Israel continua amb la seva lluïta contra el terrorisme. Igual que la que fan els Estats Units, comporta la mort de civils. El problema continua sent que per eliminar terroristes s'ataca un país. En aquest cas, un país, Israel, ataca un altre, Líban. Però, Israel realment diu que està lluitant contra els terroristes d'Hezbollah, cosa que no justifica la mort de civils, entre ells nens. I en contraposició, els defensors de l'atac, diuen que els terroristes -que no el Líban ni els seus habitants-, també en maten de civils israelians. Tot plegat una altra mostra que quan un país poderós vol fer la guerra, la resta només s'ho mira i s'indigna però, deixa fer. La mostra, la paràlisi de l'ONU, organisme inútil per aturar aquesta mena de conflictes, i la de la Unió Europea, divididad de tal manera que no condemnarà la violència desencadenada per Israel.
Però, avui el Líban no és notícia. Avui, com ahir, és Fidel Castro. Alguns s'ensumen el final del president cubà. Una cançó d'Alejandro Sanz diu "cuenta uno, cuenta dos, cuenta tres, cuenta cuatro que se va Fidel...". Lo que no sé és si el futur sense Castro, si transforma Cuba en un estat capitalista, serà un bon futur per a l'illa.
I aquí els partits catalans estan atrafegats analitzant el caos de l'aeroport del Prat de divendres passat. D'una banda els treballadors van fer una protesta no convocada. De l'altra aquests treballadors diuen que el mateix dia es van assabentar que es quedaven sense feina, cosa que fa comprensible la reacció però, que no la justifica. I mentrestant, els polítics no es movien, o això diuen els partits interessats a fer veure que així passà tot. Vénen eleccions i qualsevol oportunitat és bona per fer pre-campanya. Potser per això Carod Rovira a anul·lat les seves vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada