El PP utilitzarà el que sigui contra Catalunya

La campanya del PSC pel "sí" a l'Estatut deia que el PP utilitzaria el "no" dels ciutadans contra Catalunya. Després de diverses intervencions als mitjans durant la nit electoral ja podem dir que la campanya era totalment equivocada, doncs hauria d'haver dit que el PP utilitzarà el que sigui contra Catalunya. La prova és que alguns polítics populars -quin adjectiu!- no acaben reconèixer que guanya el "sí", de forma clara. El senyor Daniel Sirera i el senyor Mariano Rajoy han demostrat el concepte que tenen de la democràcia i de les consultes electorals. Si el resultat és el desitjat tot són alegries i sinó, la societat s'equivoca, o caben segones interpretacions.

Segons el senyor Sirera en declaracions a TV3, aquesta nit és un desastre per a Catalunya. És clar, a partir de demà tot serà molt pitjor. Un daltabaix per als catalans, perquè no han votat contra l'Estatut ni s'han abstingut prou. I els vots negatius segurament són tots de gent del PP, oi? D'altra banda el senyor Rajoy no ha dit ni més ni menys que els ciutadans de Catalunya han rebutjat el projecte d'Estatut, perquè 2 de cada 3 no li han donat suport. Munició per a Jiménez Losantos i companyia demà al matí. És a dir, que els que no han votat també compten com gent que volia votar "no". És a dir, que les regles del joc, que tant defensa el PP, aquí no s'apliquen. Perquè crec que és clara la victòria del "sí". Una altra cosa és l'abstenció, la qual sent alta, no condiciona legalment la validesa del resultat. No cal recordar que els catalans vam votar majoritàriament a les darreres eleccions al Parlament per partits que tenien la confecció d'un nou Estatut als seus programes electorals. El PP ho oblida oportunament i relaciona abstenció amb desinterès, quan hauria de relacionar-la amb el rebuig que genera aquesta classe política, amb ells al cap davant, que es dedica complicar-nos el dia a dia amb les seves baralles habituals, i els seus missatges apocalíptics utilitzant Catalunya o el País Basc com arma.

Ha guanyat el "sí". Jo optava pel "no". Continuo pensant que era l'opció que havia de triar. Però, cal reconèixer i respectar qua la majoria de les persones que ha anat a votar ha cregut que aquest Estatut ja els anava bé. També cal recordar que el "sí" ha tingut major ressò polític i mediàtic. Els mitjans en general han ajudat al vot afirmatiu. El govern català ha fet una campanya encoberta pel "sí", fins al darrer dia. I el PP ha estat un dels millors aliats de socialistes i convergents. Però, ara cal continuar vivint el nostre dia a dia i esperar que, efectivament, aquest sigui un bon Estatut i que no tornem a parlar de balances fiscals, de nació, de llengua, de competències, i de tantes i tantes coses que se'ns ha dit que a partir d'ara seran flors i violes. Comença la cursa electoral!