Quitrà a la ribera

Aquesta setmana han quitranat els camins de la ribera. Bé, almenys el camí que va a la Casa de Fusta. El quitranament ha consistit en la tècnica del pedaç. Muntanyes de quitrà, unes més aplanades, altres menys, la majoria amb un relleu que sobresurt de la superfície del camí. A més, el quitrà, tendre, com el de la imatge, com que no està gaire compacte, quan passen vehicles queda marcat, amb el relleu de les rodes. En alguns casos, les rodes dels tractors deixen uns relleus importants en un quitrà acabat de posar.
També té un altre efecte la tècnica del pedaç. Els vehicles que passen pel camí van aixecant les pedretes banyades de quitrà que van estenent-se per allí on ha passat l'equip tapa-forats. Això té conseqüències: les pedretes s'escampen més; els vehicles, com cotxes i furgones, reben els impactes d'unes pedres que quan són tendres s'enganxen a la pintura; i, si aneu en bicicleta, us pot passar com a mi avui, que algunes pedretes salten i se us enganxen a les cames.
La tècnica del pedaç és freqüent a la ciutat d'Amposta, i imagino que en algunes dels voltants. I també és freqüent en camins com els que porten a Montsianell i a l'Ermita del Montsià, o en alguns de la ribera.
Algun dia seria interessant veure com d'efectiu és aquest mètode. Perquè a ningú no se li pot escapar que els pedaços s'erosionen i deixen de ser efectius en un termini de temps relativament curt. Ni comentar que en un indret com la ribera, en ple Delta, seria desitjable no anar escampant pedres de quitrà per tot arreu -aquí no vull dir si contaminen o no, perquè no és un tema del qual pugui parlar amb propietat-.