitats, sobretot de llengües minoritzades. Si la notícia era aquesta, diferents mitjans espanyols (EFE, La Razón, RNE) han posat un apunt al final, comentant que la majoria de dominis que existeixen a Internet són codis de països, entre els quals el d'Espanya, .es. Voldrà dir alguna cosa aquest apunt?

Mirant endavant

Sorpresa grata sentir que el president del PP vol mirar cap al futur i no continuar polemitzant amb el passat. Potser comença una etapa menys crispada per a la política espanyola. Però, el senyor Zaplana trenca en un tres i no res amb aquesta aposta i torna a recordar l'11-M. Hi està encallat, ell i la COPE. L'ull al passat per continuar furgant i mirar de deslegitimar unes eleccions.

En canvi, el mateix senyor Zaplana posa l'ull al futur, i vol ignorar el passat, quan parla d'estudis, d'escoltar, de desvertebració o de cedir a la voluntat dels socis de govern del PSOE, tornar els documents que la Generalitat i particulars tenen a Salamanca, no per voluntat pròpia sinó perquè en el passat un dictador va confiscar-los per exercir la repressió. El sentit comú hauria d'haver permès tornar aquests documents ja fa molts anys. Però, malauradament passa a segon pla quan els documents poden ser utilitzats com eina política, de desgast al govern o d'enfrontament territorial. Celebro que el senyor Zaplana hagi d'empassar-se el sentit comú que arriba, tard però, arriba.

Una pabelló inútil

Ara resulta que Tortosa tindrà un pabelló firal però, la Fira ExpoEbre potser es quedarà al Parc Municipal, per evitar canvis bruscos. Jo que pensava que necessitaven un pabelló perquè l'espai se'ls queda menut...
Més: Fira de Tortosa té dubtes sobre la idoneïtat de traslladar l'Expoebre al nou pavelló multiús de Remolins

Celebrat el dia del programari lliure

Regals per al públic
Originally uploaded by manelzaera.

Aquests són els discos que vam regalar ahir en la celebració del dia mundial del programari lliure. Vam tenir 2 xerrades i el LinuxShow. A bernatspescaires.org tindreu més informació.

PP: Política de Partit

Un s'imagina que cada comunitat autònoma és un món i que dues comunitats poden tenir problemes i peticions semblants, malgrat que qui les governa pertanyi a un partit polític o altre. És cert que segurament cada president està en major o menor sintonia amb el govern de l'estat en funció de la coincidència de color polític d'ambdós governs. Però, s'espera que aquesta sintonia de partit no sigui evident.

Els presidents de comunitats autònomes governades pel PP, abans de la Conferència de Presidents amb el president Zapatero, s'han reunit amb la gent del seu partit per triar un camí comú per presentar a la trobada. I quan això passa queda clar que, lluny de preparar la trobada cada president per satisfer les demandes dels ciutadans que representa, del seu partit o no, es dediquen a preparar la línia argumental que necessita el seu partit per fer front al govern. D'això se'n diu fer política de partit, quan no es fa política pensant en els ciutadans, o almenys no en tots, i es fa pensant en allò que vol el partit.

Apple iPod Nano i Motorola ROKR

La gent d'Apple està treient productes molt atractius, tant quant a funcionalitat, facilitat d'ús i disseny atractiu. Posen cura fins i tot en detalls com l'empaquetat i els cables. Ja fa temps que van per davant amb els ordinadors, amb un sistema operatiu que pensa més en l'usuari que la resta dels sistemes existents. Els actuals iMac G5 o iBook G4 són un exemple d'integració de components sense penalitzar la potència de l'equip. L'iPod va ser una revolució en el món dels reproductos portàtils de música, per disseny i per capacitat. Després han vingut còpies d'aspecte i de funcionalitats que, sembla que no arriben a igualar-lo.

Ahir ens van presentar dos nous productes que prometen ser un nou pas endavant i que faran evolucionar la resta del mercat. L'iPod nano, un iPod tan prim com un llapis, i el Motorola ROKR, un mòbil fet conjuntament amb Motorola, i que incorpora el programari de reproducció de música iTunes.

Per sort i per desgràcia Apple continua sent una companyia de programari privatiu, tot i que el seus sistema operatiu està basat en programari lliure i incorpora, per exemple, Apache i PHP, a banda que s'hi pot instal·lar molt del programari existent per a GNU/Linux. Però, s'ha de reconèixer que en saben molt de fer productes innovadors i atractius.

OPA catalana

Fa unes setmanes, amb motiu de l'accident dels militars espanyols a l'Afganistan, en una intervenció plena de cinisme, el senyor Zaplana li deia al ministre Bono que ell no utilitzaria políticament aquesta accident, tal com ho va fer el PSOE amb el IAK42. A ningú se li podia escapar que mentres deia això ja estava fent ús polític de l'accident. Però, tampoc no ens ha d'estranyar, és normal. Si fem memòria, el PP ha sortit al carrer i ha mostrat pancartes, cosa que criticava de l'oposició quen eren al govern. Quan, per exemple, al cap davant de Telefónica es va situar un amic del senyor Aznar, no van acceptar les crítiques, i ara surt el senyor Zaplana sentenciant que l'OPA de Gas Natural a Endesa és una operació que té al darrera al tripartit català. És a dir, cerquen polititzar, com no volien abans, les activitats empresarials. Com excepció el senyor Piqué va tenir una intervenció molt més mesurada i fora d'aquesta revenja que cerca el seu partit des de que va perdre les eleccions.

Malauradament sembla que el PP i seus mitjans afins estan immersos en un atac polític a tota acció que pugui vestir-se de manipulació o d'intervenció des de Catalunya sobre interessos d'Espanya. Una llàstima que, havent marxat el senyor Aznar, continuïn el mateix estil. Ja n'hi ha prou de generar odi envers els catalans, encara que ho aconseguexin únicament entre els seus incondicionats i quatre fanàtics.

El Consell Consultiu

L'opinió del Consell Consultiu, vistes les primeres reaccions, és relativament important. Per a uns molt, per a altres poc. Segurament és important en tant que es pronunciï del cantó que es desitja. És comprensible, tenint en compte que quan es fa referència als vots del dictamen emès per la institució quant al nou Estatut, es fa el recompte associant el nombre de vots dels membres afins a un partit o altre. És un dels grans problemes que tenim en la nostra democràcia. Quan governen uns hi ha òrgans neutrals que estan composats per persones escollides pels partits segons la seva proporció de vots. Passa a Barcelona i passa a Madrid. Aleshores, els ciutadans tenim la percepció que són òrgans que es limiten a opinar en funció de la majoria que representen.

Vull pensar que no és realment així i que el Consell Consultiu s'ha pronunciat objectivament sobre el redactat de l'Estatut, i aleshores m'agradaria que els meus representants polítics obressin en conseqüència. Perquè si resulta que hi ha un òrgan que es pronuncia però, que allò que diu no té cap efecte sobre les decisions, que no se li fa cas malgrat demanar-li consell, estem mantenint una institució que ens costa uns diners i que ens la podríem estalviar, no?

Polítics i jutges

Si el nou Estatut fracassa no serà només per la poca entesa entre els partits catalans. Serà també perquè a Madrid hi ha polítics que, cadascun a la seva manera, han intentat fer evolucionar el procés de redacció pel seu camí. Per una banda, el president del govern, qui després de dir molt alegrement que aprovaria l'Estatut que sortís de Catalunya, ha hagut de matisar-ho un i altre cop. Els ministres i altres membres del partit socialista també han posat el seu gra de sorra per avisar que el procés no era el que ells volien.

De l'altra, la gent del PP, amb el senyor Rajoy al cap davant, qui ignorant el resultat de les passades eleccions catalanes diu que a Catalunya el nou Estatut no el vol ningú. No té en compte que el seu partit a Catalunya no pot presumir dels 9 milions que dia rere dia presumeixen de tenir a Espanya, i que la majoria que governa portava el nou Estatut al programa electoral, a més de ser un acord del Parlament de Catalunya. Per tant, que no li importi o que no el vulgui ningú no és el mateix que el fet de no ser la principal preocupació dels catalans. Aquesta és la forma d'entendre la democràcia que tenen alguns.

Finalment, dins del debat de l'Estatut, com ja va passar amb el Pla Ibarretxe, els polítics han esdevingut jutges a més de polítics, i es permeten emetre sentències sobre la constitucionalitat dels textos estatutaris. I això ho fan tant socialistes com populars. En comptes de deixar que les coses segueixin el seu curs, abans que s'acabi de redactar el projecte d'Estatut, abans que l'aprovi el Parlament, els "jutges" del PSOE i del PP ja estableixen si és constitucional o no. Qui sap, potser tenen por que si arriba al final del camí el Tribunal Constitucional digui que no entra en conflicte amb la Carta Magna. Serà això?

Nova Orleans, un article de 2001

Avui al bloc d'en Xavi Caballé, hi ha la referència a un article que preveu un possible desastre a Nova Orleans si és afectada un fort huracà. L'article és de l'any 2001.

Enllaç: Drowning New Orleans

Google OS

Per segon cop sento a parlar d'un possible sistema operatiu de Google. La primera vegada es parlava d'un futur sistema operatiu distribuït, i si no recordo malament, era una especulació declarada per l'articulista. Aquest cop però, trobo una entrada en un bloc on fins i tot posen una captura de pantalla. Parlen d'un sistema operatiu basat en GNU/Linux però, amb nucli Hurd (GNU/Hurd). Fixeu-vos a la part de baix de la imatge que posen, on posa Google OS build 1381. No us sona? És el número de versió de compilació del Windows NT 4 Workstation. Tot sembla una broma.

Enllaç: Google OS (??)

Pilar Bardem i la còpia privada

Pilar Bardem defensa el cànon per còpia privada, parlant de "cesió legal d'un robatori". Això passa quan les persones se sumen als eslògans de gent interessada a mantenir-se en un mercat que ha canviat molt, com és el de la música i el cine.

- Enllaç: Pilar Bardem cree que el canon de copia privada «es una cesión legal de un robo»

Fumata per a l'Estatut

Això del nou Estatut seria més apassionant si la ponència consistís en una clausura, potser en un lloc emblemàtic, on ens aplegaríem els catalans per veure si les negociacions arriben a bon port. Continuant amb el paral·lelisme amb l'elecció del nou Papa, i sense voler ser irreverent, podria fins i tot preparar-se una mena de fumata, o bé utilitzar algun altre senyal perquè els pacients catalans sapiguéssim si la cosa ha anat bé, o si cal esperar més. I així, fins tenir el nou Estatut però, sense assabentar-nos de les picabaralles que els partits escenifiquen als mitjans des de fa temps.

Seria aquesta una forma de dur a terme la reflexió que el senyor Carod-Rovira feia en una entrevista radiofònica, relativa a la necessitat de deixar treballar la ponència fins que tingués quelcom per fer-nos saber -una reflexió, per cert, que fins i tot ell s'ha d'aplicar-. Qui sap, potser fins i tot al final algú sortiria en un balcó per dir "Ja tenim Estatut!".

Gmail en català

En un any i mig de vida els usuaris de Gmail, el correu de Google, ja podem utilitzar la interfície web d'aquest en català. Això la competència, Yahoo!, no ho ha fet, tot i comptar amb uns quants anys més d'història. Sí que tenen el web en català però, no el correu. En canvi, la gent de Google diposa del cercador, dels grups o llistes de correu i del correu electrònic, en català. És d'agrair.

Per cert, si necessiteu un usuari de Gmail tinc moltes invitacions disponibles.

La barraca

La defensa de les tradicions és l'excusa perquè a les Terres de l'Ebre s'interpretin les lleis de manera que activitats suposadament prohibides es puguin realitzar. És el cas de la caça en barraca, la qual segons els detractors és un mètode de caça no selectiu i que està prohibit per la Unió Europea. Malgrat això, l'any passat un "manual de bones pràctiques" va permetre caçar en barraca i, fruit de l'incompliment de la normativa establerta van haver denúncies a diversos caçadors. Si bé aquesta interpretació permissiva de la llei va poder causar estranyesa, i més venint d'un departament governat pels més ecologistes de Catalunya, la marxa enrera respecte de les infraccions expedientades en la passada temporada de caça causa estupefacció. És la porta oberta a que es repeteixi aquesta situació aquest any, sabent que l'any vinent tota denúncia quedarà en paper mullat.

El llevant al carrer

Al País Valencià i a Múrcia la mobilització al voltant de l'aigua continua. El PP vol l'aigua del Xúquer per al Vinalopó. I se suposa que també de l'Ebre per al Xúquer. El PP vol l'aigua per abastir els agricultors? O realment vol l'aigua per garantir el creixement urbanístic orientat a urbanitzacions i camps de golf? Al llevant peninsular, on aparentment manca aigua, sembla que aquest dèficit no impideix promoure una forma de desenvolupament que no ajuda pas a millorar la situació, ans al contrari. Titllen tothom d'insolidari mentres que ells, per garantir un creixement econòmic no adaptat als recursos disponibles, són tan insolidaris com els ajuntaments que han fet festes de l'aigua en plena sequera. Per això crec que els valencians i murcians haurien d'encarregar-se de manifestar-se contra els seus governants i no de cercar culpables fora de les seves comunitats.

Google Talk

Avui he instal·lat Google Talk per provar-lo. No he hagut de crear cap compte especial, doncs reconeix com usuaris els usuaris de Gmail. El funcionament és semblant a la resta d'eines de missatgeria instantània. Funciona amb el protocol XMPP (Jabber).

Ara mateix tinc connexió amb missatgeria instantània amb:
- Google Talk: manelzaera AD gmail.com
- Gaim/Jabber: manelzaera AD jabberes.org
- Skype: manelzaera

Mambo Foundation

Sembla que el projecte Mambo està en una nova etapa. L'empresa que el coordinava, Miro International Pty., acaba de crear la fundació sense ànim de lucre, la Mambo Foundation. No hauria de canviar res, almenys no a pitjor. Temps al temps.

Phishing

Els clients de La Caixa també estan sent víctimes del phishing, un engany que s'està estenent a la xarxa consistent a fer-se passar per l'entitat bancària en la qual hom té comptes corrents i demanant al client dades personals. Si el client segueix les instruccions els acaba facilitant les dades per fer-se passar per ell i per treure-li diners del compte, l'usuari i la contrasenya (PIN).

Fins i tot s'arriba a enganyar demanant que si es desitja es faci la comunicació de dades personals per fax. Tot i que La Caixa utilitza un sistema de seguretat que requereix una targeta amb codis per poder efectuar transaccions en línia, cosa que no serà possible només amb les dades que es faciliten, sí que permeten aquestes dades utilitzar la targeta per a algunes transaccions.

Com ja s'avisa, els bancs i caixes mai no demanen les dades personals als seus clients. No us deixeu enganyar.

Software Freedom Day - Terres de l'Ebre

Software Freedom Day - Terres de l'Ebre
Originally uploaded by manelzaera.

M'han arribat 150 discos de la distribució de GNU/Linux Ubuntu per repartir-los el proper 10 de setembre en la jornada del Software Freedom Day a Amposta.

L'av. Buenos Aires

Si passeu pel passeig del canal, al costat de l'Av. Buenos Aires, veureu com hi ha una acumulació considerable de brossa de tot tipus, i fins i tot hi ha un abocament d'enderrocs. Les escales que hi baixen fa relativament poc temps que estan acondicionades i no convidaria a ningú que baixés en crios, perquè està ple de vidres trencats entre altra brutícia. Us poso unes fotos: Incivisme - a photoset on Flickr

Això és massa

Que un diputat es dediqui a "assaltar" una propietat privada per reclamar l'ús públic dels terrenys que ocupa és massa. Si bé el director d'El Mundo té una propietat que ocupa un terreny que hauria de ser d'ús públic, també és cert que és la justícia, en qui tothom creu quan li convé, qui ho ha de dir. Per això, veure les fotos del diputat d'ERC Joan Puig amb banyador, carnet de diputat a la boca i dins de l'aigua per escenificar la protesta contra la casa de Pedro J. Ramírez, causa indignació. Quan ho he sentit per primer cop no m'ho creia. Serà un "subidon" després d'una festa entre amics o és que de veritat alguns creuen que això és la millor forma de fer les coses?

Imatges lliures

Quan vaig donar-me d'alta com usuari de flickr, vaig decidir que la llicència sota la qual publicaria les imatges seria Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual. Si us fixeu, a cada una de les imatges apareix el logotip de Creative Commons indicant-ho. Ja sé que no són fotografies espectaculars però, ja sabeu que les podeu utilitzar lliurement, com explica la llicència.

Enllaç: http://www.flickr.com/photos/manelzaera

Una mantis caça un moixó

He trobat al blob Boing Boing una entrada que mostra com una mantis religiosa de mida considerable caça un moixó, i segons explica, se'l menga.
L'article: Boing Boing: Praying mantis catches and eats hummingbird

Primer la festa, després l'aigua

Per Sant Magí a Tarragona es fa una festa on es llencen litres i litres d'aigua. És difícil d'entendre que donada la situació de sequera un ajuntament mantingui un acte com aquest. Si bé diuen que han reduït el nombre de litres que s'utilitzaran, també és cert que la reducció no serveix per a gaire, podent estalviar-se de tirar el 100% de l'aigua. Aquesta és una situació que s'ha vist aquest estiu en altres llocs i que porta a plantejar-se fins a quin punt la festa ha de prevaldre sobre un estalvi d'aigua, del qual les administracions han de donar exemple. Potser el problema rau en la dificultat de proposar alternatives quan la realitat desaconsella malbaratar els recursos naturals.

Energia nuclear i el govern espanyol

Sembla que el govern espanyol no es planteja cap pla de tancament de les centrals nuclears. El ministre Montilla titlla d'insensats qui plantegin això actualment. Però, plantejar-ho ara no significa voler un tancament d'avui per demà, sinó una planificació per dur-ho a terme. Per això, les declaracions del ministre Montilla potser poden interpretar-se que ni es plantegen tancar les nuclears ara, ni en el futur. A l'hora de ser ecologista i de parlar de sostenibilitat tots volen ser més que els altres però, en arribar al govern això es queda en segon pla. Us imagineu un ministre vivint al costat d'una central nuclear? Jo no.

Una altra festa pel final del transvasament?

Pensava que això del transvasament s'havia acabat i s'havia celebrat. Es va celebrar l'any passat i s'ha celebrat aquest any. Ara s'anuncia una nova celebració el 27 d'agost a Sant Jaume. Una celebració organitzada, segons sembla, pel sector de la PDE no favorable, per no dir contrari, a Manolo Tomàs. La veritat, ni crec que calgui ara ja fer aquesta festa, ni el fet que sembli una contrafesta a la celebrada fa poc a Tortosa convida a participar-hi.
Font: La Plataforma de Sant Jaume prepara una altra festa per celebrar la fi del transvasament

Lo Delta des de l'espai

A Barapunto han posat un article sobre una foto feta des del Discovery on es veu Espanya, la costa oriental i el nord d'Àfrica. Filant més prim, a la part inferior dreta de la imatge, es pot veure el Delta de l'Ebre, actualment tot verd pels camps d'arròs.
La foto: 124416main_image_feature_380b_ys_full.jpg

Avisos per SMS des de l'Ajuntament

L'Ajuntament d'Amposta ha posat en marxa un servei d'avisos al mòbil amb missatges curts (SMS). Els avisos són gratuïts i es poden sol·licitar segons quatre àrees diferents: cultura, joventut, policia local i premsa.
Enllaç: Avisos des de l'Ajuntament d'Amposta

Ara els pressupostos

Va iniciar el tema el senyor Carod-Rovira, insinuant que si no hi havia suport a l'Estatut no n'hi havia als pressupostos. És un tema de lògica reconèixer que una cosa i l'altra no haurien d'estar relacionades. Sembla però, que això està donant empenta a diferents alternatives i que origina pressions perquè el PSOE deixi de col·laborar amb ERC. CiU, l'etern partit pactista amb el govern de Madrid, ja comença a sonar per garantir els pressupostos. Veurem la duresa de la negociació. Segons es pot llegir als mitjans Coalició Canària vol que acabi aquesta dependència d'ERC, i sembla que també hi ha pressions des de dins del PSOE. Qui en sortirà beneficiat si el PSOE deixa de comptar amb ERC? L'Estatut? El PSOE? El PP? Ningú? Quin estiu que ens estan donant...

Hiroshima al segle XXI

Ja fa 60 anys del llençament de la primera bomba atòmica. Milers i milers de persones mortes, milers d'innocents, amb una prova de força dels EUA davant de Japó. Malgrat la lliçó que se n'hagi pogut extreure de les morts provocades per la bomba d'Hiroshima i la de Nagasaki, l'energia nuclear no ha deixat de ser una de les amenaces bèl·liques existents en els nostres dies. De forma hipòcrita països que disposen d'armes nuclears i d'altres armes de destrucció massiva, utilitzen la seva tinença, fabricació, o intents de fer-ne en altres, donant arguments per a guerres o amenaces de mesures. Quina situació menys coherent i més poc justificada intentar prohibir a altres allò que tu et creus amb dret a fer.

Arròs al Delta

Arròs al Delta
Originally uploaded by manelzaera.

Dissabte 31 de juliol donant una volta per la Ribera vaig fer unes quantes fotos. Aquí un exemple de l'estat de l'arròs en ple estiu.

A 30 segons

Aquests dies s'ha sabut que Telefónica Móviles comptabilitzarà el cobrament de les trucades en franges de 30 segons, i no per segons, cosa més lògica i més justa. És clar que acollint-se a plans de tarifes determinades la despesa pot resultar menor però, això no treu que cobrar de 30 en 30 segons sigui injust. No sóc client de Movistar. I davant d'aquesta política tarifària suposo que no ho seré a curt ni a mitjà termini.

Windows Vista, amb monitors amb DRM

Llegeixo que la nova versió de Windows, Vista, inclourà DRM (Digital Rights Management) que dificultarà la visualització de material protegit si no s'utilitza un monitor equipat amb tecnologia HDCP (High-bandwith Digital Content Protection). Aquesta tecnologia utilitza la interfície DVI/HDMI, la mateixa que els monitors d'Apple. Això significa un major control sobre els continguts, i força un canvi de components dels ordinadors, doncs pocs són els que utilitzen monitors que no siguin amb connexió SVGA.
- Font: Boing Boing: Windows Vista demands monitors with copy-protection for best viewing
- HDCP a la Webopedia

Estatut i aliances

He llegit opinions que diuen que amb l'Estatut estan formant-se els pactes naturals entre partits, a diferència dels pactes anti-natura existents. Així, el PSC-PSOE s'acosta al PP, i ERC s'acosta a CiU. És clar, això es diu amb l'oblit de dues legislatures de pacte de CiU i PP. És clar, aleshores devia ser natural això. El fet és que sembla que en alguns aspectes de l'Estatut les posicions d'ERC i de CiU s'acosten més que d'ERC amb el PSC. I jo em pregunto si això havia de conèixer-se ara, o s'havia pogut posar damunt de la taula al principi de les negociacions.

Al principi de la legislatura, les declaracions dels socialistes causaven sorpresa per la decisió d'anar cap a un Estatut molt i molt ambiciós, de màxims. Amb el pas dels mesos i de les declaracions intrusives dels ministres del govern espanyol, sembla que aquesta ambició ha baixat i que les coses ara s'enfoquen d'una altra manera. Almenys aquesta és la impressió que tinc, vista l'evolució dels fets. Mentrestant, CiU assumeix el seu paper d'imprescindible per aprovar el text, cosa que es nota amb un cert toc de xuleria en les declaracions, i ERC, a més d'acostar-se als anteriors, posa damunt de la taula la negociació dels pressupostos de l'Estat, condicionant-los a l'evolució de l'Estatut. Bé, això segons qui parli, si Joan Tardà o Josep-Lluís Carod-Rovira. Sigui com sigui, el xantatge polític no hauria de ser una eina de negociació, i sembla que torna a ser-ho. Sembla que en política tot s'hi val.

Pau a Irlanda

Una bona notícia enmig de tants conflictes bèlics al món. L'IRA abandona les armes. Tant de bo això sigui per sempre, i tant de bo en altres llocs, com al País Basc, arribin temps de pau.

Quins són els problemes reals de la gent?

De forma repetitiva els polítics del Partit Popular parlen dels "problemes reals de la gent" quan es tracta de desqualificar o treure importància a preocupacions plantejades pels altres partits. Per exemple, l'Estatut. Si bé és cert que els partits catalans estan demostrant que l'Estatut per a ells és una eina política per treure avantatge i desgastar l'adversari, no significa això que tot es pugui reduir, com fa el senyor Rajoy, a parlar dels problemes reals de la gent, per no parlar de l'Estatut. Els problemes reals de la gent no els coneix el senyor Rajoy, no són exclusivament aquells que les dades estadístiques reflecteixen, i tampoc no són justificació per no abordar-ne d'altres. Ja va sent hora de canviar de discurs.

Versions de prova

Microsoft presenta la primera Beta (versió de prova), de la futura nova versió del seu sistema operatiu Windows. Però, aquesta versió Beta està disponible per a un cercle limitat de persones i/o empreses. És una situació habitual, una gran notícia, quan Microsoft presenta una nova versió del seu sistema operatiu, o quan publica un pedaç de seguretat d'aquest, igual que passa amb altres empreses de programari privatiu.

En el món del programari lliure, en canvi, els programes, ja siguin sistemes operatius o aplicatius diversos, la disponibilitat del programa i del seu codi font no està limitada a certs "privilegiats". Hom pot triar descarregar-se la darrera versió estable d'un programa, o bé una versió de prova, Beta, o de desenvolupament, per poder provar-la i, si s'escau, contribuir-hi amb millores, comunicant els errors trobats, desenvolupant funcionalitats pendents, etc. Poder provar un programa significa que es pot adoptar com una solució a les pròpies necessitats amb la seguretat que les satisfà, mentres que en el cas del programari privatiu saber si s'adapta o no a les necessitats de l'usuari només se sap quan s'ha adquirit (pagat) i utilitzat. I, si no s'adapta o té errors, doncs caldrà esperar que una nova versió ho faci o que un pedaç ho corregeixi, quan el fabricant decideixi publicar-ho. Quès és millor?

Cànon i mesures tecnològiques

El govern espanyol ha aprovat el projecte de llei per regularitzar el cànon per còpia privada en els suports digitals. Aquest cànon, en compensació als autors per l'exercici del dret a còpia privada dels usuaris de les seves obres, ja fa temps que porta polèmica. El cànon que actualment es cobra als CD i DVD és injust, indiscriminat, doncs presuposa que els discos en blanc es compren per fer còpies privades d'obres d'autors que atorguen drets limitats d'ús, mentres que l'ús pot ser per fer còpies de les obres pròpies o bé d'obres d'autors que utilitzen llicències menys restrictives, com ara llicències Creative Commons. Fa poc a Alcalá de Henares ha hagut una sentència contra l'aplicació del cànon en discos compactes en blanc.

D'altra banda, es prohibeix trencar els sistemes tecnològics de protecció de les obres, cosa que significa que malgrat pagar un cànon per poder exercir la còpia privada, els autors poden impedir-la amb sistemes anticòpia, com passa amb obres de cantants i pel·lícules. Gran contradicció. No pot ser que per una banda s'hagi de pagar per exercir un dret, i per l'altra es puguin posar traves a l'exercici d'aquest dret. A França una sentència ha negat el dret a utilitzar sistemes anticòpia als DVD pel fet d'existir un cànon sobre el suport digital de còpia. Cal que el govern espanyol s'adoni d'aquestes contradiccions.

Política de zàping

Quants cops hem vist als programes de zàping polítics barallant-se? En alguns països orientals les baralles acaben en batalla campal al Parlament, a cops de puny, amb llençament d'objectes, etc. I això pot fer riure, vist des de la llunyania, o des d'una posició de país desenvolupat i amb uns polítics educats. Aquí això no passa, no?

Però, ves per on, que la baralla arriba a la política espanyola. Realment ja fa temps que s'hi ha instal·lat, amb la crispació contínua entre govern i oposició. Però, sembla que ara potser els nervis estan a flor de pell, i fins i tot pot passar el tema de les paraules a les mans. Qui sap, potser a més de veure els polítics als telenotícies també els veurem en els espais d'humor via zàping.

Passem de l'Estatut

A qui li interessa l'Estatut? Segons les enquestes, als catalans no és que els suposi un tema de gran importància. Segur que si ens pregunten sobre el finançament, sobre l'oficialitat real del català a Catalunya, etc., les conclusions poden ser molt diferents. Però, si als catalans no els interessa, a qui interessa realment? Doncs si jutgem per l'enrenou polític que es genera al voltant del nou text estatutari, que ja ve d'abans de les eleccions catalanes de 2003, podem pensar que el nou Estatut interessa de veritat als polítics. Uns, perquè si s'aprova guanyaran vots, per ser artífex del nou text, i de major i millor autonomia per a Catalunya. Altres, perquè si no s'aprova o triga a aprovar-se podran dir que eviten que per culpa dels socialistes el nou Estatut sigui pitjor que l'anterior. I uns altres tenen amb l'Estatut una nova eina per mantenir la crispació política, per atacar el govern espanyol i el català, i sortir cada dia als mitjans.
No sé si tindrem nou Estatut, i si el tenim, tampoc no sé si serà realment serà digne de ser aprovat (segur que ja ens faran una bona campanya perquè ens convencem, com amb la constitució europea, que només hi ha un camí, el sí a l'Estatut). Però, qui sap, potser veurem com tot acaba com una picada de fesols, vist l'espectacle de declaracions i contradeclaracions de cada dia.

Sant Cristòfol a Fortanete

Fortanete des de Loreto
Originally uploaded by manelzaera.

Fortanete, el poble de mon pare, un poble de Terol, petit però, acollidor, al Maestrazgo. Vam anar a passar la festa de Sant Cristòfol, i com cada vegada que hi vaig, n'han sortit un grapat de fotos.

Al carrer per l'aigua

Serà la segona legislatura en què la gent surti al carrer per l'aigua. La primera érem els insolidaris i manipulats qui, a milers, ens desplaçàvem per Espanya i Europa per demanar que una llei injusta no arribés a materialitzar-se en un transvasament de l'Ebre. Vam haver d'aguantar la indiferència i el menyspreu de certs mitjans, els anuncis demagogs anunciant cada cert temps la quantitat d'aigua que l'Ebre llença a la mar i la seva equivalència en transvasaments anuals, les paraules del ministre Arias Cañete sobre el passeig militar i els testicles -pronunciades en privat però, pronunciades-. I mentres Múrcia i el País Valencià demanaven aigua, els nous projectes immobiliaris i els camps de golf anaven augmentant en aquests dos territoris.

Els murcians han sortit al carrer per milers. Segur que els desmemoriats ara sí que voldran que s'escolti la gent del carrer. Intel·ligentment han sabut fer-los cercar l'enemic fora i no pensar que potser allò que els manca és reclamar un desenvolupament més conseqüent amb els recursos disponibles, i més tenint en compte que aquells no són els únics territoris que passaran set en un futur. Però, mentres el PP sigui un partit populista i no popular, mentres el PP es dediqui a cercar vots i no a cercar solucions assenyades, i mentres els socialistes, sobretot al País Valencià, continuïn a remolc del PP, tindrem conflictes amb l'aigua per a temps.

Alliberar l'AP-7

Llegeixo que Zaplana ha demanat alliberar l'autopista AP-7 entre Castelló i Orpesa. Segons es pot veure a la notícia, fa 8 anys el mateix Zaplana, aleshores president del govern valencià, va acceptar la pròrroga de la concessió de l'autopista fins l'any 2019. La memòria no és un dels punts forts dels polítics. Però, ja que Zaplana s'hi posa, hauríem d'anar pensant a Catalunya de demanar també l'alliberament dels peatges. A les Terres de l'Ebre hi ha el desdoblament de la N-340 damunt de la taula i seria bo també posar-hi l'alliberament del tram d'autopista que va des de l'Hospitalet de l'Infant a Vinaròs, pertanyent a Aumar. Aprofitem i millorem les infrastructures que ja tenim.

Enllaç: Zaplana pide liberalizar la AP-7 en Castelló 8 años después de prorrogar la concesión

Amposta Sud II

Ha sortit el segon número d'Amposta Sud. Si heu vist el primer, segueix una línia continuïsta però, fent-se ressò de les crítiques que ha rebut. És clar, no les accepten sinó que les menyspreen o les ridiculitzen, depèn de com es miri. Jo continuo pensant que la idea de ser crítics no és dolenta però, que una entitat que pretén representar els veïns dels barris que conformen el sud d'Amposta, no hauria de ser-ho recorrent a la ridiculització, a la crítica destructiva o la no acceptació de les crítiques. Allà ells. Potser pensen que és millor que es parli de la revista, ja sigui bé o malament, que no pas que no se'n parli. Potser sí, encara que jo penso que això afecta a la imatge d'una entitat que representa uns associats. Per tant, els afecta a ells.

7-J

A hores d'ara encara no se sap la xifra certa de víctimes mortals, i fa pensar que poden ser moltes, a més del gran nombre de ferits greus que comenten els mitjans. Quasi cada dia venim sentint de nous atemptats a l'Iraq arran de la guerra il·lícita engegada pel trio de les Açores. La violència no cessa i el fanatisme augmenta. Els països desenvolupats reben atacs que danyen la societat, la gent innocent, qui no promou guerres i que no envia ningú a matar persones per derrocar dictadors. Ha de ser quan ciutats com Nova York, Madrid o Londres es veuen atacades quan ens esglaiem tots per les massacres. Segur que això no durà cap reflexió per analitzar on està el problema i es continuarà parlant dels valors occidentals i de la preservació de la seguretat. Sentir el president dels EUA fent una comparació entre gent que mata altra gent (els terroristes) i gent que està reunida per intentar eliminar la pobresa i per millorar el medi ambient (el G8) en la seva intervenció és una mostra del cinisme que es gasta. Un mal dia, que recorda l'11-M i l'11-S, i que veurem quines conseqüències té.

ZP, culpable que guanyés Londres

La COPE, cada dia cal un comentari de la COPE. Resulta que Zapatero ha pagat car no haver donat suport a Bush i Blair amb la guerra d'Iraq. I com que no s'ha reunit durant tres dies amb els membres del COI, igual que Blair, també s'ha pagat. I això que les votacions són per mèrits, no per política! Aquest Jiménez Losantos i companyia... Ara voldran una comissió d'investigació per veure què ha passat. I, és clar, se n'han recordat del cava català esperant ser obert quan perdés Madrid. Almenys no haurem de pagar un altre cop en pocs anys un conjunt de grans obres que ompliran les butxaques d'uns quants.

Les patents de programari, per ara no

El Parlament Europeu ha rebutjat la directiva de patents de programari. La coincidència amb l'anunci de la candidatura guanyadora per organitzar els Jocs Olímpics el 2012 ha eclipsat -és un dir, pel cas que se'n fa als mitjans- la notícia. És una bona notícia saber que els partidaris de permetre que el programari sigui patentable, penalitzant així la indústria informàtica europea, la innovació a Europa, no se n'han sortit amb la seva. És d'esperar que això no quedi aquí i que d'aquí un temps torni a plantejar-se la directiva però, mentrestant podem estar tranquils una temporada.

Informe de costes 2005

Greenpeace ha presentat el seu informe de costes de l'any 2005, on fa referència especial al Delta de l'Ebre. Tenim un dels pocs llocs sense la saturació urbanística de llocs més turístics. Però, diferents projectes volen impulsar un creixement semblant al de la Costa Brava, la murciana o la valenciana. Diferents ajuntaments han posat el crit al cel davant de la protecció de la línia de costa establerta per la Generalitat de Catalunya. En diversos municipis tenim grans urbanitzacions, algunes amb camp de golf inclòs, que vénen a mostrar la intenció de per on es vol dur el desenvolupament del Delta. Segur que l'augment de llocs de treball, la repercussió en beneficis pels nous vinguts, i una llarga llista de motius, seran utilitzats pels interessats a tirar endavant aquest tipus de projectes, a la vegada que es posaran davant de la pancarta per rebutjar-ne altres, com el parc eòlic de davant de la costa de l'Ebre. Coherència, on ets?

Piqué és de centre-esquerra

Avui la COPE continua amb el tema de la setmana. El cas Piqué, la trencadissa al PP. Ja l'han titllat de fer un discurs de centre-esquerra.Han entrevistat en Vidal Quadras. I ja ha sortit el 0,4% de gent que a Catalunya té interès per l'Estatut, o el tractament que es fa a TV3 envers la COPE. Quina facilitat per barrejar temes i treure conclusions per boca dels catalans.

Piqué encén els ànims a la COPE

Federico Jiménez Losantos té tema del dia a la COPE: Josep Piqué. Les declaracions de Piqué, i el temps que va trigar Rajoy a respondre-li, el precedent de Ruiz-Gallardón, etc., és tema del dia a La Mañana de la COPE. Ja han preparat els oients perquè truquin, doncs a les 9 del matí l'entrevisten.

Piqué, el canvi al PP?

Avui he celebrat les paraules de Josep Piqué sobre la necessitat de renovació del PP. A Espanya el PP, i els seus mitjans afins, utilitzen un llenguatge propi d'altres temps i, malgrat dir que són demòcrates, posen en dubte l'arribada al govern de l'actual president. Sembla increïble que després de tantes dècades es continuï parlant del trencament d'Espanya i de l'anticlericalisme. Per això, que el propi Josep Piqué digui que Acebes i Zaplana formen part del passat del PP, és per celebrar-ho. Jo continuo pensant que a Espanya falta un partit de centre i que la dreta, el PP, hauria de prendre model de la dreta europea.

Els catalans passem de l'Estatut

Segons el baròmetre on els polítics catalans rebien una nota pèssima, la societat catalana passa de l'Estatut. Com bé alguns han remarcat, això no significa que la societat no vulgui un millor finançament, ni més autogovern, cosa que sí que interpreten interessadament certs polítics i mitjans. Això, simplement significa que entre les persones enquestades una minoria té interès per l'Estatut. I no és estrany. Al cap i a la fi, ha estat una necessitat creada, no reclamada per la societat. No hi ha calmor popular al carrer per un nou Estatut, igual que no l'hi havia per la Constitució Europea, ni l'hi ha per la capitalitat de les ciutats.

Però, això ja passa, que se'ns creen necessitats que alguns veuen necessàries per omplir els mitjans durant la legislatura. Ara cal veure si finalment es posen d'acord, perquè si ni els partits que governen Catalunya poden, la gran fita de la legislatura serà el gran fracàs.

Salvant les dades d'un usuari de Windows

Tots alguna vedaga ens hem troba en la situació -personal o d'algun parent, amic o client- de pensar que hem perdut la feina de molt de temps davant d'una fallada del sistema operatiu [Windows], i de la qual no teníem còpia de seguretat. Avui m'he trobat amb un cas així, d'una persona desesperada perquè el seu Windows ja no arrancava i no podia recuperar els fitxers del seu disc dur. No podia ni amb un disc de recuperació.

Però, la casualitat ha fet que avui jo portés a sobre un live CD de la distribució GNU/Linux d'Ubuntu, concretament el live CD del curs de programari per a PIMEs organitzat pel COEIC. Ha estat tan fàcil com arrencar l'ordinador amb el disc de GNU/Linux, i un cop el sistema iniciat, muntar el disc dur de l'ordinador per tenir accés als fitxers que calia recuperar. Després només ha calgut copiar els fitxers en una clau USB, i problema solucionat. Tot i que aquest no és l'ús principal de GNU/Linux, és una mostra de com es pot utilitzar per salvar dades d'un disc dur abans de donar-les per perdudes i formatar-lo tot per tornar a començar des de zero. Sempre va bé poder-ho dir, i que la gent se n'assabenti.

Article d'Oriol Malló

Sentia la COPE al matí com Jiménez Losantos carregava contra el diari Avui i contra periodistes i polítics catalans, com ja és habitual. No entra dins de les meves preferències llegir aquest diari, i resulta que no havia llegit l'article que ahir va publicar l'Oriol Malló. Després de llegir-lo entenc la postura dels periodistes de la COPE -perquè a la tarda continua la polèmica-. És un article que, si bé es pot llegir interpretant-ho tot en sentit figurat -segur que hi ha inspiracions literàries que se m'escapen-, és també un article que es pot interpretar en clau de violència i, a més insulta persones que han expressat la seva opinió (els intel·lectuals anti-nacionalistes catalans). Altres articulistes com Pilar Rahola o Vicenç Villatoro han discrepat des del debat i no des de la violència verbal.

Jutgeu vosaltres mateixos: Falangistes taxidermistes

Agitació a la COPE

Acabo de sentir les "veritats" de Jiménez Losantos. Acusa Joan Puigcercós de terrorista i, entre altres, Josep Cuní de persona que tracta malament a les víctimes del terrorisme. Certament, aquest home té un problema o és que la dreta actual creu que cal utilitzar l'agitació de masses per treure'n profit, encara que sigui amb falsedats o sense proves.