#IVA a l'Europea però, salaris i prestacions...

Demà puja l'IVA. En alguns productes, de forma espectacular. L'IVA general al 21%. El material escolar, excepte els llibres de text, del 4% passen al 21%. Una benvinguda molt agradable de cara a la costa de setembre. Qui es mori demà pagarà un 13% més que si es morís avui. Senyal que la mort és un gran negoci, una font de recaptació important per a l'Estat. Les perruqueries es poden preparar per pentinar menys gent, ja que passen del 8% al 21% en un dia. I cinemes i teatres també es poden preparar per veure les sales buides gràcies a la gran pujada de l'impost, del 13%.

El ministre Montoro, el xulo de Montoro, ja va dir-nos que com que hi ha molta gent que no paga l'IVA que li toca, ha hagut de pujar-lo. Com si ara aquells que facturaven en B passaran a facturar-ho tot. Resultarà que aquells que pagaven l'IVA seran els que carregaran amb la pujada, està claríssim.

Com deia un home a la tele en ser preguntat, ens pugen l'IVA com a la resta d'Europa però, els ingressos no són els mateixos. El govern espanyol, igual que fa el govern català i les patronals, ens compara amb Europa quan augmenta la càrrega fiscal, ja sigui directa o indirecta però, a l'hora d'estudiar salaris i prestacions no volen saber-ne res perquè quedarien evidència. I és que el país que Aznar va posar suposadament a la primera divisió de l'economia europea en realitat mai no hi ha estat -Zapatero va mantenir la farsa-, i ara en paguem les conseqüències.


+ GNU FDL

Taps, donacions i la cosa pública #solidaritat

Fa poc debatia amb un amic sobre el sistema sanitari dels EUA arran de la situació de la sanitat pública a Espanya i Catalunya i d'alguna notícia que ara no recordo sobre l'assistència sanitària allí. Ell veia amb bons ulls el funcionament del sistema nord-americà, en el qual qui no té diners té unes limitacions importants d'accés a la sanitat però, que -i aquí veia ell la part bona- sempre té opció de demanar ajuda a associacions privades. D'alguna manera aquí ens acostumem poc a poc a això, encara que, per sort, encara pensem que la sanitat pública ha de continuar sent-ho i ha de ser universal, malgrat els governs.

Les maratons de TV3, les donacions a ONGs, les microdonacions a xiquets malalts que necessiten seguir tractaments cars i no coberts per la sanitat pública, la ja estesa recollida de taps per recollir diners
per facilitar cadires de rodes o tractaments a xiquets, són exemples de la solidaritat de la gent, i un reflex de la injustícia d'un sistema que en determinades situacions d'extrema necessitat no fa allò que hauria de fer, vetllar pels ciutadans.

+ GNU FDL

Nostàlgics contra els #comunistes

Durant el franquisme es perseguia les persones que no combregaven amb el règim, que havien tingut relació política amb la República, que tenien ideologia comunista, etc. La literatura [1] ens mostra com els franquistes van arribar a sostreure els fills de les famílies comunistes per educar-los a la seva manera, o els mataven davant de les seves mares -els pares normalment havien estat detinguts i/o afusellats-, i també ens explica com el règim feia experiments amb persones d'ideologia comunista per demostrar les anomalies mentals que tenien. Quan avui he llegit que un regidor del PP de Leganés, Jesús Gómez, proposa que es tregui la custòdia dels fills als pares d'ideologia comunista per ser el comunisme una secta criminal, inevitablement he recordat les lectures sobre els experiments de Vallejo-Nájera orientats a demostrar que els comunistes no eren persones normals. Segur que  el senyor Gómez desitjaria abolir la democràcia i tornar a la dictadura i així poder depurar els no afins, perseguir comunistes i invertits.

[1] Els nens perduts del franquisme. Vinyes R., Armengou M., Belis R. - Proa, TV3 2002.

---

+ GNU FDL

Docents al menjador #aguirre #pocavergonya

Espanya, país de pandereta. Polítics com Esperanza Aguirre ho confirmen. Polítics que dia rere dia ens ofereixen idees i declaracions impròpies de persones intel·ligents i responsables. Recordem el pobre diputat del PP que les passa magres amb més de 5000 euros al mes.

Resulta que la presidenta de la Comunitat de Madrid diu que el cost del servei de menjador als centres educatius s'abaratirà fent que els docents siguin els vigilants i no monitors, com fins ara. Com que és dins del seu horari laboral vol obligar-los a fer-ho. Els sindicats diuen que no té cap base legal pretendre que els docents facin aquestes tasques.

Us imagineu però, que els il·luminats que ens governen també, per reduir costos, prescindissin dels seus càrrecs de confiança per fer ells la feina? Al cap i a la fi ells han estat els elegits per fer la feina per la qual cobren i no pas els seus col·locats a dit. Evidentment, sempre hi ha arguments dels que prenen aquestes decisions per dir que és la millor opció però, que en el seu cas no és aplicable. Com deia, país de pandereta.

+ GNU FDL

Un #ConcertFestes2012 estrany

Ahir va celebrar-se el tradicional concert de les dues bandes ampostines a la plaça de l'Ajuntament. Com sempre ple de gom a gom i la gent contenta pel magnífic concert. La rivalitat sana, que si uns ho han fet millor, que si els altres. Els músics vam posar punt final a l'esforç dels darrers mesos. Els de la Lira ara ja descansarem i els de la Filha tenen per davant els cercavila per la ciutat.

El concert d'enguany va tenir uns quants canvis respecte dels anys anteriors. Els músics no ens vam col·locar just davant de l'Ajuntament si no que ocupàvem gran part de la part empedrada de la plaça, enganxats a l'església. No estàvem elevats si no a peu pla. El públic ens envoltava i el teníem realment molt prop. Veient la imatge del tancat que hi havia per a la banda quan vam arribar em va recordar el tancat del Mercat a la Plaça on es fa el teatre a la nit.

Com músic puc dir que no m'agrada tenir el públic tan prop, no per por ni vergonya si no perquè no ajuda a la concentració. Gent que es mou, que parla, sorolls,..., són factors que cal tenir en compte i que s'amplifiquen quan la distància és menor. Els propis músics en un lloc com el d'ahir ens sentíem menys els uns als altres. El públic de primera fila no podia escoltar la banda en la seva globalitat perquè tenia massa prop els músics. Si tenia la primera fila de públic a un metre crec que parlo amb coneixement de causa. La distribució de l'espai també va fer que l'entrada de les bandes fos una mica estranya, havent de fer un gir i col·locant-nos com podíem.

Diuen els rumors que ampliar l'escenari per al concert costa 2000 euros i que per això no s'ha fet. Si és així, amb 49 edicions del concert, com és que l'Ajuntament no s'ha plantejat tenir un escenari de propietat? Sí que s'han preocupat de tenir gàbies i barreres per als bous des de fa anys, no? No es podien treure 2000 euros d'un altre lloc que havien de treure's del concert més important que es fa a Amposta en tot l'any? Així apreciem les societats musicals de la ciutat de les quals presumim quan convé? Crec que els músics, per sort, malgrat ser agrupacions no professionals, demostrem la nostra professionalitat adaptant-nos a qualsevol ubicació, malgrat que, com la d'ahir, no sigui la més adequada.

A veure si l'any vinent, amb els 50 anys de concerts a la Plaça, s'ho plantegen millor.

+ GNU FDL

Benvinguda de Pau a #LaLiraAmpostina

Avui hem anat en cercavila tocant fins casa mon nebot Pau, per donar-li la benvinguda a la banda. Com és habitual, Octavi ha dirigit unes paraules als pares -mon germà i ma cunyada- i familiars, d'agraïment, de benvinguda i d'esperança en el futur musical i personal de Pau. Unes paraules que han estat emocionants i que per la part que em toca agraeixo molt.

