La setmana passada el futbolista Zidanne va ser un dels focus d'informació arran del seu cop de cap a un jugador de la selecció italiana durant la final del Mundial. La xarxa va plena de muntatges inspirats en aquesta acció del futbolista. Val a dir que la violència no es pot justificar i que no es pot aplaudir una acció com aquesta. Un cop dit, també cal adonar-se'n que els mitjans, que són sobretot els que han utilitzat això per omplir els seus espais informatius i/o esportius, practiquen la hipocresia molt i molt sovint. Perquè cada vegada que un futbolista agredeix o insulta un contrari s'escandalitzen de forma important. Però, vivim en una societat on els mateixos mitjans, en aquest cas les televisions, tenen a la seva graella programes en què les recriminacions i els insults estan a l'ordre del dia i són la seva font d'audiència. I no és que els mitjans no facin autocrítica, sinó que encara podem anar més enllà. Els nostres polítics tampoc són un reflex d'allò que haurien de ser, persones moderades que dialoguen i cerquen l'enteniment per tirar endavant el país. Ans al contrari, els enfrontament entre els polítics els darrers anys s'han situat en la crispació continuada, amb unes males arts a les quals no estàvem acostumats.
Aquesta setmana hi ha un altre tema polèmic sobre la taula. La foto publicada de la princesa Diana de Gal·les agonitzant després de l'accident de cotxe que li provocà la mort. I com alguns ja han mencionat, els mateixos mitjans que es queixen d'aquesta deplorable acció podrien fer el mateix amb les víctimes de guerres, atemptats i catàstrofes, que apareixen als mitjans en primer pla, agonitzant, mortes o ferides, sense cap exclamació per la seva banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada