El dia en què s'estrenava el nou Estatut el president Maragall ens obsequiava amb unes declaracions en què reduïa a la mínima expressió la presència de l'estat a Catalunya. Un estat residual. No ha d'estranyar que el president hagués dit això, perquè està en la línia dels discursos presidencials, plens de referències històriques que no fan més que afegir tocs sentimentals potser dirigits a augmentar el sentiment catalanista de qui els escolta. Serà que els catalans vivim de sentiments que ens transportin a l'època de Jaume I... Dubto que l'estat tingui a partir d'ara una presència residual a Catalunya, tot i que ja ho veurem en els propers anys.
De moment, una de les estrelles del nou Estatut, Artur Mas, ja comença reivindicant la seva superació. Diu que ara cal desenvolupar l'Estatut que acaba d'entrar en vigor però, amb la vista posada en l'Estatut del 30 de setembre. Jo que pensava que aquest era un text que havia de durar molts anys i ja té data de caducitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada