Aquest any han baixat les xifres d'assistència a espectacles, entre ells al cinema. I no és estrany. El darrer cap de setmana vaig anar-hi i vaig pagar 5,50 euros. En comparació, el lloguer d'una pel·lícula de DVD em costa entre 2 i 2,50 euros. És a dir, que amb el preu d'una entrada al cinema puc veure quasi dues pel·lícules a casa. Segur que s'espavilaran les corresponents entitats de gestió de drets d'autor de dir que tot és culpa de la pirateria.
El problema és que avui dia periodistes i artistes confonen la pirateria amb tota aquella activitat relacionada amb la còpia d'obres intel·lectuals. Així, es posa al mateix sac la manta i la descàrrega de música i video des de xarxa d'extrem a extrem -P2P-. Però, segons la legislació vigent, la còpia privada, excepte en el cas dels programes d'ordinador, està permesa, sempre que no sigui amb ànim de lucre i que no hi hagi difusió pública. Alguns juristes més entesos que jo ja ho han explicat bastants cops. Les descàrreges en xarxes P2P de música i pel·lícules no són il·legals, sempre que es respectin les condicions anteriors. El mateix passa amb la gravació de pel·lícules amb una càmera de video dins d'un cinema. Si no recordo malament algú explicava que també es podia considerar còpia privada -d'una qualitat infumable, segurament, per cert-.
És més, el nombre de descàrregues des de xarxes P2P i de compres a la manta -il·legals- no es pot relacionar directament amb les pèrdues de la indústria, perquè probablement les persones que ho fanno comprarien mai, igualment, allò que adquireixen per altres vies.
Però, bé, sense desviar-me més, en el cas dels cinemes ampostins, la baixada d'espectadors, si la hi ha, no m'estranyaria. Les sales acostumen a estar brutes -crispetes, terra enganxifós-, els lavabos sovint tenen avaries, hi ha una zona de fumadors estrafolaria feta de cartrons de pel·lícules, sovint la pel·lícula comença veient-se malament i no s'arregla si algú no s'aixeca i avisa del problema,... I també tenim als cinemes, no només als ampostins, el missatge sobre la prohibició d'entrar amb productes de menjar i beure adquirits fora de l'establiment, quan ja se sap que aquesta prohibició no es pot aplicar. I ningú no ha fet res perquè desaparegui el cartell.
Sento el poti, poti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada