Segons Artur Mas jugar al tot o res amb l'Estatut significa quedar-se en res. I comparteixo aquest punt de vista. Les propostes de màxims estan per poder negociar a la baixa posteriorment. L'estratègia del tot o res CiU no l'ha defensat mai. Bé, mai, excepte al Parlament de Catalunya amb l'Estatut. Deia que no l'ha defensat mai com per exemple, quen es va aconseguir un sistema de finançament amb el PP que se'ns va vendre com molt bo i que després els mateixos que el van aconseguir es van sumar a la petició d'un de nou, amb el nou Estatut. O, també, en comptes de negar-se al transvasament de l'Ebre, es van cercar alternatives, acceptant el transvasament, tot i que després s'ha vist que de poca cosa han servit. És l'estratègia de demana, que alguna cosa caurà.
El problema del tot o res és que si després et desdius quedes en evidència. I això li ha passat a Artur Mas. De la política de punts no negociables que es defensava a la tramitació de l'Estatut a Catalunya s'ha passat a pactar amb el PSOE una rebaixa on els punts irrenunciables han desaparegut. És cert que no podem opinar massa perquè no coneixem el text, excepte els comentaris dels propis partits. Però, si es confirma allò que ha trascendit de l'acord Mas-Zapatero, sí que tenim dret a demanar coherència en els plantejaments, cosa que CiU no haurà demostrat tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada