No és que sigui un expert en llengua catalana però, intento anar amb cura d'escriure correctament -tot i que la pressa molts cops fa que escrigui alguna bestiesa-. L'altre dia en Xavier Caballé al seu bloc va crear una entrada il·lustrada amb una fotografia que crec recordar que era de davant de Santa Maria del Mar, on es pot llegir Aquí viu gent. La intenció de l'entrada era remarcar que feia falta posar el pronom feble a la frase -Aquí hi viu gent-. No sé si és aquesta una forma de parlar de Barcelona, de la zona central de Catalunya, o qualsevol altre motiu però, jo des de que vaig estudiar els pronoms febles que sóc conscient que un pronom feble no ha d'anar acompanyat d'allò que substitueix, perquè es produeix una redundància -pleonasme, segons la norma-. És a dir, que posar aquí acompanyat d'hi, no aporta informació addicional i, per tant, si no és per motius literaris, el seu ús no és necessari.
1 comentari:
Totalment correcte el teu raonament.
Això respon a l'us enfàtic que se'n fa del hi i del en als dialectes orientals.
De fet la variant més popular d'aquesta frase seria: Hi viu gent, aquí. On la coma juga un paper fonametal a l'hora d'evitar la redundancia.
Altres exemples; Que n'és, de bo! Que hi fas, a casa teva?
Aquests pronoms són els més febles de tots (per això sempre van al final en una combinació amb altres pronoms) i en altres llengües han desaparegut com en castellà. (dóna-me'n tres / dame tres)
També en molts dels nostres dialectes aquests pronoms no tenen un ús tan ampli com en els dialectes orientals.
(quin rotllo tu ! )
Publica un comentari a l'entrada