Benvinguda de Pau a #LaLiraAmpostina

Avui hem anat en cercavila tocant fins casa mon nebot Pau, per donar-li la benvinguda a la banda. Com és habitual, Octavi ha dirigit unes paraules als pares -mon germà i ma cunyada- i familiars, d'agraïment, de benvinguda i d'esperança en el futur musical i personal de Pau. Unes paraules que han estat emocionants i que per la part que em toca agraeixo molt.

Octavi ha recordat en les seves paraules quan allà al 1981 va arribar a La Lira i es va trobar amb unes quantes famílies, entre les quals la família Zaera, implicades en la formació dels seus fills, implicades en la Lira, les quals li van facilitar la feina acabat d'estrenar com director i mestre. Perquè Octavi sempre ha estat "lo mestre" i sempre ho serà.

Recordo aquella sala al primer pis de l'antiga escola. Pepita Giné encara no havia arribat a La Lira i tota la feina la feia Octavi. Més tard arribà Pepita i la teníem a ella per a solfeig i teoria i a Octavi per a l'instrument. Vaig aprendre clarinet amb Octavi fins que vaig passar a fer el grau superior al Conservatori de Barcelona però, recordo molt bé l'època de La Lira. Quan sortida de l'escola o de l'institut ma mare m'esperava al cantó del que era la Unió, amb el clarinet, per no perdre temps i arribar a l'hora a classe. Una mica d'estudi abans que ens toqués, la classe, els llibres amb les dates marcant la lliçó per al proper dia, la llibreta de notes... I rivalitat sana per veure qui treia millor nota, sobretot a les classes de solfeig, que les fèiem escoltant-nos uns als altres.

Octavi, a més del mestre, ha estat un directori exigent que sempre ha volgut anar a més, i així es reflecteix en la trajectòria de La Lira. Per La Lira sempre amunt, diu l'himne. La gent més gran segur que recordarà els assajos de canya, tocant un per un per decidir qui tocaria i qui no aquell fragment al concert. I ningú no es volia quedar fora, tothom es preparava el paper amb consciència. Ara les coses han canviat. Els temps són diferents i cal adaptar-se. Però, l'esperit de superació, l'exigència, continuen.

Vaig sortir a la banda l'any 1984. Dies com avui em porten els bons records d'aleshores, el record dels pares a casa preparant-ho tot per rebre la banda, la cerimònia de la benvinguda i el ràpid que passa tot i queda ja per al record. Com sovint recorda Octavi, la societat actual no és precisament una societat que destaqui pel compromís que demostren pares i fills en tirar endavant els seus estudis de música, la seva formació com persones i una entitat com La Lira. Per això, la benvinguda d'un músic en ple segle XXI ha d'omplir-nos de joia, ha d'esperonar els pares a seguir fent força perquè la criatura esdevingui un gran músic i persona, que Pau segur que ho serà. I tant de bo d'aquí uns anys puguem celebrar l'arribada a la Lira de la nostra filla Júlia.

Per molts anys, Pau, Joaquim, Iolanda, iaios i iaies. Gràcies al vostre esforç ja podem dir que som una família de músics.

+ GNU FDL

#Aniversari de Maria Jesús

Avui Maria Jesús fa anys i per això aquest breu apunt de felicitació. T'estimo!
+ GNU FDL

Comencen les #FestesMajorsAmposta2012 #LaLiraAmpostina

Avui han començat les Festes Majors d'Amposta 2012. Després del bou embolat d'anit i dels bous capllaçats del matí arriba el primer cercavila de la banda. Qui toca la primera part de Festes comença la tarda de dissabte amb una actuació prèvia al pregó de Festes. Per tant, aquesta era la nostra destinació, la plaça de l'Ajuntament, no sense primer donar la benvinguda a dos germans a la banda, i passejar pels carrers del poble.

El primer pasdoble de les Festes ha estat Lorencín Mendoza, de Pasqual Marquina, dedicat al pare de qui va ser director convidat a la Lira fa uns anys, Llorenç Mendoza i que, malauradament, va morir fa uns mesos. Coses que té el Facebook, continuo almenys sabent de la vida del mestre Llorenç Mendoza i avui he tingut un record per a ell amb aquest pasdoble.

Bones Festes


+ GNU FDL

El #micromecenatge permet tirar endavant projectes a l'#Ebre #verkami

La Casa de la Jota

Fa uns dies que sabíem que Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries podrien tirar endavant el seu projecte de la Casa de la Jota gràcies a haver aconseguit el finançament que s'havien fixat com necessari. De fet, han aconseguit més diners dels que requeria el projecte, gairebé 1000 euros més. Per això he volgut escriure un apunt sobre micromecenatge, des del punt de vista d'un usuari no expert en aquest model de finançament de projectes però, interessat en ell per la potencial aplicació en la materialització d'idees en un territori com el nostre.

