No a l'Estatut

Notícia del dia. A banda del macrobotellón de divendres, avui dissabte la notícia és el no d'ERC a la proposta d'Estatut al Congrés dels Diputats. Cal ser prudents a l'hora d'aplaudir o no aquesta decisió. Els mitjans, si no tots, molts d'ells, van aferrar-se a l'acord Mas-Zapatero per cantar victòria i dir que ja teníem Estatut. Miquel Iceta va córrer a dir allò que de mare de l'Estatut només n'hi ha una, Manuela de Madre.

Ja hem vist que res de res, que el pacte Mas-Zapatero era pura propaganda i que el líder de CiU tampoc no tenia les coses tan clares quan va anar a passar el cap de setmana a la Moncloa. En qualsevol cas va ser una bona maniobra per fer quedar malament ERC si al final acabava dient no a la proposta.

Dins de la prudència caldrà analitzar l'Estatut sorgit dels retalls i maquillatge madrileny, comparar-lo amb el del Parlament, i pensar si cal contribuir al teatre de tants de mesos o si a l'hora de votar en referèndum cal dir que no. És clar que hi haurà estratègia de la por, per fer-nos veure que si votem que no hi haurà un daltabaix, que les eleccions espanyoles seran per al PP i les catalanes per a Convergència. Però, fins a quin punt caldrà cedir a l'estratègia? Serà millor donar-los la raó o dir que per al resultat és millor quedar-nos com estàvem?