Octavi ha recordat en les seves paraules quan allà al 1981 va arribar a La Lira i es va trobar amb unes quantes famílies, entre les quals la família Zaera, implicades en la formació dels seus fills, implicades en la Lira, les quals li van facilitar la feina acabat d'estrenar com director i mestre. Perquè Octavi sempre ha estat "lo mestre" i sempre ho serà.

Recordo aquella sala al primer pis de l'antiga escola. Pepita Giné encara no havia arribat a La Lira i tota la feina la feia Octavi. Més tard arribà Pepita i la teníem a ella per a solfeig i teoria i a Octavi per a l'instrument. Vaig aprendre clarinet amb Octavi fins que vaig passar a fer el grau superior al Conservatori de Barcelona però, recordo molt bé l'època de La Lira. Quan sortida de l'escola o de l'institut ma mare m'esperava al cantó del que era la Unió, amb el clarinet, per no perdre temps i arribar a l'hora a classe. Una mica d'estudi abans que ens toqués, la classe, els llibres amb les dates marcant la lliçó per al proper dia, la llibreta de notes... I rivalitat sana per veure qui treia millor nota, sobretot a les classes de solfeig, que les fèiem escoltant-nos uns als altres.

Octavi, a més del mestre, ha estat un directori exigent que sempre ha volgut anar a més, i així es reflecteix en la trajectòria de La Lira. Per La Lira sempre amunt, diu l'himne. La gent més gran segur que recordarà els assajos de canya, tocant un per un per decidir qui tocaria i qui no aquell fragment al concert. I ningú no es volia quedar fora, tothom es preparava el paper amb consciència. Ara les coses han canviat. Els temps són diferents i cal adaptar-se. Però, l'esperit de superació, l'exigència, continuen.

Vaig sortir a la banda l'any 1984. Dies com avui em porten els bons records d'aleshores, el record dels pares a casa preparant-ho tot per rebre la banda, la cerimònia de la benvinguda i el ràpid que passa tot i queda ja per al record. Com sovint recorda Octavi, la societat actual no és precisament una societat que destaqui pel compromís que demostren pares i fills en tirar endavant els seus estudis de música, la seva formació com persones i una entitat com La Lira. Per això, la benvinguda d'un músic en ple segle XXI ha d'omplir-nos de joia, ha d'esperonar els pares a seguir fent força perquè la criatura esdevingui un gran músic i persona, que Pau segur que ho serà. I tant de bo d'aquí uns anys puguem celebrar l'arribada a la Lira de la nostra filla Júlia.

Per molts anys, Pau, Joaquim, Iolanda, iaios i iaies. Gràcies al vostre esforç ja podem dir que som una família de músics.

+ GNU FDL

#Aniversari de Maria Jesús

Avui Maria Jesús fa anys i per això aquest breu apunt de felicitació. T'estimo!
+ GNU FDL

Comencen les #FestesMajorsAmposta2012 #LaLiraAmpostina

Avui han començat les Festes Majors d'Amposta 2012. Després del bou embolat d'anit i dels bous capllaçats del matí arriba el primer cercavila de la banda. Qui toca la primera part de Festes comença la tarda de dissabte amb una actuació prèvia al pregó de Festes. Per tant, aquesta era la nostra destinació, la plaça de l'Ajuntament, no sense primer donar la benvinguda a dos germans a la banda, i passejar pels carrers del poble.

El primer pasdoble de les Festes ha estat Lorencín Mendoza, de Pasqual Marquina, dedicat al pare de qui va ser director convidat a la Lira fa uns anys, Llorenç Mendoza i que, malauradament, va morir fa uns mesos. Coses que té el Facebook, continuo almenys sabent de la vida del mestre Llorenç Mendoza i avui he tingut un record per a ell amb aquest pasdoble.

Bones Festes


+ GNU FDL

El #micromecenatge permet tirar endavant projectes a l'#Ebre #verkami

La Casa de la Jota

Fa uns dies que sabíem que Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries podrien tirar endavant el seu projecte de la Casa de la Jota gràcies a haver aconseguit el finançament que s'havien fixat com necessari. De fet, han aconseguit més diners dels que requeria el projecte, gairebé 1000 euros més. Per això he volgut escriure un apunt sobre micromecenatge, des del punt de vista d'un usuari no expert en aquest model de finançament de projectes però, interessat en ell per la potencial aplicació en la materialització d'idees en un territori com el nostre.

Verkami

Aquest finançament l'han sol·licitat a través del web Verkami. És un lloc web on hom crea projectes per als quals demana finançament i la gent hi fa petites aportacions -microaportacions- esdevenint mecenes del projecte. En un termini de 40 dies, si s'ha assolit la quantitat de diners suficient, la sol·licitada, el projecte és considerat viable i els diners són lliurats -excepte una petita comissió- als destinataris. Si se n'han recollit més dels sol·licitats es lliuren tots, no només aquells sol·licitats. En cas de no arribar a la xifra però, el projecte es considera no viable i no hi ha cap lliurament. En aquest cas als mecenes no se'ls carreguen els diners a la seva targeta de crèdit.

Ser mecenes implica rebre una recompensa que estableix l'equip del projecte. La recompensa, una forma de reconèixer l'esforç econòmic, pot variar en funció de l'aportació. Una samarreta, un CD, una rostida,... El projecte ofereix les diferents microaportacions que es poden fer i quina recompensa correspon a cadascuna.

Micromecenatge

El micromecenatge o crowdfunding, s'ha posat de moda amb la situació econòmica en què vivim. A casa nostra ha permès tirar endavant altres projectes, no només el dels Quicos, com es pot veure més endavant. Aconseguir subvencions o crèdits per a segons quina finalitat, és complicat, i més ara. Presentar el projecte i esperar rebre la confiança de suficients persones per poder-lo tirar endavant és una alternativa molt interessant.

Cal però, definir un projecte que sigui atractiu, que desperti l'interès de la gent, calcular bé els diners que es consideren necessaris per tirar-lo endavant, i fer una bona campanya de difusió.

Verkami no és l'únic lloc web de micromecenatge, com es pot veure a la llista de plataformes del final de l'apunt. El web goteo.org, per exemple, és un altre. Allí, el projecte de recollida de diners per querellar-se contra Rodrigo Rato per la situació de Bankia, va aconseguir 18359 euros, 965 mecenes, molt més de l'esperat, en un temps rècord.

La proliferació de plataformes diversifica molt les opcions de llocs on cercar finançament. La comunitat d'usuaris de la plataforma pot ser un punt a favor o en contra a l'hora d'escollir-la però, cal comparar les característiques com el tipus de projecte, el termini de recollida d'aportacions, si es poden definir les quantitats de les microaportacions o no, si les microaportacions van acompanyades de recompenses o no, els mitjans de pagament, etc.

La proliferació de projectes de micromecenatge fa pensar en una futura saturació per la coincidència en el temps de molts projectes que demanen ajuda per tirar-los endavant. Això pot ser vist de forma negativa o bé de forma positiva, com una forma d'innovació social, on els projectes que passen la fase de viabilitat són els que la comunitat de la plataforma escollida considera millors.

Verkami a l'Ebre

A continuació poso uns quants projectes al territori. Trobareu la quantitat aconseguida primer, comparada amb la quantitat necessària perquè el projecte fos finançat, el nombre de mecenes i l'estat del projecte. Algun d'ells encara és obert en el moment d'escriure aquest apunt. Si voleu hi podeu col·laborar.

• Casa de la Jota (Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries): 7980 euros / 7000 euros, 148 mecenes, projecte viable.
• 8es Jornades a l'Ermita de la Pietat (Ulldecona): 4360 euros / 3000 euros, 131 mecenes, projecte viable. 
• Guia Surtdecasa.cat 2011 (Surtdecasa.cat): 2890 euros / 2000 euros, 86 mecenes, projecte viable.
• "Clio, musa i assasina", el llibre d'Ebre Negre (3a trobada de gènere negre al Matarranya i al Priorat): 210 euros / 1200 euros, 7 mecenes, projecte no viable.
• L'etern retorn (Pepet i Marieta): 3340 euros / 200 euros, 126 mecenes, projecte viable.
• Centre Social Autogestionat "Lo Maset" (Deltebre): 1768 euros / 1200 euros, 83 mecenes, projecte viable.
• Bukkake Social (Purkinje, grup de rock del Montsià): 816 euros / 800 euros, 59 mecenes, projecte viable.
• Dissabtes de Teatre (Ull de Teatre Grup Escènic, Ulldecona): 161 euros / 2500 euros, 34 mecenes, projecte encara obert.

Alguns serveis de micromecenatge

Aquesta és una llista d'algunes plataformes de micromecenatge. Podeu veure comparatives a la xarxa per decidir quina s'adapta millor a les vostres necessitats, o bé visitar els llocs web vosaltres mateixos i fer la vostra pròpia anàlisi.

• Verkami
• goteo.org
• migranodearena.org
• Kickstarter
• SeedQuick
• Lanzanos
• Partizipa
• HazloPosible

+ GNU FDL

20 anys de #Barcelona92

Dia 25 de juliol del 2012. Fa 20 anys en tenia 18 i, tal dia com avui, a l'hora que escric això, tornava de Barcelona de participar com membre de La Lira Ampostina a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 [video]. Encara tinc les polseres que utilitzàvem per identificar-nos i tenir accés al recinte olímpic, el diploma de participant i, a l'estoig del clarinet, que ja té més de 20 anys, encara hi duc l'enganxina que dúiem. Una gran fita per a Barcelona, Catalunya, Espanya però, també per a La Lira. Vam participar i vam gravar la música que va sonar durant la nostra actuació, junt amb músics de tot Catalunya i els tambors del Baix Aragó.

De records, un grapat. Un o dos anys abans dels Jocs vam poder tocar a l'Estadi Olímpic en unes jornades per a visitants estrangers. Mesos abans de la cita olímpica vam gravar la música que sonaria a l'Estadi, amb el director Josep Pons. El dia de la inauguració vam tocar en directe però, no se sentia per megafonia més que la música gravada. Normal.

Hores d'espera, d'ambient de festa abans de començar. Ja ho vaig explicar en un altre apunt. Els dinars del KFC, calor, calor i calor, els tambors de Calanda, Híjar i poblacions dels voltants que no es cansaven de sonar,... Entrada a l'Estadi, seguint marques al terra que gairebé no es veien, anar tocant, dissimular si miraves allò que succeïa al nostre voltant,... Una marxa ràpida un cop vam acabar i, aturats a l'autopista vam poder veure per la televisió que el peveter ja s'havia encès. És una cosa a la qual t'has d'acostumar. Si participes en un gran esdeveniment, pots dir que hi eres però, no el gaudiràs com espectador. No es pot tenir tot. I no ho canviaria pas.

+ GNU FDL

Míting el dia de les pubilles #Amposta

Ahir a la nit es va fer la presentació de les pubilles de les Festes Majors d'Amposta. Al final de l'elecció, amb un excés de misteri per part dels presentadors, va fer el discurs l'alcalde. Un discurs-míting, com ens té acostumats. Un discurs on, sense donar noms, va carregar contra el PSC pel tema de la polèmica amb el lloguer de 15.000 euros mensuals del local on es presten els serveis de Rehabilitació i Logopèdia de l'Hospital Comarcal. Una polèmica en la qua prefereixo no entrar, perquè qui té les dades són els partits i veiem que tenim un partit de tennis en marxa i cal veure com acaba. Em va semblar inadequat però, que l'alcalde, després de fer propaganda dels projectes finalitzats i que hi ha en marxa a la ciutat, carregués contra l'oposició perquè fa la seva tasca de control al govern -amb dret d'equivocar-se-. Amb discursos així confirma que alguns es pensen que ells són Amposta, que ells són Catalunya i que criticar allò que fan per a ells és criticar la pàtria.

+ GNU FDL

La carretera a Teruel, a #Fortanete

Una imatge del carrer Santa Bàrbara, la carretera cap a Teruel, a Fortanete.

 A sota, una imatge del mateix carrer a finals dels 50, principis dels 60, publicada per l'associació cultural Ontejas. El carrer apareix sense asfaltar. Imatges sempre interessants quan pots comparar com eren abans les coses.

+ GNU FDL

#Fortanete 2012

Aquest cap de setmana vam passar-lo al poble de mon pare, a Fortanete. Va coincidir que van fer la festa dels pastors dissabte, un dinar popular organitzat per la gent del poble, amb un gran ambient de germanor i de festa. Va acabar el dinar amb l'actuació de la Ronda Asti Queda Ixo -serien com uns Quicos del territori-, amb jotes i altra música popular, anant taula per taula a cantar, cantant també a la gent que era coneguda. Em va recordar quan anava amb la rondalla de Teixidó a tocar al restaurant l'Estany o en alguna boda. Fins i tot la melodia d'alguna de les jotes era la mateixa que la de la lletra "De Roquetes vinc". Al cap i a la fi, la jota ens agermana i amb variants, no deixa de ser jota.

Doncs això, un cap de setmana festiu i per poder estar al meu segon poble, on m'agradaria poder anar més cops a l'any.

Podeu veure unes imatges a Flickr.

+ GNU FDL

Apoteosi final #FantasmaOpera #LaLiraAmpostina

Acaba un cap de setmana intens, un cap de setmana emocionant. El Fantasma de l'òpera, el musical, a La Lira. començàvem divendres amb una sessió increïble, amb una sala plena a vessar. Seguíem amb dues sessions dissabte, amb un èxit de públic també notable. I hem acabat avui amb una darrera sessió que ha començat una mica més tard perquè hi havia cua per comprar entrades. Una sorpresa molt agradable. I més agradable per a mi, la meva estimada era entre el públic. Si no és prou emocionant la història del Fantasma avui ho ha estat més.

El follet que narra la història (Karol Rovira), assegut a la bastida rebent músics i públic, esperant a començar a contar la llegenda del Fantasma. Els músics al lloc, esperant que comenci l'espectacle, moment de concentració. Comença tot i els temps se succeeixen, un cop més, entre aplaudiments del públic. Cristina (Mari Pau Medina), el Fantasma (Carlos Casóliva), Mar (Gemma Medina), Carlotta (Anna Ortí), Raoul (Xavier Grivé), Firmin (Paco Luis), André (Emilio Miralles) i el cor de La Lira, han anat omplint l'escenari durant l'espectacle. Punts àlgids marcats pels temes d'amor de Cristina, de Cristina i el Fantasma, de Cristina i Raoul, i de desamor, quan el Fantasma es plany pel fet que Cristina tria Raoul, i treu tota la seva ira. Moments humorístics entre els curadors i procuradors i la Primma Donna. Final tràgic que fa emocionar. Emoció perquè és el final i emoció per aquest bonic final ple d'amor de Cristina cap al monstre incomprès. Moment de màxima emoció acompanyat de la potència de la música de la banda. Com deia l'altre dia, la llagrimeta anava per dins. Qui no s'emociona en moments així, amb una música que et posa els pèls de punta, una sala plena de gom a gom, i amb la persona estimada veient-ho, acompanyant-te?

Al final, públic dret ovacionant els artistes, alegria general i foto per al record. I és que això d'aquest cap de setmana és per emmarcar. I si pot ser, per repetir. Perquè ara, qui més qui menos, ja n'ha sentit parlar, ... del Fantasma.