Verkami

Aquest finançament l'han sol·licitat a través del web Verkami. És un lloc web on hom crea projectes per als quals demana finançament i la gent hi fa petites aportacions -microaportacions- esdevenint mecenes del projecte. En un termini de 40 dies, si s'ha assolit la quantitat de diners suficient, la sol·licitada, el projecte és considerat viable i els diners són lliurats -excepte una petita comissió- als destinataris. Si se n'han recollit més dels sol·licitats es lliuren tots, no només aquells sol·licitats. En cas de no arribar a la xifra però, el projecte es considera no viable i no hi ha cap lliurament. En aquest cas als mecenes no se'ls carreguen els diners a la seva targeta de crèdit.

Ser mecenes implica rebre una recompensa que estableix l'equip del projecte. La recompensa, una forma de reconèixer l'esforç econòmic, pot variar en funció de l'aportació. Una samarreta, un CD, una rostida,... El projecte ofereix les diferents microaportacions que es poden fer i quina recompensa correspon a cadascuna.

Micromecenatge

El micromecenatge o crowdfunding, s'ha posat de moda amb la situació econòmica en què vivim. A casa nostra ha permès tirar endavant altres projectes, no només el dels Quicos, com es pot veure més endavant. Aconseguir subvencions o crèdits per a segons quina finalitat, és complicat, i més ara. Presentar el projecte i esperar rebre la confiança de suficients persones per poder-lo tirar endavant és una alternativa molt interessant.

Cal però, definir un projecte que sigui atractiu, que desperti l'interès de la gent, calcular bé els diners que es consideren necessaris per tirar-lo endavant, i fer una bona campanya de difusió.

Verkami no és l'únic lloc web de micromecenatge, com es pot veure a la llista de plataformes del final de l'apunt. El web goteo.org, per exemple, és un altre. Allí, el projecte de recollida de diners per querellar-se contra Rodrigo Rato per la situació de Bankia, va aconseguir 18359 euros, 965 mecenes, molt més de l'esperat, en un temps rècord.

La proliferació de plataformes diversifica molt les opcions de llocs on cercar finançament. La comunitat d'usuaris de la plataforma pot ser un punt a favor o en contra a l'hora d'escollir-la però, cal comparar les característiques com el tipus de projecte, el termini de recollida d'aportacions, si es poden definir les quantitats de les microaportacions o no, si les microaportacions van acompanyades de recompenses o no, els mitjans de pagament, etc.

La proliferació de projectes de micromecenatge fa pensar en una futura saturació per la coincidència en el temps de molts projectes que demanen ajuda per tirar-los endavant. Això pot ser vist de forma negativa o bé de forma positiva, com una forma d'innovació social, on els projectes que passen la fase de viabilitat són els que la comunitat de la plataforma escollida considera millors.

Verkami a l'Ebre

A continuació poso uns quants projectes al territori. Trobareu la quantitat aconseguida primer, comparada amb la quantitat necessària perquè el projecte fos finançat, el nombre de mecenes i l'estat del projecte. Algun d'ells encara és obert en el moment d'escriure aquest apunt. Si voleu hi podeu col·laborar.

• Casa de la Jota (Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries): 7980 euros / 7000 euros, 148 mecenes, projecte viable.
• 8es Jornades a l'Ermita de la Pietat (Ulldecona): 4360 euros / 3000 euros, 131 mecenes, projecte viable. 
• Guia Surtdecasa.cat 2011 (Surtdecasa.cat): 2890 euros / 2000 euros, 86 mecenes, projecte viable.
• "Clio, musa i assasina", el llibre d'Ebre Negre (3a trobada de gènere negre al Matarranya i al Priorat): 210 euros / 1200 euros, 7 mecenes, projecte no viable.
• L'etern retorn (Pepet i Marieta): 3340 euros / 200 euros, 126 mecenes, projecte viable.
• Centre Social Autogestionat "Lo Maset" (Deltebre): 1768 euros / 1200 euros, 83 mecenes, projecte viable.
• Bukkake Social (Purkinje, grup de rock del Montsià): 816 euros / 800 euros, 59 mecenes, projecte viable.
• Dissabtes de Teatre (Ull de Teatre Grup Escènic, Ulldecona): 161 euros / 2500 euros, 34 mecenes, projecte encara obert.

Alguns serveis de micromecenatge

Aquesta és una llista d'algunes plataformes de micromecenatge. Podeu veure comparatives a la xarxa per decidir quina s'adapta millor a les vostres necessitats, o bé visitar els llocs web vosaltres mateixos i fer la vostra pròpia anàlisi.

• Verkami
• goteo.org
• migranodearena.org
• Kickstarter
• SeedQuick
• Lanzanos
• Partizipa
• HazloPosible

+ GNU FDL

20 anys de #Barcelona92

Dia 25 de juliol del 2012. Fa 20 anys en tenia 18 i, tal dia com avui, a l'hora que escric això, tornava de Barcelona de participar com membre de La Lira Ampostina a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 [video]. Encara tinc les polseres que utilitzàvem per identificar-nos i tenir accés al recinte olímpic, el diploma de participant i, a l'estoig del clarinet, que ja té més de 20 anys, encara hi duc l'enganxina que dúiem. Una gran fita per a Barcelona, Catalunya, Espanya però, també per a La Lira. Vam participar i vam gravar la música que va sonar durant la nostra actuació, junt amb músics de tot Catalunya i els tambors del Baix Aragó.

De records, un grapat. Un o dos anys abans dels Jocs vam poder tocar a l'Estadi Olímpic en unes jornades per a visitants estrangers. Mesos abans de la cita olímpica vam gravar la música que sonaria a l'Estadi, amb el director Josep Pons. El dia de la inauguració vam tocar en directe però, no se sentia per megafonia més que la música gravada. Normal.

Hores d'espera, d'ambient de festa abans de començar. Ja ho vaig explicar en un altre apunt. Els dinars del KFC, calor, calor i calor, els tambors de Calanda, Híjar i poblacions dels voltants que no es cansaven de sonar,... Entrada a l'Estadi, seguint marques al terra que gairebé no es veien, anar tocant, dissimular si miraves allò que succeïa al nostre voltant,... Una marxa ràpida un cop vam acabar i, aturats a l'autopista vam poder veure per la televisió que el peveter ja s'havia encès. És una cosa a la qual t'has d'acostumar. Si participes en un gran esdeveniment, pots dir que hi eres però, no el gaudiràs com espectador. No es pot tenir tot. I no ho canviaria pas.

+ GNU FDL

Míting el dia de les pubilles #Amposta

Ahir a la nit es va fer la presentació de les pubilles de les Festes Majors d'Amposta. Al final de l'elecció, amb un excés de misteri per part dels presentadors, va fer el discurs l'alcalde. Un discurs-míting, com ens té acostumats. Un discurs on, sense donar noms, va carregar contra el PSC pel tema de la polèmica amb el lloguer de 15.000 euros mensuals del local on es presten els serveis de Rehabilitació i Logopèdia de l'Hospital Comarcal. Una polèmica en la qua prefereixo no entrar, perquè qui té les dades són els partits i veiem que tenim un partit de tennis en marxa i cal veure com acaba. Em va semblar inadequat però, que l'alcalde, després de fer propaganda dels projectes finalitzats i que hi ha en marxa a la ciutat, carregués contra l'oposició perquè fa la seva tasca de control al govern -amb dret d'equivocar-se-. Amb discursos així confirma que alguns es pensen que ells són Amposta, que ells són Catalunya i que criticar allò que fan per a ells és criticar la pàtria.

+ GNU FDL

La carretera a Teruel, a #Fortanete

Una imatge del carrer Santa Bàrbara, la carretera cap a Teruel, a Fortanete.

 A sota, una imatge del mateix carrer a finals dels 50, principis dels 60, publicada per l'associació cultural Ontejas. El carrer apareix sense asfaltar. Imatges sempre interessants quan pots comparar com eren abans les coses.

+ GNU FDL

#Fortanete 2012

Aquest cap de setmana vam passar-lo al poble de mon pare, a Fortanete. Va coincidir que van fer la festa dels pastors dissabte, un dinar popular organitzat per la gent del poble, amb un gran ambient de germanor i de festa. Va acabar el dinar amb l'actuació de la Ronda Asti Queda Ixo -serien com uns Quicos del territori-, amb jotes i altra música popular, anant taula per taula a cantar, cantant també a la gent que era coneguda. Em va recordar quan anava amb la rondalla de Teixidó a tocar al restaurant l'Estany o en alguna boda. Fins i tot la melodia d'alguna de les jotes era la mateixa que la de la lletra "De Roquetes vinc". Al cap i a la fi, la jota ens agermana i amb variants, no deixa de ser jota.

Doncs això, un cap de setmana festiu i per poder estar al meu segon poble, on m'agradaria poder anar més cops a l'any.

Podeu veure unes imatges a Flickr.

+ GNU FDL

Apoteosi final #FantasmaOpera #LaLiraAmpostina

Acaba un cap de setmana intens, un cap de setmana emocionant. El Fantasma de l'òpera, el musical, a La Lira. començàvem divendres amb una sessió increïble, amb una sala plena a vessar. Seguíem amb dues sessions dissabte, amb un èxit de públic també notable. I hem acabat avui amb una darrera sessió que ha començat una mica més tard perquè hi havia cua per comprar entrades. Una sorpresa molt agradable. I més agradable per a mi, la meva estimada era entre el públic. Si no és prou emocionant la història del Fantasma avui ho ha estat més.

El follet que narra la història (Karol Rovira), assegut a la bastida rebent músics i públic, esperant a començar a contar la llegenda del Fantasma. Els músics al lloc, esperant que comenci l'espectacle, moment de concentració. Comença tot i els temps se succeeixen, un cop més, entre aplaudiments del públic. Cristina (Mari Pau Medina), el Fantasma (Carlos Casóliva), Mar (Gemma Medina), Carlotta (Anna Ortí), Raoul (Xavier Grivé), Firmin (Paco Luis), André (Emilio Miralles) i el cor de La Lira, han anat omplint l'escenari durant l'espectacle. Punts àlgids marcats pels temes d'amor de Cristina, de Cristina i el Fantasma, de Cristina i Raoul, i de desamor, quan el Fantasma es plany pel fet que Cristina tria Raoul, i treu tota la seva ira. Moments humorístics entre els curadors i procuradors i la Primma Donna. Final tràgic que fa emocionar. Emoció perquè és el final i emoció per aquest bonic final ple d'amor de Cristina cap al monstre incomprès. Moment de màxima emoció acompanyat de la potència de la música de la banda. Com deia l'altre dia, la llagrimeta anava per dins. Qui no s'emociona en moments així, amb una música que et posa els pèls de punta, una sala plena de gom a gom, i amb la persona estimada veient-ho, acompanyant-te?

Al final, públic dret ovacionant els artistes, alegria general i foto per al record. I és que això d'aquest cap de setmana és per emmarcar. I si pot ser, per repetir. Perquè ara, qui més qui menos, ja n'ha sentit parlar, ... del Fantasma.

+ GNU FDL

L'estrena del Fantasma de l'òpera #FantasmaOpera #LaLiraAmpostina

Veure la Lira plena fa goig però, si penses que tota aquella gent ha pagat per entrar, el goig és doble. I així ha passat aquesta nit de divendres. La Lira de gom a gom per a l'estrena del Fantasma de l'òpera. A l'escenari concentració i, evidentment, algun nervi que altre, no ho negarem. La cap d'obres, Karol Rovira, de mestra de cerimònies i al mateix temps de follet trapella, va introduint el públic en la història d'amor i desamor que protagonitzaran Cristina (Mari Pau Medina) i el Fantasma (Carlos Casóliva), enfrontat a Raoul (Xavi Grivé), intercalada amb els moments humorístics protagonitzats per Carlotta, la Prima Donna (Anna Ortí) i els curadors i procuradors, Firmin (Paco Luis) i André (Emilio Miralles). El públic aplaudeix el final de cada temps, de cada fragment de la història. Qui ho diria que som a Amposta, a La Lira!

Acabem de començar, com aquell que diu, i en un tres i no res, després del ball de disfresses amb la participació del cor de La Lira, la història encara el seu final. El punt de no retorn per a Cristina i el Fantasma precedeix la recuperació del tema principal del darrer temps de l'obra, moment en què es desvetlla el final d'aquesta història d'amor a La Lira dels anys 40. Us ho juro, no m'ha caigut la llàgrima de miracle quan estàvem tocant el final i arribava el moment del desenllaç. Serveixi aquest petit apunt com l'expressió escrita d'aquella llàgrima que m'he guardat per a mi.


+ GNU FDL

El Fantasma de l'Òpera #LaLiraAmpostina

Avui és al dia de l'estrena. El Fantasma de l'òpera arriba a La Lira Ampostina. Al darrere molta feina. Feina que es veu i feina que no es veu. Ni els propis músics ens imaginem probablement la feina que ha implicat muntar un projecte com aquest. Sí que sabem que hem assajat molt, que hem estudiat molt, que hi ha una dificultat afegida com sempre que la banda toca amb algú més, ja sigui un o més solistes però, al darrere hi ha molta gent que ha treballat i a la qual és just agrair l'esforç.

El Fantasma de l'òpera és un musical preciós, amb una música bellíssima, que ens transporta a la història d'amor uns cops, i al terror altres. La història narrada, gràcies a la gran interpretació dels cantants, és una història que emociona. Es respira passió i la unió de música i veu en els punts àlgids de l'obra fins i tot se't pot fer un nus a la gola. Tot i això, hi ha espai per a l'humor. I a sobre, amb gent de casa.

Avui, abans de l'estrena ens podem felicitar d'haver assolit un altre cop un repte, pensat per ajudar l'Escola de música de La Lira però, també pensat per oferir quelcom no habitual i de qualitat a la gent del territori. Segur que serà un èxit.

+ GNU FDL

Començar P3 als 3 anys #educacio #retallades

Ahir llegia que la consellera d'Ensenyament es planteja fer que només comencin P3 els xiquets i xiquetes que hagin complit els 3 anys. El plantejament ja se'l fa però, diu que primer cal confirmar la hipòtesi amb un estudi que digui si això millorarà el fracàs escolar. Caldrà esperar resultats, malgrat que el Departament ja ho ha anunciat, com si primer haguessin enunciat les conclusions i després vingués l'estudi que les faci fortes. I caldrà esperar també, malgrat l'escepticisme que tinc.

D'una banda, tots hem anat a classe amb companys i companyes que són dels de final d'any, com es diu, i no hem confirmat mai la regla que els de finals d'any van més endarrerits a l'escola. El fracàs escolar no serà més aviat una qüestió dels canvis de la societat i de les polítiques educatives que han anat implantant-se?

D'altra banda, sóc mal pensat, ho sé, i crec que al darrere de tot això hi ha dades relacionades amb la quantitat d'alumnes menors de 3 anys que no haurien de començar l'escola, amb la conseqüent reducció de matrícules i, per tant, la conseqüent reducció de professionals, o recursos en general. I sent mal pensat, i si l'encerto, em pregunto per què no parla clar la consellera si realment es persegueix això, sumat a les retallades que ja ha imposat al sector?

+ GNU FDL

Aragonès oriental #política #demagogia #llengua

Segons el govern de l'Aragó, en mans de PP i PAR, resulta que en aquella autonomia, allí on fins ara es parlava el català, ara es parla l'aragonès oriental. El PP aragonès se suma al PP valencià i balear per veure qui la diu i fa més grossa. Lluny de tot rigor relacionat amb la llengua, han generat un debat més aviat identitari, contra el qual se suposa que va el PP. Separatisme interessat entre dos territoris que, sense els polítics pel mig, s'entenen. Els polítics, amb la seva ideologia, acostumen a crear els conflictes que després no saben resoldre. Els del PP, que tan critiquen les esquerres per voler imposar la seva ideologia, no són menys. Esperem que a l'Aragó s'imposi el seny i quedi en evidència aquesta ridícula polèmica. Polèmica que serveix de cortina de fum per diversificar els temes de debat.

La sorpresa és que aquesta nova denominació irracional de la llengua de la Franja vingui d'una consellera nascuda a Ripoll. Quin problema té amb la llengua, si és que en té cap?

+ GNU FDL

Per sobre de les nostres possibilitats #crisi

La situació actual ha fet que molta gent, entre ells tertulians, economistes i polítics, hagin repetit un i altre cop que hem viscut durant massa temps per sobre de les nostres possibilitats. I potser sí.

Potser quan la gent era gairebé pescada per les entitats bancàries perquè demanessin crèdits amb condicions superfavorables estava vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan la gent feia una inversió supersegura estava vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan totes les ciutats tenien polígons industrials en marxa o planificats estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan totes les ciutats tenien plans d'ordenació urbana amb centenars o milers de noves vivendes, amb urbanitzacions fora del nucli urbà, estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan els polítics de torn se'n fotien de la bombolla immobiliària estaven vivint per sobre de les seves possibilitats. Ara reneguen d'haver negat la bombolla.

Potser quan hi havia llestos que especulaven amb la vivenda fent augmentar el preu de les primeres residències dels seus veïns, estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan es projectaven infraestructures no rendibles però, de pressupostos faraònics i políticament convenients, els polítics estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Malauradament la gent corrent simplement anava a treballar i intentava tirar endavant amb allò que guanyava, malgrat que des del 2002, amb l'entrada de l'euro el poder adquisitiu del treballador es va reduir de forma important per una traducció abusiva d'euros a pessetes (un diari va passar de valer 100 pessetes a valer 1 euro, per exemple). Pagar crèdits, menjar, algun caprici, era viure per sobre de les seves possibilitats? Si la pròpia administració volia que la societat consumís com més millor? Ara la gent es queda sense feina per motius aliens a la mateixa, per la conjuntura econòmica mundial i local concretament, i li diuen que ha viscut per sobre de les seves possibilitats. Amb aquesta excusa es posa gent a l'atur, es retallen sous, drets, beneficis socials, s'augmenten impostos,... Potser ha arribat el moment que deixin de dir-nos això perquè si l'economia està com està no és per la gent que ha acudit a la feina cada dia per complir amb la seva obligació, és per altres motius i simplificant-ho tot s'aconsegueix que no puguem apuntar els veritables culpables de tot plegat.

+ GNU FDL

#DivendresTV3 parla del Delta de l'Ebre

Avui el programa Divendres ha dedicat la seva estada a Amposta a donar a conèixer el Delta de l'Ebre a l'audiència, de la mà de Joan Lafont, amb una explicació molt planera, molt encertada. I és que si no coneixeu el Delta val la pena venir-hi. Feu-ho en diferents moments de l'any, perquè cada estació té els seus encants. I sobretot, veniu a relaxar-vos, sense pressa.



+ GNU FDL

Amposta i les bandes a #DivendresTV3

Avui el programa Divendres de TV3 ha mostrat la cuina típica del Delta amb l'anguila de protagonista i amb les explicacions de Lluís, del restaurant l'Estany.

Després el protagonisme l'han tingut les bandes de música, amb la presència d'Octavi Ruiz representant La Lira i Carles Royo representant la Filha, banda que també ha participat interpretant varis fragments d'obres. Malauradament La Lira no hem pogut participar per la manca de disponibilitat de gent per tocar. Coses dels temps que corren. Entre la gent que treballa i la que estudia no hem pogut ser prou gent. En altres temps haurien hagut cues per poder tocar per a la televisió de Catalunya. La societat canvia, penso. Almenys la Filha ha pogut participar i ha sonat la música per TV3.



+ GNU FDL

#Divendres d'arròs i de Mercat a la Plaça #Amposta #TV3

Avui el programa Divendres de TV3 ha continuat a Amposta parlant de l'arròs en l'espai dedicat a l'alimentació i després s'ha oferit una mostra de la festa del Mercat a la Plaça, amb la plaça Ramon Berenguer IV com un mercat de principis del segle XX.




+ GNU FDL

Divendres a #Amposta en dilluns #TV3

Aquesta setmana el programa Divendres de TV3 emet des d'Amposta. Avui en Màrius Serra i l'Espartac Peran han fet un repàs a les paraules que utilitzem aquí. Catxel, txitxi, escuranda, penjoll, garriga,... Dubtava de l'enfoc que en faria però, ha estat prou encertat. He trobat a faltar damajuana o demajuana, poal, granera, auliva, en garbo,... Però, el temps tampoc és infinit i cal sintetitzar els continguts. Demà més.


 
+ GNU FDL

Els estrets d'Arnes #excursions #Ebre

Fa poc la revista Descobrir Catalunya publicava una proposta de ruta senderista pels estrets d'Arnes, l'autor de la qual és Vicent Pellicer, conegut pels seus llibres i fotografies relacionats amb la natura, amb l'excursionisme als Ports i al Delta. La proposta ens ha servit d'inspiració per sortir a fer una excursió de natura amb Júlia. I ha estat fantàstic. Podeu veure unes imatges a Flickr.

+ GNU FDL

#Fortanete a Aragón TV

Llegeixo al bloc Fortanete que la televisió de l'Aragó va emetre un capítol del programa "Pequeños, per no invisibles" dedicat a Fortanete i Añón de Moncayo.

+ GNU FDL

Festa del Mercat a la Plaça #Amposta #festadelmercat

Avui comencen 3 dies de festa a Amposta. La Festa del Mercat ens trasllada a la primera meitat del segle XX, quan Amposta va ser nomenada ciutat per Alfons XIII, quan es va fer el Pont Penjat, quan van nèixer les bandes de música,...

El carrer Major i el carrer Sol estan plens de parades d'artesans i altres comerciants. Hi ha diferents barres, com la Fonda del Músic, de La Lira Ampostina, on menjar i beure i, en aquest cas, gaudir amb música de l'època, i en directe. Es pot gaudir d'activitats a l'aire lliure i en recintes tancats. Jotes, música, cabaret, sarsuela,... Però, la part més bonica penso que és veure tanta gent vestida de pagesa pel centre de l'antiga Amposta. Ja ho sabeu, festa assegurada.

+ GNU FDL

Codi QR des de PHP #QR #programació

Si l'altre dia posava un exemple per crear codis QR amb Java i iText, avui poso un exemple fet amb PHP. PHP QR Code és un projecte lliure, amb llicència LGPL que permet generar codis QR generats des de PHP. L'única dependència externa és tenir instal·lada la biblioteca gràfica GD2. Per utilitzar-ho només cal incloure la referència al fitxer del generador dins del codi PHP que ha de retornar la imatge.

El codi següent és una mostra molt simple de com s'utilitzar PHP QR Code:

<?php

include('../phpqrcode/qrlib.php');

QRcode::png("http://phpqrcode.sourceforge.net/");

?>

+ GNU FDL

Creació de codis QR amb Java #itext #foss

iText és una biblioteca de classes Java per treballar amb documents PDF però, té una part interessantíssima dedicada a treballar amb codis de barres, 1D i 2D. És programari lliure amb llicència Affero GPL.

El següent tros de codi mostra una forma de generar una imatge d'un codi QR amb Java utilitzant iText. Se li passa la URL de la imatge i la mida en píxels del costat (és quadrada), i genera una imatge PNG quin nom és el temps en què es genera, en mil·lisegons. Perquè compili heu de tenir el fitxer JAR de l'iText al classpath.

import java.awt.Color;
import java.awt.Image;
import java.awt.image.BufferedImage;
import java.io.ByteArrayOutputStream;
import java.io.FileNotFoundException;
import java.io.FileOutputStream;
import java.io.IOException;
import java.util.Calendar;

import javax.imageio.ImageIO;

import com.itextpdf.text.pdf.BarcodeQRCode;


public class qrimg {

 /**
  * @param args
  */
 public static void main(String[] args) {
  
  try {   
   int iMida = Integer.parseInt(args[1]);
   BarcodeQRCode aQRCode = new BarcodeQRCode(args[0], iMida, iMida, null);
   // Gràcies a http://stackoverflow.com/questions/5749860/get-bytes-from-itexts-barcode39-image
   Image aImg = aQRCode.createAwtImage(Color.BLACK, Color.WHITE);
   BufferedImage aBuffImg = new BufferedImage(aImg.getWidth(null), aImg.getHeight(null), BufferedImage.TYPE_INT_RGB);
   aBuffImg.getGraphics().drawImage(aImg, 0, 0, null);
   ByteArrayOutputStream aOut = new ByteArrayOutputStream();
   ImageIO.write(aBuffImg, "png", aOut);
   aOut.flush();
   Calendar aCal = Calendar.getInstance();   
   FileOutputStream aFOut = new FileOutputStream(String.valueOf(aCal.getTimeInMillis())+".png");
   aFOut.write(aOut.toByteArray());
   aFOut.flush();
  } catch (FileNotFoundException e) {
   // TODO Auto-generated catch block
   e.printStackTrace();
  } catch (IOException e) {
   // TODO Auto-generated catch block
   e.printStackTrace();
  }
  
 }

}

+ GNU FDL

Obres a la plaça recent estrenada #Amposta

L'altre dia passejàvem pel costat del mercat, en dissabte, i dels cotxes que giraven, esquivant les parades de fruita i verdura, alguns tocaven al terra a la baixada que fa la plaça per arribar al nivell del carrer. Ahir la rampa de baixada estava demuntada, com es veu a la imatge, no sé si per solucionar això o si és per una altra cosa. Ara bé, fa quatre dies que tenim la plaça feta, una plaça que ha costat temps que s'acabi i quan veus això et preguntes com es fan les coses a casa nostra, al país en general.

+ GNU FDL

15 anys de parella

Avui fa 15 anys que Maria Jesús i jo som parella. Quasi 6 anys de casats i una preciosa xiqueta. T'estimo!

+ GNU FDL

Compte amb els cartrons de llet #hoax

L'altre dia vaig llegir un apunt al bloc Gominolas de petróleo on es parlava d'una falsa alarma que corre per la xarxa sobre els números de la base dels bricks de llet, pels quals es podria saber quants cops s'ha repasteuritzat la llet. El bloc explica primer què volen dirs els números i després argumenta sobre per què no és possible repasteuritzar la llet sense posar en perill la salut del consumidor.

De fet, el web de Tetra Pack explica el significat dels números de la part inferior de l'envàs i a més es pot veure documentada l'alarma com una cadena, altrament dita hoax.

Així que ja ho sabeu, no cal ni que ho llegiu i, molt menys, que ho reenvieu. Només contribuireu a fer més mal que bé.

