Ex-comunista i ex-mort de gana

Ja ho diuen que quan et poses en política has d'estar conscienciat que hi haurà qui et desqualificarà, qui t'etiquetarà ràpidament. És curiós com algunes persones aprofiten l'anonimat per afirmar coses d'altres, a qui potser saluden pel carrer, o fins i tot amb qui mantenen converses, malgrat ser falsedats. Resulta que sóc ex-comunista -serà per tenir una germana que va anar a la llista d'ICV l'any 2003-, ex-mort de gana -serà que tinc sou de ministre i abans pidolava pel carrer-, i que ara ja menjo i per això no mossego la mà de qui em dóna de menjar. Per sort no sóc ni ex-comunista ni ex-mort de gana, tot i que ser comunista a mi no em sembla cap insult. Alguns es pensen que ho saben tot de tu, que pel fet de viure a l'Ebre és perquè algú t'ha col·locat -potser és el seu cas i per això assumeixen que és així-, i que anar en una llista electoral és el pagament d'uns favors que han quedat pendents de tornar. Fins i tot s'atreveixen a afirmar que has col·locat els teus -on, si es pot saber?-. I és que alguns es pensen que en saben molt. Potser si haguessin accedit a reduir el seu poder adquisitiu per viure a l'Ebre, a perdre una feina estable per passar a ser subcontractat fins no se sap quan, ... potser aleshores pensarien diferent.

Però, la ignorància és molt atrevida, i servida amb mala llet encara més. Per sort, com es diu, em va la marxa, i les paraules de personatges covards que no gosen dir qui són quan parlen no m'afecten, sinó que m'ajuden a omplir pàgines d'aquest bloc, i a augmentar-ne les visites. Potser us hauré de donar les gràcies, no?