+ GNU FDL

L'estrena del Fantasma de l'òpera #FantasmaOpera #LaLiraAmpostina

Veure la Lira plena fa goig però, si penses que tota aquella gent ha pagat per entrar, el goig és doble. I així ha passat aquesta nit de divendres. La Lira de gom a gom per a l'estrena del Fantasma de l'òpera. A l'escenari concentració i, evidentment, algun nervi que altre, no ho negarem. La cap d'obres, Karol Rovira, de mestra de cerimònies i al mateix temps de follet trapella, va introduint el públic en la història d'amor i desamor que protagonitzaran Cristina (Mari Pau Medina) i el Fantasma (Carlos Casóliva), enfrontat a Raoul (Xavi Grivé), intercalada amb els moments humorístics protagonitzats per Carlotta, la Prima Donna (Anna Ortí) i els curadors i procuradors, Firmin (Paco Luis) i André (Emilio Miralles). El públic aplaudeix el final de cada temps, de cada fragment de la història. Qui ho diria que som a Amposta, a La Lira!

Acabem de començar, com aquell que diu, i en un tres i no res, després del ball de disfresses amb la participació del cor de La Lira, la història encara el seu final. El punt de no retorn per a Cristina i el Fantasma precedeix la recuperació del tema principal del darrer temps de l'obra, moment en què es desvetlla el final d'aquesta història d'amor a La Lira dels anys 40. Us ho juro, no m'ha caigut la llàgrima de miracle quan estàvem tocant el final i arribava el moment del desenllaç. Serveixi aquest petit apunt com l'expressió escrita d'aquella llàgrima que m'he guardat per a mi.


+ GNU FDL

El Fantasma de l'Òpera #LaLiraAmpostina

Avui és al dia de l'estrena. El Fantasma de l'òpera arriba a La Lira Ampostina. Al darrere molta feina. Feina que es veu i feina que no es veu. Ni els propis músics ens imaginem probablement la feina que ha implicat muntar un projecte com aquest. Sí que sabem que hem assajat molt, que hem estudiat molt, que hi ha una dificultat afegida com sempre que la banda toca amb algú més, ja sigui un o més solistes però, al darrere hi ha molta gent que ha treballat i a la qual és just agrair l'esforç.

El Fantasma de l'òpera és un musical preciós, amb una música bellíssima, que ens transporta a la història d'amor uns cops, i al terror altres. La història narrada, gràcies a la gran interpretació dels cantants, és una història que emociona. Es respira passió i la unió de música i veu en els punts àlgids de l'obra fins i tot se't pot fer un nus a la gola. Tot i això, hi ha espai per a l'humor. I a sobre, amb gent de casa.

Avui, abans de l'estrena ens podem felicitar d'haver assolit un altre cop un repte, pensat per ajudar l'Escola de música de La Lira però, també pensat per oferir quelcom no habitual i de qualitat a la gent del territori. Segur que serà un èxit.

+ GNU FDL

Començar P3 als 3 anys #educacio #retallades

Ahir llegia que la consellera d'Ensenyament es planteja fer que només comencin P3 els xiquets i xiquetes que hagin complit els 3 anys. El plantejament ja se'l fa però, diu que primer cal confirmar la hipòtesi amb un estudi que digui si això millorarà el fracàs escolar. Caldrà esperar resultats, malgrat que el Departament ja ho ha anunciat, com si primer haguessin enunciat les conclusions i després vingués l'estudi que les faci fortes. I caldrà esperar també, malgrat l'escepticisme que tinc.

D'una banda, tots hem anat a classe amb companys i companyes que són dels de final d'any, com es diu, i no hem confirmat mai la regla que els de finals d'any van més endarrerits a l'escola. El fracàs escolar no serà més aviat una qüestió dels canvis de la societat i de les polítiques educatives que han anat implantant-se?

D'altra banda, sóc mal pensat, ho sé, i crec que al darrere de tot això hi ha dades relacionades amb la quantitat d'alumnes menors de 3 anys que no haurien de començar l'escola, amb la conseqüent reducció de matrícules i, per tant, la conseqüent reducció de professionals, o recursos en general. I sent mal pensat, i si l'encerto, em pregunto per què no parla clar la consellera si realment es persegueix això, sumat a les retallades que ja ha imposat al sector?

+ GNU FDL

Aragonès oriental #política #demagogia #llengua

Segons el govern de l'Aragó, en mans de PP i PAR, resulta que en aquella autonomia, allí on fins ara es parlava el català, ara es parla l'aragonès oriental. El PP aragonès se suma al PP valencià i balear per veure qui la diu i fa més grossa. Lluny de tot rigor relacionat amb la llengua, han generat un debat més aviat identitari, contra el qual se suposa que va el PP. Separatisme interessat entre dos territoris que, sense els polítics pel mig, s'entenen. Els polítics, amb la seva ideologia, acostumen a crear els conflictes que després no saben resoldre. Els del PP, que tan critiquen les esquerres per voler imposar la seva ideologia, no són menys. Esperem que a l'Aragó s'imposi el seny i quedi en evidència aquesta ridícula polèmica. Polèmica que serveix de cortina de fum per diversificar els temes de debat.

La sorpresa és que aquesta nova denominació irracional de la llengua de la Franja vingui d'una consellera nascuda a Ripoll. Quin problema té amb la llengua, si és que en té cap?

+ GNU FDL

Per sobre de les nostres possibilitats #crisi

La situació actual ha fet que molta gent, entre ells tertulians, economistes i polítics, hagin repetit un i altre cop que hem viscut durant massa temps per sobre de les nostres possibilitats. I potser sí.

Potser quan la gent era gairebé pescada per les entitats bancàries perquè demanessin crèdits amb condicions superfavorables estava vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan la gent feia una inversió supersegura estava vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan totes les ciutats tenien polígons industrials en marxa o planificats estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan totes les ciutats tenien plans d'ordenació urbana amb centenars o milers de noves vivendes, amb urbanitzacions fora del nucli urbà, estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan els polítics de torn se'n fotien de la bombolla immobiliària estaven vivint per sobre de les seves possibilitats. Ara reneguen d'haver negat la bombolla.

Potser quan hi havia llestos que especulaven amb la vivenda fent augmentar el preu de les primeres residències dels seus veïns, estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan es projectaven infraestructures no rendibles però, de pressupostos faraònics i políticament convenients, els polítics estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Malauradament la gent corrent simplement anava a treballar i intentava tirar endavant amb allò que guanyava, malgrat que des del 2002, amb l'entrada de l'euro el poder adquisitiu del treballador es va reduir de forma important per una traducció abusiva d'euros a pessetes (un diari va passar de valer 100 pessetes a valer 1 euro, per exemple). Pagar crèdits, menjar, algun caprici, era viure per sobre de les seves possibilitats? Si la pròpia administració volia que la societat consumís com més millor? Ara la gent es queda sense feina per motius aliens a la mateixa, per la conjuntura econòmica mundial i local concretament, i li diuen que ha viscut per sobre de les seves possibilitats. Amb aquesta excusa es posa gent a l'atur, es retallen sous, drets, beneficis socials, s'augmenten impostos,... Potser ha arribat el moment que deixin de dir-nos això perquè si l'economia està com està no és per la gent que ha acudit a la feina cada dia per complir amb la seva obligació, és per altres motius i simplificant-ho tot s'aconsegueix que no puguem apuntar els veritables culpables de tot plegat.

+ GNU FDL

#DivendresTV3 parla del Delta de l'Ebre

Avui el programa Divendres ha dedicat la seva estada a Amposta a donar a conèixer el Delta de l'Ebre a l'audiència, de la mà de Joan Lafont, amb una explicació molt planera, molt encertada. I és que si no coneixeu el Delta val la pena venir-hi. Feu-ho en diferents moments de l'any, perquè cada estació té els seus encants. I sobretot, veniu a relaxar-vos, sense pressa.



+ GNU FDL