Vaig votar en contra d'aquest Estatut, l'Estatut que ara està penjant del fil del Tribunal Constitucional. I vaig votar en contra perquè després de massa temps d'enrenou, de tanta cerimònia el 30 de setembre de 2005, els mateixos que deien que no cedirien ni un pam -CiU-, van accedir a retallar-lo a canvi d'una foto. Aquests mateixos ara fan afirmacions igual de rotundes al voltant de la seva relació amb Madrid.
Hem llegit aquesta setmana diverses opinions de Pasqual Maragall. Zapatero el va fer plegar per fer Montilla president, titulava Vilaweb, després d'haver estat notícia ja per una entrevista en un diari italià, on afirmava que no havia valgut la pena tants de maldecaps amb l'Estatut, vista la situació actual, i que haria estat millor voler canviar la Constitució primer. Avui diumenge La Vanguardia apunta la possibilitat que estigui volent crear un nou partit demòcrata europeu.
La veritat és que estic molt d'acord amb Pasqual Maragall, malgrat que potser ha escollit un moment poc oportú per parlar. Però, cadascú és lliure de fer-ho quan vulgui, i més sobre un tema en què estarem d'acord que s'ha fet molt de soroll per després tenir el que tenim, i que encara quedarà en menys. Ara bé, CiU hauria de reflexionar molt abans de parlar sobre el tema, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada