Els programes d'ordinador estan protegits per la legislació sobre drets d'autor, amb la qual cosa la protecció afecta el programa i no les idees sobre les quals es basa. És lògic, doncs en el procés de creació d'un programa no es parteix mai d'una idea original i pròpia. Els algorismes utilitzats sovint ja existeixen des de fa temps, o bé es creen nous algorismes a partir d'altres o seguint models existents. En qualsevol cas, quan un algorisme representa un bé que una empresa vol protegir, el secret comercial és una via de no permetre obtenir avantatge als competidors.
La protecció mitjançant patents de programes, com passa als EUA, significa que els programes ja no es consideren com obres artístiques, intel·lectuals, sinó que es passa a considerar-los invencions de tipus industrial, i es protegeixen les idees en què es basen, els algorismes. Això es diu que afavoreix i protegeix la innovació, i realment el que fa és reduir la innovació i deixar-la en mans de qui es pugui permetre els diners d'adquirir patents o de litigar en cas de demandes per violació d'alguna patent que afecti els programes desenvolupats. Els afavorits d'aquesta protecció són les grans empreses i, els perjudicats, és clar, són les empreses petites i mitjanes, així com els professionals autònoms i, evidentment, el programari lliure.
El Parlament Europeu vota el proper 6 de juliol esmenes a la directiva relativa a les patents de programari, la qual excloïa les aquestes patents inicialment i que la Comissió Europea i el Consell Europeu van modificar el 2004 deixant-hi via lliure. Malgrat que els mitjans no en parlen, segurament per desconeixement, i malgrat la força que tenen les empreses favorables a les patents, cal que els nostres representants siguin conscients de què hi ha darrera de les patents de programari. Per això, a la xarxa hi ha una campanya encetada perquè els polítics europeus votin el 6 de juliol amb coneixement de causa.
dimecres, 29 de juny del 2005
dimarts, 28 de juny del 2005
Adéu don Manuel
El sistema electoral és el que és i, fins que no canviï, un partit no guanya les eleccions si treu més vots sinó, si treu més escons. I en aquest context, més que saber quin partit guanya importa saber quin o quins partits perden, perquè les majories s'estableixen realment després de conèixer el repartiment d'escons de cada grup. Per això, a Galícia, tot i que Zaplana i companyia s'entestin a dir que han guanyat, el PP ha perdut, i ha guanyat la majoria format entre PSOE i BNG, si s'arriba a formar.
A Catalunya Pasqual Maragall ja va utilitzar el 1999 l'argument dels vots per dir que havia guanyat quan estava clar que segons el nostre sistema electoral havia perdut. Ara toca el mateix a Galícia amb el PP, i malauradament sembla que s'hi sumaran els dubtes generats al voltant de la manipulació del vot per correu. Tot un exercici d'esportivitat i de saber perdre. Res estrany, ja que portem un any sentint-los parlar de l'11-M, de l'autoria dels atemptats, i de tantes i tantes coses que es veu la línia del PP quan perd. Soroll i més soroll, fins les properes eleccions. Mentrestant, don Manuel haurà d'abandonar el seu despatx de president, i ja li podrem dir adéu.
A Catalunya Pasqual Maragall ja va utilitzar el 1999 l'argument dels vots per dir que havia guanyat quan estava clar que segons el nostre sistema electoral havia perdut. Ara toca el mateix a Galícia amb el PP, i malauradament sembla que s'hi sumaran els dubtes generats al voltant de la manipulació del vot per correu. Tot un exercici d'esportivitat i de saber perdre. Res estrany, ja que portem un any sentint-los parlar de l'11-M, de l'autoria dels atemptats, i de tantes i tantes coses que es veu la línia del PP quan perd. Soroll i més soroll, fins les properes eleccions. Mentrestant, don Manuel haurà d'abandonar el seu despatx de president, i ja li podrem dir adéu.
Llibertat de càtedra
La COPE, qui havia de ser, defensa el senyor Aquilino Polaino de les crítiques rebudes per la seva intervenció al Senat on deia que els homosexuals tenen una psicopatologia que ell i milers d'altres especialistes al món tracten. El defensen emparant-se en la llibertat de càtedra, la qual no impideix que altres col·legues, com és obvi, puguin contradir els seus arguments dient tot el contrari.
La llibertat de càtedra però, no es té en compte quan el PP al País Valencià diu que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha de respectar el nom de la llengua catalana que allí es parla segons ho indiqui l'Estatut d'Autonomia. En aquest cas, la llibertat de càtedra s'ha de sotmetre a les voluntats polítiques. I, si féssim un repàs, la llibertat de càtedra, en el tema de l'aigua, dels papers de Salamanca, etc., durant la passada legislatura no es tenia en compte, menyspreant-se qui no estava del costat oficial, del PP, o donant més valor a qui compartia el seu punt de vista.
La llibertat de càtedra però, no es té en compte quan el PP al País Valencià diu que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha de respectar el nom de la llengua catalana que allí es parla segons ho indiqui l'Estatut d'Autonomia. En aquest cas, la llibertat de càtedra s'ha de sotmetre a les voluntats polítiques. I, si féssim un repàs, la llibertat de càtedra, en el tema de l'aigua, dels papers de Salamanca, etc., durant la passada legislatura no es tenia en compte, menyspreant-se qui no estava del costat oficial, del PP, o donant més valor a qui compartia el seu punt de vista.
dilluns, 27 de juny del 2005
Pamflet ampostí
Fa poc que s'ha publicat el primer número d'Amposta Sud, la revista de l'associació de veïns l'Acollidora. És una bona notícia que una entitat mantingui informats els seus socis a través d'una revista periòdica. Fins i tot seria una gran idea fer-la en format electrònic, cosa que permet major dinamisme si s'incorporen eines de debat en línia. Malauradament la revista en el seu primer número sembla més una tribuna des d'on algunes persones emeten les seves crítiques cap al consistori, no sempre equivocades però, sovint sense cuidar les formes.
Un cop d'ull a la revista fa pensar que en comptes de fer un exercici de crítica constructiva, s'ha buscat la destructiva, ensumant-se un interès polític al darrera. És cert que la revista es declara apolítica però, una cosa és allò que es diu i l'altra allò que sembla. A la xarxa ja es titlla la revista de pamflet, definit per l'Institut d'Estudis Catalans com "Llibre imprès de molt poques planes, esp. en què s'ataca violentament algú o alguna cosa". No crec que pugui arribar a qualificar-se de pamflet la revista però, crec que els veïns de l'Acollidora es mereixen -i els ampostins també- una revista que contribueixi al debat constructiu i serè.
Un cop d'ull a la revista fa pensar que en comptes de fer un exercici de crítica constructiva, s'ha buscat la destructiva, ensumant-se un interès polític al darrera. És cert que la revista es declara apolítica però, una cosa és allò que es diu i l'altra allò que sembla. A la xarxa ja es titlla la revista de pamflet, definit per l'Institut d'Estudis Catalans com "Llibre imprès de molt poques planes, esp. en què s'ataca violentament algú o alguna cosa". No crec que pugui arribar a qualificar-se de pamflet la revista però, crec que els veïns de l'Acollidora es mereixen -i els ampostins també- una revista que contribueixi al debat constructiu i serè.
Huubs, cercador de notícies en català
Huubs és un cercador de notícies en català. S'hi indexen notícies i articles en general apareguts a la premsa en català, inclosa premsa del País Valencià, no només de Catalunya. Així, es pot consultar informació sobre el PHN, simplement introduint com paraula de cerca PHN, o es poden combinar paraules de cerca per perfilar millor els resultat.
diumenge, 26 de juny del 2005
Bernats pescaires al Garxal
Vam anar amb uns amics a ensenyar-los lo Delta i, quina casualitat, al Garxal hi havia bernats pescaires. No podia falta la foto.
dimecres, 22 de juny del 2005
El transvasament hauria estat solució?
Els demagogs de torn fan veure com si sense derogar-se el transvasament de l'Ebre ara els problemes de sequera estarien solucionats. Presumeixen de la gestió de l'aigua feta en temps del PP, i recorren al nefast argument de l'aigua de l'Ebre que es llença a la mar. Ningú al País Valencià, Múrcia i Almeria pot reflexionar i veure com durant els anys de majoria absoluta han continuat queixant-se de la sequera, mentres apareixien projectes de camps de golf i d'urbanitzacions com bolets al seu costat? Hauria estat solucionat actualment el problema de la sequera o encara faltarien anys perquè l'hipotètic transvasament estigués en funcionament? Què passaria durant la llarga espera de l'aigua? I, si us plau, que els donin material nou, que això de l'aigua que es llença a la mar ja s'ha explicat repetidament que és fals.
dimarts, 21 de juny del 2005
Els CDs no són cars?
Segons la SGAE els discos de música no són cars, fent l'analogia amb unes sabatilles esportives que valen 120 euros. És clar, tothom es compra les sabatilles de 120 euros hem de pensar. La majoria de discos de música anomenada comercial, encara que siguin dobles o triples, tenen d'aprofitable o perdurable dins de les preferències personals la meitat o menys. Sovint les diferents cançons que hom vol tenir estan repartides en diferents discos, i corres el perill de comprar el recopilatori que conté una versió, no l'original. En cas de comprar discos originals, la qualitat de l'intèrpret moltes vegades no justifica el preu. I, malgrat que diguin el contrari, un disc acostuma a pagar-se més prop dels 18 euros que dels 12. Què estem pegant quan comprem un disc perquè qualsevol obra de música clàssica sigui més barata que un disc d'un artista novell?
Referència: La SGAE dice que los discos no son caros y que cuestan mucho más "algunas zapatillas deportivas" - Libertad Digital
Referència: La SGAE dice que los discos no son caros y que cuestan mucho más "algunas zapatillas deportivas" - Libertad Digital
Formació, no ideologia
En un article relacionat amb els cursos d'alfabetització digital (El Periódico, 20-06-2005) que el PSC fa als seus militants, acaba fent-se referència al sistema operatiu utilitzat en aquests: Windows. S'assumeix que tots els militants el tenen a casa, i que per això cal fer-los amb Windows. Per donar més força a l'argument, se suma l'afirmació que en aquests cursos es fa formació i no ideologia.
Reduir l'ús de GNU/Linux a ideologia és ignorar la presència del programari lliure en molts àmbits, entre ells internet. I assumir que tothom a casa té Windows, o fins i tot l'eina ofimàtica de Microsoft, és suposar que qualsevol es pot permetre pagar una llicència d'aquests productes. Flac favor per a l'ús de tecnologia basada en estàndards oberts i potenciadora de la indústria informàtica local. Seria molt més d'agrair haver llegit que no es fa la formació amb GNU/Linux per incapacitat del professorat.
Reduir l'ús de GNU/Linux a ideologia és ignorar la presència del programari lliure en molts àmbits, entre ells internet. I assumir que tothom a casa té Windows, o fins i tot l'eina ofimàtica de Microsoft, és suposar que qualsevol es pot permetre pagar una llicència d'aquests productes. Flac favor per a l'ús de tecnologia basada en estàndards oberts i potenciadora de la indústria informàtica local. Seria molt més d'agrair haver llegit que no es fa la formació amb GNU/Linux per incapacitat del professorat.
dilluns, 20 de juny del 2005
Foment de l'homofòbia
No li volen dir homofòbia però, el to despectiu, el menyspreu, cap a homosexuals o persones concretes que ho són, han deixat en evidència aquesta actitut en alguns mitjans i en algunes persones. L'Església, en la línia dels vells temps, defensant la seva visió de les coses en una societat on no és la religió oficial, ni la religió de tothom. No cal recordar que el senyor Rouco ni altres no van demanar pietat al carrer per les famílies iraquís quan es van fer la foto el quartet de les Açores. La situació actual doncs, és molt menys greu -si n'és- per a la família que aleshores però, ara sí que tocava sortir al carrer.
Que capellans i bisbes prediquin el model de família catòlic em sembla perfecte. Ara bé, dins de la legalitat vigent la família no es defineix en termes catòlics sinó civils, i aquesta legalitat pot definir la família, i és bo que ho faci, tenint en compte que les parelles de persones que s'estimen i que poden donar una educació a criatures no necessàriament han de ser de sexes diferents. Ningú no altera el model de família catòlic, ni el model heterosexual, sinó que permet que altres persones puguin considerar-se una família de ple dret, d'acord amb el sagrat text constitucional, on tots som iguals, sense discriminació per sexe, raça ni religió.
Que capellans i bisbes prediquin el model de família catòlic em sembla perfecte. Ara bé, dins de la legalitat vigent la família no es defineix en termes catòlics sinó civils, i aquesta legalitat pot definir la família, i és bo que ho faci, tenint en compte que les parelles de persones que s'estimen i que poden donar una educació a criatures no necessàriament han de ser de sexes diferents. Ningú no altera el model de família catòlic, ni el model heterosexual, sinó que permet que altres persones puguin considerar-se una família de ple dret, d'acord amb el sagrat text constitucional, on tots som iguals, sense discriminació per sexe, raça ni religió.
Psicopatologia i homosexualitat
Avui he llegit una notícia que m'ha recordat allò que deien els capellans antigament sobre la medul·la i la masturbació. El PP a convidat un catedràtic -està clar amb quina opinió- que ha dit que els gais són fills de pares hostils i alcohòlics. Trobo que aquí comença una altra etapa del fals debat al voltant d'una llei que elimina la discriminació per sexe i que fuig de la hipocresia que suposa diferenciar les parelles segons siguin del mateix o de diferent sexe. El Mundo destaca les afirmacions del catedràtic aportat pel PP, mentres que dins de la notícia es poden veure les opinions d'altres persones amb opinió formada sobre el tema, i no coincidents amb les d'aquesta persona.
La Tarde
Avui he enviat això a la COPE, al programa de La Tarde:
Hola,
De entrada quiero expresar mi respeto por las personas que se manifiestan para defender legítimamente su opinión. Desgraciadamente se dan muchas ocasiones en las que quien gobierna, o ciertos medios, menosprecian o deforman el contenido y poder de convocatoria de la movilización social.
Dentro de esta postura de respecto, muestro mi discrepancia sobre las tres manifestaciones que se han realizaco en tres semanas, en las cuales creo que el PP ha intentado sacar provecho electoral. Pero, aún así, esta es una postura legítima por parte del PP. Actualmente la mayoría del Congreso de los Diputados respalda las diferentes posturas del gobierno español. Si no me equivoco en democracia la mayoría decide. Y si no recuerdo mal, el PP, cuando gobernaba, utilizaba su mayoría absoluta para afirmar que sus decisiones tenían el respaldo de la sociedad.
Y continuando con la reflexión, me sorprende que actualmente medios y políticos que en otro tiempo despreciaban y desprecian la movilización masiva contra la guerra en Irak, o despreciaban y desprecian la movilización en Catalunya y Aragón contra el PHN, ahora pidan que se escuche a la calle. En su día nos manifestamos una gran masa de ciudadanos en Madrid, en Barcelona y en Bruselas, entre otros sitios, siendo tachados de insolidarios y manipulados. Supongo que cuando se está en el otro lado las cosas ya se ven diferentes.
Desde la discrepancia, un saludo.
Hola,
De entrada quiero expresar mi respeto por las personas que se manifiestan para defender legítimamente su opinión. Desgraciadamente se dan muchas ocasiones en las que quien gobierna, o ciertos medios, menosprecian o deforman el contenido y poder de convocatoria de la movilización social.
Dentro de esta postura de respecto, muestro mi discrepancia sobre las tres manifestaciones que se han realizaco en tres semanas, en las cuales creo que el PP ha intentado sacar provecho electoral. Pero, aún así, esta es una postura legítima por parte del PP. Actualmente la mayoría del Congreso de los Diputados respalda las diferentes posturas del gobierno español. Si no me equivoco en democracia la mayoría decide. Y si no recuerdo mal, el PP, cuando gobernaba, utilizaba su mayoría absoluta para afirmar que sus decisiones tenían el respaldo de la sociedad.
Y continuando con la reflexión, me sorprende que actualmente medios y políticos que en otro tiempo despreciaban y desprecian la movilización masiva contra la guerra en Irak, o despreciaban y desprecian la movilización en Catalunya y Aragón contra el PHN, ahora pidan que se escuche a la calle. En su día nos manifestamos una gran masa de ciudadanos en Madrid, en Barcelona y en Bruselas, entre otros sitios, siendo tachados de insolidarios y manipulados. Supongo que cuando se está en el otro lado las cosas ya se ven diferentes.
Desde la discrepancia, un saludo.
dissabte, 18 de juny del 2005
Disculpes, senyor Jiménez Losantos
Jo creia que era vostè l'únic locutor de la COPE que es dedicava a emetre odi per la ràdio. M'equivocava. He pogut escoltar l'emissora en diferents franges horàries les darreres setmanes i he de confessar que la resta de programes no es queden curts. Les falques publicitàries per fer anar la gent a Salamanca, pels papers, o a Madrid, per la família, són constants, interecal·lades dins dels diferents programes, entre els quals hi ha els religiosos. Les tertúlies que tenen per objectiu criticar la política del govern en matèria de terrorisme, de matrimoni, de l'estructura d'Espanya, etc., són totes semblants. Amb un to molt crític cap a l'executiu i cap als partits d'esquerra i independentistes, oblidant la seva legitimitat dins del sistema polític espanyol, i amb una preferència clara cap al PP, qui tot ho fa bé, o en tot cas, criticant-los per ser massa tous. Per tant, no tinc més remei que demanar disculpes al senyor Jiménez Losantos. Els seus companys d'emissora li fan la competència i jo no ho sabia. I la Conferència Episcopal, com si no anés amb ells. Vergonyós.
divendres, 17 de juny del 2005
Benigno Blanco, pancartista?
M'he quedat de pedra en veure la foto i sentir per la ràdio com Benigno Blanco, un dels cervells del PHN del PP, és una de les persones que està darrera de la manifestació contra les bodes entre homosexuals de Madrid. Amenacen de sortir al carrer més vegades si no se'ls escolta. Ell no va predicar amb l'exemple en el seu moment, i només s'escoltava la veu dels partidaris de transvasar aigua. Barcelona, Madrid, Brussel·les, i tants altres llocs amb riuades de milers i milers de persones, i en aquells moments escoltar-se els manifestants era escoltar la veu de la insolidaritat i la de la gent enganyada pels socialistes per erosionar el govern. Com més va més clar queda quines són algunes de les persones que promouen mobilitzacions contra la política del govern espanyol i que mouen soroll en la vida diària d'aquesta societat.
Una Constitució Europea intocable
Els líders europeus deixen més temps per ratificar el tractat per a una Constitució Europea. No accepten canvis al text sinó que deixen més temps perquè els estats que queden puguin decidir com el ratifiquen, no sigui que els passi com a França o Holanda. El temps ha de servir per debatre i explicar millor el text. Per tant, s'assumeix que els francesos i els holandesos s'han precipitat i no han debatut prou? I a Espanya, s'ha debatut prou i per això el resultat va ser favorable?
Guanyar temps per fer una campanya prou contundent com per convèncer els ciutadans dels diferents estats, i qui sap, per tornar a intentar la ratificació de francesos i holandesos. Almenys a França el senyor Chirac actua com si els ciutadans s'haguessin equivocat i continua en la línia de donar suport a la ratificació a la resta d'estats. Si el text del tractat, que encara no està en vigor, ja és intocable, imaginem què passarà quan ho estigui.
Guanyar temps per fer una campanya prou contundent com per convèncer els ciutadans dels diferents estats, i qui sap, per tornar a intentar la ratificació de francesos i holandesos. Almenys a França el senyor Chirac actua com si els ciutadans s'haguessin equivocat i continua en la línia de donar suport a la ratificació a la resta d'estats. Si el text del tractat, que encara no està en vigor, ja és intocable, imaginem què passarà quan ho estigui.
dimecres, 15 de juny del 2005
Confusions amb les llicències
Sovint et trobes amb articles de persones, institucions i mitjans referents al programari lliure que en destaquen característiques que no són realment tal cosa.
En primer lloc, es diu molt que el programari lliure és gratuït. No és així. El programari lliure acostuma a tenir un cost de llicència zero, o molt baix, perquè les propietats d'aquest tipus de programari fan que a mesura que es distribueixen còpies dels programes, de forma lliure, es faci menys probable rebre cap compensació econòmica per llicència. Això no vol dir que una empresa utilitzant programari lliure no hagi d'invertir ni cinc, sinó que destinarà els diners a altres coses, com adaptacions de programes lliures a necessitats pròpies, a formació, a migració de dades, etc.
En segon lloc es parla del fet que el programari lliure no té llicència. La llicència d'una programa és el contracte entre l'autor i la persona que utilitzarà el programa, mitjançant la qual, el propietari dels drets (l'autor) atorga una sèrie de drets i estableix una sèrie de restriccions a l'usuari. En el cas del programari privatiu les llicències més que atorgar llibertats, estableixen restriccions a l'ús del programari per part de qui l'adquireix, mentres que en el programari lliure les llicències atorguen llibertats i minimitzen les restriccions, això sí, preservant el reconeixement irrenunciable a l'autor i als autors dels treballs derivats.
En primer lloc, es diu molt que el programari lliure és gratuït. No és així. El programari lliure acostuma a tenir un cost de llicència zero, o molt baix, perquè les propietats d'aquest tipus de programari fan que a mesura que es distribueixen còpies dels programes, de forma lliure, es faci menys probable rebre cap compensació econòmica per llicència. Això no vol dir que una empresa utilitzant programari lliure no hagi d'invertir ni cinc, sinó que destinarà els diners a altres coses, com adaptacions de programes lliures a necessitats pròpies, a formació, a migració de dades, etc.
En segon lloc es parla del fet que el programari lliure no té llicència. La llicència d'una programa és el contracte entre l'autor i la persona que utilitzarà el programa, mitjançant la qual, el propietari dels drets (l'autor) atorga una sèrie de drets i estableix una sèrie de restriccions a l'usuari. En el cas del programari privatiu les llicències més que atorgar llibertats, estableixen restriccions a l'ús del programari per part de qui l'adquireix, mentres que en el programari lliure les llicències atorguen llibertats i minimitzen les restriccions, això sí, preservant el reconeixement irrenunciable a l'autor i als autors dels treballs derivats.
Ara tenen la pell fina
Recordeu les paraules d'Arias Cañete sobre el passeig triomfal i l'aprovació testicular del PHN? No us va crear indignació que un ministre digués tan clarament com aniria el PHN i donés mostra del concepte de democràcia del govern del PP? No va ser el primer cop que ens vam sentir menyspreats i insultats, veient com premsa afí a les tesis transvasistes feia campanya a favor del transvasament, o veient com era minimitzada la capacitat de convocatòria en manifestacions com les de Madrid, o quan es descartaven informes contraris al transvasament. Fins i tot vam haver de veure com es pagava una paella i el viatge a milers de manifestants a València per demanar que nosaltres, titllats d'insolidaris, els deixéssim emportar l'aigua. I vam patir l'angoixa de veure com cada vegada les primeres pedres, algunes fictícies, arribaven més prop de Catalunya. I vam veure com a mesura que avançava la legislatura i el PP veia més clar que faria el transvasament, es publicaven més projectes urbanístics i de camps de golf.
Ara que l'ajuntament de Tortosa estableix el 20 de juny com festa local, per commemorar la derogació del transvasament de l'Ebre, al País Valencià s'indignen i s'ho prenen com un insult. Tenen la pell molt fina, aquells que han presumit de fer-nos tragar el transvasament durant una legislatura i que ara veuen esfumades les opcions de materialitzar-lo. No és crueltat ni ofensiu, senyors, és una celebració. A Tortosa se celebra la derogació, igual que al País Valencià i Múrcia esperaven celebrar el transvasament, suposo que també sense voler ni ofendre ni insultar. Per cert, que la Plataforma en Defensa de l'Ebre també fa una celebració dissabte 18 de juny, menys institucional i més popular. Una altra ofensa insuportable per als que "per ous fan les coses", com canten els Quicos.
Ara que l'ajuntament de Tortosa estableix el 20 de juny com festa local, per commemorar la derogació del transvasament de l'Ebre, al País Valencià s'indignen i s'ho prenen com un insult. Tenen la pell molt fina, aquells que han presumit de fer-nos tragar el transvasament durant una legislatura i que ara veuen esfumades les opcions de materialitzar-lo. No és crueltat ni ofensiu, senyors, és una celebració. A Tortosa se celebra la derogació, igual que al País Valencià i Múrcia esperaven celebrar el transvasament, suposo que també sense voler ni ofendre ni insultar. Per cert, que la Plataforma en Defensa de l'Ebre també fa una celebració dissabte 18 de juny, menys institucional i més popular. Una altra ofensa insuportable per als que "per ous fan les coses", com canten els Quicos.
dimarts, 14 de juny del 2005
Convocant els fidels a manifestar-se
Queden menys dies per a la manifestació contra el matrimoni entre homosexuals. Com ja ha passat les dues setmanes anteriors, el PP aprofita l'ocasió per convocar la ciutadania contra el govern espanyol i contra els partits que, diuen, el tenen sotmès. Però, aquesta tercera manifestació té un suport més, el de la Conferència Episcopal. Sí, la mateixa que té un emissor d'odi a través de les ones de la ràdio, i la mateixa que quan governava el PP no va sortir enèrgicament contra el suport a la guerra de l'Iraq. Però, bé, pensant en els motius de la manifestació, el PP i la Conferència Episcopal diuen constantment que no estan contra els drets dels gais i lesbianes a unir-se civilment. Ara, que això es digui matrimoni, ni parlar-ne. I que a més puguin adoptar,encara menys.
Al País Valencià volen distingir català de valencià. En un altre context, uns volen distingir matrimoni d'unió civil. És clar, només en el cas dels homosexuals, perquè per molt sagrat que sigui el matrimoni, no aprofiten la manifestació per clamar contra el matrimoni civil. L'aspecte de l'adopció també dóna motius per discutir, perquè assumir que dos homosexuals no poden criar un fill ha de fer pensar si una persona sola ho pot fer, o si un fill pot estar correctament educat amb pares separats o divorciats. És clar, l'ortodòxia aquí no s'aplica, potser perquè tant el matrimoni civil com els fills de mares solteres com de matrimonis separats o divorciats fa temps que s'han assumit, igual que s'ha assumit la societat consumista i no se la demonitza cada dia.
Al País Valencià volen distingir català de valencià. En un altre context, uns volen distingir matrimoni d'unió civil. És clar, només en el cas dels homosexuals, perquè per molt sagrat que sigui el matrimoni, no aprofiten la manifestació per clamar contra el matrimoni civil. L'aspecte de l'adopció també dóna motius per discutir, perquè assumir que dos homosexuals no poden criar un fill ha de fer pensar si una persona sola ho pot fer, o si un fill pot estar correctament educat amb pares separats o divorciats. És clar, l'ortodòxia aquí no s'aplica, potser perquè tant el matrimoni civil com els fills de mares solteres com de matrimonis separats o divorciats fa temps que s'han assumit, igual que s'ha assumit la societat consumista i no se la demonitza cada dia.
ebrencs.com, el final d'un projecte
El 21 de juny de 2001 naixia el domini d'internet ebrencs.com. La seva funció principal al principi era el complement a la llista de correu ebrencs, nascuda el mes de desembre de 2000. La llista ebrencs ha estat durant els anys de mobilització contra el PHN un punt de referència per a molta gent, per la col·laboració de moltíssimes persones implicades a difondre els motius de la nostra posició contrària al transvasament. Actualment, i des de fa temps, la llista ebrencs té un nombre estable de membres que volta els 150 membres i va pels 25000 missatges.
El web, ebrencs.com, ha estat durant molt de temps una font d'informació sobre el PHN, amb reculls diaris de notícies i articles sobre el tema. Ha tingut diferents formats i ha passat per diferents etapes, una d'elles perseguint un projecte més genèric de web, amb temes d'interès per a les Terres de l'Ebre més enllà del conflicte del PHN. Però, no ha pogut ser. Ha estat difícil aconseguir una massa constant de col·laboradors i impossible tirar endavant un projecte així tot sol, amb la qual cosa, malgrat que la llista funciona sola, el web s'ha anat apagant amb el pas del temps. I arriba el 21 de juny de 2005, dia en què caduca el domini, domini que no es renovarà. Només volia amb aquest text agrair la col·laboració de totes les persones que han fet possible l'experiència i animar qui vulgui a emprendre un ebrencs.com renovat.
El web, ebrencs.com, ha estat durant molt de temps una font d'informació sobre el PHN, amb reculls diaris de notícies i articles sobre el tema. Ha tingut diferents formats i ha passat per diferents etapes, una d'elles perseguint un projecte més genèric de web, amb temes d'interès per a les Terres de l'Ebre més enllà del conflicte del PHN. Però, no ha pogut ser. Ha estat difícil aconseguir una massa constant de col·laboradors i impossible tirar endavant un projecte així tot sol, amb la qual cosa, malgrat que la llista funciona sola, el web s'ha anat apagant amb el pas del temps. I arriba el 21 de juny de 2005, dia en què caduca el domini, domini que no es renovarà. Només volia amb aquest text agrair la col·laboració de totes les persones que han fet possible l'experiència i animar qui vulgui a emprendre un ebrencs.com renovat.
diumenge, 12 de juny del 2005
El archivo
Això ho he enviat a la COPE, al programa de Jiménez Losantos, gran comunicador contra tot lo que no s'esbiaxi cap a la dreta.
Sobre el archivo de Salamanca, siendo ustedes personas que presumen de razonables y que respetan a los demás es reflexionar sobre la legitimidad de las personas e instituciones de reclamar lo que es suyo. A no ser que consideren que unos documents inconexos pertenecientes hace menos de un siglo a otros archivos o a otras personas, a su intimidad familiar, como cartas y bibliotecas particulares, deben ser conservados en la sede del centro de represión del franquismo. Porque eso era el actual archivo de la Guerra Civil, ¿no? Y este fue el uso de los documentos sustraídos por toda España, ¿no? Si en Salamanca están orgullosos de continuar siendo depositarios de lo robado a personas por su condición de fieles a unas ideas o a un régimen con fines represivos, no tenemos que conformarnos el resto. Por eso creo que por mucho que la derecha saque la gente a la calle, por mucho discurso demagogo sobre el tema, está muy claro que los documentos deben volver a su origen. Por cierto, que en las manifestaciones donde el PP tiene protagonismo siempre se acuerdan del resto de partidos, sobretodo PSOE y ERC, llegando al insulto y a las pancartas deseando la muerte de personas. En una ocasión vimos lo de "Zapatero al paredón". Ahora vemos la pancarta que le indica a Carod Rovira que su casa es un ataúd. Con lo rápido que denuncian en el PP lo que les interesa, vamos a ver cómo reaccionan ahora.
Finalmente, yo aquí sólo veo unos que han vuelto al 36 con su discurso, y son el PP, algunos medios de comunicación y un sector de la Iglesia. El mismo discurso catastrofista. ¡Qué triste!
Sobre el archivo de Salamanca, siendo ustedes personas que presumen de razonables y que respetan a los demás es reflexionar sobre la legitimidad de las personas e instituciones de reclamar lo que es suyo. A no ser que consideren que unos documents inconexos pertenecientes hace menos de un siglo a otros archivos o a otras personas, a su intimidad familiar, como cartas y bibliotecas particulares, deben ser conservados en la sede del centro de represión del franquismo. Porque eso era el actual archivo de la Guerra Civil, ¿no? Y este fue el uso de los documentos sustraídos por toda España, ¿no? Si en Salamanca están orgullosos de continuar siendo depositarios de lo robado a personas por su condición de fieles a unas ideas o a un régimen con fines represivos, no tenemos que conformarnos el resto. Por eso creo que por mucho que la derecha saque la gente a la calle, por mucho discurso demagogo sobre el tema, está muy claro que los documentos deben volver a su origen. Por cierto, que en las manifestaciones donde el PP tiene protagonismo siempre se acuerdan del resto de partidos, sobretodo PSOE y ERC, llegando al insulto y a las pancartas deseando la muerte de personas. En una ocasión vimos lo de "Zapatero al paredón". Ahora vemos la pancarta que le indica a Carod Rovira que su casa es un ataúd. Con lo rápido que denuncian en el PP lo que les interesa, vamos a ver cómo reaccionan ahora.
Finalmente, yo aquí sólo veo unos que han vuelto al 36 con su discurso, y son el PP, algunos medios de comunicación y un sector de la Iglesia. El mismo discurso catastrofista. ¡Qué triste!
Què diuen els bisbes de la COPE?
La pregunta és curta i clara. Si s'agafen un dia la programació de matí i de tarda de la cadena, entre les quals hi ha la programació religiosa, els bisbes espanyols serien capaços de dir que els programes de la COPE són dignes d'una cadena catòlica? O més aviat dirien que són programes que utilitzen una cadena catòlica per difondre l'ideari de la dreta però, de la dreta que s'ha reinstal·lat al 36 per parlar en termes semblants als d'aleshores, i no de la dreta europea, més assentada en la democràcia? Discrepar ideològicament no justifica el menyspreu ni l'insult, ni d'esquerra a dreta ni de dreta a esquerra. I hauria d'estranyar que la cadena que menys exemple doni sigui la de la Conferència Episcopal.
Espoli a Salamanca
Salamanca, seu d'un centre de repressió durant la dictadura a base de documents robats als perdedors de la Guerra Civil, magatzem de l'espoli, ara esdevé víctima. Els Jiménez Losantos, els Rajoys i les Aguirre, s'han encarregat de mobilitzar el sentiment de propietat sobre uns papers que no han estat sempre allí i que haurien d'haver-se restituït tan bon punt començada la transició. En diuen ara espoli a l'arxiu, el qual ja consideren patrimoni de Salamanca i de Castella Lleó. Sense vergonya i sense complexos se senten orgullosos de tenir en propietat el botí de guerra de Franco, i així ho han deixat de clar a la manifestació per demanar que no es retornin els papers. La dreta espanyola treu la gent al carrer per reclamar amb sentimentalisme que altres rebin allò que, sentimentalment i justament demanen. Increïble que això passi en un país democràtic i que presumeix d'haver fet una transició exemplar.
divendres, 10 de juny del 2005
Campanya per l'arxiu de Salamanca
En una emissora que tothom pot pensar quina és, sento una campanya publicitària a favor que els papers que hi ha a l'arxiu de Salamanca es quedin allí. Alguns talls de veu il·lustren l'opinió de la gent de Salamanca. Dues mostres. Un home comenta que creu que el 99% dels catalans és indiferent al lloc on es quedin els papers. D'altra banda una noia diu més o menys que s'han de quedar on estan, que hi són des de sempre. Al final resultarà que el franquisme va passar fa segles i que els papers que tenen allí no van servir per reprimir, sinó que era una tasca desinteressada del sublevats per crear un fons històric sobre la Guerra Civil que quedés per a les generacions futures. És clar, i l'Església va lluitar contra la dictadura.
dijous, 9 de juny del 2005
I què farà Iniciativa?
Sorpresa a Tortosa per als que no seguim de prop els problemes a l'Ajuntament de Tortosa. La discrepància és sana, tot i ser entre socis de govern. Per desgràcia molta gent la interpreta d'una altra manera i es converteix en deslleialtat. Per això, simplement per discrepar no crec que ERC hagi sortit del govern tortosí, perquè si fos així estaríem parlant d'un comportament amb un esperit poc democràtic. Si és per no creure oportuna la moció sobre la cocapitalitat tampoc no veig justificat perquè amb tots els respectes per l'alcalde i el consistori tortosí, jo tampoc la veig oportuna ni necessària -és que sóc ampostí-.
Ara queda la incògnita sobre el paper d'IC-V a Tortosa. Discreparan o no? S'arriscaran a sortir del govern? S'arriscarà el govern a quedar en minoria? Tot fa pensar que no, perquè si s'ha tirat endavant el parc eòlic del Coll de l'Alba sense cap escàndol, sense contradir els principis verds d'Iniciativa, què no tirarà endavant, em pregunto? El patriotisme per davant. O millor dit, el pragmatisme.
Ara queda la incògnita sobre el paper d'IC-V a Tortosa. Discreparan o no? S'arriscaran a sortir del govern? S'arriscarà el govern a quedar en minoria? Tot fa pensar que no, perquè si s'ha tirat endavant el parc eòlic del Coll de l'Alba sense cap escàndol, sense contradir els principis verds d'Iniciativa, què no tirarà endavant, em pregunto? El patriotisme per davant. O millor dit, el pragmatisme.
I ara, a defensar els papers
El PP li troba el gust a manifestar-se. Després d'aprofitar la manifestació de les víctimes del terrorisme per atacar el govern espanyol, ara toca manifestar-se perquè no es retornin els de Salamanca a la Generalitat de Catalunya. El botí de guerra, l'arma repressiva del franquisme, ha de ser protegit sota l'empara de l'interès d'Espanya. I per això es recorre a manifestar-se, a enviar centenars d'autobusos a protegir l'arxiu. Imagino que els assistents aniran amb despeses pagades, i qui sap si amb paella inclosa, com en la famosa manifestació a favor del PHN a València. Aquesta dreta, quan es comportarà sense recordar l'Espanya profunda? Quan tindrem un partit de centre a Espanya que balancegi les discrepàncies entre els dos grans partits?
dimecres, 8 de juny del 2005
Capitalitat conflictiva
En època del PHN a Amposta va començar-se a reclamar la capitalitat dins de les Terres de l'Ebre. Ja sigui en un sentit figurat, relatiu a la importància, o relatiu a ser referenciada com a tal dins de Catalunya, ja em va semblar aleshores un debat que no tocava, o que conduïa a l'enfrontament, tot i no voler-ho. Per a alguns no anar darrera del debat de la capitalitat és ser mal ciutadà, malgrat que en el fons tots reclamem el mateix, que els serveis estiguin ben distribuïts pel territori, propers als ciutadans, tenint totes les poblacions possibilitats de creixement, no penalitzades per l'acaparament de recursos per una sola ciutat.
Ara l'Ajuntament de Tortosa es pronuncia sobre la capitalitat indiscutible de les Terres de l'Ebre, com si perillés el futur de Tortosa i com si compartir la capitalitat amb Amposta fos un fet gravíssim. La votació favorable de la resta dels grups del consistori és lògica, perquè corrien el perill de ser titllats d'antitortosins. La pregunta que em faig és si aquest és un tema vital per debatre'l ara i amb urgència o si serveix això per despistar els tortosins d'altres preocupacions. Jo no ho sé, suposo que els tortosins n'estaran més al corrent.
Ara l'Ajuntament de Tortosa es pronuncia sobre la capitalitat indiscutible de les Terres de l'Ebre, com si perillés el futur de Tortosa i com si compartir la capitalitat amb Amposta fos un fet gravíssim. La votació favorable de la resta dels grups del consistori és lògica, perquè corrien el perill de ser titllats d'antitortosins. La pregunta que em faig és si aquest és un tema vital per debatre'l ara i amb urgència o si serveix això per despistar els tortosins d'altres preocupacions. Jo no ho sé, suposo que els tortosins n'estaran més al corrent.
dilluns, 6 de juny del 2005
Manifestació, PP i Cope
Els milers i milers de manifestants que reclamant una nova cultura de l'aigua hem anat a Barcelona, València, Madrid, Brussel·les i altres llocs, o els que vam sortir al carrer i vam inundar les ciutats per reclamar un canvi de postura quant a la guerra d'Iraq, hem vist un canvi de tarannà del PP ara que és a l'oposició. Ara que no governen recomanen al govern espanyol que tingui en compte els milers de manifestants que han sortit al carrer per mostra la seva postura contra la negociació amb ETA. Abans, sent coherents, haguessin posat la seva majoria representativa de la majoria d'espanyols per fer allò que creguessin convenient. Pobre poble, s'equivoca i no ho veu.
D'altra banda, la COPE i el seu locutor estrella, ja fa setmanes o mesos que reclamen que la dreta espanyola surti al carrer per plantar cara al govern. Reclamen que facin igual que feia l'esquerra contra la guerra d'Iraq. Ja ho tenen. La dreta ha sortit al carrer. Algun diari ho deia. I vistes les imatges, és la impressió que ha donat. Que més que una manifestació de les víctimes del terrorisme ha estat una manifestació de la dreta per erosionar l'esquerra, sobretot en plena campanya electoral a Galícia. S'ha d'escoltar les víctimes, és clar. Però, és també clar que les xifres de manifestants no són extrapolables a la representativitat de l'electorat que pugui opinar en un sentit o altre. I a falta d'altres arguments que els sentiments, respectables i comprensibles, cal tenir en compte que en democràcia decideix la majoria.
D'altra banda, la COPE i el seu locutor estrella, ja fa setmanes o mesos que reclamen que la dreta espanyola surti al carrer per plantar cara al govern. Reclamen que facin igual que feia l'esquerra contra la guerra d'Iraq. Ja ho tenen. La dreta ha sortit al carrer. Algun diari ho deia. I vistes les imatges, és la impressió que ha donat. Que més que una manifestació de les víctimes del terrorisme ha estat una manifestació de la dreta per erosionar l'esquerra, sobretot en plena campanya electoral a Galícia. S'ha d'escoltar les víctimes, és clar. Però, és també clar que les xifres de manifestants no són extrapolables a la representativitat de l'electorat que pugui opinar en un sentit o altre. I a falta d'altres arguments que els sentiments, respectables i comprensibles, cal tenir en compte que en democràcia decideix la majoria.
dijous, 2 de juny del 2005
Oh, Europa!
Els Holandesos han donat el segon toc d'atenció de la setmana. Una majoria clara, quasi un 62%, ha dit que no vol aquest tractat de constitució. La pregunta era aquesta i no altra. Si d'aquí, com a França, es volen deduir altres coses, com un vot contra el govern o la pujada dels extremismes, no deixarà de ser simple conjectura. El fet és que un altre país dels europeïstes ha rebutjat el tractat. Qui sap si per motius socials, o per l'entrada de nous països de l'est, o de la possible entrada de Turquia. A Espanya se sent molt presumir d'haver fet els deures i que països com França, que han ajudat els espanyols a fer els deures, no els han fet. Per això, diuen, els francesos estan ara en uns situació econòmica que els ha fet votar en contra del tractat de constitució europea. I per això, perquè s'ha beneficit dels països rics, Espanya va votar sí, potser? Perquè amb l'entrada dels nous països i la pèrdua dels fons europeus, caldrà veure com va l'economia espanyola i quin serà el grau d'europeïsme de la societat. Després de veure els vots francès i holandès també caldria preguntar-se si el govern espanyol va voler que siguem "los primeros en Europa" per evitar una reacció en cadena contra aquest tractat. Tractat, per cert, que si no s'aprova per unanimitat caldrà veure com s'aprova.
dimecres, 1 de juny del 2005
Bernats pescaires
Divendres a la nit vaig publicar el web de Bernats Pescaires. Estem començant a fer cosetes a la comunitat de programari lliure de les Terres de l'Ebre i ja tocava predicar amb l'exemple.
dilluns, 30 de maig del 2005
Vive la France
Els francesos han dit no. Ja han pogut anar líders polítics a donar suport al sí, i a llençar missatges apocalíptics si sortia el no, que la societat majoritàriament ha rebutjat l'actual tractat constitucional europeu. I diran que és una votació en rebuig al govern, i que les extremes -dreta i esquerra- han influït. Però, el fet és que més del 50% de la societat francesa no està ni a l'extrema dreta ni a l'extrema esquerra, i segurament tampoc ho ha fet només per castigar el govern. Curiosa comparació la dels socialistes espanyols i els francesos. Allí es permeten discrepar de la línia oficial del partit. Estic segur que els socialistes espanyols i catalans també estaven prou dividits, almenys en els aspectes socials del tractat. Però, a Espanya mana la consigna de partit, i tothom a callar i fer pinya per la causa. Penso que França ha donat una lliçó i ha demostrat que es pot ser Europa sense tragar amb un tractat fet per polítics i defensat bàsicament per polítics, amb arguments prou demagogs com per dubtar sobre el sentit del vot.
dilluns, 23 de maig del 2005
Matrimoni per a tots
Dubto que els bisbes i tots aquells que denuncien la legalització del matrimoni entre homosexuals estiguin realment tant escandalitzats com diuen. Dubto que creguin que realment la institució del matrimoni, tal com la concep l'Església, se'n vagi en orris. Si no ha passat res amb el matrimoni civil -ep, he dit matrimoni?-, tampoc no ha de passar res ara. Aquesta campanya de PP+COPE+Conferència Episcopal, va molt bé per tenir tema de conversa en alguns programes matinals, o per omplir planes de certs diaris, i sobretot, per fer demagògia. Perquè a Espanya s'hagi legalitzat el matrimoni civil entre homosexuals, cap cristià no ha d'esglaiar-se. Cal ser tolerant i deixar que cadascú triï allò que creu millor per a ell, i sobretot, saber separar les lleis que regeixen tothom de les que regeixen els creients de les diferents religions. Estem en un país sense religió oficial o no?
Si en algun moment l'Església demana la supressió de qualsevol tipus de matrimoni civil, és més, si algun alcalde o regidor d'aquests que s'escandalitzen, es neguen a celebrar qualsevol matrimoni civil, aleshores almenys saludaré la seva coherència. Mentrestant, soroll i més soroll, que cal filtrar per seguir l'actualitat.
Si en algun moment l'Església demana la supressió de qualsevol tipus de matrimoni civil, és més, si algun alcalde o regidor d'aquests que s'escandalitzen, es neguen a celebrar qualsevol matrimoni civil, aleshores almenys saludaré la seva coherència. Mentrestant, soroll i més soroll, que cal filtrar per seguir l'actualitat.
dissabte, 21 de maig del 2005
Corona d'espines
Si no n'hi ha prou amb despertar crítiques per no assistir a l'homenatge d'Isaak Rabin, ens toca ara veure com es qualifica a la premsa de Madrid de "bufonada" la fotografia del president de la Generalitat i el d'Esquerra Republicana de Catalunya amb la corona d'espines a Israel. No comparteixo en absolut que la presència de la senyera sigui condició necessària perquè algú que se suposa que va en representació de Catalunya decideixi o no assistir a l'acte. Com tampoc comparteixo l'escena de la corona d'espines, un simulant que la té posada, i l'altre fent la foto, al més pur estil de turista de sol i platja. Només cal que vagin donant motius a alguns mitjans perquè continuïn la campanya contra els catalans, afegint-los ara a la llista d'anticlericals. Si un no és creient d'una religió, sabent que certs actes desperten rebuig entre els que ho són, millor no fer-hi broma, i tots contents.
divendres, 20 de maig del 2005
Torna el PHN
És un ensurt que no ha de passar d'aquí. El PP ha aconseguit ressucitar temporalment el seu PHN al Senat, gràcies a l'absència de dos senadors contraris al transvasament. Ara se suposa que això no deixarà de ser una anècdota de la legislatura. No és el primer cop però, que una votació que havia d'anar en un sentit acaba anant en un altre, per manca d'algun representant, ja sigui diputat o senador.
Donant per fet que les absències dels senadors són justificades, l'observació que queda és que el PHN del PP no està mort sinó en letargia, pensant que algun dia tornaran al poder i podrà tornar a despertar. Només cal esperar que aquest dia quedi lluny i no puguin reprendre el projecte tal com el van plantejar.
Donant per fet que les absències dels senadors són justificades, l'observació que queda és que el PHN del PP no està mort sinó en letargia, pensant que algun dia tornaran al poder i podrà tornar a despertar. Només cal esperar que aquest dia quedi lluny i no puguin reprendre el projecte tal com el van plantejar.
dijous, 19 de maig del 2005
Flickr, fotografies amb Creative Commons
En l'època de les càmeres fotogràfiques digitals, en
què tots esdevenim testimonis de l'actualitat i podem
plasmar-la al moment en un fitxer d'imatge, i en
l'època dels blocs personals a la xarxa, tothom té
l'oportunitat d'escriure les seves cabòries, opinar
sobre política, sobre tecnologia o el que sigui, i
també la de poder deixar a la xarxa aquelles
fotografies digitals, amb la mateixa facilitat amb què
hi pengem els nostres textos.
En aquest sentit, diversos espais gratuïts permeten
carregar fotografies per compartir-les amb tot el
públic de la xarxa, o amb les persones que considerem
que han de poder-hi accedir. Són els contenidors
d'àlbums de fotografies virtuals. Un d'ells m'ha
cridat l'atenció després de conèixer-lo i de
provar-lo: és Flickr. En aquest lloc qualsevol es pot
donar d'alta i, carregar-hi fotografies. Cada
fotografia pot tenir associada una llicència, per
establir com exercim els nostres drets d'autor sobre
ella. Una oportunitat per publicar continguts sota
llicències Creative Commons. A més, si teniu un espai
en un servidor de blocs, com Blogger, Flickr us permet
amb poca feina, publicar un text acompanyat d'una de
les fotos que hi heu publicat. Ah, per cert, els meus
Àlbums, sota Creative Commons
Reconeixement-CompartirIgual:
http://www.flickr.com/photos/manelzaera/sets/
què tots esdevenim testimonis de l'actualitat i podem
plasmar-la al moment en un fitxer d'imatge, i en
l'època dels blocs personals a la xarxa, tothom té
l'oportunitat d'escriure les seves cabòries, opinar
sobre política, sobre tecnologia o el que sigui, i
també la de poder deixar a la xarxa aquelles
fotografies digitals, amb la mateixa facilitat amb què
hi pengem els nostres textos.
En aquest sentit, diversos espais gratuïts permeten
carregar fotografies per compartir-les amb tot el
públic de la xarxa, o amb les persones que considerem
que han de poder-hi accedir. Són els contenidors
d'àlbums de fotografies virtuals. Un d'ells m'ha
cridat l'atenció després de conèixer-lo i de
provar-lo: és Flickr. En aquest lloc qualsevol es pot
donar d'alta i, carregar-hi fotografies. Cada
fotografia pot tenir associada una llicència, per
establir com exercim els nostres drets d'autor sobre
ella. Una oportunitat per publicar continguts sota
llicències Creative Commons. A més, si teniu un espai
en un servidor de blocs, com Blogger, Flickr us permet
amb poca feina, publicar un text acompanyat d'una de
les fotos que hi heu publicat. Ah, per cert, els meus
Àlbums, sota Creative Commons
Reconeixement-CompartirIgual:
http://www.flickr.com/photos/manelzaera/sets/
Urdaci, que no sigui l'únic
El famós llibre en què Alfredo Urdaci -àlies U.R.D.A.C.I.- relata els seus dies dirigint els informatius de TVE, haurà de ser corregit, perquè el seu autor va incloure unes paraules falses posades en boca del periodista Fernando Delgado, de la Cadena Ser. No és només que les paraules són falses segons s'ha vist, sinó que a més serien molt greus d'haver estat veritables. El mal ja està fet, doncs del llibre segur que se n'han venut milers d'exemplars i la imatge del periodista de la Ser ja ha estat tacada. Malauradament, darrera de la llibertat d'expressió i d'informació s'amaguen personatges que es dediquen a difondre missatges donats per veritables, i defensats per conjectures o per simples apreciacions personals i subjectives. Evidentment parlo de mitjans com la COPE. En aquesta cadena dia rera dia es burxa en l'11-M, establint noves hipòtesis de com va anar tot. No ha faltat el terme "cop d'estat" en les tertúlies matinals en boca del senyor Jiménez Losantos, referint-se a la mobilització que va haver el dia de la jornada de reflexió. No falten comparacions a altres temps, al 36, tant que no volen remoure el passat, per establir paral·lelismes amb episodis com el de "Casas Viejas", no investigable ara, des de la llunyania temporal. I així van les coses, que hi ha un sector de la societat que es creu lo que aquesta gent emet dia rera dia per les ones, utilitzant una cadena catòlica per difondre odi a esquerres, verds, comunistes, nacionalistes, i tot allò que no es trobi ben a la dreta.
dimecres, 18 de maig del 2005
Les minories
Quan una majoria absoluta de diputats aprovava les lleis en temps del PP era símbol de la voluntat de la majoria dels espanyols. Així ens ho van vendre amb el PHN, per exemple. Ara, que una majoria absoluta de diputats aprova el diàleg amb els terroristes en condicions d'absència de violència, aleshores el govern està sotmès a la voluntat de les minories. Perquè governar en minoria i sumar adhesions no representa la majoria dels espanyols sinó que significa estar a la mercè del tripartit català, per exemple. És una forma molt democràtica de veure les coses.
Si bé la discrepància és necessària i legítima, el menyspreu exercit envers les minories, tant quan governaven com quan es troben a l'oposició, és evident. És clar que persegueix una captació de vots, sobretot en època d'eleccions a Galícia però, no deixa de semblar una manca de consideració cap als que no pensem com ells.
Si bé la discrepància és necessària i legítima, el menyspreu exercit envers les minories, tant quan governaven com quan es troben a l'oposició, és evident. És clar que persegueix una captació de vots, sobretot en època d'eleccions a Galícia però, no deixa de semblar una manca de consideració cap als que no pensem com ells.
dimarts, 17 de maig del 2005
Polla d'aigua
dilluns, 16 de maig del 2005
2005, el PSOE i l'Esquerra amenacen Espanya
Hi ha un llibre de Pío Moa que s'anomena "1934. El PSOE y la Esquerra inician la Guerra Civil", com si l'aixecament armat del 1936 no l'haguessin començat els que ho van fer, donant les culpes a altres. Aquest autor és un dels referents de la COPE, junt amb Cèsar Vidal, qui ha rescatat el tema de la massoneria per, qui sap, tornar a parlar de contuberni judeo-massònic. A la COPE no se'n cansen de sentenciar que els socialistes estan lligats de mans i peus per la voluntat d'ERC i d'IU, quan podrien unir-se al PP en temes d'importància per a la unitat d'Espanya. A més de llençar consignes contra el PSOE i contra ERC, deixant anar un missatge subliminal que acaba donant a entendre que a Catalunya també hi ha partits il·legalitzables, en llancen també contra el PP per ser massa tou i no treure gent al carrer a defensar coses com els matrimonis únicament heterosexuals, etc. Després de sentir el senyor Rajoy al debat sobre l'estat de la nació, no sé si pensar que ha estat l'esperit d'Aznar o el de Jiménez Losantos qui va impregnar de violència verbal, d'intolerància i de demagògia el discurs del cap de l'oposició.
Els ciutadans que no combreguem amb les tesis del PP hem hagut de tragar durant la majoria absoluta del senyor Aznar, que les decisions les prenien amb el recolzament de la majoria d'espanyols que els van votar. Així, el PHN i altres lleis, o el suport a la guerra a l'Iraq, han estat tirats endavant pel PP en representació de la majoria d'espanyols. Ara, en canvi, la majoria d'espanyols no està representada pel PP sinó, aritmèticament, per la suma de la resta de forces, en cas de posar-se d'acord. Però, sembla que això no és prou i que el PP dóna per bona la representació si hi són ells, i la titlla com un greu error quan serveix per prendre decisions contràries al seu punt de vista. Per això serà que torna a parlar-se d'anticlericalisme, de perill de trencament d'Espanya i altres temes, propis dels anys 30, per part de qui acusa de voler reviure els odis del passat. Per part del partit que potser està assumint el paper de la CEDA del segle XXI, abandonant el centre polític, reivindicat quan governaven en minoria.
Els ciutadans que no combreguem amb les tesis del PP hem hagut de tragar durant la majoria absoluta del senyor Aznar, que les decisions les prenien amb el recolzament de la majoria d'espanyols que els van votar. Així, el PHN i altres lleis, o el suport a la guerra a l'Iraq, han estat tirats endavant pel PP en representació de la majoria d'espanyols. Ara, en canvi, la majoria d'espanyols no està representada pel PP sinó, aritmèticament, per la suma de la resta de forces, en cas de posar-se d'acord. Però, sembla que això no és prou i que el PP dóna per bona la representació si hi són ells, i la titlla com un greu error quan serveix per prendre decisions contràries al seu punt de vista. Per això serà que torna a parlar-se d'anticlericalisme, de perill de trencament d'Espanya i altres temes, propis dels anys 30, per part de qui acusa de voler reviure els odis del passat. Per part del partit que potser està assumint el paper de la CEDA del segle XXI, abandonant el centre polític, reivindicat quan governaven en minoria.
divendres, 6 de maig del 2005
Espanya i Catalunya
El soroll generat a les Espanyes quan a Catalunya es proposa alguna cosa contrària a la seva idea de nació i de solidaritat sempre hi ha algú que dóna l'alarma sobre el gran problema que s'acosta. Així, algunes emissores de ràdio veuen la fi d'Espanya en voltar la cantonada, o alguns polítics parlen d'igualtat i de solidaritat. I en aquest aspecte les dretes i les esquerres no importen, perquè tant s'hi val si és del PP, del PSOE o d'IU, que sempre hi ha algú que mostra les seves reticències a noves formes de finançament o altres aspectes relacionats amb l'autogovern. Els bascos i els catalans estem sent criticats dia rera dia en certs mitjans i en boca de certs polítics. El president d'Extremadura és un d'ells, i podria anar de la maneta de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Un utilitza l'insult o el menyspreu per atacar opcions diferents a les seves, i l'altra vol fer-nos creure que Madrid, on resideixen tots els ministeris, amb els seus funcionaris , i les seus de les grans empreses, aporta tant a l'Estat perquè s'ho ha guanyat a pols. Al senyor Rodríguez Ibarra li demanaria que abans de demanar-nos que ens posem els diners on ens capiguen que utilitzi el tarannà, tant de moda al seu partit, que no costa res i ajuda a no crispar l'ambient. I a Esperanza Aguirre, doncs això, que sense ministeris i seus de grans empreses no sé què faria Madrid.
dimecres, 4 de maig del 2005
El parc eòlic
Els vinarossencs s'estan mobilitzant contra el parc eòlic davant de la costa. A Tarragona de seguida van posar el crit al cel quan va haver una insinuació d'un possible parc eòlic al port. Tenim davant la costa de l'Ebre un possible parc eòlic i sembla que els partits que governen la Generalitat a les Terres de l'Ebre no reaccionen davant del projecte. Estic segur, seguríssim, que si això es planteja la legislatura anterior s'hagués posat el crit al cel, ni més ni menys que igual que es va fer amb Bracons, amb els parcs eòlics a la Terra Alta, i que després ja veiem com van les coses. L'ecologisme de debò ha abandonat l'Ebre, malgrat ser el que condueix el departament de Medi Ambient?
dilluns, 2 de maig del 2005
Zona verda
Els ciutadans de Barcelona ja poden gaudir de la zona verda. Veurem si efectivament aquest serà un mètode efectiu per fer que no hi hagi tants desplaçaments amb vehicle privat per dins de la ciutat. Lo que no s'entén és que els veïns d'una zona verda hagin de pagar per aparcar al seu carrer. Un euro és poc, és clar però, menys és no pagar res. Crec que els veïns tenen dret a aparcar al costat d'on viuen, sobretot si és el cas que no tenen un aparcament de cotxes al seu bloc.
diumenge, 1 de maig del 2005
El PHN del nord
Si el PP va disgustar-nos i ens va fer anar de cap durant quatre anys per culpa del maleït PHN i del transvasament, al nord de Catalunya hi ha un projecte que promet maldecaps importants, la línia de molt alta tensió (MAT) que ha d'unir el nord de Catalunya i la Catalunya Nord. Aquest projecte ja porta uns quants anys, des de 1994, plantejant-se amb diverses alternatives que no han tirat endavant. La línia ha estat declarada d'interès comunitari en diverses ocasions. Curiosament, segons es pot consultar al web del col·lectiu francès contra la MAT (THT a França), aquest projecte ha de posar-lo en marxa l'empresa EDF (Electricité de France), i si no ho fa abans de 2007 haurà de pagar més de 9 milions per any de retard.
El col·lectiu contra la MAT exposa els seus motius contra el projecte al seu web, entre els quals cal destacar: 1) que amb els intercanvis d'electricitat entre França i Espanya el dèficit del 10% que es diu que provocaria no fer la línia estarien coberts; 2) no és necessària per alimentar el TGV; 3) comporta riscos importantíssims per a la salut; 4) tindrà efectes ambientals negatius. Aquests són alguns dels motius que s'exposen al costat francès. A Catalunya també hi ha col·lectius com Salvem l'Empordà, contraris a la línia. I en el seu web (http://www.salvem-emporda.org/) es pot llegir el manifest que col·lectius de la Catalunya Nord i la Catalunya Sud han fet contra la MAT, juntament amb alcaldes d'ambdós costats dels Pirineus. És preocupant aquest projecte i cal, com a mínim, un debat amb els directament afectats i opositors al mateix. No és gens desitjable sentir declaracions demagogues de ministres, amb afirmacions categòriques sobre el futur sense la línia i la responsabilitat de fer-la. Sembla que aquest pot ser el PHN del PSOE, almenys pel tarannà exhibit.
El col·lectiu contra la MAT exposa els seus motius contra el projecte al seu web, entre els quals cal destacar: 1) que amb els intercanvis d'electricitat entre França i Espanya el dèficit del 10% que es diu que provocaria no fer la línia estarien coberts; 2) no és necessària per alimentar el TGV; 3) comporta riscos importantíssims per a la salut; 4) tindrà efectes ambientals negatius. Aquests són alguns dels motius que s'exposen al costat francès. A Catalunya també hi ha col·lectius com Salvem l'Empordà, contraris a la línia. I en el seu web (http://www.salvem-emporda.org/) es pot llegir el manifest que col·lectius de la Catalunya Nord i la Catalunya Sud han fet contra la MAT, juntament amb alcaldes d'ambdós costats dels Pirineus. És preocupant aquest projecte i cal, com a mínim, un debat amb els directament afectats i opositors al mateix. No és gens desitjable sentir declaracions demagogues de ministres, amb afirmacions categòriques sobre el futur sense la línia i la responsabilitat de fer-la. Sembla que aquest pot ser el PHN del PSOE, almenys pel tarannà exhibit.
dijous, 28 d’abril del 2005
Ballmer visita Barcelona per evangelitzar
L'evangelitzador de Microsoft va visitar Barcelona per parlar d'innovació i, de passada, fer publicitat del seu programari. Les afirmacions gratuïtes no van faltar, i el to amistós que reprodueix la premsa cap al programari lliure tampoc. Sembla que va admetre que la Generalitat és lliure d'utilitzar programari lliure, si aquest és adequat però, va deixar anar que això no havia de ser per motius polítics. I segons es llegeixi, va voler identificar els productes de Microsoft amb la innovació i els llocs de treball, i el programari lliure amb l'absència d'innovació i del creació de llocs de treball. És clar, si llocs de treball va lligat a vendre llicències poca cosa es pot fer amb programari lliure. Si llocs de treball va lligat a vendre serveis, d'adaptació, de manteniment, de formació, etc., això canvia radicalment, i tampoc no diferiria gaire de l'actual feina de les empreses de serveis, altrament conegudes com "consultores". És més, aquestes empreses, si no han de vendre llicències als seus clients, poden tenir ingressos directament dels serveis que els proporcionen. Quant a la innovació, crec que hi ha prou empreses que es dediquen a desenvolupar programari lliure o amb programari lliure que innoven. Perquè la innovació no s'identifica amb el programari lliure sinó amb les pràctiques dels governs i de les empreses. Ara espero que el selecte auditori no se l'hagi cregut i que contrasti els postulats del profeta de les finestres.
Objecció de consciència
Quan el servei militar era obligatori havies de fer uns quants papers per sol·licitar ser objector de consciència. I això només era possible perquè la llei ho permetia. Estaven els insubmissos que no volien fer el servei militar ni declarar-se objectors, saltant-se la llei, els quals s'enfrontaven a un judici. Fins i tot en el cas de ser objectors de consciència, els ciutadans hem hagut de sol·licitar en el passat poder-ho ser. Ara, alguns alcaldes que saben que durant una legislatura les lleis poden canviar, i que saben que ells estan entre les persones que han de garantir el compliment de la llei, volen ser objectors de consciència davant la possibilitat d'haver de celebrar bodes entre homosexuals. Per començar, a mi em sembla que la seva consciència els porta a discriminar persones per la seva condició sexual, i no tenen problemes per fer-ho. I la seva consciència no els porta a rebutjar els matrimonis civils. Però, en tot cas, si volen objectar, que ho facin com tothom, sol·licitant-ho i esperant la resposta afirmativa o negativa.
Ses senyories es barallen
Tot i el tractament educat que es donen els diputats, des de fa anys que demostren que l'educació la deixen a l'entrada del Congrés, per no gastar-la. L'espectacle que donen de tant en tant, simplement buscant la crispació pròpia i la dels ciutadans que els veuen o que els escolten, és penós. És l'única manera de fer-se escoltar, donant tan mal exemple?
dilluns, 25 d’abril del 2005
El nom del matrimoni
La legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe ha escandalitzat els polítics -casualment de dretes- i els representants religiosos. La família tradicional està en perill, els nens seran els que pagaran les conseqüències, i una llarga llista de missatges apocalíptics serveixen per criticar el matrimoni entre homosexuals. Si el nom és el problema, hauria de ser problema igualment el nom de matrimoni associat als casaments civils, doncs el matrimoni és un sagrament, i com a tal hauria de ser reivindicat.
Però, el fons no el critica ningú. La unió civil entre homosexuals és un dret que tothom té clar. I a la pràctica aquesta unió ha de tenir els mateixos efectes que el matrimoni. Aleshores, cal tant de soroll del polítics i dels seus altaveus mediàtics? No tenen feina que s'han d'estar barallant cada dia per qualsevol cosa?
Però, el fons no el critica ningú. La unió civil entre homosexuals és un dret que tothom té clar. I a la pràctica aquesta unió ha de tenir els mateixos efectes que el matrimoni. Aleshores, cal tant de soroll del polítics i dels seus altaveus mediàtics? No tenen feina que s'han d'estar barallant cada dia per qualsevol cosa?
El ministre d'indústria
Sentia com el ministre Montilla censurava d'alguna manera l'opinió del conseller de Medi Ambient sobre la línia d'alta tensió que ha d'unir França amb el nord de Catalunya. No és el primer cop que se sent parlar d'aquesta línia i hi ha oposició a la mateixa a les zones afectades. És una oposició relacionada amb la suposada necessitat de la mateixa i relacionada amb el medi ambient. Avui dia indústria i medi ambient són dos àmbits interrelacionats. Els polítics s'omplen la boca de sostenibilitat. Després apliquen el pragmatisme, que no ha de ser necessàriament sostenible però, que queda molt bé per llençar missatges fàcils i efectius. I així anem, que ens deroguen un transvasament i deixen a l'aire altres coses. Veurem com s'ho fan anar amb l'alta tensió.
M'han fet una rascada al cotxe
Els cotxes a les capitals al cap de dos dies que circulen ja fan pena, perquè el trànsit, la poca cura d'alguns conductors, exposa els vehicles a topades i rascades que malmeten la pintura i altres parts d'aquests. Però, això no passa només a les capitals. M'han rascat el cotxe, m'han fet saltar un bon tros de pintura, i en un poble del Montsià, no en plena Barcelona. Tu, conductor que has passat sense mirar, o massa de pressa, i que veient el mal no has deixat ni una nota, gràcies pel teu civisme. Em direu il·lús o beneit però, crec que tinc el dret de demanar respecte pels altres, i en aquest cas, fer mal en un vehicle correctament estacionat, en un carrer amb suficient lloc, i no tenir la delicadesa d'oferir-se a pagar el desperfecte, és de no tenir respecte pels altres. El mal serà poc, i jo no seré el primer a qui li passa, ni el darrer. Però, m'he desfogat. No puc fer res més que això, i que pagar.
divendres, 22 d’abril del 2005
PHN: com està de plena l'ampolla?
S'ha derogat el transvasament de l'Ebre. Això és motiu de satisfacció, encara que no és una satisfacció plena, amb la qual cosa, segons es miri, l'ampolla la podem veure mig plena o mig buida.
Després d'una legislatura de majoria absoluta del PP i d'un any de govern del PSOE, les reivindicacions contra el transvasament de l'Ebre que ens han portat a Barcelona, València, Brussel·les i a molts altres llocs, s'han vist satisfetes. Ja no hi ha transvasament de l'Ebre que ens amenaci el futur del riu i del Delta. Per tant, en aquest aspecte cal ser optimistes i veure l'ampolla mig plena.
Ara bé, segons hem pogut seguir, no s'ha derogat el transvasament Xúquer-Vinalopó, reivindicació de la PDE i de la gent de Xúquer Viu, perquè aquest és un riu que no pot dir-se gaire cabalós. Fa pensar que aquest transvasament acabi fent demanar un transvasament de l'Ebre en el futur. El canal Xerta-Sénia continua veient-se com una porta de sortida d'aigua cap al sud, sobretot si la propera legislatura torna el PP al govern. I a l'Aragó el Pacte de l'Aigua continua com està, significant un perjudici important al riu si s'acaba fent. Seria el cas aquest, de veure l'ampolla mig buida, perquè malgrat els avenços respecte del transvasament de l'Ebre, sembla que poden haver diferents projectes que poden afectar-mos en el futur.
Per tant, si bé podem estar contents, haurem de conservar l'esperit crític i recordar, si això no canvia, per si en un futur allò que no s'ha lligat ara esdevé una nova amenaça per a l'Ebre i el Delta.
Després d'una legislatura de majoria absoluta del PP i d'un any de govern del PSOE, les reivindicacions contra el transvasament de l'Ebre que ens han portat a Barcelona, València, Brussel·les i a molts altres llocs, s'han vist satisfetes. Ja no hi ha transvasament de l'Ebre que ens amenaci el futur del riu i del Delta. Per tant, en aquest aspecte cal ser optimistes i veure l'ampolla mig plena.
Ara bé, segons hem pogut seguir, no s'ha derogat el transvasament Xúquer-Vinalopó, reivindicació de la PDE i de la gent de Xúquer Viu, perquè aquest és un riu que no pot dir-se gaire cabalós. Fa pensar que aquest transvasament acabi fent demanar un transvasament de l'Ebre en el futur. El canal Xerta-Sénia continua veient-se com una porta de sortida d'aigua cap al sud, sobretot si la propera legislatura torna el PP al govern. I a l'Aragó el Pacte de l'Aigua continua com està, significant un perjudici important al riu si s'acaba fent. Seria el cas aquest, de veure l'ampolla mig buida, perquè malgrat els avenços respecte del transvasament de l'Ebre, sembla que poden haver diferents projectes que poden afectar-mos en el futur.
Per tant, si bé podem estar contents, haurem de conservar l'esperit crític i recordar, si això no canvia, per si en un futur allò que no s'ha lligat ara esdevé una nova amenaça per a l'Ebre i el Delta.
dilluns, 18 d’abril del 2005
Eleccions basques
Ja hi tornem, unes eleccions on tothom ha guanyat. El PP, a més de no reconèixer que ha perdut terreny, insisteix a parlar del Partit Comunista dels Territoris Bascos. S'han passat la campanya parlant d'això, i no d'altres coses, i continuen la jornada després parlant del mateix i donant la culpa, a més, al govern espanyol. És clar, aquí tothom qui faci tuf ha de ser il·legalitzat. Ara bé, si ets falangista tens diferents versions de la Falange a les que pots votar en unes eleccions, malgrat ser un partit d'arrels feixistes i que sempre que pot llueix la bandera pre-constitucional, és a dir, contrària a la Constitució que tant es vol salvaguardar. Veurem si s'atura el soroll deixa treballar i al País Basc arriba el diàleg i la pau. Encara que, almenys en les primeres setmanes no crec que des del PP deixin fer gaire cosa.
Ja en som dos!
Avui quan he anat a comprar el diari, dia post-eleccions basques, m'han preguntat si volia també l'ABC, per llegir lo que diuen els altres. No és el primer cop que compro aquest diari però, he declinat fer-ho, perquè no entra dins de les meves preferències. I això ha servit per introduir a la conversa la COPE. Sembla que ja som com a mínim dues persones que de bon matí escoltem algun tros del programa del senyor Jiménez Losantos.
La veritat, a més de poder escoltar en primera persona la ràbia i el menyspreu que dia a dia desprén aquell programa, o les interpretacions antagòniques de la història i dels fets recents, acabes despertant-te de veritat i arribes a la feina actiu. Alguna cosa té de bo, no?
La veritat, a més de poder escoltar en primera persona la ràbia i el menyspreu que dia a dia desprén aquell programa, o les interpretacions antagòniques de la història i dels fets recents, acabes despertant-te de veritat i arribes a la feina actiu. Alguna cosa té de bo, no?
dissabte, 16 d’abril del 2005
Uns falangistes intenten agredir Carrillo, Santos Juliá i altres
Avui llegeixo en diversos llocs que van intentar agredir Santiago Carrillo, ex secretari general del PCE i l'historiador Santos Juliá -autor de la recopil·lació dels diaris de Manuel Azaña, dels seus discursos polítics i d'un llibre recent sobre el concepte de les dues Espanyes-, entre altres. Li llençaven crits d'assassí i de genocida. Si bé algun llibre sobre l'etapa del maquis i els fets que van tenir lloc durant la Guerra Civil segur que tenen relació amb aquest home, cal demostrar que algú ha estat un assassí i un genocida. Falangistes han hagut de ser els que cridin això a aquest home. Simpatitzants d'un dels partits feixistes de l'Espanya de l'epoca de la II República, que ha sobreviscut fins als nostres dies, i que va participar del règim dictatorial que exercia la repressió i eliminava els seus contraris. Com se li diu a això?
Simpatizantes de Falange intentan agredir a Carrillo al grito de "asesino" - Libertad Digital
Simpatizantes de Falange intentan agredir a Carrillo al grito de "asesino" - Libertad Digital
L'espoli de Salamanca
L'espoli de Salamanca
A Catalunya se celebra el futur retorn dels papers robats o confiscats pels vencedors de la Guerra Civil. Massa anys han passat per restituir els documents als seus legítims propietaris. No serà fàcil, perquè l'espoli que es va dur a terme a tot Espanya a mesura que els franquistes anaven entrant a les poblacions, ara resulta que ha servit per configurar un arxiu que és patrimoni no només de Salamanca sinó de tot Espanya. Així, podia escoltar a la COPE, com no, que s'estava fent un espoli de l'arxiu de Salamanca, com pagament de les hipoteques a què està sotmès el govern espanyol. Ho sento, ajudo a fer crèixer l'audiència de Jiménez Losantos però, fóra bo escoltar-lo de tant en tant i veure quins raonaments tan recargolats que té ell i alguns dels seus convidats.
En comptes de complaure's pel retorn tardà dels papers d'un arxiu que no ha estat mai arxiu sinó centre de documentació repressiva, hi ha qui prefereix estirar-se els cabells i donar la culpa als nacionalistes i als separatistes. I fins i tot apunten que alguna cosa caldrà fer, com sortir al carrer o fer obres al carrer de l'arxiu per tal que no s'hi pugui passar a recollir cap paper. La gent de Salamanca hauria d'alegrar-se de deixar de ser el lloc on hi ha encara documents robats a institucions i persones particulars per la seva filiació o ideologia. Però, malauradament continuarà havent gent que ho vegi com un acte contra Salamanca, Castella i Espanya, igual que hi ha gent que creu que desenterrar els morts dels vorals de les carreteres és tornar a reviure els odis del passat.
A Catalunya se celebra el futur retorn dels papers robats o confiscats pels vencedors de la Guerra Civil. Massa anys han passat per restituir els documents als seus legítims propietaris. No serà fàcil, perquè l'espoli que es va dur a terme a tot Espanya a mesura que els franquistes anaven entrant a les poblacions, ara resulta que ha servit per configurar un arxiu que és patrimoni no només de Salamanca sinó de tot Espanya. Així, podia escoltar a la COPE, com no, que s'estava fent un espoli de l'arxiu de Salamanca, com pagament de les hipoteques a què està sotmès el govern espanyol. Ho sento, ajudo a fer crèixer l'audiència de Jiménez Losantos però, fóra bo escoltar-lo de tant en tant i veure quins raonaments tan recargolats que té ell i alguns dels seus convidats.
En comptes de complaure's pel retorn tardà dels papers d'un arxiu que no ha estat mai arxiu sinó centre de documentació repressiva, hi ha qui prefereix estirar-se els cabells i donar la culpa als nacionalistes i als separatistes. I fins i tot apunten que alguna cosa caldrà fer, com sortir al carrer o fer obres al carrer de l'arxiu per tal que no s'hi pugui passar a recollir cap paper. La gent de Salamanca hauria d'alegrar-se de deixar de ser el lloc on hi ha encara documents robats a institucions i persones particulars per la seva filiació o ideologia. Però, malauradament continuarà havent gent que ho vegi com un acte contra Salamanca, Castella i Espanya, igual que hi ha gent que creu que desenterrar els morts dels vorals de les carreteres és tornar a reviure els odis del passat.
dijous, 14 d’abril del 2005
Contenidors sonda
El PP llençava globus sonda i ara amb això de la vivenda digna de 30 metres quadrats sembla que els globus hagin esdevingut contenidors. A Construmat es veuen coses molt boniques segurament, com els contenidors de barco reciclats, tots ben arreglats. Contenidors de disseny. I davant d'aquests contenidors qualsevol es pot quedar enlluernat i dir que allò és una vivenda digna. Però, no ens enganyem. Sense treure el mèrit dels professionals que se les empesquen per dissenyar vivendes més assequibles, aquests pisos-contenidor o contenidors-pis, no arriben més que a estudis. Potser estar-s'hi de lloguer durant un temps, fins que et planteges viure en parella, fins que vols tenir fills, té sentit però, després què? I si no pots pagar més que un pis d'aquest estil, el teu cicle vital, com va dir la ministra, que s'esperi? Mentrestant, a Barcelona un pis normalet de 240.000 euros va buscadíssim, quan això ja és una barbaritat, o en altres zones de Catalunya se'n van cap als 120.000 euros quan fa menys de 10 anys no arribaven als 60.000. És cert, la Constitució parla del dret a una vivenda digna i adequada però, no diu a quin preu.
dilluns, 11 d’abril del 2005
El PP ja no vol transvasaments
Una legislatura de majoria absoluta, donant suport al PHN del PP, al transvasament de l'Ebre i a les bondats que portaria. La gent del PP de Múrcia i del País Valencià sempre han titllat la gent de l'Ebre d'insolidària, com ara. Però, ara és diferent. Ara que veuen que aquí a les Terres de l'Ebre es podrien aprovar projectes urbanístics importants, ara es queixen i ho denuncien. Els valencians del PP denuncien ni més ni menys que una forma de desenvolupament que segurament els recorda el seu litoral. Quan surts de Catalunya i vas baixant l'autopista cap a València podries comptar grues i grues i te'n cansaries. Seria discutible si a les Terres de l'Ebre ens hem de deixar portar per una política urbanística que vulgui fer del territori una segona Costa Brava, o un segon Benidorm però, que ha anat a parlar qui més havia de callar és cosa clara.
No us ho perdeu, que el PP de Catalunya han sortit en defensa del desenvolupament econòmic i turístic de les TE. Dónen gràcies a Déu que ja no hi hagi transvasament. Unes gràcies que abans li donaven, quan governaven amb mà de ferro i posaven primeres pedres, justament pel contrari, perquè n'hi hagués. Com canviem xiquets, com canviem!
No us ho perdeu, que el PP de Catalunya han sortit en defensa del desenvolupament econòmic i turístic de les TE. Dónen gràcies a Déu que ja no hi hagi transvasament. Unes gràcies que abans li donaven, quan governaven amb mà de ferro i posaven primeres pedres, justament pel contrari, perquè n'hi hagués. Com canviem xiquets, com canviem!
dimecres, 6 d’abril del 2005
Hem de treballar més
Llegeixo que el president del govern espanyol ha tranquil·litzat els empresaris de la CEOE sobre la jornada de 35 hores setmanals. No s'instaurarà. És més, segons he vist, el president ZP diu que hem de treballar més. Més encara? Les persones que treballen una jornada normal fan 40 hores setmanals, tot i que algunes no saben ni quantes en fan. On està el temps per a la família, per al reciclatge, per a l'esport, per al temps lliure? És que es considera que en tenim massa de temps lliure? És increïble, venint d'un president socialista i també venint d'un polític. Cada vegada que vegem el Congrés dels Diputats o el Senat mig plens haurem de recordar que, efectivament, cal treballar més. Del descans i de la qualitat de vida, ja en parlarem.
Enllaç: «No habrá semana de 35 horas, en España hay que trabajar más»
Enllaç: «No habrá semana de 35 horas, en España hay que trabajar más»
dilluns, 4 d’abril del 2005
El dol de la COPE
Ha mort el Papa. Les televisions se'n fan ressò, potser fins i tot de forma excessiva per a la presència que la religió hi té habitualment. Fa tuf d'interès mediàtic. Qualsevol líder polític vol fer seu el missatge de Joan Pau II. Bush l'honora quan ell va anar totalment en contra de la postura del Papa contra la guerra de l'Iraq. O Sharon, amb els seus atacs indiscriminats, no ha fet bona la voluntat del Papa d'arribar a la pau entre palestins i israelians. El primer ministre palestí aprofita per reivindicar l'estat Palestí. Les comunitats autònomes governades pel PP, com per ser millors, decerten més dies de dol que la resta.
Dels resums que es fan del seu pontificat destaca la lluita per la pau al món, l'acostament als joves o la caiguda del comunisme. Aquí, en la lluita contra el comunisme s'han centrat a la COPE, emissora catòlica on les hi hagi. I és que la gent de La Mañana no poden estar-se ni un dia de carregar contra el comunisme, contra el govern espanyol, ni contra res que no faci olor a dreta. Que el Papa va anar a Cuba i va veure Fidel Castro és un fet, que suposo que al senyor Jiménez Losantos no el fa veure el Papa en els mateixos termes que a l'actual govern espanyol per tenir contactes amb Fidel. Que el Papa pensés que el comunisme té alguns valors bons, com els aspectes socials o les actuacions en favor de la pobresa, igual que el capitalisme té la llibertat de l'individu, no ho comentarà mai aquesta gent. Acaben fent veure que el Papa estava totalment a favor dels sistemes capitalistes, o volent que creguem que la nostra societat no té oligarques, que només els tenen a la Xina o a Cuba. Què hem de dir de la COPE? Fins i tot durant el dol pel Papa, aquesta emissora catòlica es dedica a emetre odi per les ones. Vergonyós.
Dels resums que es fan del seu pontificat destaca la lluita per la pau al món, l'acostament als joves o la caiguda del comunisme. Aquí, en la lluita contra el comunisme s'han centrat a la COPE, emissora catòlica on les hi hagi. I és que la gent de La Mañana no poden estar-se ni un dia de carregar contra el comunisme, contra el govern espanyol, ni contra res que no faci olor a dreta. Que el Papa va anar a Cuba i va veure Fidel Castro és un fet, que suposo que al senyor Jiménez Losantos no el fa veure el Papa en els mateixos termes que a l'actual govern espanyol per tenir contactes amb Fidel. Que el Papa pensés que el comunisme té alguns valors bons, com els aspectes socials o les actuacions en favor de la pobresa, igual que el capitalisme té la llibertat de l'individu, no ho comentarà mai aquesta gent. Acaben fent veure que el Papa estava totalment a favor dels sistemes capitalistes, o volent que creguem que la nostra societat no té oligarques, que només els tenen a la Xina o a Cuba. Què hem de dir de la COPE? Fins i tot durant el dol pel Papa, aquesta emissora catòlica es dedica a emetre odi per les ones. Vergonyós.
diumenge, 3 d’abril del 2005
La mort del Papa
Les sensacions a mort de Joan Pau II que un té són moltes i diverses. Per començar, és de l´unic Papa del que em puc recordar perquè en els papats de Pau VI i de Joan Pau I era massa menut. Recordo aquell Papa simpàtic, mediàtic, obert al món del principi, que allí on anava besava el terra. Recordo l'intent d'assassinat i el perdó que Joan Pau II va oferir al seu botxí. Recordo també el perdó que va demanar pels actes de l'Església en el passat, perquè no es tornin a repetir en un futur. Un Papa que no es va cansar de parlar de pau i d'amor. Bé és cert que ha estat també un Papa que ha dit coses que no he compartit, com aspectes repeferents al preservatiu, al sacerdoci femení, etc., que en el seu pontificat ha tingut una gran importància l'Opus Dei, o que fins i tot fa uns mesos va parlar en termes que semblava posicionar-se al costat dels defensors del PHN a Espanya. Minúcies! Una persona que ha treballat per la pau al món i que ha patit de la manera que ho ha fet, fins al final, mereix el meu respecte i el meu condol. Descansi en pau, i que el proper sigui igual o millor.
dijous, 31 de març del 2005
Adopció i reaccions
Finalment hem arribat on havíem d'arribar. Les parelles homosexuals podran adoptar fills gràcies a la modificació del codi de família. Avui dia ningú no es planteja prohibir el divorci malgrat el trauma que suposa per a molts fills. No només el fet de divorciar-se, sinó que la lluïta per la custòdia, els problemes econòmics, els odis entre pare i mare, etc., són situacions molt més traumàtiques per a un fill que no pas dir que té dos pares o dues mares. Els drets dels fills s'han de prioritzar però, quins són aquests drets que suposadament topen amb l'adopció per parelles homosexuals? Suposo que els homosexuals que militen als partits que s'oposen a l'adopció en aquests casos se sentiran discriminats, en una societat on se suposa que tots som iguals, on no es discrimina ningú però, que en el cas de la sexualitat encara hi ha distincions, malgrat que l'heterosexualitat no és garantia per a l'educació del fill.
dimecres, 30 de març del 2005
La República i Pío Moa
M'estic llegint un llibre de Carlos Blanco Escolà. S'anomena "Falacias de la Guerra Civil. Un homenaje a la causa republicana". És un de tants llibres que intenta donar un punt de vista diferent al dels vencedors de la guerra civil. Una de les pretensions és la de fer veure com l'alçament militar no va tenir el recolzament popular sinó que fou un alçament de privilegiats que volien recuperar el seu estatus.
Casualment avui apareix a Libertad Digital un article de Pío Moa, ex-comunista, ex-membre dels GRAPO i, reescriptor de la història, igual que fa el seu amic i company de mitjà, el predicador Jiménez Losantos. L'article en qüestió iguala la situació actual a Espanya amb la de la República. En un aspecte dolent, nefast, és clar. Perquè per a aquest individu la II República va ser nefasta i els seus polítics -republicans- els originadors de la Guerra Civil. És clar, de Gil Robles, de Primo de Rivera, de Franco, de Juan March i d'altres no hi ha altres històries que la d'herois, d'homes de bé, mai de feixistes, de dictadors, d'especuladors, etc. Titllen Azaña de poc demòcrata, qui sap si de mal polític, quan del que se l'hauria d'acusar és d'ingenu i de tenir idealitzada la tasca de governant. Però, deixem-los. Pío Moa té uns quants llibres en què gira la truita i acusa els socialistes i ERC d'haver iniciat de la Guerra Civil. És un visionari i deu tenir a les mans informació privilegiada. Ja en sap, prefereix predicar de la part dels vencedors. Potser es pensa que és Orwell i que pot criticar el comunisme com ell, passant per una persona digna de llegir.
Enllaç: Pío Moa - Esto ya es una república - Ideas
Casualment avui apareix a Libertad Digital un article de Pío Moa, ex-comunista, ex-membre dels GRAPO i, reescriptor de la història, igual que fa el seu amic i company de mitjà, el predicador Jiménez Losantos. L'article en qüestió iguala la situació actual a Espanya amb la de la República. En un aspecte dolent, nefast, és clar. Perquè per a aquest individu la II República va ser nefasta i els seus polítics -republicans- els originadors de la Guerra Civil. És clar, de Gil Robles, de Primo de Rivera, de Franco, de Juan March i d'altres no hi ha altres històries que la d'herois, d'homes de bé, mai de feixistes, de dictadors, d'especuladors, etc. Titllen Azaña de poc demòcrata, qui sap si de mal polític, quan del que se l'hauria d'acusar és d'ingenu i de tenir idealitzada la tasca de governant. Però, deixem-los. Pío Moa té uns quants llibres en què gira la truita i acusa els socialistes i ERC d'haver iniciat de la Guerra Civil. És un visionari i deu tenir a les mans informació privilegiada. Ja en sap, prefereix predicar de la part dels vencedors. Potser es pensa que és Orwell i que pot criticar el comunisme com ell, passant per una persona digna de llegir.
Enllaç: Pío Moa - Esto ya es una república - Ideas
dilluns, 28 de març del 2005
Lo que un mitjà ha d'evitar
La setmana passada es publicava a La Veu de l'Ebre una foto sobre la casa que suposadament té el tinent d'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, construïda com magatzem agrícola i utilitzada com vivenda. Es mostrava una foto d'una casa que no es corresponia de cap manera amb la casa de la qual es tractava realment. A l'Ebredigital s'ha fet la correcció de l'error, mostrant la foto de la casa correcta. A l'espera que això es reproduexi en l'edició de paper del mitjà, aquest és un fet que hauria d'evitar-se. Les notícies com aquestes, que constitueixen en sí una denúncia d'uns fets d'una legalitat o ètica discutible, cal que siguin contrastades o, al contrari, acaben per treure credibilitat al mitjà.
Notícia relacionada: ebredigital.com - El PSC denuncia el govern de CiU per "manca d'ètica urbanística general"
Notícia relacionada: ebredigital.com - El PSC denuncia el govern de CiU per "manca d'ètica urbanística general"
Aplicant la llei de partits
El PSOE i el PP en algunes coses no es distingeixen gaire. La llei de partits, per la qual s'il·legalitzà un partit per les activitats dels seus membres -alguns d'ells, millor dit-, n'és un exemple. És clar que les persones han de defensar les idees per la via democràtica, per la via de la pau. Però, il·legalitzar partits i no actuar judicialment contra els seus membres, quan se'ls està acusant de ser el braç polític d'un grup terrorista, és una incoherència. Així, com que novament s'aplica aquesta llei, per posar fre a la candidatura d'Auzkera Guztiak al País Basc, no entenc que novament es busqui només posar el fre i no condemnar qui hi hagi darrera pel delicte que cometen estant relacionats amb ETA.
Penso que eliminar del mapa polític una candidatura com aquesta no soluciona res i que deixa fora de la via democràtica una part del País Basc. I penso que demanar una condemna de la violència per perdonar Batasuna, com va dir el president espanyol la setmana passada, hauria de fer reflexionar sobre les condemnes a guerres com la de l'Iraq, les quals han anat precedides de condemnes enèrgiques contra els tirans i contra el terrorisme per part de qui les ha engegat. Fets, no paraules.
Penso que eliminar del mapa polític una candidatura com aquesta no soluciona res i que deixa fora de la via democràtica una part del País Basc. I penso que demanar una condemna de la violència per perdonar Batasuna, com va dir el president espanyol la setmana passada, hauria de fer reflexionar sobre les condemnes a guerres com la de l'Iraq, les quals han anat precedides de condemnes enèrgiques contra els tirans i contra el terrorisme per part de qui les ha engegat. Fets, no paraules.
dissabte, 26 de març del 2005
Creacionisme als EUA
És sorprenent que avui dia encara hi hagi, en un país desenvolupat, un corrent tan fort de persones que no creuen en l'evolució de les espècies. Als EUA es veu des de fora com el fanatisme religiós arriba a límits insospitats, mentres no apliquen la seva creença a evitar la mort d'innocents. El preu de ser els més poderosos?
Enllaç: VilaWeb - Diari Electrònic Independent
Enllaç: VilaWeb - Diari Electrònic Independent
dijous, 24 de març del 2005
A les Terres de l'Ebre, també es parla dels símbols feixistes
Com diu avui el Diari de l'Ebre, a les Terres de l'Ebre també existeixen símbols feixistes en diferents poblacions. Alguns, com noms de carrers o edificis, no tenen justificació a dia d'avui. Altres, com els monuments, seria ja discutible. Igualment, en un número recent de La Veu de l'Ebre, es reivindicaven les pintades com testimonis de la història. Així, pintades fetes en les confiscacions en l'època de les col·lectivitzacions, o les pintades contra Maura, o les pintades homenatjant el franquisme, són testimonis d'una època que potser caldria conservar d'una o altra forma. Igualment els monuments que es poden considerar com a tals, caldria discutir quins i quants seria lògic conservar, i potser canviar-los el sentit, rebatejar-los. Els noms franquistes de carrers a Amposta, a Penyíscola, etc., o edificis com un d'Amposta que es diu Carrero Blanco, no són necessaris i constitueixen un homenatge al feixisme.
Continua la caiguda d'estàtues
Continuen apareixent notícies de retirades d'estàtues de Franco, i també de Primo de Rivera a Espanya. El PP posa el crit al cel. I els ciutadans hauríem d'exclamar "ja era hora!". Perquè si bé són estàtues que representen una part de la història, també idolatren feixistes, un dels quals va estar quasi quaranta anys reprimint els que no estaven en la línia del règim il·legítim. Només per això hauríem d'alegrar-nos. És cert que hi ha símbols franquistes en molts llocs. No m'atreviria a dir que calgui retirar qualsevol símbol. En això em refereixo a monuments com el que hi ha enmig de l'Ebre, a Tortosa, doncs a més de ser un monument -una obra d'un artista- pot perfectament donar-se-li una significació diferent a la que tenia originàriament. No és el cas de les estàtues eqüestres de dictadors, o les estàtues a José Antonio [Primo de Rivera] -tot sigui dit, que no pot acusar-se'l de res més que d'iniciar el moviment falangista i combregar amb el feixisme, perquè de coses poques en va poder fer-.
Mireu, a Penyíscola hi ha una avinguda al costat de la mar, dedicada a José Antonio. També té una gran creu amb el seu nom en una paret lateral exterior de la catedral de Cuenca. En alguns pobles de terol a l'entrada encara s'acompanya el nom del poble de l'escut de Falange. I si seguim la geografia espanyola trobarem molts i molts símbols que representen un homenatge a feixistes i al feixisme. No passa com a Alemanya que això és impensable. Mentres s'obliden o es rebutgen personatges com Manuel Azaña, Indalecio Prieto, Juan Negrín o Lluís Companys, alguns troben escandalós i tornar a obrir ferides la retirada d'estàtues. Serà que les ferides estan mal curades.
Mireu, a Penyíscola hi ha una avinguda al costat de la mar, dedicada a José Antonio. També té una gran creu amb el seu nom en una paret lateral exterior de la catedral de Cuenca. En alguns pobles de terol a l'entrada encara s'acompanya el nom del poble de l'escut de Falange. I si seguim la geografia espanyola trobarem molts i molts símbols que representen un homenatge a feixistes i al feixisme. No passa com a Alemanya que això és impensable. Mentres s'obliden o es rebutgen personatges com Manuel Azaña, Indalecio Prieto, Juan Negrín o Lluís Companys, alguns troben escandalós i tornar a obrir ferides la retirada d'estàtues. Serà que les ferides estan mal curades.
dimecres, 23 de març del 2005
Vegueries, una oportunitat
Fa uns mesos la premsa local es feia ressò de la bona acollida de la proposta de divisió territorial de Catalunya en vegueries a Madrid. Una bona acollida, sempre i quan es conservessin les circumscripcions electorals provincials, és a dir, sempre que el nombre d'escons corresponents a les Terres de l'Ebre no alterin els actuals de la província de Tarragona. Un pedaç. Si en realitat les vegueries han de considerar-se equivalents a les províncies espanyoles, cal recalcular aquests escons. Després, caldrà veure si les diputacions actuals posen les coses fàcils o continuen demanant 10 anys de marge per fer el canvi. I de passada, cal veure si aquesta reorganització territorial millora el sistema d'administracions que s'acumulen. Ara, un ciutadà té l'ajuntament per a unes coses, el consell comarcal per a les altres, la diputació per a les de més enllà, la delegació del govern, els patronats,... Potser caldria aprofitar el nou estatut per optimitzar l'estructura de l'administració pública i fer-la més òptima, de cara al públic i de cara als recursos humans i econòmics que consumeix. Això sí, si Madrid no diu lo contrari, no?
Cotino i l'aigua
Avui he sentit el conseller d'agricultura, pesca i alimentació de la Generalitat Valenciana, Joan Cotino, com a Canal 9 justificava els camps de golf. Venia a dir que generen riquesa i que, al cap i a la fi, són superfícies verdes, que vénen a substituir secà, que no té tanta vegetació. El golf és zona verda i genera llocs de treball. Aquest mateix argument ja l'ha repetit altres cops. I és així, com els polítics del PP, amb reclamacions d'aigua tan justificades i efectives, van a la captura de vots.
Condemnen Carrillo
Sembla que la retirada de l'estàtua eqüestre de Franco, coincidint amb un homenatge a Santiago Carrillo, ha estat una oportunitat per presentar un llibre que l'acusa i el condemna per l'assassinat d'Andreu Nin. Ho publica la revista Època. El llibre s'anomena En busca de Andreu Nin, i n'és autor José María Zavala.
No només s'acusa Carrillo sinó que s'acusa d'encobrir el crim a l'aleshores president del govern de la República, Juan Negrín, per estar-ne al corrent i no fer-hi res. Casualment acabo de llegir un llibre sobre Juan Negrín, que intenta explicar els seus orígens polítics i el seu pas per la política espanyola. És el llibre Juan Negrín. La República en guerra., de Ricardo Miralles. El llibre no nega que el president del govern no n'estigués al corrent de l'assassinat un cop ocorregut. Però, no ho descontextualitza, com ho fa l'article enllaçat més avall, i té en compte la situació de la República aleshores, únicament abastida per Rússia, en plena Guerra Civil.
Un dia haurien de fer un repàs, tots els experts en revisar la història contra el bàndol republicà, dels crims abans, durant i després de la Guerra Civil, que van cometre els sublevats i posteriorment franquistes. Però, sembla que passarà molt temps fins que això passi.
L'article: Carrillo, culpable
No només s'acusa Carrillo sinó que s'acusa d'encobrir el crim a l'aleshores president del govern de la República, Juan Negrín, per estar-ne al corrent i no fer-hi res. Casualment acabo de llegir un llibre sobre Juan Negrín, que intenta explicar els seus orígens polítics i el seu pas per la política espanyola. És el llibre Juan Negrín. La República en guerra., de Ricardo Miralles. El llibre no nega que el president del govern no n'estigués al corrent de l'assassinat un cop ocorregut. Però, no ho descontextualitza, com ho fa l'article enllaçat més avall, i té en compte la situació de la República aleshores, únicament abastida per Rússia, en plena Guerra Civil.
Un dia haurien de fer un repàs, tots els experts en revisar la història contra el bàndol republicà, dels crims abans, durant i després de la Guerra Civil, que van cometre els sublevats i posteriorment franquistes. Però, sembla que passarà molt temps fins que això passi.
L'article: Carrillo, culpable
Senyals a l'eix de l'Ebre, per segon cop
Després de vàries setmanes es pot comprovar com les obres a l'eix de l'Ebre a l'alçada de la Torre de la Carrova encara no han començat. Vull dir que es troben a l'altra banda de canal, no a la carretera, o si se'n fan a la carretera quan hi he passat no n'hi havia rastre. Malgrat això, com des de fa setmanes, el tram està senyalitzat amb una reducció de 80 a 60 i finalment a 40 km/h, amb perill per estretiment de la via. Em sento estúpid anant a 40, com diuen els senyals però, la norma és la norma. Potser qui ha posat els senyals no recorda que malgrat que no hi hagi obres els senyals s'han de respectar. Si ho haguessin pensat potser els haurien tapat fins que realment fossin necessaris. Voldria saber, per curiositat, quants vehicles que passen per aquest tros de via ho fan a la velocitat indicada.
dimarts, 22 de març del 2005
Franco, motiu de debat
Un dels temes que s'han tractat al programa 59'' de Televisió Espanyola ha estat la retirada de l'estàtua eqüestre del dictador Franco. Hi havia al debat dos pols, l'esquerra i la dreta. De forma inexplicable avui dia, la dreta continua estant enfront de l'esquerra quan toca parlar de la dictadura. Les comparacions de Franco amb Largo Caballero o Indalecio Prieto, o la de l'aixecament de 1934 amb el de 1936 són, simplement, fal·làcies, jugant amb el desconeixement dels ciutadans o continuant amb la difusió de propaganda que faci més comprensible l'aixecament militar i la dictadura. Que avui dia vegem com hi ha individus que fan la salutació feixista i que llueixin la bandera franquista, quan a Alemanya això està prohibit, o que avui sigui tan fàcil com connectar-se a una pàgina web per comprar material sobre Franco i Primo de Rivera, mentres seria impensable i fet delictiu vendre articles nazis, és una cosa que no ha de deixar-nos indiferents.
A Espanya les generacions que no hem patit el franquisme hem patit la transició. No l'hem patit en el sentit de viure pitjor, de no gaudir de la democràcia. L'hem patit en el sentit que hi ha qui ha volgut que les noves generacions no s'interessessin per desenterrar els afusellats, per recordar els judicis sumaríssims o la llei de fugues, la relació de l'Església amb la dictadura. Hi ha hagut qui ha volgut que sapiguem com menys millor sobre la Guerra Civil i els seus motius. I hi ha qui exerceix de revisionista de la història i situa el començament de la guerra en l'aixecament del 34. La història l'escriuen els vencedors, diuen. Per això, tan alegrement, hi ha qui equipara sense vergonya una estàtua homnatjant un dictador amb la de dos polítics d'un règim democràtic i legal.
dilluns, 21 de març del 2005
Eutanàsia no, assassinat sí
Als EUA existeix la pena de mort. Fa dos anys que es va envair l'Iraq, en un nou concepte, la guerra preventiva, provocant la mort de milers de persones innocents. I segurament que molts dels que ara mateix estan pressionant perquè no es desconnecti una dona que fa quinze anys que es troba en estat vegetatiu, són els mateixos que veuen amb bons ulls que morin persones per crims, malgrat que la justícia es pugui equivocar, o que morin innocents per una guerra feta contra els governants del seu país. Eutanàsia no, assassinat sí. Són els EUA del míster Bush.
Nota: Afegeixo aquest text perquè també opino que deixar morir una persona sense alimentar-la també és un fet cruel. Em refereixo, evidentment, al cas de la desconnexió de la dona Terry Schiavo. Jo no m'atreviria a decidir la seva desconnexió, deixant-la sense alimentació perquè es mori "de gana".
divendres, 18 de març del 2005
El PP no assumeix la democràcia en el tema de l'aigua
Una legislatura de majoria absoluta del PP en què vam haver de tragar amb l'argument de la necessitat de l'aigua avalat per la representació obtinguda per aquest partit al Congrés dels Diputats. Ara, en comptes d'aplicar el mateix principi democràtic, mitjançant el qual les decisions de la majoria del Parlament representen la majoria de la població, apliquen un altre i s'enfurismen i condemnen la derogació del PHN que ha va fer el govern del PSOE. S'està tramitant al Congrés la reforma del PHN i , tal com es pot veure a El Punt, una diputada valenciana cremaria com una falla la llei de la derogació del transvasament de l'Ebre. Aquests demòcrates del PP, és que no els comprenem!
La notícia: El Congrés dels Diputats frustra l'últim intent del PP per ressuscitar el transvasament de l'Ebre
La notícia: El Congrés dels Diputats frustra l'últim intent del PP per ressuscitar el transvasament de l'Ebre
dijous, 17 de març del 2005
El ministeri d'Educació vol separar català de valencià
Llegeixo a Vilaweb que el ministeri d'Educació vol separa el català i el valencià a les Escoles Oficials d'Idiomes. La falta de rigor del govern valencià arriba al govern espanyol? A les oposicions catalanes també hauran els valencians els nivells de català diferenciats del valencià? On anirem a parar amb aquests polítics, que sense utilitzar la llengua s'atreveixen a dir si és una llengua comuna o es diferencia en els diferents territoris on es parla?
Font: VilaWeb - Diari Electrònic Independent
Font: VilaWeb - Diari Electrònic Independent
Sed de golf, ara sí
La passada legislatura, la de la majoria absoluta del PP, la de l'aprovació del PHN i del transvasament de l'Ebre, al País Valencià i Múrcia es negava un i altre cop el problema de camps de golf, en una zona sense prou recursos hídrics per alimentar-los. Fins i tot es va posar el crit al cel perquè un programa de La 2 de Televisió Espanyola, Línia 900, amb títol "Sed de golf", presentés Múrcia com un lloc on els camps de golf creixien com bolets, sense control, malgrat no tenir aigua per regar. Apareixia en una de les imatges un camp de golf que se suposava que es regava amb l'aigua reciclada dels habitatges que l'envoltaven. Se suposava perquè el camp de golf estava verd i a la urbanització annexa no hi vivia ningú. El govern murcià i els mitjans afins com La Verdad van indignar-se de forma descomunal. Doncs bé, un dels periodistes d'aquest mitjà, el senyor Manuel Buitrago, defensor afèrrim del transvasament de l'Ebre, acaba de fer un article on descriu els fets consumats dels empresaris del golf, que construeixen sense tenir tots els permisos ni l'abastiment d'aigua assegurat.
Què està passant a La Verdad? És hora de reconèixer lo que no es volia en temps del PP?
Article de Manuel Buitrago: Monta
el campo y corre...
dimecres, 16 de març del 2005
Qui aporta més a l'Estatut
És trist que dia a dia alguns vulguin tenir protagonisme sobre les seves aportacions a l'Estatut. Com ciutadà desitjo que els partits hi treballin plegats i que no juguin a voler ser els primers a fer propostes i anunciar-ho públicament per denunciar l'immobilisme dels altres. Perquè segurament això serà un punt de vista parcial que caldria contrastar. Ja abans de les eleccions catalanes els partits van fer cadascun la seva proposta d'Estatut, sabent ja que no seria el text que s'aprovaria. Molt paper i molta tinta gastats per a un text que calia negociar entre totes les forces polítiques, només per guanyar vots.
dimarts, 15 de març del 2005
El programari lliure i el ministre Montilla
Fa uns dies el ministre Montilla va fer unes declaracions sobre el programari lliure. Venia a dir que per jugar ja està bé però, per a coses serioses no pot ser. No era ben bé així perquè les declaracions es referien a utilitzar programari lliure en entorns educatius o d'investigació però, en l'àmbit industrial en tenia reserves. Bé, unes declaracions més que mostren desconeixement i potser un assessorament esbiaixat cap al món del programari privatiu. Qui treballem en el sector coneixem les avantatges del programari lliure sobre el provatiu, i les hem experimentat en el nostre dia a dia. És cert que sempre hi ha qui tria la via fàcil d'optar per solucions privatives i tancades, sovint d'una interoperabilitat deficient però, això no significa que siguin les més adequades.
Més d'una quarta part d'empreses espanyoles utilitzaven programari lliure l'any 2002 i el sistema operatiu GNU/Linux (primer informe d'Ándago). En el segon informe aquesta xifra creix quasi un 40% respecte el 2002. La independència del proveïdor, la seguretat, l'adaptabilitat, la transparència en l'ús de dades personals, poden ser motius a remarcar per al seu ús. L'econòmic, és clar, també és un motiu, per tal de poder destinar les inversions a altres coses que no siguin grans quantitats de diners en llicències de programari. La mateixa Ándago ofereix molta informació sobre la implantació del programari lliure en empreses, no per jugar, sinó per a coses serioses: Dell, Amazon, Google, Hollywood, Hilton, Motorola, IBM, Sun Microsystems o Novell són empreses que en major o menor mesura han introduït el programari lliure en el seu negoci. El Libro Blanco del programari lliure a Espanya té una llista de més de 300 empreses que donen suport sobre programari lliure. Diverses comunitats autònomes, com Extremadura, Andalusia, Madrid, Catalunya, País Valencià o Castella la Manxa, aposten per imaplantar el programari lliure a l'administració pública, de forma més o menys clara. Renfe i Telefónica són exemple de grans empreses espanyoles que no es prenen el programari lliure a broma.
Senyor ministre, haurà de triar millor els assessors.
Enllaços:
- El avance libre del Open Source
- España líder en la Unión Europea en proyectos de software libre
- I Estudio Ándago sobre el uso de Linux
- Secció de documentació d'Ándago
- Empreses que ofereixen suport sobre programari lliure (Libro Blanco)
- Renfe pone a punto su nuevo portal corporativo de la mano de IBM
- Telefónica libera parte de su 'software' con licencia GPL
- El ministre Montilla i el programari lliure
Més d'una quarta part d'empreses espanyoles utilitzaven programari lliure l'any 2002 i el sistema operatiu GNU/Linux (primer informe d'Ándago). En el segon informe aquesta xifra creix quasi un 40% respecte el 2002. La independència del proveïdor, la seguretat, l'adaptabilitat, la transparència en l'ús de dades personals, poden ser motius a remarcar per al seu ús. L'econòmic, és clar, també és un motiu, per tal de poder destinar les inversions a altres coses que no siguin grans quantitats de diners en llicències de programari. La mateixa Ándago ofereix molta informació sobre la implantació del programari lliure en empreses, no per jugar, sinó per a coses serioses: Dell, Amazon, Google, Hollywood, Hilton, Motorola, IBM, Sun Microsystems o Novell són empreses que en major o menor mesura han introduït el programari lliure en el seu negoci. El Libro Blanco del programari lliure a Espanya té una llista de més de 300 empreses que donen suport sobre programari lliure. Diverses comunitats autònomes, com Extremadura, Andalusia, Madrid, Catalunya, País Valencià o Castella la Manxa, aposten per imaplantar el programari lliure a l'administració pública, de forma més o menys clara. Renfe i Telefónica són exemple de grans empreses espanyoles que no es prenen el programari lliure a broma.
Senyor ministre, haurà de triar millor els assessors.
Enllaços:
- El avance libre del Open Source
- España líder en la Unión Europea en proyectos de software libre
- I Estudio Ándago sobre el uso de Linux
- Secció de documentació d'Ándago
- Empreses que ofereixen suport sobre programari lliure (Libro Blanco)
- Renfe pone a punto su nuevo portal corporativo de la mano de IBM
- Telefónica libera parte de su 'software' con licencia GPL
- El ministre Montilla i el programari lliure
dissabte, 12 de març del 2005
Presa de pèl al Parlament
Tanta indignació se soluciona amb una disculpa genèrica al poble de Catalunya? Això és teatre, pur teatre. Després del debat de la moció de censura, després de l'anterior debat sobre el Carmel, alguns haurien de demanar disculpes al poble de Catalunya, no al concepte polític d'ús i abús, sinó el poble composat pels ciutadans que treballen, que viuen a Catalunya, que paguen els seus impostos,...
Vaig trobar en falta les respostes al senyor Piqué. Estigui o no d'acord en les idees del candidat del PPC, crec que és per educació i per necessitat respondre les preguntes directes. Vaig sentir-me enganyat en veure que una disculpa com la del president Maragall va ser suficient per cancel·lar una querella, que no havia d'haver existit segurament. Una presa de pèl, un acte mediàtic més, per poder continuar parlar de l'oasi català. A veure quan trigaran a reivindicar el seny català, factor identitari, com el burro.
Curiosa forma de recordar l'11-M
Un día com l'11-M tots els mitjans donen importància a la commemoració de la tragèdia de Madrid. El respecte impera. La COPE, en possessió de la veritat, contra la II República, contra les esquerres, contra els socialistes, contra els maçons i contra tothom que no sigui de dretes, ultracatòlica o nacionalista espanyol radical, com en temps de la Falange i de la CEDA, ha preparat el seu especial del dia.
Anunciat durant tota la setmana com un dia especial, com una jornada amb una selecció musical especial, trista, el programa La Mañana, de Federico Jiménez Losantos, no és un programa de respecte i record dels morts. No és un programa sense política, com han anunciat també. És un programa que retorna als dubtes sobre com va guanyar el PSOE les eleccions, sobre l'autoria, fins i tot acusant els nacionalismes de ser l'origen del terrorisme, i afirmant que hi ha llocs a Espanya on no hi ha llibertat, com Catalunya, on "n'hi ha poca". Un exemple per als creients el d'aquesta emissora catòlica.
dimecres, 9 de març del 2005
Maragall que no repeteixi, i Mas que plegui
Ahir La Vanguardia publicava un article de Jordi Barbeta on reflexionava sobre la situació creada per la incontinència verbal del president Maragall. Apuntava a la solució elegant que Pasqual Maragall solucionés la crisi demanant disculpes a CiU, continués amb l'Estatut i que anunciés que no es presentaria a la reelecció a les properes eleccions catalanes. No sé si per això només però, crec que Maragall, efectivament, no hauria de repetir com presidenciable.
Igualment Artur Mas, tot i dient que no vol convertir la política catalana en un abocador, va i al mateix temps insinua que coneix irregularitats de les quals es pot sentir al·ludida ERC. Si ja el dia que Maragall va treure el 3% al debat al Parlament Artur Mas va reaccionar amb una amenaça sobre un tema no relacionat, l'Estatut, amb aquesta nova intervenció em reafirmo que no només el president de la Generalitat està deixant la imatge dels polítics catalans pel terra. El líder de CiU crec que ha perdut els papers, igual que el president de la Generalitat i les seves metàfores. El president no ha de repetir però, crec que Artur Mas tampoc.
Primera entrevista a la COPE
El nou president de la Conferència Episcopal Espanyola ha estat entevistat pel predicador Federico Jiménez Losantos a la COPE. El presentador ha intentat fer crítica de la situació de suposada persecució del catolicisme a Espanya. Li ha faltat esmentar directament al govern espanyol. El nou president li ha contestat que calia defensar la "veritat amb amabilitat". Bona resposta, davant de la qual s'ha quedat per uns segons sense paraules un presentador que no acostuma a utilitzar precisament l'amabilitat en les seves intervencions. Ans al contrari, la ràbia, els insults i el menyspreu estan a l'ordre del dia en una emissora que, en boca del senyor Federico, assumeix el paper de "referent moral d'Espanya". De quina Espanya em pregunto? De tota, de la de l'ultradreta? De la del nacionalcatolicisme? De la que il·legalitzaria els partits i perseguiria els maçons? Si és d'aquesta Espanya potser sí que són un referent moral.
dilluns, 7 de març del 2005
Qui vol patentar programes a Europa?
Trista notícia per al món de la informàtica europeu, i per a la democràcia. La presidència del Consell Europeu ha aprovat la proposta de directiva de patentabilitat de les invencions implementades per ordinador, la directiva de patentabilitat de programari, inclosa com un ítem A dins de l'ordre del dia. Malgrat que s'ha demanat que s'inclogués com un ítem B, la presidència, contra les regles, ha mantingut la directiva com ítem A (els ítems A s'aproven atòmicament, sense discutir-se). Això, ja de per sí, és una mala notícia, democràticament parlant. Però, si a més, el Parlament Europeu, escollit pels ciutadans en sufragi universal, està majoritàriament contra l'actual proposta, la notícia és doblement trista, i fa veure que aquesta Europa, que tant lloen alguns, és tan imperfecta com dir que els representats són ignorats sense problemes ni complexos.
Ara, què farem els informàtics si això tira endavant? Haurem d'intentar innovar el mínim possible, no sigui que la multinacional de torn tingui una patent sobre la invenció i ens afecti, havent de pagar llicències o sent engollits dins de la seva estructura? Haurem de viure en el risc? Perquè serà impensable analitzar totes les patents que ens poden afectar i si són o no lícites. Tenint com tenim la protecció del programari coberta amb la propietat intel·lectual, la propietat industrial ve a posar pals a les rodes de la innovació europea. Només les
multinacionals, les grans multinacionals americanes es beneficiaran. Als EUA ens miraven, desitjant que la directiva no tirés endavant. Ara què? Què pensen fer els nostres polítics, massa embolicats en altres temes més mediàtics?
diumenge, 6 de març del 2005
Percentatges i estratègies
Els fets del Carmel han quedat en un segon pla després de la picabaralla del 3% al Parlament de Catalunya. Ja quan va produir-se el desastre de les obres del Metro es podia preveure una campanya política de desprestigi, tant de qui està a l'oposició contra qui governa, com de qui governa contra qui ho feia abans. Perquè, no ens enganyem, per a uns i per a altres, això era un oportunitat per sortir-ne reforçats o enfonsar-se ben avall. Sovint dubto seriosament que les paraules i els fets polítics que estem vivint, no només en aquest trist i vergonós assumpte, siguin fruit de la precipitació. Ho dubto i penso més aviat que al darrera de tot hi ha una estratègia, ves a saber quina, per aconseguir alguna cosa. Potser, com es comenta, serà que tenen clar que el tan desitjat nou Estatut no es farà i busquen una forma de donar-se la culpa que això passi. Si el PSOE no vol que es faci, què millor que donar la culpa al president Maragall d'engegar-ho tot a rodar? O, què millor que donar la culpa a Artur Mas al seu torn per haver condicionat una disculpa a seguir col·laborant en la redacció del text?
Mocions de censura, querelles, comissions d'investigació, etc., són accions legítimes i respectables, encara que cal preguntar-se si són realment necessàries o, en canvi, són una etapa més de l'estratègia dels caps pensants dels partits per guanyar la cursa cap a les noves eleccions, anticipades o no? Arriba un punt en què la política deixa de ser interessant, perquè el poc o molt interès que pot tenir queda eclipsat pels percentatges i les estratègies dels partits.
Tres guitarres i una reina
Tres guitarres i una reina
L'altre dia sortia als diaris que la reina
d'Anglaterra havia rebut tres il·lustres guitarristes,
Eric Clapton, Brian May (Queen) i Jimmy Page (Led
Zeppelin). La notícia en sí no era pas la recepció
sinó el fet que la reina no coneixia cap dels tres, i
evidentment no sabia a què es dedicaven, cosa que va
haver de preguntar-los un a un. La monarca va
caricaturitzar la imatge que els governants, des de la
reialesa fins als polítics que es troben en els àmbits
de poder estatal o regional, donen molts cops quan
volen fer veure que estan propers al poble. Fan
d'altaveu de l'opinió popular, sense preguntar al
poble. Viatgen un cop en tren, per promocionar el
transport públic. I s'escandalitzen, perquè el poble
està escandalitzat, quan realment tothom va cada dia a
treballar i comenta la jugada de com es barallen els
polítics, com una cosa natural avui dia. És clar que
generalitzar no és bo però, dia a dia els enrenous
polítics fan bona la caricatura d'aïllament de la
realitat que va escenificar la reina anglesa.
diumenge, 9 de gener del 2005
MosForms en català i integració amb MambelFish
Acabo de penjar un article al bloc de la CPLTE després d'acabar d'integrar MosForms i MambelFish. Ho podeu llegir aquí. Rob Clayburn ha penjat la notícia a MamboForge. Podeu veure-la aquí.
dijous, 23 de desembre del 2004
Manual de Mambo
Finalment he acabat el manual introductori de Mambo. El podeu trobar al projecte Mambo Català, a Mamboforge.
divendres, 26 de novembre del 2004
S'estrena botiga
Un amic acaba de posar en marxa una botiga electrònica. Podeu visitar-la a http://www.ocisport.com/ocibillar/catalog
divendres, 19 de novembre del 2004
Nou web
Acabem de posar en funcionament un nou web a la feina, relacionat amb la signatura electrònica. Podeu visitar-lo en aquest enllaç: http://www.es.gi-de.com/dsmdesktool.
Com veureu, està fet amb Mambo.
Com veureu, està fet amb Mambo.
Pancartisme de disseny
Bé, no sé si escriure-vos en castellà o en la llengua que gràcies a la polèmica, sembla que ara no té nom, o no té un nom clar. De tota manera, si us va millor, teniu el meu permís per traduir el text al català, valencià, castellà, o qualsevol altra que us sigui còmoda, perquè l'important és el significat en lo que vaig a escriure.
L'altre dia al Senat espanyol, la gent del PP va presentar-se amb uns cartells -no arribaven a pancartes- molt ben dissenyats i impresos, per reivindicar que el valencià és una llengua a Europa. L'actual president del País Valencià -també ho podeu traduir per Comunitat Valenciana si us fa mal a la vista això de País-, diu que ningú canviarà a la llengua el nom de valencià. Bé, els ciutadans assistim al debat sense rigor, polític, insòlit, que insulta la intel·ligència, que se centra en el nom de la llengua i que fomenta l'odi entre catalans i valencians, a la vegada que vol fer entendre que no parlem una mateixa llengua. Quan parlem catalans i valencians -jo sóc català del sud, o valencià del nord- ens entenem, i estic segur que no tenim el do de parlar en la nostra llengua i ser entesos per qualsvol persona, parli la llengua que parli, com els apòstols tocats per l'Esperit Sant. En aquest debat tan important, no estaria de més que la gent de les Illes, d'Andorra, de l'Alguer i de la Catalunya Nord, diguessin la seva, per veure com podem cercar un nom compost que acontenti a tots els polítics de cada zona geogràfica de parla catalana -perdoneu, no me'n puc estar de dir-li català-. Estic segur que la gent del País Valencià que oposita a Catalunya i li convaliden el nivell C de català no tindrà cap inconvenient a acceptar la unitat de la llengua, i que la gent del PP no farà res perquè això deixi de ser així.
Mentrestant, gent que no parla català ni valencià es converteix al pancartisme de disseny, i borda pels cantons, per salvaguardar la llengua que parlen en la intimitat, si és que ho fan, de l'hegemonia catalana.
L'altre dia al Senat espanyol, la gent del PP va presentar-se amb uns cartells -no arribaven a pancartes- molt ben dissenyats i impresos, per reivindicar que el valencià és una llengua a Europa. L'actual president del País Valencià -també ho podeu traduir per Comunitat Valenciana si us fa mal a la vista això de País-, diu que ningú canviarà a la llengua el nom de valencià. Bé, els ciutadans assistim al debat sense rigor, polític, insòlit, que insulta la intel·ligència, que se centra en el nom de la llengua i que fomenta l'odi entre catalans i valencians, a la vegada que vol fer entendre que no parlem una mateixa llengua. Quan parlem catalans i valencians -jo sóc català del sud, o valencià del nord- ens entenem, i estic segur que no tenim el do de parlar en la nostra llengua i ser entesos per qualsvol persona, parli la llengua que parli, com els apòstols tocats per l'Esperit Sant. En aquest debat tan important, no estaria de més que la gent de les Illes, d'Andorra, de l'Alguer i de la Catalunya Nord, diguessin la seva, per veure com podem cercar un nom compost que acontenti a tots els polítics de cada zona geogràfica de parla catalana -perdoneu, no me'n puc estar de dir-li català-. Estic segur que la gent del País Valencià que oposita a Catalunya i li convaliden el nivell C de català no tindrà cap inconvenient a acceptar la unitat de la llengua, i que la gent del PP no farà res perquè això deixi de ser així.
Mentrestant, gent que no parla català ni valencià es converteix al pancartisme de disseny, i borda pels cantons, per salvaguardar la llengua que parlen en la intimitat, si és que ho fan, de l'hegemonia catalana.
dimarts, 16 de novembre del 2004
Voteu, voteu
Les enquestes electròniques de vegades generen cadenes de missatges personals i en llistes de correu, demanant la participació. Ho hem viscut en temps del PHN, amb les enquestes que els diaris del País Valencià i Múrcia feien per arreplegar adhesions al pla del PP. Aquests dies la cadena que circula per la xarxa demana participar de forma urgent en una enquesta que el diari Levante ha posat al seu web, preguntant si els visitants creuen que cal diferenciar entre català i valencià. La Vanguardia, per cert, en té una de semblant. Està bé fomentar la participació, per poc valor que tingui el resultat d'aquestes enquestes. Però, la impressió que dóna és que els mitjans donen per bona la discussió sobre si català i valencià són llengües diferents, en comptes de demanar rigor als polítics en un tema com aquest, que no té discussió si no és en el camp de l'agitació de les masses amb finalitats electorals.
dilluns, 8 de novembre del 2004
Arriba el Firefox 1.0
Dimarts 9 de novembre, tal i com s'anuncia al web de Mozilla Firefox, sortirà la versió 1.0 del navegador que està demostrant que hi ha alternatives de qualitat i lliures al navegador que se'ns imposa en el sistema operatiu Windows. Esperant també la versió 1.0 del client de correu Mozilla Thunderbird, saludem l'arribada de la primera versió definitiva del producte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)