En pocs dies he sentit com Pasqual Maragall qualificava aquesta proposta d'Estatut com l'Estatut dels Municipis i en la seva visita a les Terres de l'Ebre, com l'Estatut de Miravet. I sona bé que una població de les nostres terres doni nom a un projecte tan important per al país. Però, a diferència de l'Estatut de Núria i el de Sau, a Miravet no es pot dir que es posés la llavor de l'Estatut. Un dels assistents, el PP de Catalunya, se'n va despenjar. I després va quedar molt clar que l'Estatut es va crear al Parlament de Catalunya, a Barcelona, i va acabar sent remodelat a Madrid. Potser Miravet ha servit per escenificar la descentralització del govern, per fer veure a la gent de l'Ebre que ja no estem abandonats. I també serveix perquè ara sigui més fàcil de convèncer-nos de votar "sí". Em temo que aquest Estatut durant la campanya serà batejat amb tants de noms com calgui, en funció d'on s'estigui fent campanya.
M'agradaria però, que hagués estat l'Estatut de Miravet, i que la frase "fem un Miravet" portés bons records a la memòria, records d'un principi de bona voluntat que ha acabat bé. Però, aquesta frase ara mateix condueix a recordar una bona voluntat inicial amb la trencadissa final i amb un Estatut massa retallat. I a més, crec que seria més lògic batejar-lo com l'Estatut de la Ciutadella, de Madrid, del 3% o de la foto, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada