Falten enginyers en informàtica

Avui La Vanguardia publica una notícia que diu que les empreses del sector [tecnològic] estan desesperades per la manca d'enginyers en Informàtica. Segons la notícia els estudiants de l'enginyeria troben feina abans d'acabar la carrera -això no és novetat- i les empreses incentiven els seus treballadors perquè trobin candidats per contractar -una pràctica que tampoc no és nova, si bé sembla per la notícia que ha augmentat-. El sector de la informàtica s'hauria de preguntar per què costa tant trobar enginyers? Cal dir que no sé si realment falten tants d'enginyers o si passa que els enginyers no opten a les ofertes de les empreses. Els sous han baixat des de l'augment que va haver l'any 2000, arran de l'explosió de la bombolla tecnològica. L'intrusisme professional -si es pot dir així, doncs no tenim atribucions exclusives- continua vigent, amb la qual cosa un es queda de pasta de moniato quan veu que no cal ser enginyer per treballar d'enginyer, en el cas de la Informàtica. Als diferents llocs web de feina proliferen moltes ofertes orientades a projectes, que no s'assegura que siguin en el mateix client, no assegurant un lloc de treball permanent o estable. Segurament hi ha moltes causes però, penso que el mercat laboral del sector informàtic és un mercat cada cop menys atractiu, pels sous i els tipus de feina, a més de ser conscients que des de carreres diferents del ram tecnològic, des de cicles formatius, o des d'altres llocs, es pot acabar treballant igualment en el sector.


I ara, una mica en broma, una entrada de Menéame, la qual fa referència a un curs ofertat per CCC
sobre Internet i comerç electrònic. Suposo que el curs no està realment en oferta o que, en cas contrari, s'hagin oblidat d'actualitzar durant uns quants anys la pàgina del web relacionada amb la informació, doncs és un curs que tracta entre altres els següents temes: Windows 98/Me, Internet amb Netscape Navigator 4.5 i Internet Explorer 5, Word 2000 i Dreamweaver. Si no fos informació incorrecta o mancada d'actualitzar em semblaria indignant que es pugui oferir l'any 2007 aquest tipus de formació.

Falten aparcaments

Divendres a la nit a Amposta es fa el bou embolat de principi de festes. Els carrers del voltant del futur parc dels Xiribecs són el lloc on aquest any se celebra aquest acte. Però, no vull parlar de bous. Vull parlar del muntatge que requereix fer-hi el bou. Dilluns ja s'havien traslladat fins el lloc del bou de divendres totes les estructures metàl·liques i de fusta que han d'utilitzar-se per tancar el recinte i fer de barrera i permetre veure el bou. El problema és que això significa que durant una setmana els veïns que aparquen el cotxe al carrer s'han quedat amb moltes menys places d'aparcament. Ja ho he viscut això. Cada any passa això allí on es fa el bou embolat d'inici de festes. Cal ocupar el carrer amb les barreres una setmana abans? No es poden evitar les molèsties durant tants de dies als veïns de la zona?

2a trobada d'autors de les Terres de l'Ebre al Matarranya

M'arriba l'anunci de la 2a trobada d'autors de les Terres de l'Ebre al Matarranya. Aquest diumenge, 12 d'agost, a les 19:30h, a Fuentespalda, hi ha la jornada sobre els autors i les noves tecnologies. Abans, a les 12h, a la llibreria Serret de Vall-de-roures, es presentarà el llibre Estius a l'Ebre.

La jornada, a les 19:30h, al casal cultural, contindrà la presentació del llibre guanyador del premi de literatura catalana "Guillem Micolau", Tornem a ser menuts, de Susanna Antolí. Continuarà amb una taula rodona sobre webs i blocs de la literatura i dels autors de les Terres de l'Ebre. Després una segona taula rodona tractarà sobre les institucions i les editorials en la difusií literària mitjançant les noves tecnologies. I finalment, es presentarà el Serret Bloc.

A les 22:30h hi haurà un recital de poetes de l'Ebre, a la plaça de la població.

La torre de Sant Joan

La Torre de Sant Joan es troba a la badia dels Alfacs, dins del terme d'Amposta. Es tracta d'una torre de defensa del segle XVI que es va construir per protegir-se dels atacs per mar dels pirates sarraïns. Avui dia aquesta torre està mig destruïda -tot i que consolidada-. Es troba testimoni de la seva existència en alguns llibres.

Al llibre Guide des marins pendants la navigation nocturne (Phillipe Jean Coulier, Ed. Hector Bossange, 1829), a la pàgina 85, es parla de la Tour San-Juan, a 2 llegües a l'est de Rapita, a la costa NE del port dels Alfaques, guarnida amb 2 canons.

El llibre New sailing directions (John William Norie, 1841), a la pàgina 28 es fa la descripció del port o badia (?) (haven) dels Alfaques, anomenat també, Le Sofa Bay, amb una costa poc profunda i fangosa, situant-hi el petit Fort of St. John, més enllà del qual hi ha una badia interna amb aigües molt poc profundes (l'Encanyissada?).

El llibre Spanish coasting pilot (Vicente Tofiño de San Miguel, de la Marina Espanyola, 1812), a la pàgina 209 també apareix la Tower of St. Juan, a la costa de la badia, amb 2 canons. La Ràpita, segons diu, és l'únic lloc deshabitat de la badia.

El llibre Sailing directions for the strait of Gibraltar and the Mediterranean sea (John Purdy, 1841), fa una descripció semblant. A la pàgina 32 diu que es considera que el port dels Alfaques comença a les Casas del Cana, proporcionant un refugi excel·lent. Diu que és capaç de refugiar un bon nombre de naus que no excedeixin de fragates, a causa de la seva poca profunditat. Els sediments del riu, explica, fan que la costa nord i est siguin fangoses, i plenes de petits llacs i estanys. Es produeix una gran quantitat de sal, preparada a les parts nord i est de la badia, la qual s'emporten contínuament els vaixells.

Navarra, sortirà guanyant el PSOE?

El PSOE, des de Madrid, ha decidit que Navarra no pot decidir. El PSN ha d'obeir les directrius dels seus companys de fora, que es creuen conèixer millor que ells mateixos el millor per a la comunitat foral. És paradoxal que en una comunitat com Navarra, la dels furs, un partit estigui tan sotmès a la voluntat de Madrid. La dimissió del cap de llista dels socialistes navarresos no m'ha estranyat, és més, ja ho vaig dir en una altra entrada del bloc, que jo hauria dimitit en bloc. El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, està davant d'una nova promesa no complida. Allò de "Pascual, apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya", es repeteix a Navarra, segons es pot veure als mitjans.
No entenc molt bé la finalitat de tornar a fer president el cap de llista d'UPN. El PSOE té por del PP? El PSOE ja no vol girs a l'esquerra? El PSOE creu, com el PP, que tot allò que sona a esquerra a País Basc i Navarra té relació amb el terrorisme?
Potser el PSOE espera sortir guanyant a les properes eleccions generals amb aquesta intromissió en els pactes del PSN. Però, si la cosa continua com sembla que podria continuar, una escisió del PSN no comportaria gaires beneficis, i potser l'estratègia resultaria fallida. Encara que, potser, i és algun dia n'haurem de parlar, és que el PSOE sap que a les properes generals pesarà molt la decisió de votar PSOE o arriscar-se que guanyi el PP.


Més: Navarra, Haraquiri del PSOE

Dos blocs més

Tenim dos blocs més a l'Ebresfera: La Via Augusta i El Tossal dels 3 Reis.

Free Software Magazine 19

Ja s'ha publicat el número 19 de la revista electrònica gratuïta Free Software Magazine. Si sou usuaris del web podeu descarregar-vos tot el número en format PDF. En cas contrari podeu consultar cada un dels articles per separat. L'editorial del número es posiciona sobre la situació dels estàndards de documents, l'Open Document, un format estàndard, i l'Open XML, l'alternativa de Microsoft per no perdre la batalla. L'article No budget learning with free software explica la implantació d'Ubuntu en una escola amb pocs recursos. Hi ha un apartat dedicat a trucs. L'article Free as in free milk parla de les pràctiques comercials de Microsoft als països en desenvolupament. També hi ha altres articles interessants, com una comparació de reproductors multimèdia lliures, un article sobre l'entorn d'aprenentatge virtual Sakai, o un article sobre el gestor de continguts SPIP.

Programari lliure a la Ciutat Digital

El portal del projecte Amposta Ciutat Digital s'ha construït utilitzant programari lliure, almenys en alguns dels seus apartats. Així, la Comunitat Educativa és un gestor de continguts d'aprenentatge Moodle. El sistema d'autentificació i control d'accés centralitzat (single sign-on) és CAS. L'apartat d'eParticipació està basat en Gov2DemOSS. Per a la creació de comunitats s'empra Liferay.

Aquesta reduïda informació espero ampliar-la poca a poc i fer un repàs exhaustiu a la presència de programari lliure en aquest projecte tan important.

El preu de l'ADSL és justificat?

Diu el director general per al Desenvolupament de la Societat de la Informació que el preu de l'accés a Internet amb ADSL és justificat per la inversió en infraestructures dels darrers anys. Senzillament, quan sento afirmacions així sento que em prenen el pèl. Com és que el preu de l'ADSL és semblant entre els diferents operadors? Com és que allí on els operadors fan inversions en xarxa pròpia el preu és menor? Com és que no es promouen alternatives més barates, com les xarxes sense fils urbanes? Com és que no ens diuen quan van començar a fer-se aquestes inversions i des de quan existeix l'ADSL al preu que està?

Autopistes i barreres

Diumenge llegint el diari em quedava sorprès. Cues de 70 Km a l'AP-7 i aixecada de barreres als peatges. Qui té la concessió no vol que això sigui un fet habitual. Qui governa tampoc. Però, els usuaris, quan ens trobem que estem pagant per circular per una via congestionada ens sentim enganyats. D'entrada, l'existència de peatges a les autopistes és ja un fet discutible, i més si tenim en compte que no hi ha una distribució equitativa de peatges i d'autovies gratuïtes per aquesta Espanya que vol promoure tant la solidaritat entre els seus territoris.
Però, assumint això, ja no només la situació de diumenge hauria de suposar l'aixecada de barreres, sinó que molts caps de setmana i tornades de ponts hauria de produir-se aquest fet, doncs els usuaris entren en una via on se suposa que circularan ràpid i es troben que no és així. Potser cal posar un aforament màxim, com als locals comercials i d'oci? Potser cal deixar ben clar quin és el servei que ha de donar l'autopista i quan se suposa que aquest servei no és satisfet? Davant de tot això, seria d'agrair que el govern actués, pensant no només en les empreses que guanyen diners amb la concessió, sinó amb els usuaris, amb els consumidors, que paguen pel servei.

El bitxo mossega culs

Font: [clic]

El portal de la Ciutat Digital, en marxa

Avui s'ha presentat la posada en funcionament del portal del projecte Amposta Ciutat Digital. El portal està distribuït en diferents àrees: la ciutadana, l'empresarial i l'educativa. Els ciutadans, empreses i entitats d'Amposta es poden donar d'alta des d'avui, de forma gratuïta, per accedir a serveis com un espai per tenir un web propi, un compte de correu, missatgeria instantània, gestió de documents, ... El portal inclou l'ús de signatura electrònica. D'altra banda, des de fa un temps existeix una forja de projectes, la qual permet que qui es doni d'alta creï projectes i col·labori amb alters projectes existents, per donar un valor afegit, de forma col·laborativa, al projecte Ciutat Digital.

Més informació a Amposta.info: [clic]

El PSOE s'imposa al PSN

Com semblava que passaria el PSOE, Madrid, s'ha imposat al pacte de govern assolit per PSN, Na-Bai i EU a Navarra. Jo, en un cas així, sentint-me desautoritzat des de Madrid, potser prendria la decisió de dimitir en bloc. El PP ho ha celebrat dient que ha triomfat l'Espanya constitucional. Com si el pacte al qual s'havia arribat no fos constitucional. Tot plegat, un moviment tàctic de cara a les properes eleccions, no en tinc cap dubte.

La bandera d'Amposta amb el Diari de Tarragona

El Diari de Tarragona regala avui divendres, demà, dissabte i passat demà, diumenge, la bandera de la ciutat d'Amposta, confeccionada amb tela. Es tracta de la nova bandera d'Amposta, la qual ja es pot veure com ornament de diferents carrers de la ciutat que han celebrat festes al seu barri. Com és natural en aquests casos, i com que el nombre de banderes que es reparteixen és limitat, qui ho deixi per al darrer moment segurament es quedi sense. Així que, ja sabeu, a córrer!

La bandera que acompanya aquesta entrada és una imatge generada a partir del fitxer SVG que hi ha a la Viquipèdia, fet per Joan M. Borràs. Com indica en la seva llicència, es publica amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Comparativa Ubuntu vs Mac

Information Week publica una comparativa entre la distribució de GNU/Linux Ubuntu i el sistema operatiu d'Apple Mac OS X. Està enfocada des de vuit punts:

1. Instal·lació i migració.
2. Compatibilitat de maquinari i gestió de l'energia.
3. Xarxes, web i xarxes sense fils.
4. Productivitat.
5. Oci.
6. Seguretat.
7. Treball/interoperabilitat amb Windows.
8. Estabilitat, còpia de seguretat i recuperació.

La podeu llegir aquí: [clic].

Internet i les ments no preparades

Via Fresqui, el presentador del programa de misteri Cuarto Milenio -que més d'un cop ha estat criticat per les burrades que s'hi han dit-, alerta sobre els perills dels continguts d'Internet en ments no preparades. No sé si és ignorància o si és aquest sentir-se superior presentant un programa com aquest, on tot són suposicions mai no confirmades rotundament.

Vegeu-lo: [clic].

L'escut d'Amposta

L'any 2006 es va canviar l'escut oficial d'Amposta, essent actualment el que acompanya aquesta entrada. Al volum VI del llibre Nobiliaro de los reinos y señoríos de España (Francisco Piferrer, 1860), a la pàgina 36 apareix un escut d'Amposta que consta únicament de la creu de Malta. A la pàgina 38 es fa l'explicació relativa a la nostra ciutat:

Sobre un elevado peñasco, bañado por el caudaloso Ebro, á dos leguas del mar Mediterráneo, entr Barcelona y Valencia, está la villa de Amposta, muy conocida por la célebre castellanía de la ínclita orden de San Juan de Jerusalen. Corresponde á la provincia y diócesis de Tarragona. Su posición ofrece á la vista un magnífico panorama, lleno de amenos y pintorescos sitios en un muy dilatado horizonte.
[...]
Tiene esta villa por armas la cruz de la órden de San Juan de Jerusalen.

L'escut que acompanya aquesta entrada és una imatge generada a partir del fitxer SVG que hi ha a la Viquipèdia, fet per Joan M. Borràs. Com indica en la seva llicència, es publica amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.
Escut d'Amposta que hi ha a les pilastres del Pont Penjat (bloc de Josep Torta): [clic].
Escut anterior d'Amposta: [clic].

Així anem...

Link: sevenload.com

Via Retube: [clic].

Llum verd als parcs eòlics marins

Aquest és el títol de la notícia del diari El País sobre la regulació de la implantació de centrals eòliques a la mar. Se suposa que l'any 2012 es posarn en marxa els primers molins marins. El BOE d'ahir, 1 d'agost, publica el decret que regula les condicions i procediments que cal seguir per promoure aquest tipus ce centrals. Segons el diari els diferents promotors hauran de sol·licitar la reserva de zona marina i realitzar un conjunt d'informes per poder aconseguir l'autorització. Un dels casos que es contempla en aquesta notícia és el projecte de parcs de les zones del litoral de Vinaròs i del Delta de l'Ebre. Tornarem a parlar dels dos parcs eòlics marins de la nostra costa en els propers anys?

Enquesta sobre els camps de golf

L'enquesta que he posat al bloc, des d'ahir, i durant una setmana, pregunta sobre si trobeu que hem de fer camps de golf a les Terres de l'Ebre o no, aprofitant la petició de fer-ne que va fer la Cambra de Comerç, de l'anunci de camp de golf a Deltebre, del Pitch & Putt a l'Ampolla, i dels diferents articles que els diputats de CiU han fet a favor d'aquest model econòmic.

Els socialistes navarresos decideixen

Ahir a la nit vaig veure que els socialistes de Navarra (PSN) van decidir pactar amb Nafarroa Bai (Na-Bai) i Esquerra Unida (EU) per formar govern. I ho han fet contra la voluntat de la direcció del PSOE, la qual preferia pactar amb Unió del Poble Navarrès (UPN), partit que actua com si fos una sucursal del PP. La direcció del PSOE en el pacte de Navarra s'ha assemblat més al PP que no pas al partit que és. Ha volgut evitar el pacte d'esquerres, com si Na-Bai fos un partit apestat, com si fos la mateixa Batasuna. Al final sembla que el PSN ha fet allò que en altres llocs les federacions socialistes haurien de fer, i és posar sobre la taula la seva postura de forma clara.

PDF editables amb OpenOffice

Ja fa temps que OpenOffice exporta documents a PDF, cosa que evita haver de desar-los en format Word i a la vegada permet que la majoria de persones puguin llegir-los, doncs si hem de suposar que tothom utilitza Word, també hem de suposar que tothom té Adobre Acrobat Reader instal·lat -cosa realment no necessària per llegir PDFs, en sistemes no Windows-.


Via Genbeta llegeixo que una de les funcionalitats que es vol introduir al paquet ofimàtic, i que podria tenir un primer prototipus en els propers mesos, és la possibilitat d'editar documents PDF. Seria una alternativa a utilitzar més d'un programa per editar PDF, i a més, una alternativa a la compra d'una llicènciad' Adobe Acrobat.

Segur que Surface és tan innovador?

El títol potser es pot entendre malament. Fa poc llegia un article a la revista Un Cop d'Ull sobre informàtica, escrit per Jaume Querol. El perfil dels articles sobre informàtica, com és el cas, sovint són superficials, que més aviat fan publicitat de productes que no pas fan divulgació. En aquest cas l'article feia una gran propaganda del Microsoft Surface -un producte impressionant, evidentment-, com si l'autor ja l'hagués provat -no existeix encara, almenys fora del cercle de provadors de Microsoft-. Un dels aspectes dels quals es feia especial esment era la tecnologia multitouch, per la qual la pantalla tàctil és capaç de respondre a més d'un punt de contacte a la vegada, i ho feia com si fos una fita aconseguida per Microsoft. Doncs vegeu això: [clic]. I això: [clic].

Atoolo

Vilaweb publica una notícia sobre un competidor d'EyeOS anomenat Atoolo. El presenta com un dels competidors d'EyeOS que van sorgint poc a poc, tot i que aquest és un entorn que només està en anglès i en alemany. La veritat és que crec que s'han deixat de comptar amb YouOS, un dels 20 projectes més innovadors de l'any 2006 segons PC World, concretamen situat en el setè lloc. La veritat és que si hagués de triar per funcionalitat, per característiques tècniques, probablement triaria YouOS. A favor d'EyeOS hi ha un aspecte important: és programari lliure. Però, crec que li manca maduresa com projecte, cosa que s'aconsegueix amb el temps.

He quedat el número 10

La classe per calcular escons que vaig publicar el mes de maig -al repositori de Google i a PHP Classes-, CalculadoraEscons, ha quedat en desè lloc de les classes nominades del mes de juny a PHP Classes. No puc amagar la satisfacció que algú hagi trobat que aquesta classe sigui prou interessant com que estigui nominada als premis mensuals, havent tantes classes publicades i més complexes que la que vaig publicar jo. Espero tenir alguna altra idea útil per contribuir a la comunitat de programari lliure, sigui o no sigui nominada.

L'himne espanyol, basat en una obra àrab

El far del sud en parla. Un article d'opinió del Día de Córdova reproduït pel Diario La Torre, explica que l'himne d'Espanya, la Marcha de Granaderos, no procedeix d'una marxa prusiana del segle XVIII sinó d'una nuba -cançó tradicional andalusí- del segle XI del metge, poeta i músic àrab Ibn Bayya, nascut a la Saragossa de l'Al-Andalus.

Podeu escoltar la nuba Al-Istihal d'Ibn Bayya aquí: [clic].

He estat cercant per la xarxa i es poden trobar referències de música andalusí que es pot comprar, amb aquesta cançó d'aquest autor. Però, és una mica contradictori que d'Ibn Bayya es digui que no s'ha pogut conservar cap obra musical escrita i, en canvi es pugui assegurar que Al-Istihal és, efectivament, original del músic, del segle XI. Caldrà esperar una confirmació o una negació rotunda per acabar de decidir si creure'ns-ho o no.

Resultats de l'enquesta sobre els grups de festes

L'enquesta sobre si han de venir grups coneguts a les Festes Majors va acabar ahir. La participació va ser de 32 persones, poques per ser uns resultats extrapolables però, els comento igual. 25 persones (78%) estaven a favor de tenir grups coneguts a les actuacions de Festes, 3 (9%) en contra i 4 (12%) es mostraven indiferents.

La Rápida

A la pàgina del llibre Viage de España (Antonio Ponz, Viuda de Ibarra, hijos y compañía, 1788), a la pàgina 159 s'explica com seguint el riu Ebre cap a la mar hi ha 3 hores i mitja fins Amposta on, segons el llibre, s'està construint la població de S. Carlos, on s'explica que s'estava construint el nou canal navegable, que havia de facilitar el transport fins el port dels Alfacs.
En canvi, a la pàgina 160 del llibre Itinerario descriptivo de Cataluña (Tomás Bertran Soler, Imprempta Oliveres H., 1847) apareix, en la descripció del camí des d'Amposta cap al sud, la població de La Rápida, hoy desierta ciudad de S. Carlos, amb les salines dels Alfacs i el canal a l'esquerra del camí. En la descripció de l'actual La Ràpita, es diu que és en aquells moments una població completament abandonada, enmig de terres ermes, la qual havia quedat en únicament projecte de ser un port important de la Mediterrània.
Com curiositat, en aquest llibre també forma part de la descripció la serra del Montsià (Moncia), segons el llibre un dels extrems d'Idubeda, una cadena muntanyosa d'Hispània que anava des de les terres càntabres fins al sud, paral·lela a l'Ebre. A la serra del Montsià situa el llibre dues fonts amb cabals importants d'aigua.

Admetem pagament amb targeta a partir de...

No és el primer cop que en un establiment, en arribar a la caixa, s'indica que s'admeten targetes de crèdit però, a partir de certa quantitat. Mentrestant, se'ns indica que quan en un comerç s'admet el pagament amb targeta de crèdit, no es poden negar a cobrar per sota de cap quantitat. L'únic límit del pagament és el que tingui la pròpia targeta contractada. Tot i el missatge que es difon repetidament pels mitjans, continuem veient en els establiments aquesta pràctica de negar-se a complir amb la seva obligació, ni més ni menys que una situació anàloga a la dels cinemes a negar-se a deixar entrar amb menjar o beure no adquirit en el seu recinte, quan no ho poden impedir. No hi ha inspecció als comerços, s'espera que sigui els ciutadans els delators?

Addicció als blocs

Jordi Perales ha posat al seu bloc una entrada explicant que ha trobat un enllaç a un qüestionari sobre addicció als blocs. Tot i que el qüestionari fa unes preguntes que són puntualitzables, surt que tinc un 70% d'addicció als blocs. Déu n'hi do! 70%How Addicted to Blogging Are You?

Richmond Singles from Mingle²

Ens canvia la política?

Més d'un cop he reflexionat sobre si he de pertànyer o no a un partit polític. Vull dir, si hi he de militar. El problema rau en el fet que fins ara he comprovat que sovint pertànyer a un partit implica callar i empassar-se les crítiques cap als teus i només veure els punts febles dels altres. I potser per això, malgrat haver estat en una llista electoral, ho he fet com independent i continuaré mantenint aquesta condició, almenys per ara. No és perquè tingui res en contra del partit amb el qual col·laboro sinó perquè potser no vull perdre el grau de llibertat d'opinió que puc tenir ara, i veure les coses més des de fora que des de dins.

D'altra banda, crec que el fet de participar de la vida política no ha d'implicar perdre la coherència amb allò que has fet fins ara. Si fins ara has callat i has estat neutre en les teves opinions, convertir-te de la nit al dia en un crític amb els contraris és incoherent. Si fins ara has col·laborat amb els contraris i passes a renegar d'aquesta col·laboració és incoherent. Sé que és difícil mantenir la coherència, i de ben segur que alguna patinada donaré però, intentaré no fer com altres, intentaré no semblar un altre des de que m'he implicat en la vida política.

7-zip, millor projecte Sourceforge 2007

Via VivaLinux llegeixo que Sourceforge ha presentat els premis als millors projectes del 2007, els Sourceforge.net 2007 Community Choice Awards. Els premis són els següents:

• Millor eina o utilitat per als desenvolupadors: TortoiseSVN.
• Millor projecte empresarial: Firebird.
• Millor projecte per a jugadors: ScummVM.
• Millor projecte multimèdia: Audacity.
• Millor projecte per comunicar: phpBB.
• Millor nou projecte: eMule.
• Millor assistència a l'usuari: Firebird.
• Millor disseny tècnic: 7-zip.
• Millor projecte col·laboratiu: Azureus.
• Millor eina o utilitat per a administradors de sistemes: phpMyAdmin.

Entre aquests, el millor projecte general ha estat escollit 7-zip. Aquest és un projecte multiplataforma que consisteix en una eina de compressió/descompressió de fitxers, amb capacitat per treballar amb múltiples formats de compressió (ZIP, RAR, TAR-GZIP,...), a més del format propi. Amb Windows s'integra amb el menú contextual de l'Explorer, com ho fan altres eines existents. És una alternativa lliure, gratuïta i legal als tan utilitzats WinZip o WinRar, dels quals poca gent té llicència i, o bé els craquegen, o bé suporten indefinidament els missatges avisant que cal comprar una llicència, per ser programes shareware. En aquestes alçades, utilitzar WinZip o WinRar no té sentit, sabent que hi ha una alternativa molt vàlida com aquesta.

Els arguments dels Ebrediputats

Aquests dies, el fet que la Cambra de Comerç hagi demanat els camps de golf a l'Ebre, ha donat embranzida als Ebrediputats -de CiU- per sumar-s'hi, i de passada, per atacar les reivindicacions contra transvasaments, centrals de cicle combinat, camps de golf, etc. Igual que uns pensen d'una manera, hi ha altres que pensem diferent. Pensem que potser no cal anar cap a un model econòmic com el dels veïns, perquè comporta uns beneficis que potser no compensen la pèrdua de territori, perquè posen en mans privades patrimoni comú, perquè és un model que si pogués, edificaria en cada pam de terra, que posaria camps de golf al llarg de la costa, junt amb urbanitzacions, perquè no té inconvenient de crear més oferta quan augmenta la demanda, com si això es pogués fer indefinidament. És molt fàcil parlar quan suposadament ens sobra aigua i territori però, aquests que fan afirmacions tan contundents i pragmàtiques ara, caldria veure les respostes que poden donar quan no es pot demostrar que sobra aigua o terreny. Aleshores potser tindríem reivindicadors com els murcians i valencians, parlant del dret a desenvolupar-nos econòmicament per justificar camps de golf i urbanitzacions.

No entenc però, que aquest pragmatisme CiU no l'emprés es va plantejar de fer un parc eòlic davant de la costa de Tarragona o de la del Delta -que consti que no en sóc partidari-. Semblaven aleshores els més ecologistes de tot. Pur electoralisme, hem de pensar, quan veiem escrits com aquest: [clic].

Escultures de sorra a Vinaròs

Ahir vam arribar-nos fins Vinaròs. Vam poder veure a la platja les escultures de sorra, que cada any a l'estiu s'hi creen. Us he deixat una mostra a Flickr.

Què és primer?

A Saragossa l'Expo 2008 passa per davant, segons denuncia Triacanthos, de criteris de sostenibilitat, de respecte del medi, i de respecte pel patrimoni. Segons expliquen, per garantir la navegabilitat del riu durant l'Expo, es dragarà el riu i es rebaixarà la solera (jàssera) del pont de Pedra un metre de profunditat. Sobre la possibilitat tècnica de fer-ho sense risc de danyar el pont, no hauria d'haver dubte, doncs se suposa que està tot analitzat i dissenyat per fer-ho correctament. Sobre si una Expo ha de fer alterar el llit del riu, per fer-lo navegable, ja es pot discutir. L'Ebre és com és, i fer-lo navegable per caprici és gastar els diners on potser no cal gastar-los. Però, la galeria és la galeria, i segur que queda molt bonic veure els bateau-mouche a l'espanyola.

El Bisbat de Tortosa té nou web

No sé si és recent però, m'he topat amb el nou lloc web del Bisbat de Tortosa, fet amb Joomla!, programari lliure: [http://www.bisbattortosa.org].

Ha nascut Carlos

Aquesta nit, passades les 12h, ha nascut Carlos, el fill de ma germana i Jordi. Ha pesat 3,60 Kg i estan tots dos bé, com se sol anunciar en aquests casos. Els sants del dia són, segons el santoral català, Sant Cugat; Santes Juliana i Semproniana; Sant Pantaleó; Sant Celestí I, i Sant Aureli.

Iñaki Anasagasti s'anima a criticar la monarquia

El diputat basc del PNB Iñaki Anasagasti escriu al seu bloc una entrada sobre la polèmica amb El Jueves i la monarquia. Anasagasti aprofita per criticar les vacances pagades de la família reial al complet, el seu nou iot, Bribón, la no elecció del Príncep perquè sigui el cap de l'Estat, les caceres, ... Un article clar i directe, que suposo que escriu perquè ho pensa i perquè sap que té immunitat.

Jo sóc republicà i tampoc no veig amb bons ulls que una família, per ser qui són, tingui heretat el poder d'encapçalar un estat. Mentres un estat manté una situació així, no es pot dir que sigui plenament democràtic, encara que pugui acudir-se a la Constitució de 1978 per justificar-se. Perquè des de 1978 ningú no ha plantejat la pregunta sobre monarquia o república. I el PSOE no sembla que s'atreveixi, com en altres aspecte, a parlar clar, amb la qual cosa tenim un govern que se suposa republicà, més monàrquic que el propi PP.

Targetes sanitàries

Per anar de viatge a Europa necessites la targeta sanitària europea. No pots utilitzar la targeta sanitària catalana, igual que quan et demanen el número de la Seguretat Social, malgrat que la targeta sanitària catalana el tingui imprès -almenys la meva-, has d'entregar la targeta de paper que fa temps que has amagat en algun calaix. D'una banda entenc que són administracions diferents i que cadascuna gestiona les seves dades però, aquesta separació d'administracions ha de ser transparent. No pot ser que tinguem una targeta del Servei Català de la Salut i que a més haguem de tenir la de la Seguretat Social per a temes de salut. Si estan vinculades les dades d'ambdues ha d'aconseguir-se un acord perquè els ciutadans no haguem d'acudir a diverses finestretes per fer tràmits que podrien fer-se en un sol lloc, si se seguís una lògica de sentit comú.

20 programes lliures

Si voleu conèixer alguns programes lliures de diferents tipus, PC World té un article on en mostra 20 de la preferència de l'autor: [clic].

Wikitravel, premi Webby de viatges 2007

Carme Pla publica al seu bloc una entrada anunciant el premi Webby per a Wikitravel, la guia de viatges col·laborativa i lliure, en la qual ella participa. Es tracta d'una guia amb l'esperit de la Wikipedia, on es pot trobar informació de llocs d'arreu del món, en diferents llengües, amb la característica principal que tothom pot aportar continguts i que aquests són lliures, com ja he dit abans.

Programa de Festes d'Amposta 2007

Al web de l'Ajuntament d'Amposta han posat ja el programa de les Festes Majors 2007: [clic].

Adeba, Amposta a la geografia antiga

El mes de setembre del 2006 Josep Torta publicava al seu bloc una entrada sobre la documentació de la primera presència romana a la Península Ibèrica, arran de la troballa d'una campament de la Segona Guerra Púnica a l'antiga desembocadura de l'Ebre. Arran d'això Josep mostrava un plànol d'un llibre de The Ancient Library, on apareix Adeba i s'identifica amb Amposta.

Afegeixo dues referències de Google Books on també és així:

• A System of Ancient and Mediaeval Geography for the Use of Schools and Colleges, Charles Anton, Ed. Harper, 1850. A la pàgina 65 parla de les ciutats dels ilercavons i dels cossetans. Dels ilercavons parla de Dertosa (Tortosa); d'Adeba (Amposta); d'Ibera (prop d'Adeba); Tria Capita; i Carthago Vetus.
  
• A classical atlas to illustrate ancient geography, Alexander George Findlay, 1847. Podeu trobar un plànol, amb el número XVI, on apareix la part est de la Península Ibèrica, on es pot veure el Delta de l'Ebre amb Dertosa, Adeba i Ibera. Crec que és el mateix plànol que mostrava Josep Torta al seu bloc.
  

D'escola de golf a pitch & putt

Llegeixo a La Marfanta que a l'Ampolla, allò que es va presentar fa un parell d'anys com futura escola de golf, amb 9 forats, acabarà sent un pitch & putt, molt típic a la província de Barcelona, amb un camp de golf de 18 forats. Cadascú pot opinar com vulgui. Jo, d'entrada, no trobo bé que es facin camps de golf a casa nostra, per motius que molts cops he comentat. Si a més, es ven una cosa i acaba sent una altra, encara estic més en desacord.

Algun dia haurem de parlar del concepte de turisme de qualitat, més concretament de què s'entèn per qualitat. Penso que sempre es volen vendre les actuacions golfístiques i les marines com turisme de qualitat i caldria clarificar termes. Perquè si qualitat equival a diners que s'embutxacaran ajuntaments i promotors en les vendes, doncs aleshores estarem d'acord. Si qualitat equival a dir que les persones que vindran deixaran diners als comerços locals, se suposa que sí. Però, qualitat ha de ser també respecte i interès per l'indret on es va a fer turisme. I penso que molts cops oferim allò que no ens és propi, per tal que suposats turistes de qualitat vinguin aquí perquè alguns facin diners. I no és que no sigui lític sinó que potser haurem de revisar el nom de la cosa.

Alcanyís i el compromís de Casp

A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà l'any 1410, va ser escollit Ferran d'Antequera com nou rei de la Corona d'Aragó, el primer de la dinastia Trastàmara que governà Catalunya. Fou en el marc del Compromís de Casp, l'any 1412, que representants d'Aragó, Catalunya i de València van escollir Ferran d'Antequera com rei. Abans del Compromís de Casp, un dels fets importants per a l'elecció del futur rei Ferran I, fou la Concòrdia d'Alcanyís, on es va acordar el procediment per elegir el rei a instàncies d'una carta del Papa Luna, Benet XIII. Representants dels regnes d'Aragó, Catalunya i València, sense comptar amb els de Mallorca, van reunir-se a Alcanyís per llegir la carta del Papa, acceptant-ne el contingut. La Concòrdia va situar en una posició avantatjosa Ferran d'Antequera, doncs la majoria d'homes que haurien de votar el rei a Casp -lloc establert per a l'elecció- eren trastamaristes.

La pàgina 114 del llibre Historia General de España (Modesto Lafuente, 1852), parla de Ferran I i del procés de la seva elecció. En aquest llibre apareixen noms que ens són familiars: Vinaraloz (Vinaròs) i Trahiguera (Traiguera), quins Parlaments apareixen anomenats en els fets. El llibre Examen de los sucesos y circunstancias que motivaron el compromiso de Caspe (Florencio Janer, Real Academia de Historia, 1855), narra també el procés d'elecció de Ferran I.

La Concòrdia d'Alcanyís dóna nom al Parador Nacional, ubicat en el castell de l'orde de Calatrava d'aquesta localitat. La imatge que acompanya aquesta entrada és de l'interior de la torre de l'homenatge del castell, on es poden veure les pintures que tant a la torre, com a la capella, com al claustre, encara es conserven, amb al·legories a fets i llegendes. Com vaig publicar ahir en una altra entrada, podeu veure més imatges del castell i les seves dependències a Flickr.

