Catalunya ja és una nació però, al preamble i de passada. El Parlament de Catalunya va decidir que Catalunya és una nació. L'única referència al terme tal com va sortir del Parlament. Aquells catalans un dia van decidir dir-se nació. I en arribar a Madrid els ho hem canviat. I a més ho deixem escrit, perquè en quedi constància. Sort que CiU en va fer bandera, posant-ho al davant de les coses indispensables de la negociació. Ara tenim una nacioneta. Ens acontentarem amb la nacionalitat, després de tant de parlar i de presumir de patriotes. Sort que els ciutadans això de la nació ens ho prenem amb molta més calma.
Imaginem per un moment que a l'Estatut valencià s'afirmés al preamble que el Parlament del país veí va decidir un dia anomenar el català que s'hi parla idioma valencià. I imaginem que a l'articulat aquest terme no hi aparegués. Seria lògic, per no faltar a la veritat i no crear una falsa llengua nova. Els socialistes, tan formals en alguns temes, a can Zaplana són molt més flexibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada