Tripartit a Amposta?

LA MARFANTA parla d'un possible tripartit PSC-ERC-ICV a Amposta a les properes municipals. Els socialistes tenen uns càlculs optimistes sobre el manteniment dels votants de les passades municipals, amb una baixada considerable de CiU, cosa que facilitaria un govern municipal a tres.

No sé realment si això és tan clar, vist el desgast que podria haver provocat sobre el PSC algun dels temes durant la legislatura, com la polèmica generada al voltant del regidor Daniel Rius.

De CiU, el fet que Joan Ma. Roig plegui és un punt negatiu però, no s'ha de perdre de vista que: 1) Amposta és la Capital de la Cultura Catalana 2006; 2) Amposta és Ciutat Digital; 3) a més, alguns projectes estaran enllestits o en plena execució durant el que queda de legislatura. És possible que Manel Ferré es vegi beneficiat per la situació positiva en la qual es troba la ciutat.

Esquerra té de bo que no s'ha vist desgastada igual que el PSC, tot i que ha practicat una oposició de deixar fer, fent més costat a CiU que no pas als socialistes, i sortint ara, a final de legislatura, la seva cara més dura contra el consistori, cosa comprensible però, que no els deixa en massa bon lloc.

Segons LA MARFANTA, ICV podria tornar a tenir regidor/s. Veurem, si es confirma que tindran llista electoral, i qui la forma.

Associació cultural Llagut

Acabo de trobar un altre web que conté informació històrica relacionada amb la navegació per l'Ebre quan aquesta era important per al comerç. És el de l'associació cultural Llagut (en castellà s'anomenen). El web té data de l'any 2000 però, s'hi poden trobar algunes imatges antigues (moltes de Tortosa), amb l'antiga façana fluvial, molt diferent de l'actual. Concretament es tracta de l'apartat Llaguts: Historia y homenaje, de Josep Manel Moreno i Joan Gas, que es correspon amb el nom en català del projecte que també té un apartat al web i que és el llibre dels mateixos autors publicat per l'editorial Tresmall.

Web del càmping Eucaliptus

Per casualitat he trobat aquest web, el del càmping Eucaliptus, a la vora de la platja del mateix nom, al terme d'Amposta, en ple Delta.

LA MARFANTA: Tortosa In The Ghetto

Nora la Nova

Avui he llegit al bloc de Manel de la Vega un article sobre la coalició entre els socialistes i Imnova per provocar un canvi al govern municipal de Móra la Nova i deixar a l'oposició CiU. Tal com diu, Joan Manel Sabanza ha estat l'únic alcalde democràtic que ha tingut Móra la Nova. Per higiene democràtica, diu, cosa que comparteixo, i que podríem aplicar a Amposta. Però, també a Barcelona, on els socialistes fa molts, molts anys que governen. Suposo que també estarem d'acord que allí també cal un canvi -tot i que no sé ben bé cap on-.

Però, el motiu d'aquesta entrada era que m'ha cridat l'atenció l'enllaç, i que se m'ha confirmat després. Qui ha creat l'enllaç a l'àmbit de Móra la Nova al web dels socialistes ha posat Nora la Nova, tant dins la URL com al subdomini. Res, només aquest comentari anecdòtic, que si algú el llegeix i vol fer alguna cosa per corregir-lo, endavant -si no és que m'he perdut alguna cosa i Nora és una altra forma de referir-se a Móra. Encara que, imagino que ara comportaria feina canviar-ho.

Flickr Ebre, nova URL

Aquesta és la nova URL per accedir al grup d'imatges Flickr Ebre: http://www.flickr.com/groups/ebre/ .

Amposta Park a YouTube

Mira tu, que vénen eleccions i la cosa es torna a moure. Informa LA MARFANTA que un usuari de YouTube, amb nom amposta, ha penjat els videos que en època del transvasament es van fer parodiant l'alcaldia d'Amposta a l'estil de SouthPark. Són història ja i en el seu moment em van semblar excessius, per l'insult gratuït que incloïen -malgrat ser coherent amb els dibuixos de SouthPark, base de la paròdia-.

El GEPEC dubta sobre la viabilitat del camp de golf de Vinallop

El GEPEC publica una nota de premsa on posa en dubte que es pugui realitzar la creació d'un camp de golf a Vinallop, dins del projecte que aquesta setmana s'ha comentat de camp de golf i urbanització de més de 1000 habitatges a la pedania tortosina.
Segons comenta el GEPEC, el projecte no està contemplat al POUM de Tortosa. Les aigües residuals amb què s'ha de regar no existirien actualment, doncs com indica el GEPEC, la depuradora de la qual procedirien no té sistema terciari de depuració, fent inviable el seu ús per a regar. Dins de la declaració d'impacte ambiental del canal Xerta-Sénia no consta la zona com zona apta per a camp de golf. I, finalment, recorda el GEPEC que existeix una moratòria quant a camps de golf a Catalunya. L'entitat justifica d'aquesta manera el seu escepticisme envers aquest projecte que l'Ajuntament tortosí veu amb tant bons ulls.

El bloc del president i el seu alternatiu

El secretari de comunicació del Partit Popular de Catalunya, Daniel Sirera, ha posat en marxa el bloc alternatiu del president de la Generalitat, en contraposició al bloc oficial, fet amb programari lliure però, que ha costat 21.000 euros. Personalment penso que són molts d'euros per a un bloc. És clar que hi ha opcions gratuïtes, tot i que en tractar-se d'un bloc oficial no ha d'estranyar tampoc que s'utilitzin serveis de pagament que en garanteixin el bon funcionament i que compleixin amb els requeriments de l'administració pública. I això no implica que els costos hagin de ser alts o baixos.

El bloc alternatiu del senyor Sirera és un bloc creat en un espai que imita el popular servei Blogger. Sent com és el PP un partit que defensa la pluralitat, l'espai on ha ubicat el bloc alternatiu, http://www.blog.com.es, no té cap llengua oficial a Espanya que no sigui el castellà, a més de tenir un domini lleig, seguint la línia dels .co.uk del Regne Unit.

Els governs acostumen a gastar diners en moltes coses que per a la ciutadania podrien resultar innecessàries, o que es poden considerar cares. El PP no se'n salva: inauguracions, grans reunions de líders, viatges cap aquí i cap allà, enquestes, etc. Els partits gasten milionades en campanyes electorals i en campanyes fora de períodes d'eleccions. Fins i tot l'expresident Aznar s'ha dit que podria haver utilitzat diner públic per promoure la seva candidatura a rebre la medalla del Congrés dels Estats Units. Per això, que des d'un partit que ha governat, almenys a Espanya, es parli de despeses innecessàries, és de pura hipocresia.

Flickr Ebre ja té 4 membres

La cosa va poc a poc però, Flickr Ebre, el grup de fotografies de temàtica relacionada amb les Terres de l'Ebre, ja compta amb 4 membres. No us apunteu?

Som un equip

Des de diumenge 23 de juliol existeix un nou bloc a la blocosfera ebrenca, Som un equip. Aquest és el nom del bloc i de la candidatura alternativa a la Cambra Arrossera del Montsià, encapçalada per Tomàs Margalef (candidat per Amposta) i Josep Gilisbars (candidat per Sant Jaume d'Enveja), sota el lema Gestió, Unió i Futur.

L'Ajuntament d'Amposta en fase terminal

EA-ERC ha fet una nota de premsa denunciant l'estat terminal del govern ampostí. Es critica que el govern municipal aprovi iniciatives i després no les tiri endavant, com la creació de la Comissió del Treball de Comerç, tasca que no ha complit la Comissió de Participació Ciutadana. També es parla de subvencions perdudes i del servei privatitzat d'aigua, en mans de l'empresa Sorea, focus de moltes queixes de la ciutadania ampostina a causa dels nombrosos talls d'aigua dels darrers mesos.

La veritat és que estic prou d'acord que el govern ampostí hauria pogut fer més i millor. Tot i que la nota de premsa es deixa de parlar d'un aspecte deplorable del municipi. L'estat de la via pública, tant quant a neteja de carrers com quant a pavimentació. Aquest és un punt que qualsevol governant hauria d'assumir com natural, com una obligació de tot govern municipal de tenir els carrers en condicions. Malauradament s'espera prou com es vagin omplint de forats i es vagin tapant amb incòmodes pedaços. La neteja en alguns carrers queda en evidència. Al meu carrer avui encara queda brossa del mercat de dimarts.

Jo continuo pensant que EA-ERC a Amposta ha criticat l'equip de govern al final de la legislatura i que durant aquesta ha fet una oposició bastant light. Potser era l'estratègia ZP? Ep, però ja va bé que comencin a sortir temes per parlar i debatre -si es vol, és clar-.

Si arribo a tenir ganes faré un recull de coses que canviaria a la meva ciutat. Estaria bé que entre tots els ampostins ho féssim i ho poséssim en una llista.

El bloc del president: 1500 euros per entrada

Llegeixo al bloc de Xavi Caballé que cada entrada del bloc del president Maragall ha vingut a costar uns 1500 euros. Això es dedueix del cost que ha tingut el bloc, de 21000 euros i dels 113 dies que ha estat actiu. Durant aquests 113 dies, cada 8 dies es publicava una entrada, amb la qual cosa, fent comptes, surt a uns 1500 euros cada una.

En Xavi Caballé pensa que ha valgut la pena que un president de la Generalitat tingui un bloc i que l'actualitzi regularment. Jo també. Però, que s'ho facin mirar, si aquests preus són normals per a un simple bloc.

El progrés del golf

S'ha fet públic que l'Ajuntament de Tortosa veu amb bons ulls el projecte d'un camp de golf a Vinallop acompanyat de 1000 habitatges. Aquest no és el primer projecte de camp de golf a les Terres de l'Ebre, i està acompanyat dels ja projectats o en marxa de comarques veïnes, tant catalanes com valencianes. I no és tampoc el primer projecte que representa un creixement radical de la població d'una ciutat formant una zona urbanitzada ara mateix desconnectada del nucli urbà. Fa uns anys semblava que aquest tipus de projectes eren patrimoni de les dretes però, veient que un govern municipal d'esquerres, que fa uns anys anava darrera de pancartes amb la bandera de la nova cultura de l'aigua ben alta, sembla que es confirma allò que alguns practiquen la incoherència i la desmemòria amb una facilitat considerable. El cas de Tortosa és ben curiós. El casc antic cau a trossos i s'aposta per 1000 habitatges que requeriran els corresponents serveis municipals.

El golf està de moda. No ets res si no poses un camp de golf dins del teu terme. I si vols ser millor encara, posa-li una urbanització, que fara patxoca, amb els seus jardinets ben verdets. Que després no passi que tot està verd i les cases dehabitades, com a Múrcia. És el progrés, això que serveix per justificar tantes i tantes coses avui dia.

25 de juliol

Tal dia com avui, l'any 1938, començava la Batalla de l'Ebre. Seria la batalla decisiva de la Guerra Civil Espanyola, la que obriria la porta definitivament a l'exèrcit franquista a Catalunya. Va ser la batalla més sagnant per a ambdós bàndols de tota la guerra. El territori ha quedat marcat per sempre més per la lluïta per aturar l'exèrcit rebel dels soldats republicans, contraposada a la lluïta per reduir a la mínima expressió l'exèrcit de la República per part dels rebels, mal anomenats nacionals.

Les primeres espigues

Aquests dies es poden veure les primeres espigues als camps d'arròs del Delta. Poc a poc el verd anirà esgrogint-se, camí del mes de setembre, camí de la sega.

Neix Flickr Ebre

Des d'avui hi ha un espai a Flickr destinat a col·laborar entre totes aquelles persones interessades a tenir un magatzem de fotos de les Terres de l'Ebre: Flickr Ebre. He iniciat el grup afegint fotos al pool. Des d'ara quedeu convidats a unir-vos al grup i a escriure-hi i afegir-hi les vostres fotos. Pot ser l'inici de la comunitat fotogràfica virtual de les Terres de l'Ebre?

Ta with you

Un amic m'ha fet saber d'un projecte que veurà la llum aquest estiu. Ta with you ofereix un servei de traducció automatitzada entre diferents llengües per a dispositius mòbils. Molta sort!

Algues a l'Ebre

A Amposta, com cada estiu, tenim el riu ple d'algues. Formen com una catifa on a més s'acumula brossa, i on es pot veure algun bernat, agró o martinet guaitant. És un tema preocupant aquest de les algues, al qual de moment, no se li dóna cap solució. Les fotos estan dins de l'àlbum Amposta 2006 de Flickr.

Festa del Renaixement

He penjat unes fotos de la Festa del Renaixement de Tortosa. A continuació teniu un petit video d'un espectacle de carrer, on uns percussionistes fan de tot, amb instruments convencionals i amb gerres de terrissa.

Josep Torta a La Veu de l'Ebre

Avui La Veu de l'Ebre publica al número acabat de sortir al carrer un article sobre Josep Torta i els fotografies que té penjades al Flickr. Us recomano visitar el bloc i fer una ullada a les fotografies, molt interessants, impressionants i curioses. La que il·lustra aquesta entrada és una de les darreres que ha posat i com es pot veure, en primer pla hi ha dos flamencs amb la Torre de Sant Joan al fons.

Unes fotos d'Amposta

Si puc aniré fent fotos d'Amposta, de diferents indrets. De moment he afegit fotos del barri de la Vila. Les teniu a Flickr, com sempre.

Programa de les Festes d'Amposta

Ja s'ha publicat el programa de les Festes Majors d'Amposta 2006. Es pot descarregar en format PDF des del web de l'Ajuntament. Seran des de divendres 11 d'agost a la nit, fins diumenge 20.
El pregó de Festes aquest any el llegirà Octavi Ruiz Gisbert, director de la banda de música La Lira Ampostina, la qual aquest any compleix 90 anys de la seva fundació.
A més de les nits de ball hi haurà concert de Lax'n'Busto i també hi haurà una nit dedicada als any 60, amb els Sírex i els Mustangs. Jordi LP és l'artista que actuarà aquest any la nit dels Vestits de Paper. Una novetat és un nou recinte de festes -al programa es parla del recinte de festes 2-, on actuarà dijous 17 d'agost, el Circ Acrobàtic Nacional de Pequín.
Multitut d'actes paral·lels, organitzats per les diferents entitats, entre les quals cal destacar els K-Màlics, que des de fa uns anys organitzen actes des del món juvenil, els cercavila i els concerts de les bandes, i, evidentment, els bous, que se'n programen fins el dia 23 d'agost.

Antisemitisme

La data de l'11-M quedarà marcada per als espanyols per la matança terrorista a Madrid, igual que l'11-S per als nord-americans, el 7-J per als anglesos i l'11-J per als indis, i totes juntes per al món sencer. Tothom recorda la tragèdia d'Hipercor a Barcelona, o la de la caserna de Vic. Qui la va viure, aquests dies ha rememorat la Guerra Civil Espanyola. Tot plegat, fets que, per una causa o una altra, tots fruit de la violència, han generat morts civils, entre ells nens i nenes. Això justament es pot continuar veient quan pràcticament cada dia hi ha un atemptat a l'Iraq, després de la invasió dels EUA, o moren palestins o libanesos a mans dels soldats israelians, o israelians a mans de terroristes.

Aquests dies estem veient un enfrontament entre terroristes libanesos i l'exèrcit d'Israel. Atacs que impliquen civils i que causen morts d'innocents. Israel amb la seva força, està atacant de forma desmesurada el Líban. I ens n'hem assabentat en part, gràcies als periodistes i als ciutadans estrangers que han hagut de marxar com han pogut.

El règim franquista, a qui alguns no volen condemnar, tenia jueus i massons en el punt de mira, el "contubernio judeo-masónico". Ara, qui ho anava a dir, el PP, qui té dins de les seves files antics franquistes, s'ha convertit en un ferm defensor d'Israel i titlla d'antisemita aquell qui s'atreveixi a criticar la seva particular forma de defensar-se. Afegim-ho doncs, a la nova tàctica del PP, de comparar amb el nazisme tot allò que no pot combatre amb altres arguments.

Malauradament, el PP veu el posicionament del govern espanyol reclamant la fi de l'abús de força d'Israel, un motiu de desgast al govern. No s'explica sinó, que hagin sortit amb el qualificatiu d'antisemita cap al president del govern espanyol. No s'explica que sempre uns estiguin recolzant justament el contrari que recolzen els altres. I menys en temes on hi ha en joc la vida de persones.

AXC amb Google Hosted

Sembla que podem estar davant de la primera experiència amb Google Hosted, i a les Terres de l'Ebre. Aquest és un servei que permet tenir un correu Gmail i utilitzar GoogleTalk amb l'aspecte del domini d'una organització. Només cal tenir un domini d'Internet contractat. En aquest cas Amposta Xarxa Ciutadana ofereix comptes de correu Gmail del tipus axc.cat. Res que no es pugui fer amb altres mitjans, i amb programari lliure però, que és una opció si no es vol cap preocupació sobre el manteniment dels servidors.

L'autodefensa d'Israel

Imaginem que l'estat espanyol llencés el seu exèrcit contra el País Basc per anihilar els terroristes d'ETA que estan segrestant i matant des de fa anys civils, polítics i militars. Evidentment ningú no veuria aquesta mesura com una mesura justa ni raonable. Generalitzar sobre els bascos allò que alguns dels seus ciutadans fan està fora de qualsevol raonament lògic.
En canvi, Israel emprén mesures coercitives contra palestins i libanesos, implicant-los com si fossin terroristes a tots, i llença atacs que maten civils, entre ells nens i nenes. Aquests dies estem veient com s'està atacant el Líban i, com que allí hi ha espanyols, hem pogut conèixer les dificultats que suposa intentar deixar el país per vies habituals. Els israelians ho bombardegen tot, sense mirar a qui bombardegen. I els 8 magnífics no mostren cap preocupació per la forma amb què Israel actua des de fa massa anys. No treu això dir que els terroristes que es refugien en la causa palestina o la islàmica en general, fan molt i molt de mal als seus conciutadans, impedint-los avançar i viure millor. Però, Israel fa temps que ha traspassat la línia del que es pot considerar defensar-se. En temps de guerres preventives, com la de l'Iraq, no és estrany que els EUA i el PP estiguin d'acord amb aquesta forma d'actuar. I sempre queda acusar d'antisemita qui critiqui uns fets que res tenen a veure amb la identitat cultura i religiosa d'Israel.

Pío Moa escriu al Consell d'Europa sobre la Guerra Civil

Pío Moa, col·laborador habitual de Libertad digital i revisionista de la història, ha escrit al Consell d'Europa. Aquest home, en altres temps persona d'esquerres, comunista i dels GRAPO, ara s'ha convertit en un dels grans defensors del franquisme. És d'aquells que per parlar malament del franquisme, dels 40 anys de dictadura, necessita equiparar-lo amb el desgavell de la IIa República Espanyola i la situació social de l'època. Llegiu vosaltres mateixos aquesta carta davant un possible posicionament de denúncia de l'aixecament, del cop d'estat del 18 de juliol, punt de partida de la Guerra Civil, pas previ a una dictadura que tenint el poder i declarant-se catòlica, va exercir la repressió i l'extermini del contrari.

18-J

Malgrat que actualment hi hagi qui nega que el franquisme fos un règim feixista, almenys en una primera etapa, malgrat que hi hagi revisionistes que posin a la mateixa alçada els demòcrates i els colpistes, malgrat que per condemnar el franquisme hi hagi qui necessiti condemnar els republicans, demà es compleixen 70 anys de l'Alzamiento Nacional. Farà 70 anys que van aixecar-se militars conspiradors contra el règim democràtic establert. Alguns volen treure la culpa als Mola, Queipo de Llano, Franco i altres de l'aixecament, apuntants als socialistes i Esquerra com els principals culpables, amb els fets de 1934.

La veritat és que, comencés com comencés la Guerra Civil, els del bàndol guanyador, beneïts per l'Església catòlica, i fervents creients de cara a la galeria, van exercir la repressió durant i després de la Guerra. I això ja no es pot dir que fos cosa dels rojos, dels republicans. Van ser els autonomenats nacionals els que van perseguir i exterminar en molts casos aquells que no eren dels seus, els perdedors. Ja va sent hora que es condemni el franquisme clarament. Sense desenterrar rancúnies, sense ànims de revenja però, sense buscar excuses per fer una condemna descafeïnada.

Mitjans i criteris

La setmana passada el futbolista Zidanne va ser un dels focus d'informació arran del seu cop de cap a un jugador de la selecció italiana durant la final del Mundial. La xarxa va plena de muntatges inspirats en aquesta acció del futbolista. Val a dir que la violència no es pot justificar i que no es pot aplaudir una acció com aquesta. Un cop dit, també cal adonar-se'n que els mitjans, que són sobretot els que han utilitzat això per omplir els seus espais informatius i/o esportius, practiquen la hipocresia molt i molt sovint. Perquè cada vegada que un futbolista agredeix o insulta un contrari s'escandalitzen de forma important. Però, vivim en una societat on els mateixos mitjans, en aquest cas les televisions, tenen a la seva graella programes en què les recriminacions i els insults estan a l'ordre del dia i són la seva font d'audiència. I no és que els mitjans no facin autocrítica, sinó que encara podem anar més enllà. Els nostres polítics tampoc són un reflex d'allò que haurien de ser, persones moderades que dialoguen i cerquen l'enteniment per tirar endavant el país. Ans al contrari, els enfrontament entre els polítics els darrers anys s'han situat en la crispació continuada, amb unes males arts a les quals no estàvem acostumats.

Aquesta setmana hi ha un altre tema polèmic sobre la taula. La foto publicada de la princesa Diana de Gal·les agonitzant després de l'accident de cotxe que li provocà la mort. I com alguns ja han mencionat, els mateixos mitjans que es queixen d'aquesta deplorable acció podrien fer el mateix amb les víctimes de guerres, atemptats i catàstrofes, que apareixen als mitjans en primer pla, agonitzant, mortes o ferides, sense cap exclamació per la seva banda.

El pas de l'Estret

Si viatgeu per autopista haureu vist que en determinades èpoques de l'any els indicadors inclouen textos en àrab, just quan un gran nombre de vehicles hi circulen en sentit sud, carregats amb grans embalums al sostre, coberts amb el mateix tipus de material. At Turtusi ens explica què fan aquest emigrants en arribar al seu país d'origen. Molt interessant aquest entrada del seu bloc, així com les anteriors. Us el recomano.

Festes i incomoditats

El barri del Grau d'Amposta celebra la seva festa, les festes del Carme. Com cada any hi ha molts de dies d'activitats -nocturnes-, atraccions per als menuts i dificultats per circular i aparcar. El nostre barri pateix el problema del trànsit cada dimarts, amb el mercat al carrer. Un aparcament públic que tenim i queda ocupat per les parades. Estant com està en una zona cèntrica, la congestió a la zona és considerable. Aquests dies de festes, això ha augmentat, podent comprovar com aparcar al teu propi carrer a les nits podia ser una tasca complicada. L'aparcament públic ha estat reduït perquè amb 5 dies d'antel·lació s'ha preparat per acollir el dia de bous de dissabte. Divendres, amb motiu de la processó, és comprensible que hi han carrers que queden tallats perquè passi. Encara que sempre va bé una senyalització adequada dels carrers en els quals no cal entrar perquè al cap d'uns metres ja no es podrà seguir. És un problema que es repeteix any rera any i que sembla que té una llarga vida per davant.

Tripartit o CiU

A la pregunta "tripartit o CiU" jo ho tindria clar: tripartit. No sé si la majoria de catalans pensaran el contrari. Però, això sembla que pensen els estrategues de CiU. Primer Artur Mas va anunciar que si no guanyava en escons no competiria per la presidència de la Generalitat. Ara vol polaritzar els votants en els pro-tripartit i en els pro-CiU. I jo prefereixo que CiU no pugui governar amb majoria absoluta, cosa que imagino que desitjarien ells. I a més, si no recordo malament, fa 1000 dies -xifra de moda- que CiU era un partit que havien castigat els catalans i que havia de romandre una bona temporada a l'oposició. Veurem si es confirma.

Tradicions democràtiques

El president Maragall vol convocar les eleccions per al dia de Tots Sants. Potser rebrà crítiques d'algun sector que confondrà religió amb política en una societat sense confessió oficial. I un d'aquests possibles sectors, entre els partits polítics, és Convergència i Unió. Però, CiU no ha criticat el president per ser Tots Sant, sinó per haver triat un dimecres, trencant la tradició democràtica de votar en diumenge. Si no recordo malament, i jo encara no tenia dret a vot, es votava entre setmana, en dia laborable. En algun moment algú va trencar aquesta tradició, suposo que per qüestions econòmiques. Però, es va trencar, i no va passar res. Ara bé, potser és que aquesta tradició ha esdevingut tan important que haurem d'incloure a les tradicions del nostre país, a més de Sant Jordi, la Diada i altres celebracions tan nostrades, les eleccions en diumenge. Quedaria bé en els tríptics turístics.

Els nostres malalts

Aquests dies que s'han celebrat les Festes Majors de Roquetes i que s'estan celebrant les de Jeús, s'han fet dues visites a l'Hospital de Jesús, un centre on hi ha persones grans i no tan grans, amb malalties o situacions que els fan depenents durant un temps o per a la resta de la seva vida.

Fins que no hi tens algú en un Hospital de llarga estada no te n'adones del valor que tenen aquestes visites per als malalts, i no te n'adones com és d'important que les persones properes no deixin d'estar al costat seu. Cada minut que passes amb ells és un dels minuts més ben invertits de la teva vida. Potser és perquè ets conscient que qui sap si et queda poc temps de gaudir de la presència i de compartir una part de la teva existència amb ells. Potser és que veus que estar acompanyats és el millor regal que els pots fer als teus éssers estimats en moments tan difícils d'assumir en alguns casos.

Malauradament hi ha gent en aquests centres que no té ningú que vingui cada dia, que els expliqui com els ha anat, que els parli de moments viscuts, que els faci contar històries de temps passats, que els faci companyia... Sempre hi ha les persones que els atenen, de forma molt professional i agradable. Però, tots sabem que no és el mateix que tenir una persona estimada al costat. Per això, visites com aquestes, que alegren per un dia la vida dels malalts, són d'agrair. Per la part que em toca, gràcies, de tot cor.

PxC a Amposta

Tindrem candidatura a les municipals ampostines del partit PxC, Plataforma per Catalunya. Sense paraules.

Queixes a Sorea

Segons LA MARFANTA ahir va haver una nombrosa activitat en les cerques a Google relacionades amb l'empresa Sorea, adjudicatària dels serveis d'aigües d'Amposta.

Aprovada la tèrmica de Riba-roja

Informa LA MARFANTA que el Ministeri de Medi Ambient ha aprovat, entre altres, la central de cicle combinat d'Iberdrola a Riba-roja d'Ebre. Continuo al·lucinant com pot Riba-roja apostar pel cicle combinat, tenint un alcalde del PSC, quan no fa tants anys que va haver una mobilització important contra la que ENRON volia instal·lar a Móra la Nova.

Tercer fascicle dels Quaderns de Formació Tecnològica

La Regidoria de Societat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona ha publicat el tercer fascicle dels Quaderns de Formació Tecnològica. Aquest fascicle està dedicat a Mozilla Thunderbird, el client de correu electrònic lliure, multiplataforma i en català.

Els dos anteriors fascicles estan dedicats a GNU/Linux i a Firefox, respectivament. Els podeu descarregar en format PDF del web de la Regidoria. Són petits fascicles, il·lustrats i molt fàcils de llegir, els quals introdueixen els lectors a diferents temes monogràfics de tecnologies, en aquest cas de programari lliure.

Es tracta d'una iniciativa molt interessant, que caldria aplicar en altres poblacions o fins i tot en l'àmbit català, per tal de promoure la formació en TIC i la difusió del programari lliure.

Paraula de polític

Llegeixo amb escepticisme que Artur Mas afirma en un programa de Catalunya Ràdio que no lluitarà per la presidència de la Generalitat si CiU no té el major nombre d'escons -val a dir que no depèn de CiU, si no és que aconsegueixen la gens desitjable majoria absoluta-. També aquests dies CiU vol fer veure que no tornaran a pactar amb el PP, ara que se'ls ha tornat en contra la seva campanya per prevenir d'un hipotètic Tripartit 2. Si fem memòria, afirmacions rotundes fa poc que van sortir de la boca d'Artur Mas i no es van complir, també en un estudi de ràdio, de la ràdio nacional de Catalunya. I després va passar el que tots sabem, l'Estatut recentment aprovat. Si ens remuntem més enrera, tenim l'època del Pla Hidrològic, rebutjat al Parlament de Catalunya i recolzat per CiU a Madrid. I aquí no ha passat res. És a dir, que alguns continuen prometent per després fer o no fer allò promès.

No crec que sigui patrimoni de CiU incomplir de forma tan descarada promeses o afirmacions tan rotundes i tan cerimoniosament fetes públiques. Per això poc a poc això de la paraula dels polítics sona més a presa de pèl que a garantia de veritat.

Sant Cristòfol a Fortanete

Avui hem anat a passar el dia de la seva festa gran al poble de mon pare, Fortanete. És un poble de l'Alt Maestrat, a la província de Terol, a més de 1000 metres d'alçada, envoltat de serres i pinars. Cada any se celebra per Sant Cristòfol la festa major. Un parell de famílies -els "caridaderos"- s'encarreguen d'organitzar els actes de la festa més populars, entre els quals hi ha una menjada popular i la tradicional confecció de les "tortas" o "pan de caridad". És pa amassat dissabte al matí i que diumenge, després del romiatge a l'ermita de Sant Cristòfol, es porta amb matxos guarnits per a l'ocasió, fins l'ermita de Loreto. Allí es fa una missa i es beneeixen els cotxes, a cada un dels quals se'ls entrega una "torta" i un detall dels organitzadors de la festa.

Com l'any passat, us penjo unes fotos del dia, on també n'hi ha de Cantavieja, un dels punts importants del carlisme, feu del Tigre del Maestrat. Espero que us agradin i que us animeu a visitar aquesta terra tan bonica i acollidora que és el Maestrat aragonès.

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans de Catalunya, tal com és lògic, esdevindrà un partit d'àmbit estatal i es dirà Ciutadans - Partit de la Ciutadania, i Ciudadanos - Partido por la Ciudadanía. Tremola PP. Les idees que es promouen des d'aquest nou partit es poden compartir, almenys algunes, tot i que trobo en falta en els seus dos manifestos una crítica al centralisme, a l'ús que a Espanya es fa també del nacionalisme, en aquest cas normalment per erosionar el govern de torn. Igualment, un dels seus manifestos advoca pel bilingüisme, cosa que aplaudeixo. Però, el bilingüisme no pot significar que un funcionari públic pugui desconèixer el català, doncs aquí la idea d'igualtat entre llengües es perd. A més, la imatge negra de Catalunya que es presenta no tinc la impressió que sigui real.

El fet és que tindrem un nou partit, en l'àmbit català i l'espanyol. Tindrem un partit de centre finalment a Espanya? Torna el Partido Radical -salvant les distàncies amb Lerroux i la corrupció que els va perdre-, torna la UCD, el CDS? Tindrem per primer cop una experiència de centre? Lo millor -o no- de tot és que aquest nou partit restarà vots d'uns quants partits, i crec que aquests seran PP, CiU, i qui sap si PSC. Alegria que vénen eleccions!

La visita del Papa

Ha vingut el Papa, Benet XVI, a la trobada mundial de famílies. I ho ha fet tenint un bany de masses. Molta gent s'ha sacrificat per poder assistir a la trobada i tenir un lloc per participar en els actes. I aquesta gent, la gent normal vull dir, sovint han estat famílies que anaven a veure el Papa i a participar d'una trobada important.

Ara bé, en aquesta trobada de famílies cristianes no és tan normal que s'escridassi el president del govern espanyol dient-li que se'n vagi amb ETA perquè són els seus amics. Això diria jo que no entra en el concepte d'amor, de comprensió, dels valors crisitians en general, i menys en una trobada on els pares van amb els fills, i se suposa que han de donar exemple. Encara que, si molta d'aquesta gent segueix el model dictat per la COPE, no és estrany que es produeixi l'escridassada.

Sobta que mai ningú no comenti el fet que els representants polítics sempre estiguin en primera línia, en els millors llocs, i amb accés màxim al Papa, mentres que la gent sacrificada, que realment sent la trobada de famílies i la vinguda de Benet XVI, ha d'acontentar-se de sentir la seva veu sota un sol de justícia. Sempre ho veureu igual.

Felicitacions a Jiménez Losantos

Si pensàvem que no arribaria el dia, ja ha arribat. El vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola va felicitar Federico Jiménez Losantos, en directe, per la seva tasca de defensa de la llibertat. Jo que pensava que això no ho farien mai... Ara ja està clar que hi ha un sector de l'Església espanyola que comparteix les tesis del predicador radiofònic de l'odi, i encara més, que comparteix el seu estil. Qui sap quants d'aquests bisbes en el seu temps feien o haurien fet la salutació romana a la porta de les seves esglésies.

Pla de xoc per millorar els carrers

Informa LA MARFANTA que els socialistes ampostins han proposat un pla de xoc, si governen la propera legislatura, per tal de solucionar un dels problemes de la ciutat: l'estat dels carrers. A ningú que passegi per Amposta no se li pot escapar que molts de carrers, sobretot dels barris no tan cèntrics, estan plens de forats o de pedaços de quitrà, que no estan prou nets, etc. És lògic que qualsevol ajuntament de qualsevol població destini uns recursos anuals a tenir en condicions tots els carrers de la mateixa. És lògic i és una obligació dels governants, m'atreviria a dir. Si això comporta un problema econòmic per a l'Ajuntament potser cal pressionar per tal que institucions com la Generalitat o l'Estat, plantegin una solució. Hi ha una sèrie de serveis que s'haurien de garantir sempre. I l'estat adequat de la via pública n'és un.

Un dels problemes que comenten els socialistes però, és el dels contenidors, al qual, si no m'equivoco, ha de respondre el Consell Comarcal. Vet aquí un dels problemes de l'administració. Unes coses són responsabilitat d'uns i unes d'uns altres, amb la qual cosa, quan hi ha problemes tothom s'espolsa els que no són seus.

Tornant al tema, els socialistes presenten un pla de xoc. És estrany que Esquerra no se n'hagi adonat del problema -perquè la legislatura ha estat una bassa d'oli per a CiU en relació a Esquerra-. Veurem les reaccions d'uns i altres. I veurem si arribat el moment aquest pla de xoc és tirat endavant per qui governi.

Trolls ebrencs

A Internet s'anomenen trolls aquells usuaris d'una comunitat de la xarxa que es dediquen a crear mal ambient, a generar discussions acalorades, sovint a partir de la desacreditació sense fonament d'altres, i evidentment, aprofitant l'anonimat. Val a dir que l'anonimat no en té cap culpa sinó les persones que l'utilitzen malament.

Doncs bé, sembla que podríem dir que ha aparegut el primer troll blocaire ebrenc. Sembla que els interessos polítics han portat el naixement d'un bloc, el de Fabio d'Aitona, on s'escriu sobre personatges fictícis que tenen una semblança considerable amb alguns polítics tortosins. Com diu LA MARFANTA, en Fabio ja ha protagonitzat alguns enfrontaments dialèctics, per exemple, amb Manel de la Vega. Ja veurem si aquest serà el primer troll blocaire ebrenc, o si únicament es dedicarà a escriure al seu bloc sobre temes que només entendran aquells que els coneguin relativament de prop.

Reunió PSE-Batasuna

Font: Wikimedia
Autor: AdiJapanEl PSE i Batasuna s'han reunit per primer cop després de molt de temps, escenificant un diàleg que és necessari per aconseguir la pau. Aquesta és una trobada històrica i esperançadora. Com sempre hi haurà qui vol que aquestes trobades no es produeixin i continuaran apuntant a un suposat preu polític per al procés de pau. Uns des dels mitjans i els altres des de la política, no faltarà qui vulgui imposar la seva visió sobre com ha de ser el procés de pau. María San Gil ha comparat la trobada entre Patxi López i Arnaldo Otegi amb la de Hitler i Franco. Aquesta afició que tenen els del PP d'utilitzar els nazis per fer comparacions és freqüent. No se n'han estat per dir que a Catalunya es persegueix el castellà. I ara, volen comparar una reunió per abordar una pau futura amb una altra, entre dos dictadors, on cadascun volia treure contrapartides de col·laborar amb l'altre en plena II Guerra Mundial. Les comparacions són perverses.

Obres a Masdenverge

Ahir passava per Masdenverge, on estan separant els dos sentits de circulació de la carretera que travessa el poble. No sé si la separació serà elevada o no, doncs encara ho estan fent ara però, sembla que podria ser un element elevat per sobre el nivell dels dos sentits, amb formigó o amb una estreta vorera. En arribar, des de Santa Bàrbara, on fins ara hi havia senyalitzada la reducció de 60 km/h fins 40 km/h, que és la velocitat dins del nucli urbà, ara hi ha una senyalització en obres que porta de 70 km/h a 50 km/h. Per tant, ara que hi ha obres i que és més complicat circular, es pot anar 10 km/h més ràpid que abans d'iniciar-les.

És un problema habitual que la senyalització per obres estigui posada molt de temps abans que comencin, i que continuï sent-hi després que acabin. Potser no m'havia trobat fins ara que es produís un fenòmen com aquest, que els senyals d'obres siguin més permisius que els habituals.

Turisme tecnològic

Avui llegeixo una notícia d'aquelles que et fan pensar que hi ha gent que d'això de la tecnologia potser en fa un gra massa. I és que hi ha gent que per tal de ser un dels primers de tenir el DNI electrònic (DNI-e), està disposada a viatjar i fer turisme per alguna de les poblacions que seran les primeres d'emetre'l.

El règim de Franco no fou feixista

Si no en tenim prou amb les revisions de la història d'alguns mitjans i d'alguns personatges, ara hem descobert que el franquisme no era feixista. I això ha estat de mans de Josep Piqué. Un cop més ens sorprés qui semblava una de les persones més moderades del PP, amb arguments totalment afins amb els de la cúpula i de persones com Jiménez Losantos o Pío Moa. I en la mateixa línia creu deplorable la IIa República Espanyola, la qual, millor o pitjor però, que era un règim legal, on, a més dels pro-soviètics hi havia centristes i gent de dretes, entre ells la CEDA o la Falange. És a dir, que sent un règim democràtic, tothom podia opinar. Una altra cosa és que la situació espanyola, europea i mundial del moment comportés un clima social revolt.

Polla blava un altre cop

Cada cop que passo pel costat de l'Encanyissada amb bici miro si em trobo la polla blava que fa unes setmanes vaig veure. Efectivament, sempre està per la mateixa zona. Aquí us deixo un petit video de com me la trobo sempre. Les fotos les teniu al lloc de sempre.

El programari lliure és lliure

Llegeixo a La Vanguardia del 3 de juliol un article sobre el programari lliure a l'apartat "Consultorio atípico". El signa Norbert Bilbeny. L'alegria inicial de veure que un mitjà dedica tota una plana a parlar sobre aquest tipus de programari es torna decepció en pocs instants. L'article va acompanyat d'una fotografia de Richard M. Stallman (RMS), amb una llegenda que el qualifica com gurú de Linux. Cercant una mica podria haver-se adonat que el gurú de Linux és Linus Torvalds, el seu creador, i que RMS va ser qui va fundar el projecte GNU i la Fundació per al programari lliure o Free Software Foundation, la qual va definir el concepte de programari lliure allà als inicis dels 80.

L'articulista afirma que la programació (libre programación, en diu) es fa a través dels suports multimèdia, sense necessitat de limitar-se a l'ordinador. I servidor, professional de la informàtica, no entén aquesta afirmació. Perquè, si no visc en un món a banda, fins ara programar ho fa tothom utilitzant els mateixos mitjans, tot i que les eines poden canviar, en funció de la tecnologia, sistema operatiu i de la llicència del programari que s'utilitzi. S'afirma sense problema que els blocs, la wikipedia, podcastings i netlabels són fórmules de programació, quan realment són formes de compartició dels coneixements, ja siguin en forma de text, de so o de video. I no és el programari lliure l'únic que utilitza eines d'aquest tipus, si no és que Blogger, YouTube, GoogleVideo o MySpace es poden considerar programari lliure. Ja no diguem que s'estiguin qualifican de fórmules de programació. La programació és la codificació d'un algorisme que resol un problema utilitzant un llenguatge que entengui una màquina -un ordinador-. Res del que s'afirma que és una fórmula de programació compleix aquesta definició.

Per a l'autor els desenvolupadors de programari lliure són libreprogramadores, com si els programadors estiguéssim programant únicament per a programari lliure o per a programari restrictiu, com si fos blanc o negre. No és així, perquè ni l'empresa de programari restrictiu més important del món no utilitza exclusivament programari restrictiu. No treballem, com s'afirma en un món virtual. Ens limitem a utilitzar la xarxa com eina de comunicació i de compartició, igual que ho fa la immensa majoria dels professionals de la informàtica, es dediquin al programari lliure o no.

Un article ple d'imprecisions i de tòpics que es podria haver evitat amb una mica d'aprofundiment en el món del qual es parlava.

Viure a la natura

Fa poques setmanes es va estrenar la pel·lícula d'animació Veïns invasors o Vecinos invasores, depenent del cinema on es projecti. La pel·lícula té com protagonistes uns animals que hivernen en un bosc i quan es desperten es troben que el seu bosc ha estat envoltat d'una bardissa i ha estat reduït a la mínima expressió. A l'altra banda de la bardissa hi ha una urbanització, on els veïns volen viure en tranquil·litat i sense que els animals els molestin. La pel·lícula reflecteix un problema que s'està generalitzant: tothom vol viure fora de les ciutats. Ens vénen les bondats de viure a la natura i ens creiem que ens estan oferint viure a la natura quan realment ens estan oferint viure allà on n'hi ha, per substituir-la pel totxo, per gespa i per piscines.

Acabem construint urbanitzacions que eliminen la natura allí on es fan, i acabem vivint de la mateixa manera que podríem viure si la urbanització es trobés dins del nucli urbà d'una població. I a sobre no volem que els animals salvatges rondin la urbanització, no volem mosquits i volem les màximes comoditats. Jo sempre havia pensat que viure a la natura era una altra cosa. No es pot tancar la porta al progrés, diuen, encara que en nom del progrés no es pot hipotecar el futur dels paratges naturals.

La unitat d'Espanya

Alguns bisbes continuen difonent un missatge que fa pensar que continuen enclavats en el franquisme. No s'explica sinó, que sigui obligació dels cristians resar per la unitat de la pàtria. Això no està en cap doctrina, en cap llibre de religió. Bé, potser en els d'altres temps sí. A la vegada que se'ns parla de la unitat d'Espanya es defuig parlar de cert mitjà que barreja programes de religió amb programes de generació d'odi envers tot allò que no sigui de dretes, espanyolista fins el moll de l'òs, envers tota aquella persona que no comparteixi la seva visió d'Espanya i del món. Quina credibilitat té un missatge d'alguns bisbes de la Conferència Episcopal, quan aquests mateixos bisbes es troben tan a gust amb Federico Jiménez Losantos? Per què els bisbes s'entesten a barrejar Espanya amb la religió? No en vam tenir prou amb la "cruzada universal" i 40 anys de dictador "bajo palio"?

Fortanete

Fa poc que a La 2 de TVE van fer un programa dedicat al Maestrat aragonès. Van sortir pobles com la Iglesuela del Cid, Cantavieja i Fortanete, aquest darrer el poble de mon pare.

No vaig tenir l'oportunitat de veure'l però, algú va deixar-lo penjat a la xarxa. No us el perdeu.