El CAP a Tortosa

Després de molt de temps sense decidir-me avui m'he matriculat per fer el CAP (Curs d'Aptitud Pedagògica). Després d'un temps a tornar a estudiar. Més feina a l'agenda. Però, escric això perquè no m'hagués matriculat si no hagués vist que es feia al Campus Terres de l'Ebre. Així que ja sabeu. Hi ha temps fins el 6 d'octubre.

Programari lliure a Catalunya?

El proper dia 1 de novembre amb les eleccions poden arribar canvis en la línia política del govern de la Generalitat de Catalunya. Un dels punts que professionalment m'afecta però, que afecta la societat catalana en general, és el de la tecnologia. Concretament fa referència al programari lliure. El govern de la Generalitat ha iniciat durant aquesta legislatura diverses accions en favor de l'adopció d'aquest tipus de programari dins de l'administració pública. Si bé no han estat tan clares i decidides com s'esperava, preocupa la línia que els diferents partits puguin prendre en cas de governar.

Sovint des del món de la política, i el ministre Sevilla acaba de parlar-ne, es fuig d'estudi per tal de no parlar de programari lliure a l'administració. També sovint es recorre a la neutralitat tecnològica per dir que no es pot legislar sobre el tipus de programari. I sembla talment com si promoure l'ús de programari lliure i d'estàndards oberts a l'administracií pública eliminés la competència i perjudiqués les grans multinacionals de la informàtica. Res d'això. Qualsevol empresa, qualsevol, pot desenvolupar programari lliure. És més, fins l'empresa que a tots ens ve al cap quan parlem de programari restrictiu, desenvolupa i utilitza programari lliure. I qualsevol empresa pot fer projectes per a l'administració amb aquest tipus de programari.

De cara a les properes eleccions catalanes, en funció del resultat, és de tèmer que la Generalitat de Catalunya torni a exercir la seva particular visió de la neutralitat tecnològica de fa uns anys. És a dir, que només podrem treballar amb els sistemes de l'administració amb un determinat tipus de tecnologia, la qual requereix adquirir la llicència dels programes de determinat o determinats fabricants. I això seria un gran pas enrera. Com es posicionaran els partits?

Les paraules d'Antoni Vives

El senyor Antoni Vives va venir a Amposta la darrera legislatura en què va governar CiU com secretari del govern. I va venir a dir que estar contra el PHN era dir "no" a tot. Contraposava aleshores anar darrera de les pancartes amb negociar, com si fos l'única eina efectiva, cosa que es va demostrar que no. No va ser precisament la negociació convergent la que va posar punt i final, ni que sigui per una legislatura, al transvasament. Aleshores també al·ludia a la nova cultura de l'aigua com un model alternatiu buit de contingut, cosa que també s'ha pogut veure amb el temps que no era així.

Ara ha tornat Antoni Vives a les Terres de l'Ebre per fer-nos un dels seus sermons. Segons ell, els opositors a la central d'ENRON de Móra la Nova que ara no s'han mostrat en contra de la de Vandellòs o la de Riba-Roja, en un país com cal estarien a la presó. Deixem de banda la democràcia i el vot de les persones per premiar o castigar l'activitat dels polítics, i passem a enviar-los a la presó per dir blanc ara i negre després. Si això fos així, a banda de no estar en una democràcia, no només els que estaven contra ENRON estarien tancats.


Alguns tenen un problema. Quan algú els duu la contrària és perquè els volen mal, no perquè defensen les seves idees. I després donen lliçons de democràcia.

Promeses davant notari

De totes les propostes de cara a la galeria que Artur Mas està fent darrerament, la de dissabte és digna de comentaris. Afirmar que les promeses electorals se signaran davant de notari i s'enviaran als catalans perquè puguin reclamar el seu compliment després sembla, en principi, una mostra de coratge i de voluntat de fer les coses bé. Però, aquesta afirmació continua sent simple propaganda, un acte de cara a la galeria. Primer, perquè fins ara els candidats dels partits han vingut fent promeses públicament, de forma oral i escrita, i no veig per què aleshores no se'ls podia recriminar el no compliment de les seves promeses. Segon, perquè estic segur que en aquesta llista de promeses que se signaran, es curaran en salut. No crec que Artur Mas es comprometi a detallar les propostes, cosa que permet que la interpretació que se'n faci de les mateixes permeti dir que s'han complit o no, en funció de qui opini. I sense detall, sense saber què, com i quan, no deixa de ser res més que propaganda. Això sí, propaganda efectiva que arrenca aplaudiments del fervent públic.

Equidistància

Diuen els diaris que Esquerra torna a l'equidistància per a les eleccions. Com a les anteriors. Potser fins i tot pensen a mostrar la clau un altre cop. Penso però, que ara, igual que aleshores, les opcions de pacte són clares. La probabilitat de pacte amb el Partit Popular és zero. Amb PSC i Iniciativa podrien plantejar-se un nou tripartit. És clar que el tripartit hauria de plantejar-se de diferent manera. I no significa que cal demanar més poder uns o els altes, sinó que cal plantejar-lo de forma que no es produeixin les discrepàncies i enrenous que hem viscut aquesta legislatura.

Algú pot pensar que CiU és una altra opció probable d'Esquerra. I potser sí que ho és en el pensament de la direcció del partit. Ara bé, cal recordar que CiU no ha canviat gaire respecte del partit de fa 3 anys. Tampoc ha renegat de la política de transvasaments. Artur Mas és un dels que renegava dels aspectes de l'Estatut que després ell mateix va recolzar. I era CiU el partit que era convenient que es passés una bona temporada a l'oposició. Però, els partits tenen en compte que la nostra memòria política és volàtil i segur que si s'arriba al pacte per fer Artur Mas president, ens donaran mil i una raons perquè estiguem tranquils i contents.

Imatges de Roma

Ja he penjat una bona part de les fotos que vam fer a Roma en el nostre viatge de noces. Roma impressiona. Té un patrimoni històric i cultural increïble. La zona de restes romanes és immensa però, no cal anar-hi per trobar vestigis romans. Només cal passejar-se pel centre per trobar-ne rastre en esglésies i altres edificis.
Les fonts i les places són un dels atractius de la ciutat. Moltes tenen el seu corresponen obelisc. La gent s'aplega al voltant de fonts, com les de la plaça Navona, la de la plaça d'Espanya -amb les seves escales-, la de la plaça del Panteó (o de la Rotonda), o la de la Fontana di Trevi, on sempre hi ha gent, sigui de dia o de nit, plogui o faci sol. Alguns diuen que aquesta font decep en veure-la en viu però, a mi en canvi no em va donar aquesta sensació. En un espai reduït tens una font impressionant, amb un soroll relaxant de l'aigua brollant contínuament. Aquesta font em va recordar les escales de la catedral de Tortosa. Si a la Fontana di Trevi li tombessin els edificis del davant per donar-li un espai més gran davant, perdria el seu encant, com sembla que pot passar amb la catedral de Tortosa amb el projecte de gran plaça al davant que es vol fer.
El trànsit és intens. En qualsevol carrer, per estret que sigui, pots trobar-te vehicles circulant. Moltes motos, Vespes millor dit. No de bades és un dels articles de record de les botigues. Com deia, el trànsit és intens però, hi ha un cert ordre tàcit. Hi ha avingudes amb passos de peatons sense semàfors, on has de posar el peu a l'asfalt perquè els vehicles s'aturin... però, ho fan.
El cristianisme ha marcat tot el patrimoni històric. A algú li pot molestar. A mi no. Entre altres coses forma part de la història. En qualsevol font, en moltes restes romanes, hi ha escuts papals i inscripcions referents al pontífex corresponent. Alguns temples romans en runes també són antigues esglésies en runes.
El Vaticà és també un lloc impressionant, grandiós. No feu cas de les agències si us diuen que cal fer tantes cues. Aneu a mig matí i no en fareu. Per entrar als museus vaticans aneu també pel vostre compte. De cues poques i us sortirà més barat. I dins dels museus podeu menjar a bon preu -comparat amb els restaurants de Roma-. Les dimensions de la Basílica de Sant Pere tomben d'esquena. Et sents minúscul. La tomba de Joan Pau II és lloc de peregrinació, amb persones resant-hi durant estona. Si pugeu a la cúpula de Sant Pere prepareu-vos a un darrer tram de 320 esglaons. Un cop dalt la vista de Roma val l'esforç. Els museus vaticans sorprenen per la quantitat d'escultures no cristianes, gregues, romanes, etrusques, egípcies, que hi ha exposades. La Capella Sixtina és la part més esperada de la visita, després de passar per molts passadissos i sales amb exposicions. Sorprén que no hi deixin fer fotos ni gravar, ni que sigui sense flaix. Això no ho entendré mai, més perquè els drets d'autor de les obres ja fa temps que haurien d'estar exhaurits.
Bé, potser millor mireu les fotos i si un dia ens trobem per fer un cafè ja petarem la xerrada i comentarem els detalls.

Antoni Sabaté entra a la blocosfera

El socialista Antoni Sabaté, actual delegat de Cultura, ex-alcalde de Flix, és una de les recents incorporacions de polítics ebrencs al món dels blocs. Ens ho ha fet saber Manel de la Vega en un comentari a l'entrada anterior. Ara mateix, si intenteu entrar-hi, almenys amb el Firefox, no podreu, perquè el codi HTML de la publicitat que ha posat de Montilla té un error i fa que la pàgina es vegi malament. Segur que utilitza Internet Explorer, en comptes del programari lliure Firefox, i per això no se n'ha adonat -perdoneu però, és costum meva remarcar les alternatives lliures a programari restrictiu, i més en l'àmbit polític i/o públic. Si voleu, al Google Reader podeu veure el contingut.

Bé, però, el motiu del text només és comentar l'aparició d'aquest nou bloc. Independentment de la coincidència de pensament o no, és una bona notícia. Ben trobat!

Els polítics ebrencs a la xarxa

Fent una repassada són relativament pocs els polítics ebrencs amb presència personal a la xarxa. La creació de blocs personals ha estat seguida majoritàriament pels caps de llista de Tortosa (Joan Sabaté, Ferran Bel i Ricard Forés), a més d'altres casos, com Joaquim Vilagrassa de l'Aldea, Toni Espanya d'Amposta, Joan Josep Duran de Móra d'Ebre, o Manel de la Vega de Tortosa. Trobo que seria interessant que cada partit tingués una blocosfera tan extensa com la socialista. D'aquesta manera tindríem un directori de blocs on els polítics podrien expressar la seva opinió, tant de bo des d'un punt de vista més personal que de partit.

A banda de la quantitat cal comentar també la qualitat. Pocs dels blocs polítics cuiden el seu potencial públic. Dos dels polítics més importants han tingut el seu bloc aturat des del mes de juliol. Ricard Forés l'ha tingut aturat des del mes de juny. No sempre els continguts, a més, són allò que s'espera del bloc d'un polític -potser en Miquel Iceta seria un model d'allò desitjable?-. Acostumem a veure continguts d'autocomplaença o de crítica a l'adversari. Però, no acostumem a veure reflexions massa profundes, reflexions que no vagin més enllà dels missatges que ja emeten habitualment els partits.

No es que posi tots els blocs dels polítics ebrencs al mateix sac, ni tampoc vull ser jo qui els digui què han de fer. Però, sí que tinc la sensació que molts dels polítics no creuen en els blocs que tenen a la xarxa i que ho fan quasi bé per poder dir que hi són presents.

Aznar, seguidor de Ferran i Isabel

L'altre dia el brillant ex-president del govern, José María Aznar, es confessava seguidor de Ferran i d'Isabel, dels Reis Catòlics, en una de les seves conferències. Equiparà la polèmica del Papa arran del seu discurs a Alemanya amb la conquesta musulmana de la Península Ibèrica del segle VIII. Tot i ser de l'opinió que Benet XVI no va fer cap discurs ofensiu, la comparació d'Aznar és curiosa. Segons ell els musulmans haurien de demanar perdó per 8 segles d'invasió d'Espanya si volen que el Papa demani perdó per les seves paraules. És a dir, que l'any 711 ja existia Espanya, única i indivisible, i que el món era tan estable que l'entrada dels musulmans a la Península ha de ser denunciada avui dia, per ser un acte inusual a l'època, en una humanitat pacífica i civilitzada. Sort que ens il·lumina aquest gran home.

Ferir sensibilitats

La retirada d'una òpera de Mozart, Idomeneu, a Alemanya pel fet que en aquesta es mostren els caps decapitats de Poseidó, Jesús, Buda i Mahoma, és un fet insòlit. Els motius són també insòlits. No es tracta de no voler ferir la sensibilitat dels creients cristians, budistes o musulmans. Es tracta de no voler ofendre els musulmans per por d'actes violents. Per començar, l'opinió que cristians i budistes puguin tenir queda en segon pla. A continuació es descontextualitza l'escena oblidant que es tracta d'una interpretació d'una òpera i no d'un acte anti-religiós. Es podria fer una crítica del gust del director en qualsevol cas. I per acabar-ho d'adobar, resulta que tot és per por, no per respecte. Al final sembla que qui més violència utilitza, qui més inseguretat crea, és a qui es té més en compte. No sé ben bé com aniran les coses en el futur però, la cosa no pinta gaire bé. En part, gràcies als amics de les Açores, amb la seva guerra preventiva.

Elvira Lindo

LA MARFANTA té una entrada que parla sobre la incoherència de defensar Rubianes per la censura que ha rebut a Madrid i a la vegada protestar perquè la pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona hagi estat Elvira Lindo, una persona de parla castellana. I per acabar d'adobar la crítica recorda que Antonio Cañizares, l'arquebisbe de Toledo, contrari a la destrucció d'Espanya en uns termes que recorden els 40 anys de dictadura, va ser a Tortosa durant les Festes de la Cinta i no va haver cap daltabaix per aquest fet.

Jo també volia parlar d'aquest tema, el d'Elvira Lindo. És vergonyós que es boicotegi el pregó d'una Festa Major pel fet que qui l'ha de fer no parli en català. És vergonyós i trist, i impropi de gent que va de plural i de progressista per la vida. Però, Esquerra, per desgràcia, ens ha obsequiat aquesta legislatura amb perles de vergonya que no s'esperaven. I sovint han estat posicionaments o opinions que han convidat els polítics i personatges espanyols a utilitzar aquestes perles per poder dir que a Catalunya es discrimina el castellà, que només s'accepta allò que sigui anti-espanyol, etc. Patètic.

Les paraules del Papa

Potser ser cristià sigui un factor de parcialitat però, durant els dies que hem estat a Roma ha estat quan ha esclatat la polèmica sobre les paraules de Benet XVI sobre la violència religiosa, de les quals vull escriure.

Crec que mediàticament s'ha donat un punt de vista una mica esbiaixat del discurs que va fer el Papa. Perquè, si es llegeix bé, està clar que les paraules són una reflexió sobre religió i raó, sobre la necessitat de no utilitzar la violència en nom de la religió -de cap religió-. I a més, el context del discurs és una lliçó magistral en una universitat, cosa que obliga a llegir-lo d'una manera profunda, no superficial. I aquesta superficialitat és la que es desprèn de les notícies que des d'aleshores s'han publicat. És el Vaticà i el Papa que han hagut d'aclarir els conceptes. Els mitjans bàsicament han parlat de la polèmica, de les reaccions i han publicat el discurs sencer, en algun cas. Però, no han hagut gaires anàlisis -confesso que he llegit per sobre les notícies durant aquests dies de descans-. A Europa aquesta anàlisi és necessària per tal que les persones de religió islàmica no se sentin ofeses i que puguin tenir un punt de vista diferent de l'oficial o oficiós dels líders dels seus països de procedència.

El bombardeig de Corbera

Fa unes setmanes, el 8 de setembre de 2006, Joaquim Roglan publicava a La Vanguardia un article amb títol Cosas curiosas de Catalunya, on comentava errors històrics del país. El primer d'ells està relacionat amb el Poble Vell de Corbera d'Ebre. Aquest és un dels llocs emblemàtics de casa nostra per recordar la Batalla de l'Ebre i les destrosses que comporta qualsevol guerra. Segons el periodista, les runes del Poble Vell no són fruit de bombardejos de l'aviació franquista. Diu que haurien estat pocs casos les cases afectades per les bombes i que en traslladar-se els veïns a l'actual poble de Corbera d'Ebre, s'haurien emportat material de les cases anteriors per construir les noves, així com el rodatge d'una pel·lícula hauria requerit dinamitar algunes cases del poble.

En una carta al director, des del Patronat municipal del Poble Vell de Corbera d'Ebre, el senyor Joan Antonio li feia observacions sobre les afirmacions de l'article

No sé si coneixeu el tema i si podeu afirmar en un o altre sentit si, efectivament, el Poble Vell de Corbera està com està fruit dels bombardejos, tal com n'he estat convençut fins ara, o si és una imprecisió històrica, com assenyala Joaquim Roglan.

Sant tornem-hi!

Ja estem de tornada després de dues setmanes de desconnexió total del món del bloc i parcial de l'actualitat. Hem viatjat a Roma, ciutat impressionant, que ens hem recorregut a peu per visitar-la i gaudir al mateix temps dels seus carrers. No cal que us expliqui què hi ha a Roma. Ara bé, més endavant miraré de penjar algunes fotos, que no totes les que he fet, doncs en serien massa. Aprofitaré les fotos per comentar temes d'actualitat d'aquí a casa nostra que són també presents allí. I res, que poc a poc l'engranatge torna a funcionar. Donem-li temps.

Demà és el dia

Durant uns quants dies el bloc quedarà aturat. I serà per un motiu molt important. Maria Jesús i jo ens casem demà. Arriba un dels dies més importants de la nostra vida. I després un descans merescut. Fins aviat!

Records

El equipo A, al cine

Una notícia per a freak-EBRE!. La famosa sèrie dels 80 El equipo A arribarà a la gran pantalla. El coronel Aníbal podria estar interpretat per Bruce Willis. Més informació aquí.

Les estadístiques dels punts

Fa poquíssim que està en vigor el carnet per punts i ja tenim estadístiques que diuen quant s'ha reduït la sinistralitat a les carreteres. La prudència utilitzant les dades no és precisament elevada, doncs sense un estudi de l'evolució de les dades durant un temps determinat, les conclusions obtingudes probablement acabin sent incorrectes. El problema és que la premsa corre a donar grans notícies sense pensar-s'ho i que als governants els agrada donar xifres i més xifres.

Si el mes vinent la sinistralitat augmenta respecte del mateix mes de l'any passat, segur que ningú no dirà que el carnet per punts és un fracàs. Hi haurà explicacions referint-se a la necessitat de tenir més dades per poder emetre judicis. En canvi ara això no és així i estem veient com sembla que això del carnet per punts redueix la sinistralitat i la velocitat. Propaganda o equivocació?

Presència romana

Josep Torta té una entrada al seu bloc en referència a la notícia del dia d'avui sobre la primera presència romana a la Península Ibérica. La notícia comenta que les darreres troballes localitzades a l'antiga desembocadura de l'Ebre confirmaríen la presència romana a la zona. S'han trobat dos campaments de la Segona Guerra Púnica. Això confirma la presència romana a la Península i també la seva participació en la lluita contra Cartago.

Però, l'entrada de Josep parla de què s'entén per antiga desembocadura de l'Ebre en aquella època. Mostrant un plànol d'Hispània de l'època es veu com més avall de Dertosa hi ha Adeba, denominació que l'Ancient Library associa amb Amposta.

Què més necessites?

Compte enrera

La mort del PSC

El bloc de Roquet del Delta té una entrada que fa referència a la mort del PSC, la qual ha de dur al naixement del PSOE-Catalunya, després que la dona del president de la Generalitat s'hagi donat de baixa de militant del PSC. Ahir l'Iu Forn, al diari Avui, parodiava la situació del PSC, proposant un diàleg imaginari entre Pasqual Maragall i el seu germà Ernest, amb una sèrie de comentaris sobre esdeveniments que han anat passant darrerament i que es poden considerar atacs al sector pro-Montilla dels socialistes.

No diré que no. Jo també penso que els socialistes catalans estan mostrant una divisió que pot acabar, bé amb una trencadissa -sobretot si les eleccions van malament-, bé amb una imposició del sector més PSOE -si no van malament-. Què trobeu vosaltres? Penseu també que està naixent el PSOE-Catalunya?

Ministres transvasistes

Ho diu La Verdad. El ministre Sevilla diu que el PSOE no s'oposa als transvasaments. De l'Ebre diu que no es pot transvasar aquest any perquè pateix la sequera. I diu que el govern no ha dit mai que no a un minitransvasament des de l'Ebre. Ara a veure qui el desmenteix. Perquè em temo que, com sempre, els socialistes de l'Ebre callaran i es mostraran comprensius amb el seu partit, que ha derogat el PHN però, que continua generant incertesa sobre el seu punt de vista sobre els transvasaments.

Les tanques de Fadesa

Els regants del canal de l'Esquerra de l'Ebre han tret les tanques que barraven el pas al camí de la seva propietat al costat d'aquest canal. A hores d'ara no entenc com pot ser que una empresa barri el pas d'una propietat que no és seva i que encara avui no estigui solucionat el problema.

Mor el caça-cocodrils

El director del zoo de Queensland d'Austràlia , Steve Irwin, conegut pels seus documentals sobre natura, sobretot pels de cocodrils, ha mort per una picadura d'una rajada verinosa (Dasyatis brevicaudata) mentres treballava en un documental marí.

Missió de pau

Causa indignació la postura del Partit Popular envers la missió de l'exèrcit espanyol al Líban. Que hi va en missió de pau, per ajudar a estabilitzar la zona, i sota el comandament de les Nacions Unides no ho dubta ningú. Crec que no va ser així quan Aznar va donar suport a la invasió d'Iraq i a la suposada missió de pau de l'exèrcit espanyol al país envaït. Que l'exèrcit vagi en missió de pau no significa que vagi sense armes, com ha volgut caricaturitzar Mariano Rajoy. No deixa de ser un exèrcit que en el cas que sigui necessari s'ha de defensar i ha de defensar les persones que hagi de protegir.

En temes bèl·lics el PP no pot donar lliçons a ningú. No m'agrada veure l'exèrcit espanyol a l'estranger, tot i que cal tocar de peus a terra i acceptar que hi ha situacions, legals i comprensibles, en què s'ha de col·laborar. Quan es va envair l'Iraq aquests que ara es preocupen tant pel perill per als soldats no ho feien. I tampoc no escoltaven els ciutadans que van sortir al carrer en senyal de protesta, cosa que ara sí que fan quan surten a protestar contra els socialistes. És la deriva del PP.

Camps de golf a l'Ebre

Llegia en una entrevista a l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, que a les Terres de l'Ebre no estan apostant pel model de creixement del llevant peninsular quan es promouen camps de golf i urbanitzacions annexes. Segons l'alcalde, un o dos camps de golf a les nostres terres anirien bé. És clar, en un primer moment això pot semblar una resposta coherent. Però, és que aquesta argumentació té punts febles. Si un o dos camps de golf beneficiaran les Terres de l'Ebre, per què no tres? I si tres també, per què no quatre? És més, per què no pot tenir cada població de les Terres de l'Ebre un camp de golf? Es poden considerar camps de golf propers els que hi ha ben prop, a Vinaròs i prop de l'Hospitalet?

Aquesta argumentació no és vàlida. El model de camps de golf i urbanitzacions es denuncia com un model no sostenible a Múrcia i País Valencià, llocs on es reclama aigua de l'Ebre. Aquí, amb l'excusa que no tenim camps de golf es posa el punt de partida perquè es materialitzin experiències basades en aquest model de creixement. Qui assegura que això seran projectes puntuals i que no seran un dels tants intents que hi haurà de convertir el territori en un oasi del golf i del totxo?

Sega de l'arròs

Ahir posava una entrada de les primeres imatges de la sega de l'arròs de la temporada. Avui, un dia assoleiat, he pogut fer unes quantes fotos més i gravar tres videos il·lustratius.

En el tercer dels videos es pot veure el procés de canvi de l'arròs del dipòsit de la màquina recol·lectora al remolc del tractor. I com no pot ser d'altra manera, esplugabous observant de prop la jugada. Prop, al camí, unes gavines feien la festa. I en un quadro d'arròs segat els protagonistes eren els martinets blancs. Aquestes fotos les teniu a l'àlbum Delta de l'Ebre 2006 de Flickr o també al grup Flickr Ebre.

Comença la sega

Ha començat la sega de l'arròs. Avui m'he trobat un arrossar que estava quasi acabat de segar. La màquina recol·lectora, coneguda aquí per la versió castellana cosechadora, anava envoltada d'esplugabous que esperaven picar alguna cosa.

A sota teniu un video del moment.

Creative Commons i Flickr

Les llicències Creative Commons són un conjunt de llicències que permeten que un autor estableixi sota quines condicions publica la seva obra. És a dir, que indiquen què permet i què no permet l'autor que faci un usuari de la seva obra. Una obra intel·lectual per defecte neix de forma que l'autor té absolutament tots els drets, que en la nostra legislació es divideixen en drets morals i drets patrimonials (econòmics). Els primers, els morals, són personals i intransferibles, i són adquirits automàticament per l'autor en crear l'obra. Els segons poden ser compartits, transferits, etc., i són els que permeten que una obra pugui ser llegida, escoltada, copiada, venuda,...

Alguns autors decideixen que les seves obres siguin molt restrictives, no permetent la seva còpia, com passa amb la indústria musical tradicional. Les llicències Creative Commons vénen a flexibilitzar aquest punt de vista tan restrictiu, proposant que l'autor decideixi quines llibertats dóna sobre l'ús de la seva obra. Pot decidir restringir-les molt o flexibilitzar-les al màxim possible. Per això, la iniciativa Creative Commons parla de Some rights reserved.


Quan algú publica un llibre, fotografies, un lloc web, etc., pot seleccionar quines coses permet que els usuaris d'aquests puguin fer. Amb Creative Commons hi ha un formulari que simplifica molt aquesta feina. En el formulari es pregunten vàries coses:

1. Es permeten usos comercials de l'obra?
2. Es permeten modificacions de l'obra?
3. En quina jurisdicció s'està publicant?
4. Quin tipus d'obra és (text, àudio,...)?

La dues primeres són realment les que indiquen el tipus de drets que s'atorguen. En el cas d'aquest bloc i de les fotos de Flickr que tinc penjades, jo permeto usos comercials de l'obra i permeto modificacions, sempre i quan siguin en les mateixes condicions que jo la publico. Queda implícit el dret inalienable de reconeixement de l'autor, que cal respectar-lo sempre. El resultat, que l'obtindríeu igualment amb les opcions del formulari que proporciona Creative Commons, és la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual per a Espanya.

Dins de Flickr es pot configurar quins permisos per defecte tindran les fotos que es publiquen. Per fer-ho s'ha d'anar, un cop us hagueu identificat com usuaris, a l'opció Your Account del menú You. Allí cal seleccionar l'enllaç Photo Licensing. Apareix un formulari on es pot seleccionar el tipus de llicència, en anglès. Reconeixement-CompartirIgual es correspon amb Attribution ShareAlike a la llista. La resta d'opcions que es donen són les altres llicències Creative Commons existents, que es troben explicades al web de la iniciativa.

