Avui el diari El Punt publica una entrevista a l'alcalde d'Amposta. En aquesta entrevista, com he escrit a Les Municipals 2007 a l'Ebre, l'alcalde fa un repàs als seus anys de mandat. Com en qualsevol repàs, de forma retrospectiva s'analitzen els projectes realitzats, els que s'han quedat pel camí, les coses bones, les coses dolentes. Parla també de la capitalitat, de la seva successió i de la relació amb els partits de l'oposició, etc.
Evidentment que cal reconèixer que el període de Joan Ma. Roig a Amposta ha estat un període de creixement d'Amposta, la qual és una referència per a ciutats veïnes com la pròpia Tortosa. Però, a l'entevista, com altres cops que ho comenta l'alcalde, hi ha coses que no comparteixo. Sobre la capitalitat, l'alcalde parla del fet que quan parla de capitalitat ho fa referint-se a la necessitat d'exercir com a tal. Però, no oblidem, que no fa tants anys, a Amposta va haver una campanya, coincidint justament amb la polèmica del transvasament, "Amposta capital", la qual no convidava a pensar que la capitalitat s'emprava de forma figurada. Quant al transvasament, i aprofitant que hi ha qui parla de la submissió a la voluntat dels socialistes tortosins -jo sóc independent i penso continuar sent-ho-, cal recordar que a Amposta CiU va defensar aferrissadament la postura convergent de Barcelona. Sobre les relacions amb l'oposició és cert que amb el PSC no ha tingut gaire bona relació. Jo hauria evitat confrontacions tan fortes segurament. Però, també és cert que la seva bona relació amb ERC a mi no m'ha satisfet. Perquè, sense anar a temes tan polèmics i greus com les acusacions de corrupció, ERC ha fet una oposició light, amb poca crítica durant gran part de la legislatura, per no dir que els missatges de crispació sobre l'afer dels Merinos a Màlaga a mi no em van arribar precisament dels socialistes. Evidentment, cadascú fa l'oposició que creu que estratègicament li anirà millor, i cal respectar-ho.
dilluns, 16 d’abril del 2007
dissabte, 14 d’abril del 2007
76 anys de la II República
Avui, 14 d'abril de 2007, fa 76 anys que es va proclamar la II República Espanyola, i la República Catalana. Tot esperant la III República algun dia escric aquesta entrada rememorant-ho.
La política i les cadires
Un dels motius pels quals hom, almenys en el meu cas, dubta de posar-se en política, és saber que automàticament se l'etiquetarà amb la pertinença incondicional a un partit i amb l'ús potencial de la seva condició de polític per aconseguir una millor situació econòmica. Per desgràcia això és així i s'ha de conviure amb aquest fet. Ara bé, cal veure si qui etiqueta o acusa algú de voler-se col·locar, sense poder-ho provar i sense conèixer raons, ha estat beneficiari -o ho ha estat algú proper a ell- del seu suport a una força política. És allò que es diu sobre els llocs de treball a l'Administració i el carnet del partit de les persones que els ocupen. No escriuré mai acusant ningú sobre això, perquè malgrat que pugui pensar o no que algú està en un lloc per influències, cal poder provar-ho abans de fer-ne l'acusació pública. És clar que hi ha qui no es talla un pèl per acusar sense proves, molts cops gràcies a l'anonimat de la xarxa.
Assemblea general de la PDE
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha convocat una assembla general el proper dissabte 21 d'abril a les 20h. Els teme es tractaran són els regadius, els cabals ambientals, la nova llei d'aigües, el Segarra-Garrigues, el Xerta-Sénia, el minitransvasament, i es presentaran propostes i resolucions. Serà a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa.
divendres, 13 d’abril del 2007
Carme s'ha passat a Ubuntu
Carme no és informàtica però, s'endevina que li agrada descobrir coses noves i que no s'atura davant de l'aparent complexitat dels ordinadors i del programari. L'altre dia em va demanar ajuda per acabar de configurar la connexió de xarxa del seu ordinador amb l'Ubuntu que s'havia instal·lat ella mateixa. Per sort vaig poder-la ajudar i ja gaudeix d'Internet amb programari lliure. Ho diu al seu bloc, on em dóna les gràcies, a la qual cosa només puc dir que no es mereixen, i que hem d'agrair que hi hagi gent com ella, no informàtica, que demostra que GNU/Linux és un sistema operatiu que es pot utilitzar a casa, i que no està només reservat a un grup reduït de persones especialistes en la matèria. Gràcies Carme!
Aprovada la LAECAP
El web del Libro Blanco del Software Libre publica una entrada sobre l'aprovació ahir de la Llei per a l'Accés Electrònic dels Ciutadans a les Administracions Públiques (LAECAP). La referència als estàndards oberts, la qual no apareixia fins ara, segons aquesta entrada sí que s'ha inclòs. D'altra banda, també el web del Libro Blanco té una altra entrada sobre el segon informe de l'Observatori de Neutralitat Tecnològica, un informe temàtic sobre la LAECAP, amb una quantitat considerable de crítiques a la mateixa. El document de l'informe us el podeu descarregar [aquí].
Segons l'informe -la llei no l'he pogut llegir-, la postura inicial del Ministeri d'Administracions Públiques (MAP) d'adoptar l'estàndard ODF (Open Document) dins de l'Administració, s'ha abandonat. Apunta l'informe que podria haver una migració massiva de la informàtica de l'Administració Pública cap a Windows Vista. La majoria de projectes de l'Administració de l'Estat que surten a concurs estableixen explícitament o obliguen implícitament a utilitzar tecnologia Microsoft, diu l'informe.
Hi ha un recull de denúncies en aquest informe sobre discriminació als ciutadans segons amb quina plataforma accedeixen als serveis de les Administracions Públiques, ja sigui l'estatal o la catalana. Per exemple, la visita virtual Senat espanyol, disponible només per a Internet Explorer; la publicació de documents en formats tancats al web de Recursos Pedagògics del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya; etc.
Segons l'informe -la llei no l'he pogut llegir-, la postura inicial del Ministeri d'Administracions Públiques (MAP) d'adoptar l'estàndard ODF (Open Document) dins de l'Administració, s'ha abandonat. Apunta l'informe que podria haver una migració massiva de la informàtica de l'Administració Pública cap a Windows Vista. La majoria de projectes de l'Administració de l'Estat que surten a concurs estableixen explícitament o obliguen implícitament a utilitzar tecnologia Microsoft, diu l'informe.
Hi ha un recull de denúncies en aquest informe sobre discriminació als ciutadans segons amb quina plataforma accedeixen als serveis de les Administracions Públiques, ja sigui l'estatal o la catalana. Per exemple, la visita virtual Senat espanyol, disponible només per a Internet Explorer; la publicació de documents en formats tancats al web de Recursos Pedagògics del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya; etc.
El format AAC
Baquía parla en un article del format musical AAC (Advanced Audio Coding), un estàndard internacional desenvolupat pel Moving Pictures Expert Group (MPEG). Desenvolupat inicialment com MPEG-2 Part 7, passà a acualitzar-se com MPEG-4 Part 3, i és l'estàndard ISO/IEC 14496-3:2005. És el format emprat per diferent programari de reproducció de música, entre els quals destaca l'iTunes d'Apple, en la web de la qual hi ha un apartat dedicat al format en qüestió.
Baquía en parla aprofitant la notícia recent que Apple oferirà música sense protecció amb DRM gràcies a un acord amb EMI. Segons diu l'article Apple es comprometé a oferir música en fitxers amb velocitat de fins 256 Kbps. Imagino que volen dir amb freqüència de mostreig de fins 256 Kbps, doncs velocitat aniria associat al temps de descàrrega del fitxer. Les taxes de bits per segon en els arxius musicals són indicadors de la feqüència de mostreig en comprimir el so, de forma que com més alta és la freqüència, millor és el so, encara que també més gran és el fitxer resultant.
Baquía també parla de la patent que afecta el format, per la qual cal una llicència per poder fabricar o desenvolupar codificadors/descodificadors del format AAC. Les implementacions gratuïtes gratuïtes es troben disponibles en codi font a causa de la patent.
Es troba a faltar en un mitjà de difusió de les TIC com Baquía una referència al format obert Ogg Vorbis, lliure de patents i sense pagament de royalties, el qual ofereix una alternativa sense barreres per a la compressió de música, competint amb MP3 i AAC, així com amb altres formats existents.
Baquía en parla aprofitant la notícia recent que Apple oferirà música sense protecció amb DRM gràcies a un acord amb EMI. Segons diu l'article Apple es comprometé a oferir música en fitxers amb velocitat de fins 256 Kbps. Imagino que volen dir amb freqüència de mostreig de fins 256 Kbps, doncs velocitat aniria associat al temps de descàrrega del fitxer. Les taxes de bits per segon en els arxius musicals són indicadors de la feqüència de mostreig en comprimir el so, de forma que com més alta és la freqüència, millor és el so, encara que també més gran és el fitxer resultant.
Baquía també parla de la patent que afecta el format, per la qual cal una llicència per poder fabricar o desenvolupar codificadors/descodificadors del format AAC. Les implementacions gratuïtes gratuïtes es troben disponibles en codi font a causa de la patent.
Es troba a faltar en un mitjà de difusió de les TIC com Baquía una referència al format obert Ogg Vorbis, lliure de patents i sense pagament de royalties, el qual ofereix una alternativa sense barreres per a la compressió de música, competint amb MP3 i AAC, així com amb altres formats existents.
Un nou model de relació amb Tortosa
Hi ha qui pensa que establir relacions amb la capital veïna és sotmetre's a la voluntat dels tortosins. O això diuen per intoxicar. En canvi hi ha qui pensa que tenir bones relacions i col·laborar beneficiaria tant Amposta com Tortosa, i el conjunt del territori. Encara més, penso que no s'ha de limitar a la col·laboració amb Tortosa sinó amb qualsevol municipi del territori que accedeixi a compartir projectes, o qui ofereixi compartir-ne altres que als ampostins i ampostines ens puguin interessar. Si algú veu en aquesta forma de pensar una submissió crec que s'equivoca. Els fets són els que confirmen si hi ha col·laboració o si hi ha sumbissió però, els fets no s'han produït i per això no es pot parlar més que de voluntat de col·laborar. A mi no m'agafa urticària de pensar a tenir relacions d'aquest tipus amb altres poblacions i m'imagino que a altres tampoc, si no és que pensem que som autosuficients.
L'Estat compra finques contra l'especulació
El diari Avui publica avui que l'Estat està apunt d'adquirir sis finques a Catalunya per combatre l'especulació per construir a primer línia de costa. Aquestes sis finques es troben a Tossa de Mar, Torredembarra i Deltebre, cosa per la qual escric aquesta entrada. És una llàstima que l'Estat hagi d'invertir diners comprant finques per evitar el descontrol.
dijous, 12 d’abril del 2007
El domini d'un partit
Avui al bloc de les Municipals he penjat la notícia sobre el nou web d'ERC de Móra la Nova. El comentari que en vull fer aquí és únicament des del punt de vista tècnic o de coneixement de la xarxa, per dir-ho d'alguna manera. El fet que vull comentar és que s'hagi triat com domini d'un partit el nom de la ciutat a la qual pertany, en aquest cas moralanova.org. Tot i que sigui possible contractar un domini .org o altres amb qualsevol nom -sempre que no estigui ja en ús- és lògic triar-ne un que reflecteixi a qui pertany (ciutats, persones, empreses, col·lectius, productes, projectes, marques,etc.). I crec que moralanova.org qualsevol ho associaria amb la localitat de Móra la Nova, i no amb ERC d'aquesta ciutat. Per això el meu comentari, perquè crec que poc a poc hem d'aprendre a triar els noms de domini que contractem, per evitar ambigüitats. Al cap i a la fi, erc-moralanova.org tampoc no està malamanet i clarifica molt més les coses, no?
Internet, primera font dels espanyols
Llegeixo a La Flecha que Internet és la primera font d'informació dels espanyols. Segons un estudi de KPMG Espanya és l'únic estat entre 5 en què la xarxa de xarxes supera la resta de mitjans com primera font d'informació per als espanyols. L'estudi s'ha fet a Espanya, EUA, Anglaterra, Alemanya i Holanda. En el conjunt dels 5 el primer mitjà informatiu de referència és la televisió, mentres que Internet és el darrer de 4.
La Unió Europea condemna la voracitat constructora
Llegeixo a El País que la Unió Europea, concretament la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, va aprovar un informe sobre els afers immobiliaris espanyols, sobretot al litoral mediterrani, amb especial menció al País Valencià. El conseller de Territori valencià, Esteban González Pons, s'ha queixat que el País Valencià sigui la comunitat més mal parada per l'informe, quan les pràctiques immobiliàries no difereixen gaire d'altres comunitats, com Múrcia i Andalusia. La veritat és que aquesta queixa del conseller valencià és raonable en part. No em crec de cap manera que el problema sigui aïllat, relacionat amb una sola comunitat. No em direu que Múrcia no té també projectes immobiliaris i de camps de golf a dojo, no em direu que a Andalusia hi ha zones, com Marbella, amb casos significatius. I a Catalunya, de febre immobiliària -independentment de la legalitat, de la qual a priori no es pot dubtar- també n'hi ha, i encara sort que no estem en la situació en què es troben els veïns valencians.
De ral·li per Amposta
Avui de bon matí he passat pel carrer Barcelona d'Amposta i he vist que havien aixecat el quitrà d'un tros -imagino que per posar-lo en condicions-. Aquesta tarda hi he tornat a passar, i amb la pluja la rotonda de la Simpàtica de Tortosa és un camí de planíssim. Crec que no havia passat des de feia temps per un carrer amb tants de clots, els quals, per la pluja, a més estaven plens d'aigua. Val a dir que és normal i comprensible, tot i que no hauria costat res tallar el pas per allí. I també cal dir que a Tortosa, jo que hi vaig cada dia, l'entrada de l'Hospital ja fa temps -massa- que es troba sense quitranar, amb clots que augmenten en nombre quan plou -podrien haver evitat afectar tots els camins que donen a l'Hospital a la vegada-.
Però, no s'acaba aquí. Perquè pel poble, en carrers que no fa tant de temps que estan quitranats, els clots apareixen quan plou una mica fort, queden plens d'aigua, i pobre de tu que hi entris amb la roda, que no saps què et trobaràs. Falla alguna cosa en el manteniment dels nostres carrers -no només els ampostins, evidentment-.
Però, no s'acaba aquí. Perquè pel poble, en carrers que no fa tant de temps que estan quitranats, els clots apareixen quan plou una mica fort, queden plens d'aigua, i pobre de tu que hi entris amb la roda, que no saps què et trobaràs. Falla alguna cosa en el manteniment dels nostres carrers -no només els ampostins, evidentment-.
Tens bloc?
He escrit un article per a la revista La Cabana de La Fatarella, sobre els blocs el qual reprodueixo a continuació.
Tens bloc?
Aquesta és una pregunta que potser us fan alguna vegada. Bé, tampoc és ben bé això. Us la faria algú que segurament té un bloc o que està prou al dia de l'actualitat d'Internet. Els blocs són un fenòmen que per a alguns compleix 10 anys, tot i que el primer bloc té uns quants anys més, creat per Tim Berners-Lee, inventor del World Wide Web. El bloc que molts situen com l'inici del fenòmen, l'any 1997, és Scripting News, creat per Dave Winer, encara actiu a la xarxa.
Però, què és un bloc? Doncs un bloc és un lloc web que es caracteritza per tenir format de diari personal. Els seus continguts estan ordenats cronològicament de més nou a més antic. Els continguts poden ser textos que combinen imatges i altres elements multimèdia, o poden ser específics d'un tipus de contingut determinat, com imatges -reben el nom de fotologs-, videos -vblogs o videoblogs-, d'àudio -podcasts-. Tenir un "canal de televisió" o una "emissora de ràdio" a Internet és senzill amb els vblogs i podcasts. El bloc pot ser de tipus personal, on l'autor pot escriure allò que li passi pel cap -vivències, viatges, pensaments,...- o temàtic -política, actualitat, música, esports-. A més, en un bloc pot escriure una sola persona o escriure-hi vàries en col·laboració. El seu nom, bloc, també podeu veure'l escrit com blog o weblog, tot i que la paraula recomanada és la primera. L'autor o autors d'un bloc es coneix/en com blocaire/s.
El fenòmen bloc està en el seu punt de màxima esplendor actualment. Els mitjans de comunicació, els polítics, les empreses, a més de les persones a títol individual, s'han apuntat a la moda dels blocs. Un estudi recent explicava que els internautes europeus tenen en els blocs el segon punt de referència informativa, després de la premsa escrita, cosa que denota la importància que per als usuaris de la xarxa té el fenòmen. Per això no és estrany que des de móns com la política cada dia hi hagi més interès per participar de la blocosfera.
A les Terres de l'Ebre els blocs són un fenòmen que té una importància remarcable -sempre parlant en l'àmbit d'Internet-. Un dels blocaires més actius, un referent en l'actualitat informativa del territori és el periodista Gustau Moreno, qui amb el seu bloc, La Marfanta, ofereix cada dia un recull d'informació sobre Tortosa i Terres de l'Ebre, combinada amb la seva opinió sobre els temes dels quals tracta. Juntament amb Jaume Llambrich i Daniel Gil, va ser també organitzador del primer Ebrebloc, una trobada per difondre l'ús dels blocs a les Terres de l'Ebre, celebrada el febrer passat a Tortosa. Una de les altres iniciatives que han tingut ha estat la de mantenir una relació dels blocs ebrencs que hi ha i que es van creant, la qual podeu trobar al bloc Ebresfera. No cal dir que a l'Ebre, com a tot arreu, hi ha blocs de tot tipus, des de blocs personals, passant per blocs sobre política, d'entitats, sobre literatura, sobre biblioteques i arquitectura, etc.
Per acabar, us convido a visitar el meu bloc. Podeu llegir i opinar -una de les altres característiques interessants dels blocs-. És un bloc personal, on escric allò que descobreixo, sobre allò que passa al nostre voltant, etc. També us convido a visitar un altre bloc, creat especialment per a les eleccions municipals, en col·laboració amb Gustau Moreno. És el bloc de Les Municipals 2007 a l'Ebre, on trobareu informació sobre la pre-campanya i campanya electorals, les llistes dels partits, enllaços als blocs i webs dels polítics i partits, etc.
I doncs, teniu bloc vosaltres? Us animeu?
Tens bloc?
Aquesta és una pregunta que potser us fan alguna vegada. Bé, tampoc és ben bé això. Us la faria algú que segurament té un bloc o que està prou al dia de l'actualitat d'Internet. Els blocs són un fenòmen que per a alguns compleix 10 anys, tot i que el primer bloc té uns quants anys més, creat per Tim Berners-Lee, inventor del World Wide Web. El bloc que molts situen com l'inici del fenòmen, l'any 1997, és Scripting News, creat per Dave Winer, encara actiu a la xarxa.
Però, què és un bloc? Doncs un bloc és un lloc web que es caracteritza per tenir format de diari personal. Els seus continguts estan ordenats cronològicament de més nou a més antic. Els continguts poden ser textos que combinen imatges i altres elements multimèdia, o poden ser específics d'un tipus de contingut determinat, com imatges -reben el nom de fotologs-, videos -vblogs o videoblogs-, d'àudio -podcasts-. Tenir un "canal de televisió" o una "emissora de ràdio" a Internet és senzill amb els vblogs i podcasts. El bloc pot ser de tipus personal, on l'autor pot escriure allò que li passi pel cap -vivències, viatges, pensaments,...- o temàtic -política, actualitat, música, esports-. A més, en un bloc pot escriure una sola persona o escriure-hi vàries en col·laboració. El seu nom, bloc, també podeu veure'l escrit com blog o weblog, tot i que la paraula recomanada és la primera. L'autor o autors d'un bloc es coneix/en com blocaire/s.
El fenòmen bloc està en el seu punt de màxima esplendor actualment. Els mitjans de comunicació, els polítics, les empreses, a més de les persones a títol individual, s'han apuntat a la moda dels blocs. Un estudi recent explicava que els internautes europeus tenen en els blocs el segon punt de referència informativa, després de la premsa escrita, cosa que denota la importància que per als usuaris de la xarxa té el fenòmen. Per això no és estrany que des de móns com la política cada dia hi hagi més interès per participar de la blocosfera.
A les Terres de l'Ebre els blocs són un fenòmen que té una importància remarcable -sempre parlant en l'àmbit d'Internet-. Un dels blocaires més actius, un referent en l'actualitat informativa del territori és el periodista Gustau Moreno, qui amb el seu bloc, La Marfanta, ofereix cada dia un recull d'informació sobre Tortosa i Terres de l'Ebre, combinada amb la seva opinió sobre els temes dels quals tracta. Juntament amb Jaume Llambrich i Daniel Gil, va ser també organitzador del primer Ebrebloc, una trobada per difondre l'ús dels blocs a les Terres de l'Ebre, celebrada el febrer passat a Tortosa. Una de les altres iniciatives que han tingut ha estat la de mantenir una relació dels blocs ebrencs que hi ha i que es van creant, la qual podeu trobar al bloc Ebresfera. No cal dir que a l'Ebre, com a tot arreu, hi ha blocs de tot tipus, des de blocs personals, passant per blocs sobre política, d'entitats, sobre literatura, sobre biblioteques i arquitectura, etc.
Per acabar, us convido a visitar el meu bloc. Podeu llegir i opinar -una de les altres característiques interessants dels blocs-. És un bloc personal, on escric allò que descobreixo, sobre allò que passa al nostre voltant, etc. També us convido a visitar un altre bloc, creat especialment per a les eleccions municipals, en col·laboració amb Gustau Moreno. És el bloc de Les Municipals 2007 a l'Ebre, on trobareu informació sobre la pre-campanya i campanya electorals, les llistes dels partits, enllaços als blocs i webs dels polítics i partits, etc.
I doncs, teniu bloc vosaltres? Us animeu?
La SGAE no podrà censurar
Segons l'Associació d'Internautes d'Espanya s'ha retirat l'article 17 bis de la futura Llei d'Impuls de la Societat de la Informació (LISI), pel qual les societats de gestió de drets d'autor podien censurar continguts potencialment il·lícits ordenant el seu bloqueig o eliminació als proveïdors.
Es poden demanar CDs d'Ubuntu 7.04
Ja es poden demanar CDs de la versió 7.04 de la distribució de GNU/Linux Ubuntu. Es pot demanar un màxim de 3 CDs: ShipIt.
OCRopus, un OCR lliure
Google patrocina el projecte OCRopus, el qual desenvoluparà un reconeixedor òptic de caràcters (OCR) de programari lliure, com es pot llegir al bloc de desenvolupadors de Google.
dimecres, 11 d’abril del 2007
La política (i III)
Sí, he decidit provar de participar en la vida política de la meva ciutat. És una experiència nova que cal emprendre amb il·lusió, amb ganes de fer coses bones per Amposta i pel territori que ens envolta. Des de fa uns anys que m'he animat a parlar de política -de la qual no en sóc cap expert, cap estudiós- i aquesta és una oportunitat per veure com és per dins aquest món, encara que sigui només en l'àmbit municipal. És una oportunitat, per evolucionar personalment, enriquint-me amb aquesta nova experiència, i per veure les coses des d'una òptica diferent a la que tens quan opines com un ciutadà aliè al món polític.
Formaré part de la llista del PSC a Amposta, en qualitat d'independent. En privat ja he comentat amb qui he cregut que havia de fer-ho els motius que he tingut per fer el pas i en el sentit en què l'he fet. Ara queda una mica de feina fins les eleccions i, qui sap si també a partir d'elles. Sigui com sigui, és una nova experiència que es pot afegir a la vida d'una persona, de la qual, si no em sento còmode sempre en puc sortir.
Formaré part de la llista del PSC a Amposta, en qualitat d'independent. En privat ja he comentat amb qui he cregut que havia de fer-ho els motius que he tingut per fer el pas i en el sentit en què l'he fet. Ara queda una mica de feina fins les eleccions i, qui sap si també a partir d'elles. Sigui com sigui, és una nova experiència que es pot afegir a la vida d'una persona, de la qual, si no em sento còmode sempre en puc sortir.
El govern espanyol proposa la SGAE com censora d'Internet
L'Associació d'Internautes d'Espanya té una notícia al seu web sobre la reforma de la LSSI (Llei de Serveis de la Societat de la Informació). Aquesta reforma proposa que les entitats de gestió de drets d'autor puguin exercir de censores, convertint-se en actors que poden reclamar als prestadors de serveis el bloqueig o la deshabilitació de continguts pressumptament il·lícits. El propi Consell d'Estat ho qualifica com una restricció en la llibertat d'ús d'Internet. Podeu llegir-ne el dictàmen [aquí]. Sembla que el govern progre espanyol en temes de propietat intel·lectual es decanta pels missatges respectables però, no compartits per moltes persones i col·lectius.
La política (II)
Després de fer un repàs molt per sobre de com està present el terme política en les nostres vides, continuo amb una mena de reflexió sobre la dedicació a la política, entenent-la com manera de governar, d'entendre la direcció dels afers públics. A ningú no se li escapa que la política està devaluada, tot i que això no és d'ara, sinó que ja ve de temps, com a mínim des del famós ¡Váyase, señor González!. Aquesta legislatura a Espanya i la passada a Catalunya han estat legislatures en què la política ha arribat a nivells mínims de credibilitat, amb l'escridassada instal·lada a Madrid, amb el 3% al Parlament, amb tot l'espectacle de l'Estatut, etc. Els aplaudiments i els insults al Congrés dels diputats són l'exemple clar de les poques ganes de fer política, de participar de la democràcia, i les moltes ganes de fer soroll i de fer callar l'adversari de la forma que sigui. En l'àmbit municipal però, sempre es diu que les coses són diferents. Ho són? Almenys en ciutats com les nostres, les de les Terres de l'Ebre, les coses haurien de ser diferents. La política ha de servir per resoldre els problemes locals i contribuir a resoldre els problemes del petit territori on vivim, col·laborant amb els municipis veïns.
El desprestigi dels polítics -més que d'un concepte tan abstracte com la política- és una barrera alhora de plantejar-se si val la pena entrar en aquest món. És un món del qual tothom en parla -bé, molta gent-, des de fora, i que sovint he pensat que estaria bé conèixer des de dins. Aquest pas, l'entrada en el món de la política, no és però un pas fàcil per aquest desprestigi existent, per la pèrdua de confiança en els polítics, i perquè sembla que governi qui governi tot està dat i beneït. Per tant, a l'hora de plantejar-se una experiència com aquesta cal reflexionar i enfocar-ho de manera que no et sentis identificat amb aquesta part dolenta de la política, sinó amb una altra, la de les ganes de fer coses per la societat, podent equivocar-te però, treballant per fer coses, col·laborant amb la gent -del teu partit o llista i dels altres-, aportant ganes i la poca experiència que hom té en l'àmbit personal i professional.
El desprestigi dels polítics -més que d'un concepte tan abstracte com la política- és una barrera alhora de plantejar-se si val la pena entrar en aquest món. És un món del qual tothom en parla -bé, molta gent-, des de fora, i que sovint he pensat que estaria bé conèixer des de dins. Aquest pas, l'entrada en el món de la política, no és però un pas fàcil per aquest desprestigi existent, per la pèrdua de confiança en els polítics, i perquè sembla que governi qui governi tot està dat i beneït. Per tant, a l'hora de plantejar-se una experiència com aquesta cal reflexionar i enfocar-ho de manera que no et sentis identificat amb aquesta part dolenta de la política, sinó amb una altra, la de les ganes de fer coses per la societat, podent equivocar-te però, treballant per fer coses, col·laborant amb la gent -del teu partit o llista i dels altres-, aportant ganes i la poca experiència que hom té en l'àmbit personal i professional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)