Barcelona apagada

Quan Barcelona estornuda en va plena Catalunya. Passa amb Rodalies de Renfe i torna a passar ara amb l'apagada elèctrica d'ahir. Val a dir que va ser una situació que no recordo que hagi ocorregut abans a la capital catalana. Ara bé, el problema amb el servei d'electricitat no és nou i l'hem viscut amb resignació durant anys, sense que els mitjans es plantegessin gaires coses, i molts cops que no se'n fessin ressò. Evidentment no vull dir que els mitjans no informin sobre un fet tan greu i poc freqüent com una apagada generalitzada a Barcelona però, crec que es treuen de context les coses quan es comença a parlar de la necessitat de tenir traspassades les competències en energia, quan es comença a parlar de dèficit en inversions per al manteniment de les línies i estacions elèctriques. Crec que s'està treient de context per allò que deia al principi. Només es diu ara, que passa a Barcelona, aprofitant l'enrenou. Mentres això ha estat passant a la resta de Catalunya -igual que amb Renfe- el soroll no ha estat, ni de bon tros el mateix.

Crio predicador

Els creacionistes estan en creixement als Estats Units. Confonen la teoria de l'evolució amb un plantejament de negacionisme de l'existència de Déu. No admeten una lectura no literal de la Bíblia. Aquí tenim un auditori nombrós entregat a un crio que parla contra la teoria de l'evolució, fent afirmacions demagogues, amb un discurs impropi d'un xiquet de la seva edat. Una llàstima que l'hagin manipulat fins aquest extrem.

Alcanyís, Queretes, Vallderoures

Aquest cap de setmana hem estat per Alcanyís, Queretes i Vallderoures. He posat unes fotos a Flickr. Aquí teniu un passi de diapositives: [clic].

El Jueves

Recordo una portada de La Razón on apareixia Xabier Arzalluz vestit d'Osama Bin Laden. Recordo l'emissora de ràdio dels bisbes on Jiménez Losantos parla malament de qui vol, acusant-lo de terrorista o d'actuar d'acord amb els terroristes. Recordo els programes de teleporqueria on va gent a parlar d'altra gent, fent afirmacions sense provar-les, malgrat que afecten la vida privada de les persones. I mai no he vist l'actuació d'ofici de la justícia. Si bé cal acceptar que la llei és la llei, aquesta llei s'ha d'aplicar sempre. Si s'actua d'ofici ara que El Jueves ha publicat una portada amb els Prínceps d'Astúries practicant sexe, cal actuar d'ofici sempre que una persona pateixi públicament un atac a la seva imatge, al seu honor. Però, també caldrà fixar uns criteris objectius sobre què és llibertat d'expressió i què no, sobre què és una caricatura constitutiva de delicte i què no. La llei és la llei i les persones només l'apliquen. Caldrà doncs, plantejar-se si la legislació actual és prou clara. Perquè tenir la sensació que torna la censura és molt trist. Una conseqüència de tot això és si és just que hi hagi persones que per pertànyer a una família determinada estiguin tota la seva vida per sobre de la resta de ciutadans i ciutadanes de l'Estat, construït i mantingut entre tots i totes.

Incivisme renaixentista

Ahir ens vam trobar en una situació molt desagradable. Vam anar a sopar a Tortosa per aprofitar i donar un tomb pel Renaixement. Vam haver de donar voltes durant mitja hora per Ferreries per aparcar. És una qüestió de paciència, simplement. Val a dir que si intentes aparcar correctament, en un lloc autoritzat, encara costa més, mentres que si optes per aparcar on et vingui bé no et costa tant deixar el cotxe.

El fet és que havíem quedat amb uns amics i, en veure que trigaríem els vam avisar. I va succeir una d'aquelles coses que et salven de continuar cercant lloc. Se n'acabava d'anar un cotxe allí on estaven ells. Així que, com es fa -tot i que molesti-, van intentar guardar-nos el lloc. Mentres hi arribàvem, doncs estàvem prop d'allí, un altre cotxe va veure el lloc. Ells li van dir que estaven esperant-nos perquè l'aparquéssim nosaltres. El cotxe van deixar-lo tort, encarat al lloc, sobre un pas de peatons. L'home que anava d'acompanyant va queixar-se, comprensiblement, del fet que estiguessin guardant-nos el lloc. Però, la seva dona, que conduïa -i que es veu que és professora d'institut-, va anar movent el cotxe arribant a topar amb les cames dels nostres amics, cosa que ens va indignar a nosaltres i a altra gent que hi havia. Un home que ho va veure els va dir de tot. La dona, professora d'institut, un cop vam desisitir d'enfrontar-nos per un aparcament, va aparcar i, sense miraments, va donar un bon cop al cotxe de davant per fer la maniobra al seu gust. Algú li va recriminar que no anés amb compte i va espetegar que ho feia perquè era lo més normal del món.

I aquesta dona és professora d'institut. I aquesta dona ha de donar exemple als seus alumnes.

La portada del segrest

Aquesta és la portada que ha fet que segrestessin dels quioscs les revistes de El Jueves d'aquesta setmana. N'hi ha per tant -comparant amb tot allò que surt als mitjans des de que tenim democràcia-?
Nota: he tret la imatge per evitar problemes.

Albert i la Banda dels 13, a la segona fase de Sona 9

Albert i la Banda dels 13 han passat a la segona fase del concurs Sona 9. Aquí podeu votar-los: [clic]. Felicitats!

El Jueves d'aquesta setmana, fora de circulació

Segons expliquen diferents mitjans, la revista El Jueves d'aquesta setmana ha estat retirada de la circulació pel jutge del Olmo, de l'Audiència Nacional, per suposades injúries a la Corona. El problema sembla que rau en la portada -que es pot trobar penjada en alguns llocs d'Internet, ja que el web de la revista s'ha saturat-, on hi ha una caricatura dels prínceps practicant sexe. No sé fins quin punt això es pot considerar un delicte, doncs no sóc llicenciat en dret. Sí que em sembla que a l'hora de considerar això una injúria, caldria començar a cercar injúries diàries als mitjans, que en trobaríem a manta. Si és o no delicte ho decidirà la justícia. Però, personalment crec que és un acte de censura, que no és coherent amb la llibertat d'expressió, almenys no amb la que regna als mitjans de comunicació a Espanya.

Ilercavònia, la nostra enciclopèdia

Via ebrencs m'assabento que Joan, calero de 23 anys, tal com ell es presenta, ha obert un espai wiki relacionat amb les comarques centrals dels Països Catalans, Ilercavònia. Feia temps que volia iniciar l'ebrepedia, una enciclopèdia de les Terres de l'Ebre però, aquesta iniciativa és tan vàlida com la que tenia pensada i no puc més que felicitar-lo per haver-la tirat endavant i mirar de col·laborar-hi.

Actuacions a Festes?

Fa uns dies que tinc una enquesta al bloc (a la dreta la podeu veure), sobre si a Amposta hauríem de tenir o no grups coneguts a les nits de Festes Majors. Jo crec que sí, que cal arriscar i apostar per alguna o algunes actuacions, tot i que aquest és un tema de discrepància. Al mateix temps, avui Gustau Moreno ens diu a La Marfanta que a La Ràpita actuarà Àlex Ubago i a Santa Bàrbara Loquillo. I a Amposta?

Mihanes, Godayls, Vin Axarob, La Fuyola,...

Aquests noms apareixen en un llibre que es pot llegir íntegre a Google Books, sobre documents inèdits de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb data de 1856. A la pàgina 42 es fa una llista de fochs del terme de la Comissió de Tortosa i es van indicant per als diferents indrets o lochs. Apareixen els noms com Mihanes (Mianes), La Galea (La Galera), Godayls (Godall), Tivenig (Tivenys), Vin Axarob (Vinaixarrop), La Fuyola (Fullola), Amposta, Orta de Punpi (Horta de Pimpí), Ull de Cona (Ulldecona), Canar (Alcanar), Les Ventayls (Les Ventalles), etc. (fins la pàgina 46).

El llibre comença amb el cens de Catalunya en temps del rei Pere el Cerimoniós (1319-1387). A Amposta consten 46 fochs o llars en aquella època; a Tortosa, 991; a Xerta, 50; a Batea, 94; a Corbera, 80; a Horta, 81; a Arnes, 65; a La Fatarella, 66; a Vilalba, 82; a Ulldecona, 259; a Alcanar, 59.

Albert i la Banda dels 13 a Sona 9

Albert i la Banda dels 13 participen al concurs de maquetes Sona 9. Avui a les 23h, a iCat fm se sabrà si formen part dels 18 grups que passen a la segona fase del concurs. Sort!

Piqué plega,... ha trigat molt

Feia temps que no entenia com un polític de caràcter més aviat moderat, com Josep Piqué, estava en un partit com el PP, aguantant que des de Madrid es desfés qualsevol intent de calmar els ànims polítics a Espanya i/o a Catalunya. Aquesta setmana Acebes va arribar a Barcelona per desautoritzar Piqué, establint una supervisió centralitzada del partit. El PP de Catalunya dirigit per Piqué però, amb l'equip i directrius de Madrid. Finalment avui arriba la notícia del dia i de la setmana. Piqué plega. Ja era hora.

Ara, el PP de Catalunya tindrà al capdavant, segons diuen, Daniel Sirera o Alberto Fernández Díaz, dos polítics que no destaquen per la seva moderació ni per la seva comprensió o postura realista de la situació de les coses a Catalunya.

Telenotícies TV3: El PP català podria nomenar avui Sirera o Fernández Díaz com a successor de Piqué
COPE: El presidente del PP catalán, Josep Piqué, presenta su dimisión irrevocable
El Mundo: El PP catalán piensa en Daniel Sirera o Alberto Fernández para suceder a Josep Piqué
El País: Josep Piqué presenta su dimisión irrevocable como presidente del PP en Cataluña
Libertad Digital: Piqué se despide de Rajoy tratando de dañar la figura de Ángel Acebes
Cadena SER: Piqué Dimite
ABC: Piqué dimite y acusa a Génova de demoler su«imagen y autoridad»
La Razón: Piqué da un portazo y dimite ante el cambio estratégico de Rajoy

També ho podeu seguir en directe a Catalunya Ràdio ([clic]) o 3/24 ([clic]). Podeu escoltar-ho o veure-ho amb VLC.

YouTube, el web dels remakes

A partir d'un video es treu un tros per fer un video que provoca riure -potser als que som una mica friquis-, a partir del qual es fan moltes i moltes versions, i fins i tot acaba creant-se un lloc web. És brutal com a partir d'una cosa aparentment sense interès es fa una bola tan gran.

L'Estatut de 1932 i els missatges catastrofistes

Als anys 30 del segle XX també es deia que els catalans, amb l'Estatut de 1932, tenien privilegis per sobre dels espanyols. Per exemple, que els treballadors castellano-parlants no podien treballar a Catalunya, mentres que els catalans podien treballar arreu d'Espanya. Fins i tot es promogué un boicot als productes catalans. Podeu veure-ho aquí: [clic].

Una barra com la de Mac a Ubuntu

Si voleu tenir una barra semblant a la de Mac OS X al vostre Ubuntu, aquí teniu instruccions de com fer-ho: [clic].

Miro, abans Democracy Player

El programari de televisió per Internet Democracy Player ha canviat de nom i de versió. Ara es diu Miro. Es troba disponible per a GNU/Linux, Mac OS X i Windows. És programari lliure. Podeu veure una demostració del seu funcionament al web del programa: [clic].

Els sous dels polítics ampostins

La Marfanta publica els sous dels polítics i càrrecs de confiança de l'Ajuntament d'Amposta. Així, l'alcalde cobrarà 4.275 euros al mes per una dedicació parcial de 34 hores setmanals, mentres que la resta de regidors, excepte un, per 33 hores setmanals rebran una retribució de 2508 euros setmanals. L'assessora d'urbanisme, Tere Moya, tindrà una dedicació completa amb 41.165 euros anuals, 30.096 la persona que ocupi la nova plaça de cap de gabinet d'alcaldia, 31.273 euros l'assessora de promoció econòmica, etc. Aquesta notícia pot despertar opinions de varis tipus, bàsicament qui estigui a favor o en contra d'aquestes retribucions.

Personalment penso que els sous no són exagerats, encara que potser una dedicació parcial del 80%-90% no té gaire sentit i és gairebé una dedicació completa. Discutiríem doncs, si realment es poden considerar les dedicacions parcials com a tals. Però, quant a sous, no hi estic en contra. Les persones que estan a l'Ajuntament han de viure i carregar amb moltes responsabilitats. Fa 40 anys potser era una altra cosa però, avui dia, a banda d'una vocació o d'una voluntat, governar és una feina que cal pagar. I quant als sous dels càrrecs amb dedicació exclusiva, m'ha sorprés que només un arribi als 40.000 euros. 30.000 euros és un sou que està bé però, tampoc no és per tirar coets avui dia.

Xerta-Sénia endavant

El govern de Catalunya treu a concurs les obres de captació d'aigua per al canal Xerta-Sénia, tal com informa La Marfanta. La PDE va demanar que no es donés el tret de sortida al canal per ser la porta per al transvasament d'aigua cap al sud. Però, el govern no ho valora així i continua endavant amb el projecte. Una mala notícia. Què hem de fer?

Acebes nega allò que va dir

e-noticies recorda que Acebes va dir que ETA tutelava l'Estatut de Catalunya i ara nega que ho hagués dit. Igual que quan deia que tot apuntava a ETA l'11-M, quan els mitjans estrangers parlaven de terrorisme islamista: [clic]. Em pregunto si els votants del PP són tan fanàtics com per no adonar-se que els dirigents del partit practiquen la incoherència a la perfecció.

Creació d'imatges panoràmiques

Hugin és un programa per a la generació d'imatges panoràmiques a partir d'un conjunt d'imatges de trossos dels panorama final. És programari lliure disponible per a GNU/Linux, Mac OS X i Windows. Podeu trobar un article sobre el seu funcionament al Debian Package of the Day i més informació al web del projecte.

Dispensadors d'excrements

Alcanar instal·la dispensadors de bosses per recollir excrements de gossos, amb un dispositiu per poder tirar les bosses amb els excrements recollits. La ciutat veïna de Tortosa també té instal·lades unes papereres com la de la foto, per dispensar bosses i facilitar la recollida d'excrements canins. A Amposta tenim els pipican, una solució que pretén la situació irreal que els gossos vagin a un lloc tancat a fer les seves necessitats, quan sabem perfectament que acostumen a fer-les allí on els va bé. Se suposa que els amos haurien de ser prou civilitzats com per recollir els excrements i tirar-los en papereres o contenidors. Però, no és així, i en carrers, voreres i places públiques, tenim les empremptes de l'incivisme, d'amos que no recullen allò que els seus animals fan. Algunes places, amb sorra, són una catifa d'excrements, gens recomanables perquè hi juguin els crios. La solució combinada de pedagogia, penalització i facilitació de mitjans de recollida es fa necessària.

El Parlament italià es passa a GNU/Linux

A diferència del Congrés dels Diputats espanyol, el Parlament italià fa el pas i migrarà els seus sistemes a GNU/Linux. Segons expliquen, pot suposar un estalvi de 3 milions d'euros l'adopció de GNU/Linux com sistema operatiu dels ordinadors dels parlamentaris.
Més: [clic]

Impugnar o no impugnar

No he llegit els estatuts que ha analitzat l'estudi del govern català sobre els articles impugnats per inconstitucionals pel PP de l'Estatut de Catalunya presents de forma idèntica o semblant en aquells. Però, segons indiquen les diferents fonts, el PP hauria acceptat en altres llocs articles que no accepta per a Catalunya, en un cas de clara incoherència. Per exemple, l'agència tributària catalana no serà tan mala idea quan es creï al País Valencià. Estem en una situació que es ve denunciant fa temps. El PP actua cap a Catalunya amb actitud discriminatòria, com si aquest fos el preu per no treure aquí una representació gaire nombrosa. O, qui sap, potser tot això forma part de l'estratègia per enfortir aquest Estatut i que ningú no recordi que al Parlament de Catalunya es va aprovar una altra cosa ben diferent. Potser el PP entra en el joc per enfortir el text i no ens estem adonant de la jugada.

Firefox, 28%

El navegador Mozilla Firefox se situa en un 28% de quota d'usuaris, continuant el seu creixement. A Espanya l'ús és d'un 19,1%. A Europa, el país amb un índex menor d'adopció de Firefox és Ucraïna, amb un 17,5%, sent Finlàndia el país amb major índex, amb un 45,4%.

Ahir vaig veure el resum setmanal del programa Envasat al buit de Td8, on són tan originals de fer un programa basat en talls d'altres programes -l'originalitat està en la barreja de continguts de televisió i de ràdio-. En aquest programa, quan mostraven alguna cosa d'Internet ho feien dins d'un requadre que tenia el logo d'Internet Explorer (de la versió 5 em sembla). L'increment d'usuaris d'un navegador lliure i no imposat és una demanda implícita de la neutralitat en l'ús de programari allí on sigui possible. I més en un programa que mostra una imatge d'estar al dia en tecnologia.

Més: [clic].

Lo portal de Remolins

Un company m'ha comunicat que ha obert un bloc personal, un nou membre de l'Ebresfera, Lo portal de Remolins.

RSS Amposta.info

M'ha arribat el butlletí d'Amposta.info d'aquesta setmana. Inclou la novetat del canal RSS que han posat al web. És un canal més per afegir a la llista dels preferits. Suposo que això és un pas previ a que el web de l'Ajuntament d'Amposta inclogui aquest canal, per ser l'empresa InsertNet la que l'ha desenvolupat. Mira quina casualitat que justament ahir pensava en la necessitat que el web de l'Ajuntament tingués canal de subscripció de continguts. Ah, el canal: [clic]

El PACMA es passa

Les reivindicacions del PACMA i d'altres entitats de defensa dels animals quant als bous són justes i legítimes. Ara bé, denunciar un president d'associació de veïns (el de l'Acollidora) pel fet que el bou capllaçat que es va escapar hagués acabat mort a trets crec que és una equivocació. El president d'una associació de veïns no és cap càrrec polític electe. La seva responsabilitat ha d'estar limitada a complir les condicions que li imposa la llei per poder organitzar actes així però, no hauria de ser -si és així- que allò que passi, com que s'escapi un bou, passi a ser responsabilitat del president. Com a molt, hauria de demanar-se una assegurança de responsabilitat civil a qui posa el capllaç i, en el seu cas obligar a vàries persones que estiguin a la corda, també responsabilitzant-se del que passi. És una situació difícil de resoldre perquè si es posen moltes condicions per realitzar aquests actes potser s'optarà per no fer-los.

Un altre tema, i en això té raó el PACMA, és que una de les poblacions on se celebren més bous de les Terres de l'Ebre, i des de fa tants anys, hauria d'estar preparada per a situacions com la de bous que s'escapen, per poder aturar-los sense matar-los i evitant danys personals.

Per cert, que aquest any no es fan bous a les festes del Grau, i això que no governen ni Esquerra ni el PSC, sinó CiU. Evidentment tot té un motiu, i segons m'han comentat, és perquè cal que algú es faci responsable dels actes de bous, i no ha sortit ningú. Però, és curiós com el partit més "torero" de la ciutat no ha posat remei a la situació.

Apple ha comprat CUPS

Apple ha comprat el programari d'impressió CUPS, que és programari lliure, i que s'empra en la majoria de distribucions de GNU/Linux i que és la base del sistema d'impressió de Mac OS X. A més, ha contractat el creador de CUPS, Michael R. Sweet.

Més: [clic]

Caixa de cerca

Acabo d'afegir la caixa de cerca al bloc, una característica nova incorporada si entreu com usuaris de Blogger in draft. Els resultats de la cerca, com podreu comprovar, s'insereixen al principi de la pàgina utilitzant la AJAX.

Arribar a Barcelona a 80 Km/h

Esteu a favor de la reducció a 80 Km/h de la velocitat a l'AP-2 per entrar a Barcelona? Jo no. Crec que la congestió del trànsit ja és prou important ara com per agreujar-la. Crec també que si ara no es respecta el límit de 100 Km/h tampoc no es respectarà el de 80 Km/h. A més, el RACC ha explicat els motius pels quals no està d'acord amb l'afirmació del govern quant a la reducció de la contaminació que produirà aquesta reducció de la velocitat màxima. Els conductors conduiran amb marxes més llargues, amb la qual cosa les revolucions dels motors seran més altes i la contaminació serà major. Posaran aleshores un senyal de prohibir circular a 80 Km/h en quarta? Estan intentant arreglar un problema abans de solucionar problemes de base?

Residus nuclears

El magatzem de residus nuclears (MTC) amenaça d'instal·lar-se a les Terres de l'Ebre. Però, som un territori conscienciat i segurament ens unirem i farem prou soroll per evitar-ho. Ara bé, potser seran altres llocs, menys poblats i amb menys capacitat de maniobra, on vagi a parar aquest magatzem. Com alguns llocs apunten, no seria estranya que acabessin sent candidats indrets de Guadalajara, Terol, Cordova, etc. Poca gent, poden fer poc soroll, poc futur,... Això s'ha de preveure i s'ha de fer costats als territoris amenaçats que no es poden defensar, principalment, per les seves característiques demogràfiques i econòmiques.

Tip de Woody Allen

Sóc dels que no acostuma a anar a veure pel·lícules de Woody Allen, perquè no m'entusiamen. Em passa com amb les d'Almodóvar. Sé que vaig contra corrent i que són dos directors molt premiats i amb molt de prestigi però, és qüestió de gustos el cinema i la cultura en general. No és però, perquè no siguin les pel·lícules del director nord-americà la meva preferència cinematogràfica, que he posat el títol a l'escrit. És perquè tenim uns mitjans provincians que ens mostren dia rera dia l'evolució de la filmació de la pel·lícula que està rodant a Barcelona, i que ja van començar amb les notícies sobre Woody Allen quan va anunciar que vindria a rodar-la. És, simplement, cansat i avorrit, veure cada dia el seguiment de la feina del director, com si mai no s'hagués rodat cap pel·lícula a Barcelona, com si mai no hagués estat per la capita catalana un personatge famós, com si ens hagués de situar a la Primera Divisió mundial, com un Salsa Rosa del cinema. També és digna de comentari la deferència dels representants polítics envers d'aquest director de cinema, qui per davant de tot, està realitzant una activitat lucrativa. Quines ganes que acabi el rodatge!

Espanya no està ben situada en la societat de la informació

La Fundació Orange ha presentat l'informe eEspaña 2007. El diari El Mundo avança la notícia sobre els resultats d'aquest informe. Espanya passa del lloc 13 al 20 en desenvolupament de la societat de la informació (SI), a causa de la frenada de finançament de polítiques de foment de la SI entre els anys 2001 i 2004. Explica el diari que els efectes de les polítiques tenen un efecte de mitjà-llarg termini, i per això es detecten ara. Una llàstima i un semàfor vermell per al govern d'Aznar en aquesta matèria, i que cal veure si les polítiques actuals són suficients o si no ajudaran a millorar la situació espanyola quant a SI a Europa.

Canvis en la senyalització a l'eix de l'Ebre

Darrerament s'estan canviant o afegint nous senyals de trànsit a l'eix de l'Ebre (C-12). Al plànol de Google Maps he situat alguns dels canvis. Entre ells, que a l'alçada de la Torre de la Carrova s'ha canviat la prohibició de velocitat màxima de 70 Km/h a posar una recomanació de 80 Km/h per perill de cruïlla. El mateix passa a l'alçada del pont de l'AP-7, a la cruïlla amb l'entrada nord d'Amposta. A més, en sentit Tortosa, a partir del pont de l'AP-7, la velocitat màxima autoritzada passa a ser de 100 Km/h, en comptes de la velocitat genèrica de 90 Km/h. Entenia que la velocitat específica no podia superar en cap cas la genèrica. I crec que la genèrica és de 90 Km/h perquè la C-12 no té 1,50 metres de voral, condició mínima segons la normativa perquè sigui de 100 Km/h. Finalment, un altre detall que podeu veure ubicat al plànol, és que en entrar a la rotonda de Vinallop, venint des d'Amposta, el senyal vertical de prohibició d'anar a més de 50 Km/h ha quedat ocult per un senyal d'indicació de les diferents direccions de la rotonda.

Llibres electrònics del s. XVIII

Fa un temps que Google va començar a digitalitzar llibres. Estava l'altre dia cercant coses per la xarxa quan vaig provar d'aplicar la cerca als llibres de Google. I la sorpresa fou que vaig començar a veure als resultats llibres antics que s'han digitalitzat. Molts d'ells es poden consultar complets a la xarxa, i el temps de restricció de propietat intel·lectual ja ha caducat. És el cas d'un llibre de finals del s. XVIII sobre Espanya, concretament sobre Aragó; o un sobre l'arribada de Ferran VIII a Catalunya, amb la gran recepció a l'alçada d'Amposta; o un sobre Manuel Godoy, on es parla de la recuperació del canal de Carles III per donar sortida des d'Amposta al port dels Alfacs.

Hi ha més llibres. Només es tracta de dedicar una mica de temps cercant coses que us interessin, i veure com podeu accedir a molta informació de segles enrera sense anar a la biblioteca. Això no vol dir que no hi hagueu d'anar però, és una comoditat que val la pena aprofitar.

Potser no cal anar a veure Harry Potter

Si em trobés en aquesta situació marxaria de la sala, a més de posar una queixa: [clic].

Foment no vol alliberar l'autopista

Ja ho sabem i ens ho confirmen, que Foment no vol alliberar el peatge de l'autopista entre Amposta i l'Ampolla mentres no tinguem la variant de la N-340 de l'Aldea. Jo demanaria que fos també mentres no tinguem l'eix de l'Ebre convertit en autovia entre Amposta i Tortosa. Les Terres de l'Ebre som un territori oblidat quant a infraestructures. No tenim Euromed, no tenim Ave, no tenim grans carreteres, tenim una autopista de pagament. Veiem com s'aboquen els diners a les capitals i aquí hem de tenir paciència per veure com poc a poc ens arriben els projectes. És clar, amb la gratuïtat al camp de Tarragona ja n'hi ha prou, no? Perquè si ho proveu veureu que si sortiu de l'AP-7 a Salou no pagareu peatge, i si torneu a entrar a Tarragona tampoc. No ho recordava. Aquí no tenim Port Aventura ni som cap gran capital.

La pulsera de Bisbal

L'analfabetisme tecnològic dels "grans artistes" queda il·lustrat en aquest video de presentació de la pulsera USB de Bisbal. La crítica no és per l'analfabetisme sinó perquè parla de coses que sembla que no coneix.

Via Menéame.

Pilons contra els mal aparcats

No és patrimoni d'Amposta el fet que els conductors no siguem prou cívics, i per això ens trobem cotxes aparcats en llocs on provoquen problemes de visibilitat, creen situacions de perill o, simplement molesten. Això podem veure-ho en molts de llocs d'Amposta, com davant dels video-clubs de l'Av. de la Ràpita, C/ Barcelona amb C/ Sant Cristòfol, C/ del Grau, etc.

A la ciutat de Cerdanyola hi ha un establiment OpenCor, el qual obre tots els dies de l'any fins la 1 de la matinada, si no recordo malament. Hi ha hores del dia en què davant d'aquest establiment s'acumulaven cotxes aturats, en un carrer on no es podia fer i a més, l'amplada del mateix feia que provoquessin problemes de trànsit. Al final han estretit encara més el carrer, han posat pilons de formigó en una banda i metàl·lics a l'altra, i sembla que aquesta mesura està evitant l'incivisme. Per desgràcia és un exemple de coses que es podrien i que potser s'hauran de fer a casa nostra, doncs no aprenem a respectar els altres si no és perquè ens ho posen molt difícil o ens imposen sancions que ens facin mal a la butxaca. Mentrestant, l'administració ha de pagar les despeses d'aquests experiments per evitar la conducta dels conductors.

La foto (de mòbil) il·lustra això que he escrit i que potser és una bona idea per aplicar-la en alguns llocs.

Albert i la Banda dels 13, a Amposta

El proper diumenge, 15 de juliol, Albert i la Banda dels 13 en concert, a Amposta, davant de la Filha: [clic].

La fi de la treva en el govern d'Aznar

Per recordar com va anar als que ara no volen fer-ho: [clic].

Timevault, la màquina del temps de GNU/Linux

La nova versió de Mac OS X, amb el nom Leopard, té entre les noves característiques el Time Machine, un sistema de còpia de seguretat que permet tenir una còpia actualitzada dels documents del sistema en un disc dur extern, i recuperar qualsevol versió de document en la data desitjada. Per a GNU/Linux hi ha l'alternativa lliure i es diu TimeVault. Podeu veure'n algunes captures aquí [clic].

Autopista gratis a l'Ebre

Els veïns de l'Aldea van tallar ahir la carretera N-340 al seu pas pel municipi arran dels dos accidents mortals que hi han ocorregut recentment. Fa un bon grapat d'anys se sentia dir que la carretera nacional no sortiria per fora de l'Aldea perquè els seus habitants no ho desitjaven. Sigui cert o no, ara sembla que no és així, i és lògic, pel perill que comporta el pas d'una carretera tan transitada per dins del nucli urbà, com per les incomoditats per sorolls i fums, i els riscos per a la salut que poden implicar.

Segons es pot llegir a El Punt, en el manifest es van demanar mesures urgents al ministeri de Foment per tal de començar el desviament de la carretera i fer gratuïta mentrestant l'autopista AP-7 entre Amposta i l'Ampolla. Aquesta petició, a més del desviament de la carretera, la comparteixo. Estem esperant tenir l'eix de l'Ebre convertit en autovia. Mentrestant, una alternativa més ràpida en hores punta, per anar a Tortosa, és l'autovia Tortosa-l'Aldea. Però, aquesta autovia en hores punta té l'inconvenient que en el seu pas per l'Aldea la N-340 està congestionada i el temps que es guanya anant per l'autovia es perd a la carretera nacional en el seu pas per dins de la població. Una alternativa ràpida però, de pagament, és anar d'Amposta al peatge de l'Aldea-Tortosa (autopista) i d'allí agafar l'autovia fins Tortosa. Per això, ja que el camí entre Amposta i Tortosa, tant per un com per l'altre costat del riu, no és prou eficient, mentres esperem tenir una autovia en condicions, hem de reclamar la gratuïtat de l'autopista.

Al camp de Tarragona hi ha peatges gratuïts per motius semblants, crec. Aquí tenim el mateix dret, i les nostres vies de comunicació no estan al mateix nivell que allí, amb la qual cosa no se'ns pot dir que demanem massa.

Fortanete 2007

Aquest cap de setmana hem estat a les festes de Sant Cristòfol del poble de mon pare, Fortanete. He posat algunes fotos de Fortanete i de la Iglesuela del Cid a Flickr, a l'àlbum Fortanete 2007. Si puc penjaré un video els propers dies.

El creixement de Deltebre

Llegeixo que Deltebre prepara un POUM que preveu el creixement fins 30.000 habitants en 15 anys. Quan veig aquestes coses penso que potser no valoren prou no tenir tants habitants actualment, que la febre constructora fa pensar en el totxo i no a conservar l'encant que les poblacions del Delta tenen. Evidentment, és una cosa que han de valorar la gent de Deltebre.

D'altra banda, que l'alcalde de Deltebre vegi amb bons ulls un camp de golf no deixa d'evidenciar les incoherències dels polítics, que són capaços de criticar el mateix tipus de projectes quan es plantegen al País Valencià o Múrcia, i que aquí els defensen, perquè aquí sí que seran sostenibles i, no ens enganyem, perquè aquí hi ha l'argument de fons que diu que si aquí tenim aigua cal aprofitar-la. No es pot tenir una postura aferrissada contra coses que després defensaràs, encara que sigui en un context diferent.

Les meravelles mundials

Fa poc que es van escollir les meravelles catalanes, amb un sistema mancat de criteris clars, el qual fomentava la rivalitat territorial per escollir les candidates i la guanyadora, en comptes de cercar realment les millors meravelles culturals catalanes. Tot això, adobat amb la votació per missatges de mòbil, un sistema que destaca pels diners que costa a qui l'empra. Ara s'han escollit les meravelles mundials i la UNESCO ja se n'ha desmarcat, per la manca de criteris objectius en l'elecció. Almenys ha hagut un organisme que ha parlat clar en aquest cas. Mentrestant a Espanya tothom plora perquè l'Alhambra no ha estat escollida. Ja passa quan organitzes un concurs en comptes de fer una selecció objectiva, a partir d'una unificació de criteris en la valoració, no depenent de la potència de vot dels diferents territoris que aspiren a veure un dels seus monuments guanyador.

Woody Allen a Barcelona

Les darreres setmanes Woody Allen és notícia perquè comença a rodar una pel·lícula a Barcelona. Certament és una notícia però, potser se n'està fent un gra massa. Que hi hagi qui faci seguiment de la seva dona, o que sigui portada que aquesta actriu o aquest actor de casa nostra surti a la pel·lícula no deixa de tenir cert aire de provincianisme, tot sigui dit, potser habitual en aquests casos.

Vilaweb: [clic]

A criar!

Amb efecte retroactiu, les famílies que hagin tingut un fill a partir del 3 de juliol cobraran 2.500 euros. El pagament es farà efectiu a partir del mes d'octubre. És una molt bona notícia, la qual ha de ser el punt de partida per anar cap als beneficis que alguns països europeus atorguen a les mares i pares, sense restringir-se a un pagament en el moment del naixement.

Més a El País: [clic]

Un altre cas d'anonimat covard

Avui Gustau Moreno ha hagut d'intervenir moderant els comentaris de La Marfanta, perquè algú s'ha pres com quelcom personal la notícia que va penjar ahir sobre la visita de l'ex-conseller Carretero a Tortosa. Concretament ha eliminat un comentari on apareixia una llista de gent, entre ells jo, per motius que prefereixo no comentar, perquè tenen relació amb la meva feina. Poca feina se'n diu. El fet és que, m'he vist citat en un comentari que afecta el conflicte intern que té Esquerra, tant a Catalunya com a Tortosa, sense tenir jo cap relació amb el tema. Si repasseu la resta de comentaris, de cites personals, a altres persones n'hi ha, fent desqualificacions, en un o altre sentit, que denoten un bon grau de covardia, de no atrevir-se a dir les coses a la cara de persones que potser et trobes cada dia pel passadís.

És molt trist, no trobeu? Si sabeu qui sou perquè no us dieu allò que penseu entre vosaltres, en comptes de contaminar espais tan interessants com La Marfanta?

Canvis al govern espanyol

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, després de guanyar el debat de política general -com han afirmat diferents mitjans-, acaba la setmana amb canvis de govern. Hi ha noves i nous ministres:

• Carme Chacón: Vivenda.
• Elena Salgado: Administracions Públiques.
• Bernat Sòria: Salut.
• César Antonio Molina: Cultura.

Més: [clic].

Urbanitzacions i incendis

La moda de crear nuclis urbans aïllats, en zones boscoses, a més de suposar una demanda adicional de serveis per a la població, pot implicar problemes de seguretat en cas d'incendi (25 metres lliures de vegetació al seu voltant). Passa cada estiu, i cada estiu se'n parla. Nuclis habitats envoltats de foc, desallotjament de famílies, danys materials, danys personals, ... La Generalitat dóna 2 anys perquè les urbanitzacions estableixin el perímetre de seguretat contra incendis. Han passat 4 anys des de que es va aprovar la llei. Per tant, qui ajusti més el termini, haurà trigat 6 anys a adequar-se a la normativa. A Amposta potser estaria en aquesta situació la zona de Favaret. I a les Terres de l'Ebre segur que trobem algun lloc més en aquesta situació.

Més: [clic]

Alternatives lliures de bases de dades

Si voleu treballar amb bases de dades, he fet un recull d'alternatives lliures al programari privatiu existent: [clic].

apt-get install picasa

Google ha creat els seus magatzems o repositoris de programari per a Linux, els Linux Software Repositories. Això significa que es podrà isntal·lar el programari de Google per a Linux amb les comandes habituals d'instal·lació de paquets (apt, yum, urpmi, zypper, rpm). Així, com es pot veure als exemples del web dels Linux Software Repositories, instal·lar Picasa per a Linux és tan senzill com fer apt-get install picasa.

Font: [clic].

Víctimes i víctimes

Aquesta dona ha estat menyspreada, maltractada psicològicament, desqualificada,... per no combregar amb certes idees. És una mare que va perdre el seu fill l'11-M però, alguns van pensar que era un obstacle en el camí d'implicar ETA en els atemptats i per això s'ho ha passat i s'ho passa molt malament. Llegeiu: [clic].