I així, de forma senzilla, podeu fer que les vostres imatges de Flickr es publiquin sota una llicència més o menys permisiva, contribuint a promoure la compartició del coneixement.

Arús

Fa bastants anys, quan van començar a TV3, m'agradava veure el programa Força Barça, presentat per Alfons Arús. És més, era dels que mirava els partits per la tele i escoltava el Força Barça de la ràdio. Amb el temps el programa va canviar de nom, de cadena i va començar a incloure continguts de premsa rosa i sobre personatges estrafolaris -freaks-, ridiculitzant-los fins un punt en què ja se sobrepassa la gràcia inicial i s'arriba a la burla oberta cap a les persones.

Des de fa un temps que Arús està a City TV, ara Td8, amb el programa Arús City, un programa que viu de parlar dels altres mitjans, dels famosos i de la premsa del cor. La temporada passada, a més, es feia una còpia presentada pel mateix Arús, i amb el mateix equip, a la 1a cadena de TVE, anomenat Tan agustito. Aquesta temporada sembla que continua el programa a Td8. Ja he vist dos dies que l'estaven fent. Acabo de veure com feien un resum del programa de la 1a, El coro de la cárcel. Se'n fotien d'un dels presos que participa, perquè s'equivoca, perquè té una forma de parlar determinada i evocaven allò de "me he quedao con tu cara".

I m'he emprenyat. Parlant clar, quatre "pijos" fan un programa de press-clipping televisiu i a més es dediquen a ridiculitzar persones que tenen un nivell cultural i una situació personal en la qual no ens voldríem trobar nosaltres. Però, com volem que es posin en la pell de les persones preses que fan el programa, si un dels espais que, almenys la temporada passada, tenen està dedicat a presentar roba de marca, però de marca cara, com si fossin articles que estan a l'absat de tothom? Quina porqueria de tele!

Google Reader

Des d'avui el meu bloc té una agregació d'entrades d'altres blocs. Si mireu a la barra vertical de la dreta, veureu que hi ha un requadre gris que té per títol Per l'Ebre... Es tracta d'un requadre que conté una agregació, un poti-poti d'entrades de diferents blocs ebrencs que tenen canal RSS o ATOM. Aquests canals serveixen per poder compartir continguts entre diferents webs i aprofitar-los com continguts propis les webs que els agafen (se'n diu sindicació de continguts). La majoria de sistemes de creació de webs dinàmics incorporen canals per sindicar els continguts, en format RSS, XML o ambdós. Google ofereix una eina web per llegir les entrades de diferents blocs o webs on l'usuari se subscriu. Però, també es pot aprofitar per posar aquesta llista al web propi amb un tros de codi Javascript que et donen. L'eina en qüestió és Google Reader.

No cal dir que si teniu l'oportunitat d'utilitzar una eina de gestió de continguts que sigui programari lliure us la recomano abans que una de no lliure. Però, les eines de Google també les recomano, per ser senzilles i útils. No inventen res de nou però, posen les coses a l'abast de tothom i, molt important, s'encarreguen de donar-ho a conèixer.

Per cert, que aquesta agregació de blocs l'he posat perquè l'he vist en un bloc que he descobert avui: Tres és companyia. Es tracta del bloc creat per l'ampostí Artur Tallada, relacionat amb el món de la informàtica i de l'educació, i un lector de Tolkien pel que he llegit.

Dia del bloc 2006

Google-Apple

Llegeixo a google.dirson.com que el director general de Google, Eric Schmidt, és des d'ahir membre del Consell d'Administració d'Apple. Sembla que s'han configurat dos fronts: Microsoft-Yahoo! i Apple-Google, per fer una primera observació, potser precipitada i superficial.

Monarquies hereditàries

Xavier Trias creu que l'Ajuntament de Barcelona és una monarquia hereditària. Serà perquè els socialistes porten ja moltíssims anys governant, serà perquè els dos darrers alcaldes hauran deixat el càrrec abans d'hora per facilitar la successió, potenciant el nou candidat. Penso que sí, que els socialistes porten molt de temps governant l'Ajuntament de Barcelona i que quan ells mateixos parlen de necessitat de canvi a Madrid o a la Generalitat, han d'acceptar que a l'Ajuntament també haurien d'estar d'acord que els altres partits demanin un canvi. També penso que aquesta estratègia, que potser va iniciar Pasqual Maragall a Barcelona, de plegar abans d'hora i deixar el consistori en mans del successor, per poder-se guanyar la gent, no és la més desitjable per a un càrrec electe, qui se suposa que es compromet a complir la legislatura, excepte raó de força.

Ara bé, que això pugui equiparar l'Ajuntament amb una monarquia hereditària ja no ho comparteixo. Perquè si a l'Ajuntament de Barcelona governen els socialistes és perquè han guanyat les eleccions, succesivament des dels anys 80. I a la vegada és perquè els altres partits no han aconseguit convèncer els electors per ser ells qui governin. Aquells que ara parlen de monarquia hereditària quan és el dia de les eleccions parlen de la festa de la democràcia.

Les fotos de Flickr al mapa

Josep Torta explica en el seu bloc com es poden situar de forma senzilla les fotos que feu amb Flickr en un mapa de Yahoo! Maps. Aquesta opció fa molt interessant l'ús de Flickr i desplaça Google Maps una mica, pel fet que queda la gestió de les fotografies i la informació geogràfica integrada dins del mateix entorn. Tot i això, també es poden enllaçar les fotos de Flickr amb els mapes de Google.

El ministre Clos

M'ha sorprès el futur nomenament de Joan Clos com ministre d'Indústria en substitució de José Montilla. L'actual ministre ja fa dies que sembla més candidat a presidir la Generalitat que ministre, cosa que diu molt poc de la classe política. L'estratègia del partit pot més que el deure de treballar pel compromís adquirit fins final de legislatura. Ara Joan Clos el substituirà, i dóna la sensació que és perquè els socialistes no confien tenir massa bons resultats a Barcelona per a les properes eleccions municipals. Com quedarà l'Ajuntament de Barcelona ara? S'ha obert un altre debat successori ara que s'ha tancat del del candidat a la Generalitat? I una mica d'humor... Tornarà Pasqual Maragall a ser alcaldable de Barcelona?

Propietat intel·lectual

M'agradaria compartir un dubte raonable amb qui em llegeixi. Ahir estava llegint l'EBREDIGITAL. Hi apareixia una notícia sobre la pesca furtiva en zones restringides del Delta de l'Ebre. La notícia, si hi accediu a través de la portada, no de l'enllaç directe, va acompanyada d'una foto dels Ullals de Baltasar. D'altra banda, la foto que acompanya aquesta entrada del bloc és el resultat de retallar i d'escalar a 195x75 la imatge que es troba en aquest enllaç, penjada per mi a Flickr el mes d'abril.

Crec que, malgrat que el retall no és idèntic, podríem dir que l'origen d'ambdues fotografies, la imatge original, és la mateixa. A mi m'ho sembla, si no és que s'ha produït una d'aquelles coincidències tan curioses, doncs llum, vegetació i elements flotants dins de l'aigua són els mateixos.

No vull ara fer polèmica amb la gent de La Veu de l'Ebre, una mitjà de comunicació local molt important a casa nostra. Només vull fer notar que els mitjans sovint obliden que la propietat intel·lectual ens afecta a tots, i obliden que els materials lliures també van acompanyats de llicència -almenys en el meu cas-, amb unes condicions ben senzilles: reconèixer l'autoria.

En qualsevol cas, si m'he equivocat -he contactat amb la gent del setmanari- corregiré aquest text de seguida.

Actualització: M'han contestat de La Veu de l'Ebre que la causa de l'omissió és una mancança del programari de gestió dels continguts i que intentaran corregir-ho. Personalment, crec que dins del text de les notícies hi ha espai per fer-ho però, cadascú treballa com creu convenient.
Actualització 2: No podreu veure la imatge que referencio aquí perquè la notícia ja no és a la portada de l'EBREDIGITAL.

Coeteres

Fa uns mesos Jordi Valero, aprofitant unes imatges que vaig penjar sobre torres defensives al terme d'Amposta, va comentar a la llista Amposta l'interès de les coeteres del Delta, en mal estat de conservació, que van desapareixent gradualment. Aquestes casetes eren fa bastants anys el llocs on es guardaven i des d'on es tiraven els coets que havien d'evitar les pedregades típiques de finals d'estiu.
Darrerament he fet fotos de les que m'he trobat anant en bici per la ribera. Les podeu veure a l'àlbum Delta de l'Ebre 2006 a Flickr, al grup FlickrEbre (al qual podeu pertànyer lliurement) i cercant coetera o coeteres a Flickr.

El grup propi del PSC

El president Maragall va ser notícia fa uns dies per demanar que el PSC hauria de tenir grup propi a Madrid. El seu successor com cap de llista no ho vol demanar i la vice-presidenta del Congrés dels Diputats Carme Chacón no ho veu prioritari. I és que els socialistes molts cops sembla que pensin més en clau de PSOE que no pas en clau de PSC. Quan governava el PP tots els esforços anaven dirigits a posar Zapatero a la Moncloa. Elecció rera elecció, l'objectiu dels socialistes catalans sempre semblava el del PSOE, governar a Madrid. Quan el PSOE ha posat contra les cordes els socialistes catalans, aquests han seguit el camí marcat per ells, no el propi. Per això, per molt bonic que fos que el PSC tingués grup propi, que ho dubto, també dubto que servís per tenir independència de pensament respecte del PSOE. En qualsevol cas, seria més senzill per als partits catalans acusar-los de fer seguidisme.

Pesca furtiva al Delta

L'EBREDIGITAL publica una notícia referent a l'increment de la pesca furtiva en zones restringides del Delta de l'Ebre. Ahir, passejant per la zona del carril bici de l'Encanyissada, una família estava dins de la zona delimitada com Parc Natural, diria que fent un pícnic. Però, tornant al tema de la pesca, ja fa mesos que en molts llocs del Delta, entre ells la zona dels Ullals de Baltasar, que es poden veure moltes persones pescant.

Diu l'informe que no saben que no es pot pescar en aquells llocs -acostumen a ser ciutadans estrangers-. Ara bé, sí que miren de camuflar-se per no ser vistos, a no ser que es passi per allí. No sé, que a finals d'agost es parli d'una cosa que ja fa un grapat de mesos que ocorre...

Fotografies de Josep Salvany

Una entrada del bloc Bauen parla del Fons Salvany, emmarcat dins del projecte Memòria Digital de Catalunya. Fa referència a la presència d'imatges de les Terres de l'Ebre. No n'he trobat cap d'Amposta -almenys encara- però, n'hi ha moltes de Tortosa, com una de la Llotja de Tortosa, al seu emplaçament anterior. Una altra feta des del pont de la Cinta, on hi ha l'actual pont de l'Estat. Una mostra una vista del Castell de Sant Joan, molt diferent de l'actual Parador. Una mostra el vapor "Ciudad de Tortosa", a l'Ebre. Es poden recordar les escales de la Catedral en una altra foto. Es pot veure la plaça de l'Àngel. La porta de l'antic Seminari, posteriorment Institut Joaquim Bau, ara únic record de l'edifici, recentment excavat pels arqueòlegs. O una vista de l'Ateneu i del Mercat. Totes de l'any 1914. No sóc tortosí però, m'agrada veure fotografies antigues de la ciutat veïna a la meva, on es pot observar el pas del temps.

El català, segona llengua a la blocosfera

Vilaweb es fa ressò avui d'un estudi sobre el cens de blocs mundial en què el català se situa com segona llengua a la blocosfera en nombre de blocs. El mateix estudi era referenciat la setmana passada pel bloc El Cadafal. Segons les dades de l'estudi, fet per l'organització NITLE, en primer lloc hi ha l'anglès i en segon el català. Entre les dues hi ha una llengua indicada com Too_short, cosa que es podria despendre de la forma com es dedueix la llengua dels blocs. La deducció no es fa cercant cap etiqueta dins del codi de la pàgina que indiqui la llengua, sinó que s'intenta deduir del text d'aquesta. Això explicaria que alguns textos no fossin prou llargs per reconèixer la llengua i que per això fossin marcats com Too_short.

El cabal de l'Ebre

El passat mes de març es va produir una crescuda controlada de l'Ebre, d'aquelles que fan que mitjans de comunicació del País Valencià i de Múrcia practiquin la demagògia fent veure que aquí, a les Terres de l'Ebre, hi ha molta aigua, que en sobra. Quan passa això sovint es fan comentaris a casa nostra dient que quan han de venir a parlar del nivell de l'Ebre és quan està baix, com ara, o com quan la plataforma va fer aquella cadena humana dins del riu.



Ara és hora que vinguin i vegin quin cabal té l'Ebre, el riu del qual volen endur-se l'aigua i seguir alimentant la febre del turisme del golf. Ara, que tornen a demanar aigua, han de venir i ensenyar als ciutadans del llevant peninsular que l'Ebre, per si no ho sabien, també pateix la sequera. I de passada poden explicar què en pensen de notícies com les que diuen que 1 de cada 4 vivendes noves a Múrcia van associades a camps de golf, o que en 5 anys es construiran a la zona del Mar Menor, 200.000 vivendes, el mateix que s'ha construït en 40.

Però, segur que no ho faran i continuarem veient al Canal 9 anuncis de la Generalitat Valenciana comparant amb gots d'aigua quanta aigua havia de treure de l'Ebre el transvasament i quanta envia a la mar cada any. Clar com l'aigua, diuen ells.

Una moto dins del riu

Passejar pel costat del riu Ebre, a Amposta -tot i no ser patrimoni d'Amposta lo que reflecteix la foto- ofereix una vista d'un riu que, en un dia com avui, està tranquil. I com fa temps, el riu està ple d'algues, tot i que potser no tantes si es va fer alguna neteja per a Festes Majors.
Les algues per sí mateixes no són brutícia però, ajuden a que les coses que les persones tiren al riu s'hi enganxin i facin que l'Ebre presenti a les seves vores una imatge prou fastigosa. No entenc com hi ha gent que pot passar-se hores al passeig i als embarcadors pescant entre les algues.
La foto d'aquesta entrada mostra una de les tantes coses que es poden trobar al riu. Imagino que és excepcional però, he pogut veure una moto enfonsada a la mateixa vora, més o menys enfront del parc de bombers. El vent, que feia que l'aigua superficial anés cap amunt, ha tapat la moto, just després que he fet la foto.

Pintades sobre la Cambra a la ribera

Aquestes quatre imatges corresponen a pintades que es poden veure en algunes cases de la ribera. La primera no la vaig entendre massa quan la vaig veure. Pensava que era una broma.



Però, en trobar la segona, la tercera i la quarta, imagino que està relacionada també amb el tema de la Cambra Arrossera del Montsià. Excepte en la primera i la quarta, apareix l'any de fundació de la Cambra Arrossera d'Amposta, 1927, així com una petició que torni Soneca, qui fou president fa uns anys.

Catifa groga

La setmana vinent diuen que podrien començar a segar els pagesos amb l'arròs més avançat, mentres que la majoria començarà d'aquí a quinze dies. Ja hi ha molts quadros d'arròs, com el de la imatge, grocs, ben grocs, amb el soroll característiques de les espigues quan fa una mica de vent. Aquí teniu més fotos de la ribera.

Instal·lada una torre de mesura per al parc eòlic del Delta

Segons es pot llegir al web del Telenotícies de TV3, Capital Energy ha instal·lat una torre mesuradora del vent, de 80 metres d'alçada, a Sant Jaume d'Enveja. Aquesta és l'empresa que vol fer el parc eòlic marí davant del Delta. Segons CiU, no es disposa de l'informe preceptiu per a la instal·lació de la torre. CiU demana el desmantellament de la torre posant com condició que abans es desbloquegin els parcs eòlics terrestres.

Aquesta postura de CiU és inquietant. Si realment el poc text que es llegeix a la notícia del web és l'opinió de CiU, no queda massa clar que aquest partit o federació estigui contra el parc eòlic marí davant del Delta de l'Ebre. Sembla més aviat que per acceptar-lo posen condicions, és a dir, que s'acceptin els parcs eòlics que sempre han defensat, a l'interior de les Terres de l'Ebre. Potser haurien de matisar aquesta postura. D'altra banda, si aquesta és la primera passa per a la instal·lació del parc eòlic, i si finalment es fa, ens hauran d'explicar quins motius fan que davant de Vinaròs no s'autoritzi i davant del Delta sí.

La llei contra el tabac

Arriba el final de la pròrroga perquè els establiments d'hosteleria posin a punt els locals per tal de complir amb la llei. És dir, que aquells que han de fer obres per separar zones de fumadors de les de no fumadors, ho hagin fet. Han tingut 8 mesos i la majoria no ha complit amb l'obligació, i el més bo, alguns no han fet ni la intenció de complir-la. Sobta això perquè al mateix temps s'estan queixant que no han tingut temps de fer res i que tot és molt costós, etc.

1 milió de gràcies

Paciència i a escoltar gent agraïda.

200.000 noves vivendes en 5 anys al Mar Menor

Una nova notícia de La Verdad apunta que un informe de la cap de Costes diu que en 5 anys es construiran 200.000 noves vivendes a la zona del Mar Menor i voltants. Això suposa construir en 5 anys el mateix que s'ha construït en 40.

Raving Rabbids

Feu clic als diferents videos dels conillets. Potser estic malalt però, em fan gràcia.

Vivendes i golf a Múrcia

El diari La Verdad publica una notícia que diu que a la regió de Múrcia, una de cada tres vivendes noves està vinculada al golf. En 4 anys s'han triplicat les promocions urbanístiques associades a camps de golf. També es destaca que el creixement urbanístic, a manca de sòl a la costa -o a causa del seu preu-, s'està desplaçant cap a l'interior. Lo bo de tot és que no s'endevina cap crítica cap a la tendència que presenta la notícia. Per cert, Andalusia va al darrera de Múrcia.

El Prat, un problema polític

Els polítics catalans han tingut en el tema de la protesta dels treballadors a l'aeroport del Prat, un motiu per fer-se veure i començar a fer punts de cara a les eleccions. Uns no recorden que fa no res que van aprovar l'Estatut i que ara reclamen una cosa que aleshores no van voler, la gestió de l'aeroport. Altres, com si no haguessin governat fins fa ben poc, treuen la munició amagada per carregar contra el govern. Eleccions, que vénen les eleccions, i ja les estem patint.

Els polítics s'ho haurien de fer mirar. L'aeroport de Barcelona preocupa realment pel malestar causat a les persones que havien de viatjar aquell dia de vaga? O preocupa per altres motius i s'ha vist una oportunitat ara d'utilitzar l'excusa del perjudici als viatgers per aconseguir els objectius reals? Perquè si la consciència polítics és tanta, si la preocupació pel benestar dels ciutadans és tanta, haurien d'explicar per què quan les vagues de Renfe es convocaven en divendres, diumenges, vespres de festius i festius, no posaven el crit al cel pel perjudici causat. Potser no és tan impactant com el de tants i tants de viatgers d'avió però, els treballadors de Renfe ens han arribat a obsequiar amb llargues èpoques de vagues, amb serveis mínims impuntuals, amb trens sobreeixint de gent, triant les dates adequades per emprenyar, i poca preocupació hem vist d'aquests polítics tan conscienciats avui dia. Potser ja n'hi ha prou de tant de teatre.

Filo

Des de fa un temps, potser un parell d'anys, per Amposta proliferen les pintades amb aquestes lletres. Crec llegir "filo", encara que ben bé podria ser una altra cosa. El fet és que molts llocs de la ciutat apareixen emmerdats amb aquesta expressió d'un o d'alguns personatges que no respecta els seus conciutadans. Si els agafen, els faran netejar cada una de les parets que han marcat?

Què canviaria de les Festes?

Acaben les Festes Majors i, potser caldria fer una anàlisi sobre com han anat i com es poden millorar. Jo he anat a relativament pocs actes aquestes festes. Tot i això, crec que alguna cosa sí que puc opinar.

No cal ni dir que els bous són l'estrella de les festes i que, potser en fem un gra massa. Les festes durant la setmana, han tingut els matins pràcticament buits d'actes. És clar que entre setmana, els dies laborables, potser l'afluència de gent seria baixa. Però, són festes igualment i crec que cal fer actes matí i tarda.
Musicalment, el concert de les bandes a la plaça de l'Ajuntament, fa anys que té un problema. El públic és nombrós però l'escenari queda situat en un costat de la plaça, no al mig, per tal que la música arribi millor al públic. No se sent igual des d'enfront mateix de l'escenari que des d'un dels extrems de la plaça. Es perdria la imatge tradicional de l'escenari amb els músics ocupant tota la façana de l'Ajuntament però, es guanyaria en qualitat per a l'audició de la música.

El ball... No sé quanta gent hi ha anat. Jo només vaig anar a veure els vestits de paper. Penso que caldria pensar en un model semblant al d'altres poblacions. Entrar al ball no hauria de ser pagant, sinó que hauria de ser gratuït. Una altra cosa és si es vol tenir una taula, cosa que es podria fer pagar. Però, l'entrada crec que hauria de ser gratuïta, cosa que potenciaria l'assistència i que, igualment segurament faria que la gent consumís a la barra del recinte. Quant a la barra, seria interessant fer que les entitats de la ciutat poguessin gestionar-la, de forma semblant a Masdenverge, una nit cadascuna -per sorteig, doncs no hi ha prou dies-. I les actuacions, sense desmerèixer les d'aquest any, potser podrien ser més actuals (Lax'n'Busto agrada però, no és un grup que ara mateix estigui al capdavant de la música que s'escolta). Preferiria més risc, com quan fa quasi 20 anys venien actuacions de referència a les Terres de l'Ebre, o com va fer fa 2 anys l'Ajuntament de Tortosa amb Alejandro Sanz (va fallar, cal reconèixer-ho). O cercar la col·laboració amb emissores, com els 40 Principals, com passa amb Tortosa, per tal de muntar nits de festa amb grups del moment.

Vist el bon ambient i la diversió de les andròmines, potser caldria potenciar les activitats en equips o penyes, estenent-les a altres àmbits, no només emmarcades al riu. Gimcanes, concursos de penyes, etc.


Potser se m'acudeixin més coses. De moment aquestes són les primeres.

Jocs tradicionals

A l'àlbum Amposta 2006 he deixat unes fotos del campionat de jocs tradicionals celebrat a les Festes Majors d'Amposta 2006.

Andròmines i pal ensabonat

Aqui hi ha unes fotos del concurs d'andròmines i del pal ensabonat que s'han celebrat al riu Ebre, dins de les Festes Majors d'Amposta 2006. Ha estat divertit, i segur que els participants encara s'ho han passat millor, tot i les algues del riu en caure.


Les andròmines en plena cursa:


Campions:


Pal ensabonat:

Carrer Sant Joan, ahir i avui

Aquesta foto del carrer Sant Joan, d'avui, podem comparar-la amb aquesta altra, bastant antiga. Hi ha canvis però, no tants, almenys quant a les cases que hi apareixen.

Vestits de paper, Amposta 2006

He posat unes fotos del concurs de vestits de paper d'Amposta. La XXVI edició. Les trobareu a l'àlbum de Flickr: Vestits de paper 2006. Haureu de perdonar-me la qualitat, per les pròpies limitacions i per les de la càmera en les condicions de llum del recinte. Podeu accedir a les diferents resolucions de les imatges fent clic a la icona All sizes que es pot veure a sobre de la fotografia, quan la visualitzeu individualment.

Lo pont de nit

Brossa a l'av. Buenos Aires

Fa un any penjava una entrada al bloc sobre l'estat de la zona de roquer de l'avinguda Buenos Aires, al costat del canal. Aquestes festes, dijous 17, hi havia programat un acte de boulder al barranc de l'av. Buenos Aires. Suposant que es volien referir a la zona del roquer, perquè no conec cap barranc allí, vaig apropar-me per veure si feien res. Suposo que per la pluja, o no es va fer res, o va començar tard,... o em vaig equivocar de lloc.

El fet és que vaig poder observar que la zona no abandona el seu estàtus d'abocador de bosses, gots, ampolles, etc., fins i tot un somier rovellat. I això que se suposa que és una zona per on es passeja i es fa esport.

Concert de les bandes ampostines

Aquest dimecres s'ha celebrat el concert de les dues bandes ampostines a la plaça de l'Ajuntament. La Lira Ampostina -la Lira- i la Unió Filharmònica -la Filha-, presenten cada anys per festes majors, el seu millors concerts de tot l'any. No hi ha cap concert fàcil però, aquest fa que el nombre d'assajos que el precedeixi sigui elevat. Les obres que es preparen acostumen a tenir un nivell considerable de dificultat. I des de fa uns anys tenim l'oportunitat d'escoltar música que se'n surt de la línia tradicional, amb autors actuals. Costa, de vegades seguir aquest tipus d'obres però, almenys tècnicament són força completes.

El concert té una cerimònia que s'inicia amb l'arribada de les bandes. Primer entra a la plaça de l'Ajuntament la banda que toca la primera part del concert. Aquest any era la Lira, la que ha tocat durant la primera part de les festes pels carrers de la ciutat. L'entrada es fa tocant un pas-doble, que acostuma a ser un pas-doble triat especialment per a l'ocasió.



Després entra la segona banda, aquest any la Filha, mentres dóna temps que els músics que han d'iniciar el concert prenguin posicions.



I després, el concert de l'any. En acabar uns opinaran que ha tocat millor una o altra banda. Els que han iniciat el concert, a gaudir del que queda de festes. Els que l'han tancat, a amenitzar amb la seva música els dies que queden. I un descanset fins els assajos per a la propera actuació.

Trasllat de l'Hospital de Tortosa

LA MARFANTA comenta la notícia de la setmana. Es vol traslladar l'Hospital de Tortosa al barri de Ferreries, als terrenys del pla parcial de la Farinera -al costat de l'eix de l'Ebre-. Mig en broma, mig seriosament, potser ja que es trasllada es podria traslladar a Amposta, millor comunicada?

Joan Sabaté és e-notícia

El confidencial e-noticies diu que l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, ha enviat una carta a l'alcalde de Tartús, a Síria, per solidaritzar-se i denunciar les atrocitats israelianes al Líban. Tartús és la ciutat síria que s'havia d'agermanar amb Tortosa aquesta passada Festa del Renaixement.

L'arròs avança

El Delta deixa enrera la catifa verda i comença a generalitzar-se el color groc. És l'arròs, que comença a tenir les espigues d'or, tot esperant setembre, l'època de la sega.

Bodes de plata musicals

El pregoner de les Festes Majors d'Amposta 2006 ha estat Octavi Ruiz, director de la Lira Ampostina des de fa 25 anys. La Lira, la banda més antiga d'Amposta, amb 90 anys d'història. Per a mi, la millor de Catalunya, sense desmerèixer la Filha, la banda germana. Un se sent lirero per a sempre.

Amb Octavi vaig aprendre les primeres notes, les beceroles de la música, i vaig endinsar-me en el món del clarinet per passar després a formar part de la Lira. Encara recordo els llibres LAZ, Zamacois, la llibreta de notes,... Els assajos, amb un treball incansable per aconseguir que les obres sortissin tan bé com es pogués. Els concerts, amb el de la plaça com punt àlgid de l'any, a causa de la competència sana entre les dues bandes ampostines.

Va ser una grata sorpresa saber que el pregoner d'enguany seria Octavi. Felicitats i gràcies!

L'estat residual

El dia en què s'estrenava el nou Estatut el president Maragall ens obsequiava amb unes declaracions en què reduïa a la mínima expressió la presència de l'estat a Catalunya. Un estat residual. No ha d'estranyar que el president hagués dit això, perquè està en la línia dels discursos presidencials, plens de referències històriques que no fan més que afegir tocs sentimentals potser dirigits a augmentar el sentiment catalanista de qui els escolta. Serà que els catalans vivim de sentiments que ens transportin a l'època de Jaume I... Dubto que l'estat tingui a partir d'ara una presència residual a Catalunya, tot i que ja ho veurem en els propers anys.

De moment, una de les estrelles del nou Estatut, Artur Mas, ja comença reivindicant la seva superació. Diu que ara cal desenvolupar l'Estatut que acaba d'entrar en vigor però, amb la vista posada en l'Estatut del 30 de setembre. Jo que pensava que aquest era un text que havia de durar molts anys i ja té data de caducitat.

Una altra casa amb història

L'altre dia enllaçava una foto per mostrar una imatge on apareixia la Casa Miralles antigament, suposo que a principis del segle XX. En aquella mateixa foto es pot veure, a la dreta, una casa que sembla que és la que s'adjunta en aquesta entrada. La porta que dóna al carrer Sant Joan indica l'any 1869. Es tracta de la Casa Escrivà, tal com es pot veure al Catàleg històric, artístic i arquitectònic publicat per l'Ajuntament d'Amposta.

Concentració a Amposta

Avui s'ha celebrat la concentració per la pau a Amposta, convocada pel Col·lectiu per la pau i defensa de les llibertats de la ciutat. S'ha llegit un manifest de denúncia i de petició de pau, i s'ha fet un minut de silenci per les víctimes que el conflicte del Líban està tenint.
Realment es pot considerar un èxit, amb una convocatòria en ple mes d'agost i feta amb pocs dies de temps. Es poden comptar més de 40 persones.

Mac OS X Leopard

Sí, no és programari lliure però, el sistema operatiu d'Apple m'agrada. Acaben de presentar com serà la propera versió, Mac OS X Leopard.

L'Ebre, per sota del 50%

Segons El Punt, la mitjana dels embassaments del riu Ebre es troben per sota del 50% de capacitat, sent aquesta, la mitjana més baixa en 5 anys. Ara toca anar a fer fotos i videos del riu i enviar-los a Canal 9, La Verdad i altres mitjans, que només es preocupen de treure l'Ebre quan baixa ple.

Concentració per la pau al Líban

El Col·lectiu per la pau i defensa de les llibertats d'Amposta convoca una concentració per la pau al Líban. Serà dijous 10 d'agost, a les 21h, a la plaça de l'Ajuntament d'Amposta.

L'autopista C-12

L'Eix de l'Ebre, la carretera C-12, és una de les carreteres més importants de les Terres de l'Ebre. Per ella es pot arribar fins Lleida. I per ella circulen cada dia gran quantitat de vehicles que es desplacen per feina o per motius de salut, entre altres. És però, una carretera on no es pot circular a gran velocitat. A 90 km/h en uns llocs, a 100 km/h en altres, més al nord. En canvi, és estrany el dia que no t'avança algú a qui perds de vista en pocs segons.
Els darrers dos dies aquesta experiència de ser avançat per un vehicle a bastanta més velocitat que la permesa, l'he tingut uns quants cop. Però, a més, s'ha combinat amb la situació de veure com venien altres vehicles en sentit contrari, a poca distància. Avançaments perillosos que ahir es poden
experimentar repetits en pocs minuts, i que de vegades es combinen amb el fet de passar per un llocs amb línia contínua. Tot plegat és preocupant. Aquests individus, aquests cretins, no pensen en el mal que poden fer als altres usuaris de la via. Només pensen en ells -si es pot dir que això sigui pensar en un mateix-. Ja anava sent hora que se sentís que es controlarien les carreteres secundàries. La que porta a Ulldecona també és un cas com un cabàs.

Algú fara res?

Ja portem dies, molts de dies, des de que va començar el conflicte del Pròxim Orient. La guerra entre Israel i Hezbollah, en la qual s'ha implicat la població civil, davant de la mirada dels països occidentals. Tot són paraules, declaracions d'intencions. Però, la guerra d'un país contra un altre, amb l'excusa del terrorisme no s'atura. Em ve al cap la paròdia La vida de Brian, on els jueus, en la seva lluita contra els romans, només feien que parlar i parlar però, mai no actuaven. Això semblen les Nacions Unides, un organisme que depèn de les potències i que sense elles no té possibilitat de censurar atacs tan cruels com els que veiem tantes i tantes vegades. Segur que al final hi haurà alguna declaració de voluntat que tot acabi però, ningú no censurarà ningú, o com a molt es censurarà el terrorisme, confonent intencionadament el Líban amb els assassins. Això no és antisemitisme, és simplement una petició que s'acabi la violència.

La gallina dels ous d'or

Una entrada interessant sobre el turisme, en un bloc recent descobert, logenovès.

Remember when...

A les Terres de l'Ebre hi ha qui pensa que al País Valencià i a Múrcia no han de promoure projectes de camps de golf i d'urbanització intensiva perquè no tenen recursos. Se suposava que estàvem d'acord que aquest és un desenvolupament no sostenible, que cal evitar. Recordo com durant els anys de reivindicacions contra el transvasament, des de CiU i PP se'ns instava a definir quin model de creixement volíem per al territori. Aquest repte que ens llençaven els servia per dir-mos que no sabíem què volíem i que renunciàvem a desenvolupar-nos. Ells tenien clar que sí que volien golf i urbanitzacions, i per això potser també estaven a favor del PHN del PP. Ells tenien clar que desenvolupamen significava apostar per això que s'anomena turisme de qualitat, que s'hauria de dir més aviat turisme de diners.
Els polítics, juntament amb els ciutadans, anaven aleshores a manifestar-se i no contradien públicament el crit unit contra el model de creixement triat pel llevant peninsular. Fins i tot podríem dir que alguns renegaven del pla transvasista de Borrell per antiquat. Ara s'ha vist que alguns han oblidat aquelles manifestacions, aquells viatges per Espanya i Europa, tants de maldecaps. Ara que governen les coses han canviat i és hora de justificar allò que fa un temps no haguessin fet. És més sostenible fer camps de golf aquí que a Múrcia? Cal aprofitar fins el darrer pam de terra per posar camps de golf i urbanitzacions, per satisfer totes les ànsies de negoci? O cal ser coherents i seguir en la línia de la nova cultura de l'aigua? Cadascú que es respongui a ell mateix. A la foto l'alcalde de Tortosa, de perfil, a la manifestació de València, aguantant el nus. Ara segur que li pesaria molt més.

On hi havia l'Ajuntament...

Aquesta foto, actual, és de la casa d'origen medieval que hi ha al carrer Major/Sant Joan, al costat de l'edifici de l'Ajuntament. És la casa Miralles, encara que jo la coneixeia més per ser on visitava el metge Margalef quan jo era menut. A la seva porta es pot veure inscrit l'any 1580.
Aquesta altra foto, la data de la qual desconec, mostra la mateixa casa i al costat l'edifici que aleshores feia d'Ajuntament. En aquesta altra es pot apreciar com també hi ha l'edifici de Telégrafos al costat.

Aturades les obres de Fadesa

Segons informa l'EBREDIGITAL, les obres de la urbanització de Fadesa a la finca de La Palma de l'Aldea han estat aturades per manca del permís d'obres. Lo més bo de tot és que les obres porten molt de temps fent-se i ara arriba el moment en què són aturades.

L'Ebre des de l'aire l'any 1927

Aquesta imatge que enllaço disponible al web de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, mostra com era la desembocadura de l'Ebre fa anys, molts anys. Podeu observar el far al cap de Tortosa, dins de terra. En aquesta altra es pot veure la gola de Migjorn, encara oberta. Aquí es pot veure un tros de la Punta de la Banya i del Trabucador, amb les salines de la Trinitat. Podeu observar un text que indica ferrocarril eléctrico.

Per als ampostins, aquesta és d'Amposta, on es pot veure com ha canviat la ciutat en aquest temps. Com curiositat, hi ha indicat l'emplaçament del cementiri vell i del nou (l'actual).

Els enllaços indicats aquí els he aconseguit gràcies a Josep Torta, qui me'ls va donar a conèixer.

La Furfural

La fotografia té al centre el que queda de l'antiga Furfural, una empresa química que utilitzava com combustible closca d'ametla i també, segons tinc entès, d'arròs. De menut encara recordo haver passat per allí i haver sentit soroll de motors -si no ho he somiat-. Avui l'he vist de lluny, amb la xemeneia del molí de Cercós i la Biblioteca Comarcal al fons, i li he fet una foto. Crec que en poc temps aquest edifici desapareixerà per donar pas a vivendes. Aquí hi ha una foto més antiga.

Sanitat pública a Amposta

Ahir es va fer una roda de premsa a l'Ajuntament sobre l'estat dels projectes a Amposta. Entre les diferents temes va parlar-se dels 4 nous quiròfans que de l'Hospital Comarcal -l'antiga Clínica- i l'augment del nombre de llits. Falta veure si l'ús d'aquestes infrastructures serà públic o només per a socis. Crec que a Amposta, per exemple, hauríem de poder tenir els nostres fills sense haver de desplaçar-nos a l'Hospital de Tortosa, i a més sense haver de ser socis de cap empresa sanitària. A les Terres de l'Ebre només hi ha un hospital públic i al meu parer s'hauria de potenciar més la sanitat pública en el sentit complet i no de centres concertats.

Uf....

Avui m'han passat un enllaç a un bloc, el dels apòstates de Mallorca, on es posa una carta al director que es va publicar a La Vanguardia, i que també vaig posar en aquest bloc el passat mes de juliol. No tenia ni idea de l'existència de l'enllaç i he al·lucinat. Perquè la presència del text al bloc dels apòstates dóna la impressió que jo també en sóc, cosa que és totalment falsa. Alguns pensen que la discrepància amb la línia oficial de l'Església, o de part de la seva cúpula, justifica l'apostasia. Jo no ho crec així i penso continuar sent cristià i catòlic tota la vida, respectant, és clar, els punts de vista de qui no pensin així.

Competències en aeroports

No pensava que els defensors de l'Estatut, tal com es va votar, triguessin tan poc a contradir-se. Si aquest Estatut que està a punt d'entrar en vigor és tan bo, ara no val a demanar competències sobre l'aeroport del Prat. No pot ser que d'un dia a l'altre tot se solucioni amb el canvi de mans del Prat, quan allò que es va produir divendres, excepte els polítics, en plena pre-campanya, tothom pot entendre que va ser un fet puntual, injust per als viatgers però, puntual. És clar que els malabaristes dels arguments ja s'ho faran perquè als ulls dels ciutadans això no s'interpreti com un dels errors no lligats a l'Estatut i que s'intenten esmenar ara.

Aprovat el camp de golf a Vinallop

L'Ajuntament de Tortosa ha aprovat tirar endavant el camp de golf a Vinallop, segons informa l'EBREDIGITAL, amb el suport de CiU i el rebuig de part del govern -ICV i Amparo Moreno-. Visca la coherència!

Israel continua, Fidel malalt i el Prat coeja

Israel continua amb la seva lluïta contra el terrorisme. Igual que la que fan els Estats Units, comporta la mort de civils. El problema continua sent que per eliminar terroristes s'ataca un país. En aquest cas, un país, Israel, ataca un altre, Líban. Però, Israel realment diu que està lluitant contra els terroristes d'Hezbollah, cosa que no justifica la mort de civils, entre ells nens. I en contraposició, els defensors de l'atac, diuen que els terroristes -que no el Líban ni els seus habitants-, també en maten de civils israelians. Tot plegat una altra mostra que quan un país poderós vol fer la guerra, la resta només s'ho mira i s'indigna però, deixa fer. La mostra, la paràlisi de l'ONU, organisme inútil per aturar aquesta mena de conflictes, i la de la Unió Europea, divididad de tal manera que no condemnarà la violència desencadenada per Israel.

Però, avui el Líban no és notícia. Avui, com ahir, és Fidel Castro. Alguns s'ensumen el final del president cubà. Una cançó d'Alejandro Sanz diu "cuenta uno, cuenta dos, cuenta tres, cuenta cuatro que se va Fidel...". Lo que no sé és si el futur sense Castro, si transforma Cuba en un estat capitalista, serà un bon futur per a l'illa.

I aquí els partits catalans estan atrafegats analitzant el caos de l'aeroport del Prat de divendres passat. D'una banda els treballadors van fer una protesta no convocada. De l'altra aquests treballadors diuen que el mateix dia es van assabentar que es quedaven sense feina, cosa que fa comprensible la reacció però, que no la justifica. I mentrestant, els polítics no es movien, o això diuen els partits interessats a fer veure que així passà tot. Vénen eleccions i qualsevol oportunitat és bona per fer pre-campanya. Potser per això Carod Rovira a anul·lat les seves vacances.

Radar atacat un altre cop

Avui he vist passant amb el cotxe que havien atacat un altre cop el radar que es troba a l'eix de l'Ebre, a l'alçada de Vinallop. M'ha semblat veure restes de foc -negre de fum, millor dit- i el vidre trencat.

Preparar les coses amb temps

Diuen que fer les coses amb temps suficient és bo. Encara que potser no sempre, o cal mesurar quina anticipació és l'adequada. A les festes majors del barri del Grau va ocupar-se una bona part d'un aparcament públic amb les tanques dels bous, en dimarts, quan els bous eren en dissabte. Això, ja ho vaig comentar en el seu moment, causa incomoditats i no és pràctica, doncs avui dia la ciutat d'Amposta no va sobrada de places d'aparcament, i havent-ne de públiques, caldria maximitzar el temps en què es poden utilitzar -els dimarts la del Grau queda ocupada per les parades-.

Aquestes setmanes, i serà potser amb un mes d'anticipació, el carrer Sebastià Juan Arbó també es troba ocupat per les tanques dels bous. Concretament, per al bou embolat d'inici de festes. L'ocupació és a les vores, és clar però, afecta la visibilitat dels cantons, a més de treure llocs d'aparcament que -cal dir-ho-, en aquell carrer no són un problema.

Abocador baix de l'autopista

Aquestes són imatges del pont de l'autopista al seu pas per Amposta, prop de la Torre de la Carrova. Com es pot apreciar, s'hi ubica un abocador no controlat de deixalles de tot tipus, entre les quals hi ha runes i nombrosos vidres trencats. Tota una joia per a esportistes i gent que vulgui passejar-se.
Em pregunto si a base de netejar-ho una i altra vegada, el cost faria que les administracions es preocupessin més per controlar aquestes acumulacions de brossa en llocs inadequats.

Tripartit a Amposta?

LA MARFANTA parla d'un possible tripartit PSC-ERC-ICV a Amposta a les properes municipals. Els socialistes tenen uns càlculs optimistes sobre el manteniment dels votants de les passades municipals, amb una baixada considerable de CiU, cosa que facilitaria un govern municipal a tres.

No sé realment si això és tan clar, vist el desgast que podria haver provocat sobre el PSC algun dels temes durant la legislatura, com la polèmica generada al voltant del regidor Daniel Rius.

De CiU, el fet que Joan Ma. Roig plegui és un punt negatiu però, no s'ha de perdre de vista que: 1) Amposta és la Capital de la Cultura Catalana 2006; 2) Amposta és Ciutat Digital; 3) a més, alguns projectes estaran enllestits o en plena execució durant el que queda de legislatura. És possible que Manel Ferré es vegi beneficiat per la situació positiva en la qual es troba la ciutat.

Esquerra té de bo que no s'ha vist desgastada igual que el PSC, tot i que ha practicat una oposició de deixar fer, fent més costat a CiU que no pas als socialistes, i sortint ara, a final de legislatura, la seva cara més dura contra el consistori, cosa comprensible però, que no els deixa en massa bon lloc.

Segons LA MARFANTA, ICV podria tornar a tenir regidor/s. Veurem, si es confirma que tindran llista electoral, i qui la forma.

Associació cultural Llagut

Acabo de trobar un altre web que conté informació històrica relacionada amb la navegació per l'Ebre quan aquesta era important per al comerç. És el de l'associació cultural Llagut (en castellà s'anomenen). El web té data de l'any 2000 però, s'hi poden trobar algunes imatges antigues (moltes de Tortosa), amb l'antiga façana fluvial, molt diferent de l'actual. Concretament es tracta de l'apartat Llaguts: Historia y homenaje, de Josep Manel Moreno i Joan Gas, que es correspon amb el nom en català del projecte que també té un apartat al web i que és el llibre dels mateixos autors publicat per l'editorial Tresmall.

Web del càmping Eucaliptus

Per casualitat he trobat aquest web, el del càmping Eucaliptus, a la vora de la platja del mateix nom, al terme d'Amposta, en ple Delta.

LA MARFANTA: Tortosa In The Ghetto

Nora la Nova

Avui he llegit al bloc de Manel de la Vega un article sobre la coalició entre els socialistes i Imnova per provocar un canvi al govern municipal de Móra la Nova i deixar a l'oposició CiU. Tal com diu, Joan Manel Sabanza ha estat l'únic alcalde democràtic que ha tingut Móra la Nova. Per higiene democràtica, diu, cosa que comparteixo, i que podríem aplicar a Amposta. Però, també a Barcelona, on els socialistes fa molts, molts anys que governen. Suposo que també estarem d'acord que allí també cal un canvi -tot i que no sé ben bé cap on-.

Però, el motiu d'aquesta entrada era que m'ha cridat l'atenció l'enllaç, i que se m'ha confirmat després. Qui ha creat l'enllaç a l'àmbit de Móra la Nova al web dels socialistes ha posat Nora la Nova, tant dins la URL com al subdomini. Res, només aquest comentari anecdòtic, que si algú el llegeix i vol fer alguna cosa per corregir-lo, endavant -si no és que m'he perdut alguna cosa i Nora és una altra forma de referir-se a Móra. Encara que, imagino que ara comportaria feina canviar-ho.