---

+ GNU FDL

Concert a Reus #música #LaLiraAmpostina

Camí de Reus. Avui tenim concert. Juga el Barça contra el Madrid. L'autocar va pendent de la prèvia del partit. La realitat del país és la que és però, el futbol és anestesiant. Mentre es jugui el partit però, nosaltres estarem tocant. Em pregunto ara, abans de començar, quanta gent serem a dalt i a baix de l'escenari. Per sort o per desgràcia si hi ha una cosa que pot paralitzar el país i que passa per sobre de moltes coses, és un Barça-Madrid. No pateixo pas per perdre'm el partit. De fet, avui a més es retransmet per televisió de pagament i ni pensava veure'l. Prefereixo fer el concert. Altres no, qüestió de prioritat. Sí que em sap greu d'alguna manera, i és un dels sacrificis de ser músic, encara que sigui no professional, no poder gaudir de la tarda de dissabte amb la família. La família, la primera que se sacrifica pel músic.

Finale Notepad #música #musescore

Ahir vaig haver de cercar una eina que em permetés convertir documents de Final 2009 en PDF. Malauradament l'aplicació lliure MuseScore no pot obrir-los i no tenia cap altre remei que cercar alternatives. I em vaig trobar amb Finale Notepad. Aquesta aplicació és gratuïta, que no lliure, i permet editar partitures i imprimir-les, de manera que si tens un Mac, un Linux o bé un generador de PDFs, pots exportar-les a PDF. MakeMusic, empresa al darrere de Finale, amb Notepad fa la competència a MuseScore, una aplicació que funciona força bé i que té la gran avantatge de ser lliure. Aquesta competència és d'imaginar que persegueixi fidelitzar usuaris per aconseguir clients de les seves posteriors versions de pagament, Finale o Finale PrintMusic. Sigui com sigui, si us trobeu en la meva situació, si utilitzeu una eina diferent de Finale i heu d'obrir fitxers .mus, amb Finale Notepad en teniu prou, i sense pagar.

Ara bé, el problema de Finale Notepad és que no és capaç de separar una partitura en les diferents parts, molt útil si tens la partitura de director i res més. Aleshores, o bé exportes el document en un altre format, com MusicXML, o bé recorres a altres eines. Jo he provat exportar a MusicXML i MuseScore es capaç d'importar-ho. Ara bé, hi ha alguns problemes en la separació de les parts i l'aspecte pot no ser del tot correcte. Jo ho he aconseguit satisfactòriament per això. L'altra opció és utilitzar Finale PrintMusic però, és una eina de pagament. Sempre es pot optar per baixar-se la versió de prova i utilitzar-la fins que caduqui.


+ GNU FDL

Cotxes a la plaça del Mercat #Amposta

L'altre dia estava passejant amb ma filla per la plaça Ramon Berenguer IV. En principi els cotxes que vénen dels Quatre Cantons no poden entrar a la plaça perquè, o bé giren cap a munt o bé entren a l'aparcament. Un senyal i uns pilons impedeixen el pas.

Però, el dia de què parlo, un dels pilons -mòbil- no hi era i un parell de cotxes van entrar a la plaça, saltant-se el senyal de prohibició i vaig haver de córrer a agafar ma filla. Primer dubtava, que no fossin veïns però, després vaig observar com aquells cotxes simplement van escurçar camí per travessar la plaça i fer cap davant de la Lira.

Som incívics i passem dels senyals. En canvi quan anem a l'estranger, cagadets, obeïm tot allò que ens diuen. Penós.

+ GNU FDL

La plaça Ramon Berenguer IV #Amposta

Si hom passeja per Amposta s'adona de seguida que el centre neuràlgic de la ciutat és l'avinguda de la Ràpita, zona de botigues per excel·lència de la ciutat. Allí és on es concentren les principals terrasses de la ciutat. I això, malgrat que és el carrer amb més trànsit i, per al meu gust, amb un excés de pol·lució més marcat a causa d'aquest.

Malgrat que la idea de l'aparcament soterrat del Mercat mai no m'ha agradat, sí que crec que la plaça superior, la plaça Ramon Berenguer IV, és un encert, i cal potenciar-la. Un lloc on en determinades hores del dia es veu ambient, sobretot amb crios jugant, gràcies a la limitació del trànsit rodat i l'amplitud d'espai. Tant de bo el lloc de reunió dels ampostins i ampostines algun dia esdevingui aquesta plaça, com en altres ciutats, on places famoses són punts de referència per als visitants.

+ GNU FDL