El PP en el procés de pau

Durant el Debat sobre l'Estat de la Nació es va dir que no es parlaria del procés de pau, gràcies a un acord no escrit entre els partits. Cosa d'agrair, que per un cop el terrorisme no fós un dels elements del debat, sovint element de crispació política. Però, a la COPE, Federico Jiménez Losantos va queixar-se d'aquesta actitut de Mariano Rajoy. La casualitat va fer que no acabés la darrera jornada del Debat sense que el PP es repensés i introduís el terrorismea l'ordre del dia, en forma de votació. I amb això va arribar la crispació i el trencament de relacions del PP amb el PSOE.

Dissabte es van manifestar les víctimes del terrorisme -les quals ens han de merèixer el màxim respecte- per reclamar que no es pagui un preu polític per aconseguir la pau al País Basc i a Espanya. Cal doncs, definir què s'entén per preu polític, perquè mentrestant, quan el PP cregui convenient acusarà el govern d'haver-lo pagat. És clar que, si el govern vol arribar a la pau haurà de parlar i haurà de negociar amb els partits i inevitablement amb els terroristes. I si el govern actua haurem de ser tots els ciutadans, i no les víctimes únicament -malgrat el respecte que em mereixen-, qui tinguem la paraula per aprovar o reprovar la seva actitut. Però, mentres el PP i els "seus" mitjans atiïn les víctimes, l'ambient de crispació al voltant del procés de pau no ens abandonarà. Malauradament queda poc perquè es deixi de parlar de l'Estatut català i és probable que el terrorisme sigui l'únic tema "potent" de la vida política espanyola. Esperem aleshores, que les urnes, l'únic moment en què es pot atorgar o treure la confiança als partits, passin factura als que s'hauran passat una legislatura crispant Espanya i posant en dubte la legitimitat de l'actual govern.